1. 106
CARPETA 75 ANYS DEL FINAL DE LA GUERRAn
La tragèdia de LlinarsL'EXPLOSIÓ AL CENTRE DEL POBLE D'UN CAMIÓ DE L'EXÈRCIT REPUBLICÀ CARREGAT
AMB TRILITA VA CAUSAR 18 MORTS I 150 FERITS, I VA DESTRUIR TOT UN BARRI
Text: Josep Grau
El 29 de gener de 1939 un camió de
l’exèrcit republicà carregat amb trilita
va esclatar al centre de Llinars del Va-
llès. L’explosió va causar la mort de di-
vuit persones, va fer cent cinquanta
ferits i va destruir un barri sencer.1
Anys després, Joan Ruiz i Calonja,
un testimoni dels fets, descriuria aquell
moment: “Recordo que es va produir
un esclat violentíssim, una mena de
gran ventada i molta pols. Les portes i
finestres havien caigut i també algun
envà. S’havia fet de sobte un silenci es-
trany, només trencat lleument per
algun somic”,2
va escriure l'any 1989 en
un article a la revista Ronçana. A en
Salvador Masjuan i la Maria Catari-
neu, un matrimoni que vivia al carrer
Comas i Masferrer, al costat d’on hi
havia el camió, l’ona expansiva se’ls va
endur la teulada de la casa. Després,
quan ho explicaven, deien que havia
estat com un terratrèmol.
Soldats en retirada
Eldiaabansdel’explosióhavienarri-
bataLlinarselsprimerssoldatsrepubli-
cans, procedents de Cardedeu. Eren les
divisions11ai46adelCinquèCosd’E-
xèrcit de la República, comandades pel
general Enrique Líster. Devien ser uns
quatremilhomes.Havienestatlaunitat
més selecta de la República, però ara
eren un exèrcit derrotat que es retirava.
Estaven esgotats i desmoralitzats, i
només tenien una consigna: no deixar
resal’enemic.Feiadiesqueesdedicaven
asabotejarpontsicarreteresiadestruir
tallers, fàbriques i arsenals.
Aquell dia, el 28 de gener, els homes
deLístervancalarfocalafàbricadecan
Casas,propietatdeBernatCasas.Erala
fàbrica més gran del poble. Hi feien
mocadorsimitjons.Elfocvadestruirel
sostre de la nau i va convertir els telers
en ferralla. Després de cremar can
Casas,elssoldatsvanavisarelsveïnsque
l’endemà al migdia s’estiguessin a casa,
perquè volarien dos dels ponts que hi
havia al poble: el de la carretera de Gi-
rona i el de la carretera de Mataró.
El dia 29 al matí ja havia arribat a
Llinars el camió que provocaria la tra-
gèdia. Estava estacionat al carrer
Comas i Masferrer. Sembla que l’ha-
vien portat els brigadistes de la 44a
divisió internacional, que havien arri-
bat a Llinars des de la Garriga el 28 o
el 29 de gener. El camió duia un car-
regament de trinitrotoluè que els bri-
gadistes havien trobat abandonat en
un magatzem de Cànoves. El trinitro-
toluè, un compost químic explosiu
que es designa amb les sigles TNT, es
coneix també amb el nom de “trilita”,
i amb aquest nom ha passat a la histò-
ria de Llinars.
Vallesos
1.Per a una descripció general dels darrers dies de la guerra a Llinars,vegeu Josep Grau Mateu,“Un diumenge de gener.
El final de la guerra a Llinars del Vallès”, Lauro. Revista del Museu de Granollers, 330, 2009, ps. 33-46.
2. Joan Ruiz i Calonja, “Final de guerra a Llinars”, Ronçana, 147, març de 1989, p. 12.
La fàbrica de can Casas, cremada pels homes de Líster. Fotos: © Biblioteca Nacional de España

2. 107Vallesos
Pocabansdelesdotzedelmigdiadel
dia29vaservolatelpontdelacarretera
de Girona, situat al centre del poble.
“Va ser una explosió considerable, però
res més”, va escriure en Joan Ruiz. La
gent, fent cas de les ordres dels soldats,
continuavatancadaacasa,esperantque
volessin l’altre pont. Va ser llavors quan
vaesclatarelcamió.Ningúnos’esperava
una detonació tan forta. En Joan Ruiz
escriuria: “Ens semblava que allò no
podiahaverestatlavoladurad’unpont.
Què, doncs? Un bombardeig? No ha-
víem sentit pas avions. Una canonada,
potser?”.
Les germanes Maria i Magda Baró,
de dotze i onze anys respectivament,
eren a casa d’uns veïns al carrer Major.
S’havienamagatalrebost.Ambl’explo-
sióunapartdelsostreesvaensorrariva
bloquejar la porta del rebost. Al cap
d’una estona la seva mare les va anar a
buscar. Van sortir al carrer. Expliquen
que el poble estava cobert per un núvol
depols.Noesveianingúnisesentiares.
La seva mare els deia: “allà hi ha un
mort,allàn’hihaunaltre,al’altrecarrer
n’hi ha dos més”.
Un poble en runes
Onze de les víctimes mortals de l’ex-
plosió –vuit dones i tres homes– vivien
a Llinars. Aquests són els seus noms:
Antònia Borràs Vallès, Rosa Dalmau
Bellavista, Ricard Dalmau Sala, Blasa
Garcia Carrera, Antonio Jerez, Teresa
Plantada Sala, Francesc Puig Milà, Joa-
quimRabasaGifré,JoaquimaValls,Do-
lors Vilà Bach i Paula Vila Galvany.
Totesaquestespersoneserennascudeso
residien habitualmentaLlinars,excepte
Blasa García, una refugiada de guerra
naturaldeLarraga(Navarra),iAntonio
Jerez, un noi mallorquí d’uns quinze
anys que va passar la guerra a Llinars
amb la seva família.
Segonsconstaalllibrededefuncions
de Llinars de 1939, en l’explosió van
morir també set soldats republicans. El
llibre de defuncions no recull, però, els
noms d’aquests soldats ni cap altra dada
personal. Sabem només, per unes ano-
tacions que es conserven a l’Arxiu Mu-
nicipal de Llinars, que un d’ells es deia
MartíBordellaPortells,eratinentivivia
a Peralada, i un altre es deia Ramon
SerraBuxadé,erafilldePuig-reigitenia
18 anys.
A més de les víctimes mortals i dels
ferits que va provocar, l’explosió va
causar nombrosos danys materials.
Segons un informe de gener de 1940,
elaborat per l’alcalde de Llinars Joan
Draper, l’explosió va destruir 45 cases
i en va danyar 156. Un altre informe,
també de gener de 1940 i potser més
fiable, perquè el va redactar l’arqui-
tecte municipal de Llinars, parla de
27 cases destruïdes i 105 cases danya-
des, i diu també que el 31% d’edificis
del poble van resultar afectats per l’ex-
plosió.
Soldats travessant el carrer Comas i Masferrer. Pel casquet que porten podrien ser d’una
divisió italiana.Foto: © Biblioteca Nacional de España
Cases del carrer Comas i Masferrer. Al davant, els veïns van apilar la runa originada per
l’explosió. Fotos: © Biblioteca Nacional de España

3. CARPETAn
Per què va esclatar el camió? Va ser
un acte intencionat, o bé un accident?
El 3 de febrer, en una crònica titulada
“Los ‘hunos’ de la brigada Líster arra-
san a su paso la industria catalana”, La
Vanguardia Española es referia al “ter-
rible episodio de Llinás del Vallés” i as-
segurava que els rojos havien deixat el
camió abandonat al mig del poble i
l’havien fet esclatar amb una metxa.
Aquesta versió, tanmateix, és difícil
de creure, sobretot perquè l’explosió
va causar víctimes entre els propis sol-
dats republicans.
Ara com ara, amb la informació de
què disposem, no podem determinar
el perquè ni el com de l’explosió. És
probable que els soldats no es pogues-
sin endur els explosius i que, per evi-
tar que se n’apoderessin les tropes
franquistes, volguessin destruir-los;
de fet, durant la retirada van ser habi-
tuals les destruccions d’arsenals per
part de les tropes republicanes. El que
costa d’entendre és que decidissin
volar el camió en ple centre del poble,
amb el perill que això suposava per a
persones i edificis. És possible que
tinguessin previst volar-lo als afores
del poble, però que no haguessin tin-
gut temps de fer-ho. Pensem que poc
abans de l’explosió havien començat a
arribar a Llinars els primers destaca-
ments de les Frecce Verdi (fletxes ver-
des), una de les divisions italianes al
servei de Franco. Pot ser que, davant
la imminent entrada dels franquistes,
els soldats republicans optessin per
volar el camió a corre-cuita i allà ma-
teix, sense temps d’avisar ningú, ni ci-
vils ni soldats.
També hi ha la possibilitat que fos
un accident. La trilita, encara que és
un dels explosius més segurs que exis-
teix, pot explotar si entra en contacte
amb una flama o una espurna, o si rep
l’impacte d’un tret d’arma de foc. Va
ser això el que va succeir a Llinars? Va
ser el foc o una bala perduda la causa
de l’explosió?
Capalaunadelmigdiadeldia29les
unitats republicanes van marxar cap a
Sant Celoni. Dues hores més tard van
arribar a Llinars els Frecce Verdi. Entre
lestropesqueentravenhihaviaitalians,
alemanysimarroquins,amésd’unama-
joriadesoldatsespanyols. Duien tancs,
artilleria, camions i tropes a cavall. En
Joan Ruiz explica que la gent va sortir
al carrer: “Devíem fer bona fila, tots
plegats. Recordo la meva mare amb
una bata gruixuda tacada de sang i ei-
xugant-se la del front amb un moca-
dor. Arribaren unes tanquetes italianes
amb soldats enravenats traient el bust
per dalt. Després, més i més soldats, ara
de peu. Els veïns s’abraçaven els uns als
altres”.
Quatre dies després de l’explosió va
passar per Llinars el Cos d’Exèrcit de
Navarra, un dels sis cossos que l’exèrcit
franquista tenia a Catalunya. El fotò-
graf que acompanyava aquestes tropes
va fer una vintena de fotografies del
poble en runes i de la fàbrica cremada.
Avui aquestes fotografies es troben a la
Biblioteca Nacional d’Espanya, a Ma-
drid.Totesduenaldors,mecanografiat,
unpeudefotografia,cosaquefapensar
que havien de ser publicades a la
premsa.Sóngairebélesúniquesimatges
queesconservend’undelsepisodismés
dramàtics de la retirada republicana a
Catalunyav
Josep Grau, Universitat
Oberta de Catalunya
Soldats creuant Llinars en direcció a Sant Celoni. Per l’uniforme, so-
bretot per la boina, sembla que són requetès, és a dir soldats carlins.
Foto: © Biblioteca Nacional de España
A sobre, imatge de les cases del carrer Comas i Masferrer. La primera per l’esquerra,
que va quedar completament ensorrada, és ca la Xica. Davant d’aquesta casa és on va
esclatar el camió. Foto: © Biblioteca Nacional de España