Per Alvaro Gabarda i Alex Ortega

1. Descriu les característiques bàsiques de la
poesia actual
per
Alejandro Ortega i Alvaro Gabarda

2. ÍNDEX
1- Introducció.
1.1 Poesia actual
1.2 Autors
2- Poesia anys 70.
2.1- Autors destacats.
3- Poesia anys 80
2.2- Autors destacats
4- Poesia anys 90
5- Salvador Jàfer

3. Introducció
• Poesia:
• Nous poetes formen una gran varietat de tendències i estils
• Rebuig del realisme i denuncia
• Afany per investigar i innovar
• Autors:
• Pere Gimferrer (Els Miralls)
• Jaume Pérez Montaner (L’heura del desig)
• Joan Valls
Entre altres

4. Poesia. Decada dels 70.
Es recuperà l'obra de J. V. Foix i
es publicaren dos llibres cabdals
que superaren el realisme i
inclinaren la poesia catalana cap
al simbolisme i
l'experimentalisme.

5. Poesia. Decada dels 70
• La poesia no-realista presentà les característiques següents:
• (a) Nous paràmetres del codi textual
• (b) Pràctica rebel
• (c) Nous valors de la paraula poética
• (d) La poesia, eina d'investigació
• (e) Nous arguments

6. Poesia. Decada dels 70.
• L'any 1973:
• s’allunyà del realisme precedent.
• Els nous referents foren Joan Navarro (1974)
• Salvador Jàfer (1974)

7. Poesia. Anys 80
mateixos paràmetres.
visió de la realitat des del “jo”
conceberen la poesia com a
expressió de la pròpia
intimitat i com a formulació
d’experiències personals.

8. Poesia. Anys 80.
• els grans poetes del s. XX:
• Foix
• Brossa
• Ferrater
• Carner
• Espriu
• Estellés
• Pere Quart.

9. Poesia. Anys 90.
• Abandonaren la idea
d'actuar com a memòria
col·lectiva
• Tendiren a l'autobiografia i a
la intimitat
• S'hi observà una tendència al
recolliment del discurs,

10. Autors. Salvador Jàfer (anys 70)
• Membre de la generació de joves
poetes valencians sorgida en els anys
1970.
• finalista del premi de poesia Vicent
Andrés Estellés amb L'esmorteïda
estela de la platja.
• en l'actualitat exerceix la docència a
l'Escola Oficial d'Idiomes de València.

11. Obra Salvador Xafer.
«Sóc fill de primavera. Els bessons
m'engendraren.
Vaig nàixer quan la neu daurava les muntanyes
del meu Benicadell amb l'estel blau d'Aquàrius.
La Verge s'arborava en el llevant del cor.
Fou l'hivern poderós de l'any cinquanta-quatre.
La meua vall morisca, ibèrica i profunda
és un castell de llances. Em dic Salvador Jàfer,
sóc soldat de la lluna verdosa de l'estiu,
sóc l'estirp abolida d'Abû Ja‘far al Waqqaxî.
Parle el bell català que els meus senyors del
nord,
fa segles, m'ensenyaren, i he oblidat l'alifat.»
• Oda estranya a València, poema amb
al·lusions autobiogràfiques, reivindicatiu del
passat àrab valencià.
https://www.youtube.com/watch?v=gU08Y8fl
ZQI