1. Guillem de Berguedà Xènia Viñals Castellón 1rA 18.05.2011 Professora: Marta Rovira
2. Introducció En aquest treball parlaré sobre l’autor Guillem de Berguedà i una de les seves obres més importants. Guillem de Berguedà va ser un autor català el qual va ser empresonat i va tenir que fugir de Catalunya a causa dels temes de les seves obres en les quals criticava a altres autors o a persones amb càrrecs importants que li causaven aquestes situacions.
3. Guillem de Berguedà Guillem de Berguedà (1138 – 1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. Al 1138 apareix la primera menció del trobador quan es veu la seva firma infantil al costat de la del seu pare en un document oficial. Tenia tres germans petits: Ramon, Berenguer i Bernat. Va ser empresonat i al 1175 matà a traïció a Ramon Folc III de Cardona que l’havia insultat i humiliat. Les conseqüències van ser que va tenir que amagar-se i fugir de Catalunya i fou desposseït del títol de vescomte encara que va heretar les possessions familiars.
4. Durant els set anys següents, Guillem de Berguedà va seguir la seva vida de fugitiu sol sense ningú que l’ajudés excepte Arnau de Castellbò, que li va fer costat, l’ajudà i el defensà en moltes ocasions. Per aquesta època va fer un peregrinatge a Compostel·la. Durant la dècada dels 80, al testament del seu pare, consta com a hereu dels castells de Madrona, Casserres, Puig-reig, Espinalbet i Montmajor.
5. Està enemistat amb Alfons I i els darrers anys del trobador es caracteritzen per la seva intervenció en les lluites feudals en territori català. Va seguir la seva vida més sol i perseguit que mai, però també més amenaçador. I tan violentament com va viure va morir, assassinat per un soldat que segurament complia les ordres d’algun dels seus enemics. La mort va ser l’any 1196.
6. CANSONETA LEU E PLANA I Cansonetaleu e plana, leugereta, ses ufana, farai, e de Mon Marques, del traichor de Mataplana q'es d'engan farsitz e ples. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etzfarsitz e ples. II Marques, ben aion las peiras a MelgurdepresSomeiras, on perdetz de las denz tres: no i ten dan que las primeiras i son e non paron ges. A, Marques, Marques, Marques... III Del bratzno·us pretz una figa, que cabreilla par de biga e portatz lo mal estes; ops i auria ortiga qe·l nervi vos estendes. A, Marques, Marques, Marques... IV Marques, qui en vos se fia ni a amor ni paria; gardar se deu totas ves qonqe·zan; an de clar dia, de nuoitzab vos non an ges. A, Marques, Marques, Marques... V Marques, ben es folsqui·s vana c'ab vos tengameliana meins de brajas de cortves; et anc fills de crestiana pejorcostuma non mes. A, Marques, Marques, Marques...
7. CANÇONETA LLEU I PLANA I Cançoneta lleu i plana, lleugereta, sense pretensions, jo faré del meu Marquès, del traïdor de Mataplana, que és d'engany farcit i ple. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. II Marquès, bé hagin les pedres, a Melgur, prop de Someires, on perdéreu tres de les dents; no tenen cap dany que les primeres encara continuen allò i no ho sembla gens. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. III Pel braç no us dono una figa, que sembla cabiró de biga i el porteu mal estès; es necessitaria ortiga que el nervi us estengués Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. IV Marquès, qui en vós confia no té amor ni companyia; ha de gaurdar-se sempre en qualsevol ocasió: sigui de dia i de nit no vagi en vós de cap manera. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. V Marquès, és ben boig qui es vana de fer migdiada amb vós sense calces de cordovà; i mai fill de cristiana pitjor costum no ha permès. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple.
8. Es tracta d’una composició contra Ponç de Mataplana. Pràcticament no necessita traducció ja que es pot entendre bastant bé. Té una estructura temàtica molt equilibrada: en les tres primeres estrofes se centra en el lamentable aspecte físic de Mataplana i les dues darreres critiquen la seva moralitat. Al llarg del sirventès, els dos versos del refrany exposen el motiu principal: la poca fiabilitat com a característica principal del personatge. Però el que cal remarcar es que va aconseguir el que volia: fer de Ponç de Mataplana un personatge còmic, ridícul, grotesc; i no hi ha res més efectiu per aconseguir la desqualificació d'algú que fer que la gent no se'l prengui seriosament. Així doncs, aquest personatge amb un braç immòbil, amb una boca desdentada i amb uns costums llicenciosos ha perdut, possiblement, el respecte de tothom.
9. Conclusió Aquest treball m’ha ensenyat moltes coses, a part de la vida de l’autor, els seus temes i les seves característiques, també m’ha ensenyat una mica com era la literatura en aquella època.
