SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  26
FORMULACIÓ
 INORGÁNICA
NÚMERO D’ OXIDACIÓ
• En un element en estat pur el número d’oxidació és cero.
• La suma dels números d’oxidació de cadascun dels
  àtoms que constitueixen un compost neutre és zero.
• En un ió monoatòmic, el número d’oxidació coincideix
  amb la seva.
• El número d’oxidació de l’hidrogen és +1 (Excepte en
  hidrurs, on l’hidrògen actúa com -1)
• El número d’oxidació de l’oxigen és -2 ( Excepte en
  peròxids e hiperoxids on és -1 i -1/2 respectivament)
Estats d’ oxidació
COMPOSTOS BINARIS
•   En primer lloc es col·loca l’element electropositiu (catió) I en segon
    lloc l’element electronegatiu (anió) indicant mitjançant subíndex la
    proporció entre els dos.
      - Així, en els compostos entre metall i no metall (compostos iònics)
    el metall (més electropositiu) es situarà en primer lloc.

•   En els compostos entre no metalls (compostos covalents) es
    col·locarà en les fórmules en primer lloc el símbol del component que
    apareix primer en la següent llista.

    B, Si, C, Sb, As, P, N, H, Te, Se, S, At, I, Br, Cl, O, F.

•   S’observa que, excepte l’H i l’O, segueixen un ordre invers dels grups
    dels elements no metàl·lics del sistema periòdic.
COMPOSTOS BINARIS
• L’element més electronegatiu o no metall es
  nombra primer i acabat en –UR.


• HCl → Clorur d’hidrogen (El H actua amb
  +1 i el Cl només pot actuar amb -1)
• MgCl2→Clorur de magnesi (El Mg
  únicament té valència 2)
• CaS → Sulfur de calci (El Ca solament
  actúa amb +2 I el S amb -2)
NOMENCLATURES
• Nomenclatura Sistemàtica : S’utilitzen els
  prefixes grecs (mono-, di-, tri-, tetra-,
  penta-, hexa-, hepta-, ...) com prefix de
  l’element al que es refereixen. El prefix
  mono- s’omiteix en el segon element. Ex:
      CO Monòxid de carboni
      CO2 Diòxid de carboni
NOMENCLATURES
• Nomenclatura d’ Stock. S’expressa el
  número d’oxidació de l’element més
  electropositiu (metall) mitjançant números
  romans entre parèntesi.
           FeCl2 Clorur de ferro(II)
          FeCl3 Clorur de ferro(III)
          V 2O 3   Òxido de vanadi(III)
NOMENCLATURES
• Nomenclatura tradicional. Aquest és el mètode més ambigu i el
  seu ús únicament es deu a estar establert pel costum. Es basa en
  els prefixes PER- e HIPO- i en els sufixes –ICO i –OSO. Aquests
  afixs indiquen quin dels números d’oxidació possibles d’un element
  és el que s’ha de tenir en compte.

•    La valència o número d’oxidació queda determinat segons
    l’esquema següent:

- Si hi ha una valència:                                     -IC.
       - Si hi ha dos valencies:                             -IC, -ÓS.
       - Si hi ha tres valències:                            -IC, -ÓS, HIPO-... -ÓS.
       - Si hi ha quatre valències: : PER-... -IC,   -IC,   -ÓS, HIPO-... -ÓS.

              Ferro (valències s 2 i 3)     FeO Òxid ferròs.
                                            Fe2O3 Òxid fèrric
               Brom (valències 1,3,5 I 7)
                                             Br2O    Òxid hipobromós
                                             Br2O3   òxid bromós
                                             Br2O5   òxid bròmic
                                             Br2O7   òxid perbròmic
COMPOSTOS BINARIS DE
          L’HIDROGEN
• HIDROGEN AMB NO METALLS.
  El seu nom és diferent si el compost està en forma de
  gas o dissolt en aigua.

Fòrmula       Nom sistemàtico (gas)      En dissolució aquosa.
HF                  Fluorur d’hidrogen   Àcid fluorhídric.
HCl                 Clorur d’hidrogen    Àcid clorhídric
HBr                 Bromur d’hidrogen    Àcid bromhídric.
 HI                 Iodur d’hidrogen     Àcid iohídric.
COMPOSTOS BINARIS DE
           L’HIDROGEN.
• HIDROGEN AMB NO METALLS.
Fòrmula     Nom sistemàtic        Nom tradicional
NH3         Trihidrur de nitrogen       Amoníac
PH3         Trihidrur de fòsfor        Fosfina
AsH3         Trihidrur d’arsènic        Arsina
SbH3        Trihidrur d’antimoni         Estibina
CH4         Tetrahidrur de carboni      Metà
COMPOSTOS BINARIS DE
            L’HIDROGEN.
• HIDRURS METÀL.LICS.
  L’hidrogen, que aquí actua amb valéncia
  -1, es col.loca darrera el metall, es nombren
  com Hidrur de… i s’utilitza alguns dels
  mètodes exposats per indicar la proporció.
  LiH    Hidrur de Liti.
 NiH2   Dihidrur de níquel o Hidrur níquel(II) ó Hidrur niquelós.
COMPOSTOS BINARIS DE
                   L’OXIGEN
• ÒXIDS. L’Oxigen actúa amb valència -2

•   Fòrmula    Nom. Sistemàtica        Nom. d’Stock            Nom. Tradicional
•   FeO        Monòxid de ferro       Òxid de ferro (II)       Òxid ferrós
•   Fe2O3      Triòxid de diferro     Òxid de ferro (III)      Òxid fèrric
•   Al2O3      Triòxid de dialumini   Òxid d’alumini           Òxid alumínic
•   Na2O       Monòxid de disodi      Òxid de sodi             Òxid sòdic
•   N2O5       Pentaòxid de dinitrògen Òxid de nitrogen (IV)   Òxid nítric
•   Cl2O       Monòxid de diclor       Òxid de clor (I)        Òxid hipoclorós.
HIDRÒXIDS
    • La seva fòrmula és M(OH)m on m és la
      valència del metall. L’ió OH es diu hidròxid
      i té una càrrega total de -1.
Fòrmula    Nom. Sistemàtica    Nom. d’Stock             Nom. Tradicional
Fe(OH)2    Hidròxid ferròs     Hidròxid de ferro (II)   Dihidròxid de ferro
NaOH       Hidròxid sòdic      Hidròxid de sodi         Hidròxid de sodi
Al(OH)3    Hidròxid alumínic   Hidròxid d’alumini       Trihidòxid d’alumini
Pb(OH)4    Hidròxid plúmbic    Hidròxid de plom (IV)    Tetrahidròxid de plom
ÀCIDS
• ÀCIDS. Els àcids, de forma aproximada, són
  compostos que en dissolució aquosa cedeixen protons
  al medi. Per això, tots els àcids en la seva fòrmula
  contenen hidrogen amb valència +1.
  Si no porten Oxigen són Hidràcids y si sí que porten
  Oxigen s’anomenen Oxoàcidos.
HIDRÀCIDS

• Els ions –UR en dissolució aquosa
  s’anomenen com àcid ... -hídric
   HF Àcid fluorhídric o fluorur d’hidrogen.
OXOÀCIDS
•Els elements s’ ordenen sempre així: H X O
•NOMENCLATURA SISTEMÀ               TICA És la més senzilla. Els
                                          .
noms sistemàtics dels oxoàcids es formen indicant el número
d’ àtoms d’ Oxigen a través del numeral grec di, tri, tetra, penta,
etc., seguit del sufix – OXO, del noom de l’ element característic
acabat en – AT i de l’ estat d’ oxidació d’ aquest segons el sistema
Stock.       
              
  H2SO4     Tetraoxosulfat(V d’ hidrogen.
                                  I)
 H2SO3     Trioxosulfat(IV d’ hidrogen.
                          )
 HNO3      Trioxonitrat(V) d’ hidrogen.
          
H3PO4     Tetraoxofosfat(V d’ hidrogen.
                          )
OXOÀCIDS
• NOMENCLATURA“TRADICIONAL”.
• Els acabaments -OSO, -ICO, HIPO- i PER- s’utilitzen de la
  manera explicada per indicar el número d’oxidació de l’àtom
  característic
  H2SO4 Àcid sulfúric.( e.o. SOFRE: +6 ,+4,+2)
  H2SO3 Àcid sulfurós
  HNO3    Àcid nítric. (e.o. Nitrogen; +5 ,+3,+1)
• Es necessiten tants oxigens com per neutralitzar la càrrega de
  l’element central I de l’hidrogen. (Càrrega total =0)
  H2SO4 2 H x (+1) + 1S x (+6) + 4O x (-2) = 0
OXOÀCIDS
•Els prefixos ORTO- y META- indiquen, respectivament, major i menor contingut
d’aigua de la molècula, encara que el número d’oxidació de l’element central coincideixi.
L’assignació del prefix META– s’assigna a l’oxoàcid simple I el prefix ORTO- al
polihidratat

•Pels elements , B ,Si, P , As ,Sb , es solen posar els prefixos. En la resta, es sol ometre o
sols es considera el ORTO- a efectes de nombrar la fòrmula. Ej.: HBO2             Ácido
metabórico.
•   H3BO3       Àcid ortobòric o àcid bòric.

•   H2SiO3      Àcid metasilícic.

•   H4SiO3      Àcid ortosilícic o àcid silícic.

•   HPO3         Àcid metafosfòric.

•   H3PO4       Àcid ortofosfòric o àcid fosfòric. (Idem. As i Sb)
Exemples d’oxoàcids
SALS TERNÀRIES O OXISALS
• Per formular-es només es substitueixen els
  hidrogens de l’oxoàcid per un metall.
• La valència del metall es col.loca com subíndex
  del grup (anió) que queda després de treure
  l’hidrogen. Com subíndex del metall es posa el
  número d’hidrogens substituïts:

           HMnO4 → Ca(MnO4) 2


           H2SO4 → Fe2(SO4) 3
OXISALS
• La formulació és igual a la dels àcids,
  variant lleugerament els prefixos i sufixos
  sense afegir el terme “àcid”.
          Àcids               Oxisals
      per-…-ic             per-…-at
     -ic                  -at
       -ós               -it
       hipo-…-ós              hipo-…-it
OXISALS
•   En la notació TRADICIONAL, que és la usada pels àcids més comuns, es
    canvia la terminació -ÓS per –IT i la terminació –IC per –AT. A més es
    suprimeix la paraula “àcid” I darrera es col.loca el metall que ha substituit
    l’hidrogen, indicant, la valeència amb sufixos.
         CuCO3                    Carbonat cúpric.

         Cu2CO3                   Carbonat cuprós.

          Els dos provenen de l’àcid carbónic: H2CO3.

         Ca3 (PO4)2                Fosfat de calci.

                                 De l’àcid fosfóric: H3PO4

         CuNO2                    Nitrit cuprós.

                                 De l’àcid nitrós: HNO2
OXISALS
• En la notació SISTEMÀTICA (recomenada por la IUPAC)
  es nombren com l’àcid però canviant l’hidrogen pel metall
  corresponent.
  CaSO4 Tetraoxosulfat(VI) de calci.
  Fe(ClO4) 3 Tetraoxoclorat(VII) de ferro(III).
  NaNO3 Trioxonitrat(V) de sodi.
OXISALS
FÓRMULA     TRADICIONAL        SISTEMÁTICA                         STOCK
Fe2SiO4      Silicat ferrós    Tetraoxosilicat(VI)de ferro(III).

NH4NO3       Nitrat amònic     Trioxonitrat(V) d’amoni.

Fe(ClO4)3    Clorat fèrric    Tetraoxoclorat(VII) de ferro(III).
SALS ÀCIDES
• Resulten de la substitució parcial dels hidrogens. Es
  nombren igual que les sals neutres anteposant el prefix:
  -HIDROGEN i el numeral grec que indica el número
  d’hidrogens no substituits.
KHS       Hidrogenosulfur de potassi .   De l’àcid sulfhídric: H2S.
NaHCO3 Hidrogenocarbonat de sodi.        De l’àcid carbònic: H2CO3
LiH2PO4 Dihidrogenofosfat de liti.       De l’àcid fosfòric: H3PO4
Ni(HSO3)2 Hidrogenosulfit niquelós.         De l’àcid sulfurós.: H2SO3
Formulacio inorgànica

Contenu connexe

Tendances

Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxTema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxmmarti61
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnesDani Ribo
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbalsgemmaencamp
 
Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissoluciópits25
 
06. L’aigua
06. L’aigua06. L’aigua
06. L’aiguaDani Ribo
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelementsDani Ribo
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeOriol Baradad
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsOriol Baradad
 
Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresMar López
 

Tendances (20)

Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batxTema 1 Estats De La Matèria 1batx
Tema 1 Estats De La Matèria 1batx
 
21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes21. Estructura de les proteïnes
21. Estructura de les proteïnes
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 
Formulacioacids Oxoacids
Formulacioacids OxoacidsFormulacioacids Oxoacids
Formulacioacids Oxoacids
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
àtoms i molècules
àtoms i molèculesàtoms i molècules
àtoms i molècules
 
Càlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolucióCàlcul de la concentració d’una dissolució
Càlcul de la concentració d’una dissolució
 
Tema 3 lípids
Tema 3 lípidsTema 3 lípids
Tema 3 lípids
 
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUESUD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
UD4 TIPUS DE REACCIONS QUÍMIQUES
 
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICAUD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
 
06. L’aigua
06. L’aigua06. L’aigua
06. L’aigua
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
04. Els bioelements
04. Els bioelements04. Els bioelements
04. Els bioelements
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. CatabolismeBiologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
Biologia 2n Batxillerat. U10. Metabolisme. Catabolisme
 
Formulacio1 Oxids 1
Formulacio1 Oxids 1Formulacio1 Oxids 1
Formulacio1 Oxids 1
 
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
TEORIA ATÒMICA I MODELS ATÒMICS
 
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals mineralsBiologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
Biologia 2n Batxillerat. U02. Els bioelements, l'aigua i les sals minerals
 
Tipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneresTipologia textual i gèneres
Tipologia textual i gèneres
 

Similaire à Formulacio inorgànica

Similaire à Formulacio inorgànica (20)

Formulacio InorgàNica V2003
Formulacio InorgàNica V2003Formulacio InorgàNica V2003
Formulacio InorgàNica V2003
 
Formulació inorgànica 4t
Formulació inorgànica 4tFormulació inorgànica 4t
Formulació inorgànica 4t
 
Recomanacions quimica i
Recomanacions quimica iRecomanacions quimica i
Recomanacions quimica i
 
Formulacio1 Hidroxids
Formulacio1 HidroxidsFormulacio1 Hidroxids
Formulacio1 Hidroxids
 
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Compostos ternaris)
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Compostos ternaris)UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Compostos ternaris)
UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Compostos ternaris)
 
Tasca 5.hidroxids
Tasca 5.hidroxidsTasca 5.hidroxids
Tasca 5.hidroxids
 
Formulacio
FormulacioFormulacio
Formulacio
 
Formulacioacids Hidracids 1 2
Formulacioacids Hidracids 1 2Formulacioacids Hidracids 1 2
Formulacioacids Hidracids 1 2
 
10. El llenguatge de la química
10. El llenguatge de la química10. El llenguatge de la química
10. El llenguatge de la química
 
Formulacio
FormulacioFormulacio
Formulacio
 
QUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICAQUÍMICA ORGÀNICA
QUÍMICA ORGÀNICA
 
06 formulació inorgànica sol
06 formulació inorgànica sol06 formulació inorgànica sol
06 formulació inorgànica sol
 
Algunes Reaccions Quimiques
Algunes Reaccions QuimiquesAlgunes Reaccions Quimiques
Algunes Reaccions Quimiques
 
acids
acidsacids
acids
 
Tasca 2.hidrur i òxids
Tasca 2.hidrur i òxidsTasca 2.hidrur i òxids
Tasca 2.hidrur i òxids
 
Introducció a la química orgànica
Introducció a la química orgànicaIntroducció a la química orgànica
Introducció a la química orgànica
 
Uf4 Tractament d'aigües
Uf4 Tractament d'aigüesUf4 Tractament d'aigües
Uf4 Tractament d'aigües
 
Química Redox 2014-15
Química Redox 2014-15Química Redox 2014-15
Química Redox 2014-15
 
Fitxa tasca 4.sals binaries
Fitxa tasca 4.sals binariesFitxa tasca 4.sals binaries
Fitxa tasca 4.sals binaries
 
Unitat 10 quimica del carboni
Unitat 10 quimica del carboniUnitat 10 quimica del carboni
Unitat 10 quimica del carboni
 

Dernier

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Dernier (8)

Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 

Formulacio inorgànica

  • 2. NÚMERO D’ OXIDACIÓ • En un element en estat pur el número d’oxidació és cero. • La suma dels números d’oxidació de cadascun dels àtoms que constitueixen un compost neutre és zero. • En un ió monoatòmic, el número d’oxidació coincideix amb la seva. • El número d’oxidació de l’hidrogen és +1 (Excepte en hidrurs, on l’hidrògen actúa com -1) • El número d’oxidació de l’oxigen és -2 ( Excepte en peròxids e hiperoxids on és -1 i -1/2 respectivament)
  • 4. COMPOSTOS BINARIS • En primer lloc es col·loca l’element electropositiu (catió) I en segon lloc l’element electronegatiu (anió) indicant mitjançant subíndex la proporció entre els dos. - Així, en els compostos entre metall i no metall (compostos iònics) el metall (més electropositiu) es situarà en primer lloc. • En els compostos entre no metalls (compostos covalents) es col·locarà en les fórmules en primer lloc el símbol del component que apareix primer en la següent llista. B, Si, C, Sb, As, P, N, H, Te, Se, S, At, I, Br, Cl, O, F. • S’observa que, excepte l’H i l’O, segueixen un ordre invers dels grups dels elements no metàl·lics del sistema periòdic.
  • 5. COMPOSTOS BINARIS • L’element més electronegatiu o no metall es nombra primer i acabat en –UR. • HCl → Clorur d’hidrogen (El H actua amb +1 i el Cl només pot actuar amb -1) • MgCl2→Clorur de magnesi (El Mg únicament té valència 2) • CaS → Sulfur de calci (El Ca solament actúa amb +2 I el S amb -2)
  • 6. NOMENCLATURES • Nomenclatura Sistemàtica : S’utilitzen els prefixes grecs (mono-, di-, tri-, tetra-, penta-, hexa-, hepta-, ...) com prefix de l’element al que es refereixen. El prefix mono- s’omiteix en el segon element. Ex: CO Monòxid de carboni CO2 Diòxid de carboni
  • 7. NOMENCLATURES • Nomenclatura d’ Stock. S’expressa el número d’oxidació de l’element més electropositiu (metall) mitjançant números romans entre parèntesi. FeCl2 Clorur de ferro(II) FeCl3 Clorur de ferro(III) V 2O 3 Òxido de vanadi(III)
  • 8. NOMENCLATURES • Nomenclatura tradicional. Aquest és el mètode més ambigu i el seu ús únicament es deu a estar establert pel costum. Es basa en els prefixes PER- e HIPO- i en els sufixes –ICO i –OSO. Aquests afixs indiquen quin dels números d’oxidació possibles d’un element és el que s’ha de tenir en compte. • La valència o número d’oxidació queda determinat segons l’esquema següent: - Si hi ha una valència: -IC. - Si hi ha dos valencies: -IC, -ÓS. - Si hi ha tres valències: -IC, -ÓS, HIPO-... -ÓS. - Si hi ha quatre valències: : PER-... -IC, -IC, -ÓS, HIPO-... -ÓS. Ferro (valències s 2 i 3) FeO Òxid ferròs. Fe2O3 Òxid fèrric Brom (valències 1,3,5 I 7) Br2O Òxid hipobromós Br2O3 òxid bromós Br2O5 òxid bròmic Br2O7 òxid perbròmic
  • 9. COMPOSTOS BINARIS DE L’HIDROGEN • HIDROGEN AMB NO METALLS. El seu nom és diferent si el compost està en forma de gas o dissolt en aigua. Fòrmula Nom sistemàtico (gas) En dissolució aquosa. HF Fluorur d’hidrogen Àcid fluorhídric. HCl Clorur d’hidrogen Àcid clorhídric HBr Bromur d’hidrogen Àcid bromhídric. HI Iodur d’hidrogen Àcid iohídric.
  • 10. COMPOSTOS BINARIS DE L’HIDROGEN. • HIDROGEN AMB NO METALLS. Fòrmula Nom sistemàtic Nom tradicional NH3 Trihidrur de nitrogen Amoníac PH3 Trihidrur de fòsfor Fosfina AsH3 Trihidrur d’arsènic Arsina SbH3 Trihidrur d’antimoni Estibina CH4 Tetrahidrur de carboni Metà
  • 11. COMPOSTOS BINARIS DE L’HIDROGEN. • HIDRURS METÀL.LICS. L’hidrogen, que aquí actua amb valéncia -1, es col.loca darrera el metall, es nombren com Hidrur de… i s’utilitza alguns dels mètodes exposats per indicar la proporció. LiH Hidrur de Liti. NiH2 Dihidrur de níquel o Hidrur níquel(II) ó Hidrur niquelós.
  • 12. COMPOSTOS BINARIS DE L’OXIGEN • ÒXIDS. L’Oxigen actúa amb valència -2 • Fòrmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock Nom. Tradicional • FeO Monòxid de ferro Òxid de ferro (II) Òxid ferrós • Fe2O3 Triòxid de diferro Òxid de ferro (III) Òxid fèrric • Al2O3 Triòxid de dialumini Òxid d’alumini Òxid alumínic • Na2O Monòxid de disodi Òxid de sodi Òxid sòdic • N2O5 Pentaòxid de dinitrògen Òxid de nitrogen (IV) Òxid nítric • Cl2O Monòxid de diclor Òxid de clor (I) Òxid hipoclorós.
  • 13. HIDRÒXIDS • La seva fòrmula és M(OH)m on m és la valència del metall. L’ió OH es diu hidròxid i té una càrrega total de -1. Fòrmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock Nom. Tradicional Fe(OH)2 Hidròxid ferròs Hidròxid de ferro (II) Dihidròxid de ferro NaOH Hidròxid sòdic Hidròxid de sodi Hidròxid de sodi Al(OH)3 Hidròxid alumínic Hidròxid d’alumini Trihidòxid d’alumini Pb(OH)4 Hidròxid plúmbic Hidròxid de plom (IV) Tetrahidròxid de plom
  • 14. ÀCIDS • ÀCIDS. Els àcids, de forma aproximada, són compostos que en dissolució aquosa cedeixen protons al medi. Per això, tots els àcids en la seva fòrmula contenen hidrogen amb valència +1. Si no porten Oxigen són Hidràcids y si sí que porten Oxigen s’anomenen Oxoàcidos.
  • 15. HIDRÀCIDS • Els ions –UR en dissolució aquosa s’anomenen com àcid ... -hídric HF Àcid fluorhídric o fluorur d’hidrogen.
  • 16. OXOÀCIDS •Els elements s’ ordenen sempre així: H X O •NOMENCLATURA SISTEMÀ TICA És la més senzilla. Els . noms sistemàtics dels oxoàcids es formen indicant el número d’ àtoms d’ Oxigen a través del numeral grec di, tri, tetra, penta, etc., seguit del sufix – OXO, del noom de l’ element característic acabat en – AT i de l’ estat d’ oxidació d’ aquest segons el sistema Stock.                H2SO4     Tetraoxosulfat(V d’ hidrogen.       I) H2SO3     Trioxosulfat(IV d’ hidrogen.     )  HNO3      Trioxonitrat(V) d’ hidrogen.        H3PO4     Tetraoxofosfat(V d’ hidrogen.     )
  • 17. OXOÀCIDS • NOMENCLATURA“TRADICIONAL”. • Els acabaments -OSO, -ICO, HIPO- i PER- s’utilitzen de la manera explicada per indicar el número d’oxidació de l’àtom característic H2SO4 Àcid sulfúric.( e.o. SOFRE: +6 ,+4,+2) H2SO3 Àcid sulfurós HNO3 Àcid nítric. (e.o. Nitrogen; +5 ,+3,+1) • Es necessiten tants oxigens com per neutralitzar la càrrega de l’element central I de l’hidrogen. (Càrrega total =0) H2SO4 2 H x (+1) + 1S x (+6) + 4O x (-2) = 0
  • 18. OXOÀCIDS •Els prefixos ORTO- y META- indiquen, respectivament, major i menor contingut d’aigua de la molècula, encara que el número d’oxidació de l’element central coincideixi. L’assignació del prefix META– s’assigna a l’oxoàcid simple I el prefix ORTO- al polihidratat •Pels elements , B ,Si, P , As ,Sb , es solen posar els prefixos. En la resta, es sol ometre o sols es considera el ORTO- a efectes de nombrar la fòrmula. Ej.: HBO2 Ácido metabórico. • H3BO3 Àcid ortobòric o àcid bòric. • H2SiO3 Àcid metasilícic. • H4SiO3 Àcid ortosilícic o àcid silícic. • HPO3 Àcid metafosfòric. • H3PO4 Àcid ortofosfòric o àcid fosfòric. (Idem. As i Sb)
  • 20. SALS TERNÀRIES O OXISALS • Per formular-es només es substitueixen els hidrogens de l’oxoàcid per un metall. • La valència del metall es col.loca com subíndex del grup (anió) que queda després de treure l’hidrogen. Com subíndex del metall es posa el número d’hidrogens substituïts: HMnO4 → Ca(MnO4) 2 H2SO4 → Fe2(SO4) 3
  • 21. OXISALS • La formulació és igual a la dels àcids, variant lleugerament els prefixos i sufixos sense afegir el terme “àcid”. Àcids Oxisals per-…-ic per-…-at -ic -at -ós -it hipo-…-ós hipo-…-it
  • 22. OXISALS • En la notació TRADICIONAL, que és la usada pels àcids més comuns, es canvia la terminació -ÓS per –IT i la terminació –IC per –AT. A més es suprimeix la paraula “àcid” I darrera es col.loca el metall que ha substituit l’hidrogen, indicant, la valeència amb sufixos. CuCO3 Carbonat cúpric. Cu2CO3 Carbonat cuprós. Els dos provenen de l’àcid carbónic: H2CO3. Ca3 (PO4)2 Fosfat de calci. De l’àcid fosfóric: H3PO4 CuNO2 Nitrit cuprós. De l’àcid nitrós: HNO2
  • 23. OXISALS • En la notació SISTEMÀTICA (recomenada por la IUPAC) es nombren com l’àcid però canviant l’hidrogen pel metall corresponent. CaSO4 Tetraoxosulfat(VI) de calci. Fe(ClO4) 3 Tetraoxoclorat(VII) de ferro(III). NaNO3 Trioxonitrat(V) de sodi.
  • 24. OXISALS FÓRMULA TRADICIONAL SISTEMÁTICA STOCK Fe2SiO4 Silicat ferrós Tetraoxosilicat(VI)de ferro(III). NH4NO3 Nitrat amònic Trioxonitrat(V) d’amoni. Fe(ClO4)3 Clorat fèrric Tetraoxoclorat(VII) de ferro(III).
  • 25. SALS ÀCIDES • Resulten de la substitució parcial dels hidrogens. Es nombren igual que les sals neutres anteposant el prefix: -HIDROGEN i el numeral grec que indica el número d’hidrogens no substituits. KHS Hidrogenosulfur de potassi . De l’àcid sulfhídric: H2S. NaHCO3 Hidrogenocarbonat de sodi. De l’àcid carbònic: H2CO3 LiH2PO4 Dihidrogenofosfat de liti. De l’àcid fosfòric: H3PO4 Ni(HSO3)2 Hidrogenosulfit niquelós. De l’àcid sulfurós.: H2SO3