1. La redacció del Tirant lo Blanc
El 2 de gener de 1460 Martorell va
començar la redacció de la novel•la
Tirant lo Blanc, dedicada a l’infant
Ferran de Portugal, “rei espectant”
—germà de Pere el Conestable, “rei
dels catalans”. En els primers
capítols de la seua novel·la va
utilitzar la història de Guillem de
Varoic.
El lloc de redacció de la novel·la ha
estat establert a Barcelona per la
documentació que relaciona
Martorell amb la cort literària del
Príncep de Viana a Barcelona,
Aquest ambient literari cortesà

2. seria, probablement, un lloc més
idoni per a la pràctica literària que
València, ciutat que sabem,
desenvolupa unes plataformes
cultural alternatives una vegada
desapareix la influència de la cort,
traslladada a Nàpols en temps
d’Alfons el Magnànim, una cort que
el Príncep de Viana reprodueix i que
reuneix a molts autors que havien
viscut a Nàpols. No és estrany que
un producte com l’obra de Martorell
estiga més directament vinculat a
una cort amb un model heroic-
principesc presidint-la.

3. L’any 1464 Joanot va empenyorar el
manuscrit del Tirant lo Blanch a
Galba a canvi de 100 reals i un any
després, el seu germà Galcerà el
reclama per tractar-se d’un bé de
l’herència de Joanot, tot i que no pot
obternir-lo precisament per la
penyora –o hipoteca– que pesa
sobre el llibre. Gràcies a aquest
document sabem que Joanot havia
mort un any abans i que el
manuscrit és “hun llibre apellat
Tiran lo Blanch, lo qual és continuat
en XXVII sisters de full entregue,
desligat, lo qual és de bona
continent valor [...]. Sabem també
que Martí Joan de Galba té el llibre

4. en el seu poder gràcies a aquest
empenyorament. Si bé aquest
original no ha estat localitzat,
Jaume J. Chiner (1997) va descobrir
l’únic fragment manuscrit conegut
d’un Tirant, datat amb anterioritat a
1490.
(text extret de
http://www.lluisvives.com/portal/tirant/include/p_biografia.jsp)