SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  14
EL CENOZOIC
L’era dels mamífers
ÍNDEX
1…………………. Introducció
2…………………. Períodes Terciari i Quaternari
2.1……… Esdeveniments geològics
2.3……… El cenozoic a Espanya.
2.2……… La biosfera.
3…………………. Bibliografia
El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, cobrint el temps des
de la fi del Cretaci fa 65 milions d’anys fins al començament del Quaternari fa uns
1,6 milions d’anys.
El període Quaternari és el période geològic que va des del final de l’època del
Pilocè fa uns 1,8 milions d’anys fins a l’actualitat.
Les seves característiques principals són la restauració dels ecosistemes després de
la catàstrofe del final mesozoic i el retorn de les condicions glacials.
El Cenozoic va començar fa 65 milions d’anys i arriba fins a l’actualitat. Es divideix en dos períodes:
terciari i quaternari.
Introducció
Períodes Terciari i
Quaternari
Precambrià Fenerozoic
Paleozoic Mesozoic Cenozoic
(65 M.a)
Terciari
(1,6 M.a)
Quaternari
(actualitat)
Esdeveniments geològics
El Cenozoic és l'època en què els continents es van traslladar a les seves
posicions actuals.
· Austràlia-Nova Guinea es van separar de Gondwana i van derivar al nord i es
van apropar al Sud-est d'Àsia.
· L'Antàrtida es va traslladar al seu actual emplaçament sobre el Pol Sud.
· L'Oceà Atlàntic es va fer més gran, i més tard, Sud-amèrica es va unir a Amèrica
del Nord amb la formació de l'Istme de Panamà.
· L'Índia va col·lisionar amb Àsia fa 55-45 milions d'anys, començant amb la
formació de l'Himàlaia.
· També se separen Canadà , Groenlàndia i Escandinàvia , formant-se el Mar de
Noruega entre elles.
· Aràbia va topar amb Euràsia, tancant el mar de Tetis. Com a conseqüència d'això,
es va produir la Orogènia Alpina que va formar les principals cadenes
muntanyenques del Sud d'Europa i Àsia, començant a l'Atlàntic, passant per la
Mediterrània i l'Himàlaia i acabant a les illes de Java i Sumatra.
El cenozoic a Espanya
Diversos processos esdevenguts en el cenozoic varen deixar empremtes en el territori
espanyol:
-La placa Ibèrica va ser empesa cap al nord-est, va col·lisionar amb Europa i donà lloc
al relleu dels Pirineus.
-La microplaca d’Alboràn va col·lisionar amb el sud-est de la península Ibèrica i va
formar les serralades Bètiques. Aquesta doble compressió alçà també la serralada
Ibèrica i va rejovenir els relleus del sistema Central.
-La formació d’aquests relleus va originar quatre grans conques sedimentàries
continentals, que es varen omplir de sediments per l’erosió del relleus circumdants.
Els rius varen formar llacs en aquestes conques, que no tenen comunicació amb la
mar.
-L’activitat volcànica en l’Atlàntic originà les illes Canàries.
-Es va produir un principi de rifting en la costa mediterrània,que separà les Illes
Balears de la península Ibèrica.
-Es formaren glaceres de muntanya en els principals relleus,sobretot als Pirineus.
-La intensa erosió va convertir la serralada Ibèrica en una peneplana.
-Es formaren illes volcàniques,Illes Canàries.
-Es va produir un alçament generalitzat a la Península que donà origen a les dues
mesetes separades pels relleus,ja molt erosionats,del sistema Central.
-Les glaceres ‘esculpeixen’els alts cims de les serralades i la mar comença a retirar-
se de les depressions,així es com es perfilen les costes peninsulars.
-Es formaren grans quantitats de granito,pizarra y roca calcària.
Rifting:és el procés de formació d'esquerdes a la litosfera terrestre.
Peneplana:una àmplia plana quasi uniforme, amb lleugeres desnivelaciones
.
El Cañó d'Ordesa, de
pedra calcària, amb
una extensió al voltant
de 600 metres (1968
peus).
Bardenas del Rei,
Espanya.
El Cañó del Riu Llops a Sòria,format per
l'erosió d'un riu de fort cabal que s'encaixava
en les potents sèries de calcàries.
Es troba a Conca
Paisatge de
roca calcària
format durant
segles
gràcies al
vent,l’aigua i
el gel.
Els amunts,Ibiza
L’evolució de la biosfera durant el cenozoic es comparable a la del mesozoic degut a la
velocitat amb que augmenta la biodiversitat dels ecosistemes.
- Els mamífers, els antecessors dels quals es trobaven en el triàsic i que es
desenvoluparen durant el mesozoic, es diversificaren de manera enorme i passaren
a ocupar ninxols ecològics (determinades funcions que segons les circumstàncies,
pot dur-la a terme una o altra espècie) que abans corresponien als rèptils.
- Les aus també es diversificaren molt i ocuparen l’hàbitat aeri que abans compartien
amb els pterosaures.
- El refredament i la sequetat del clima van retrocedir les extencions de selva del
continent africà, i passaren a ocupar-lo extenses sabanes.
- A més es desenvoluparen plantes herbàries com les gramínies, diverses herbes i
cereals com: el blat, la civada i l’arròs.
La Biosfera al cenozoic
-Els insectes estableixen una relació de mutualisme amb les plantes
angiospermes a les quals pol·linitzen.
- Fa devers tres milions d’anys apareixen els homínids a les sabanes africanes.
-Fa 10.000 anys comença la civilització, ja que l’espècie humana es fa ramadera i
agricultora.
-Fa devers 800.000 anys l’Homo antecessor colonitza Europa i fa devers 100.000
anys l’Homo sapiens s’estén per tot el món.
-L’aspecte de la biosfera canvia radicalment ja que durant el darrers tres segles
l’ésser humà ha desenvolupat la tecnologia a molta velocitat i ha provocat una
extinció en massa en la biosfera comparable a la que va produir l’impacte
metorític del cretàcic.
L’evolució de l’home
Bibliografia
http://servicios.educarm.es/paleontologia/paseocenozoico.ht
http://harunyahya.es/es/Libros/4636/el-atlas-de-la-creacion/chapter/10875
http://antonioboveda.blogspot.com.es/2010/10/terminos-de-relieve-2-bachillerato.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Penillanura
http://es.wikipedia.org/wiki/Era_Cenozoica
http://csociales.wordpress.com/2012/09/19/era-cenozoica-o-terciaria/

Contenu connexe

Tendances

REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptREALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptfmart3
 
Colguem les gents (Ausiàs March)
Colguem les gents (Ausiàs March)Colguem les gents (Ausiàs March)
Colguem les gents (Ausiàs March)bertaplanellmolist
 
Lit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i lloberaLit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i lloberajoanpol
 
Els complements
Els complementsEls complements
Els complementsfinnyjake
 
Edat moderna-invents
Edat moderna-inventsEdat moderna-invents
Edat moderna-inventsSitamestra
 
La balanguera
La balangueraLa balanguera
La balanguerajoanmolar
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)joanmolar
 
Les roques ornamentals
Les  roques ornamentalsLes  roques ornamentals
Les roques ornamentalsCdA Barcelona
 
El modernisme literari
El modernisme literariEl modernisme literari
El modernisme literarisandraa23
 
04 taules de formes verbals
04 taules de formes verbals04 taules de formes verbals
04 taules de formes verbalsmario iglesias
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadalluchvalencia
 
La renaixença i jacint verdaguer
La renaixença i jacint verdaguerLa renaixença i jacint verdaguer
La renaixença i jacint verdaguerpballecult
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3CC NN
 

Tendances (20)

REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.pptREALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
REALISME, NATURALISME I modernisme.ppt
 
Colguem les gents (Ausiàs March)
Colguem les gents (Ausiàs March)Colguem les gents (Ausiàs March)
Colguem les gents (Ausiàs March)
 
Btx energia 8 exercicis 1920
Btx energia 8 exercicis 1920Btx energia 8 exercicis 1920
Btx energia 8 exercicis 1920
 
Mar i cel
Mar i celMar i cel
Mar i cel
 
Lit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i lloberaLit miquel costa i llobera
Lit miquel costa i llobera
 
Els complements
Els complementsEls complements
Els complements
 
Edat moderna-invents
Edat moderna-inventsEdat moderna-invents
Edat moderna-invents
 
La balanguera
La balangueraLa balanguera
La balanguera
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
 
Vora la mar
Vora la marVora la mar
Vora la mar
 
Alguerès
AlguerèsAlguerès
Alguerès
 
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticàMiquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
 
Activitats filosofia de 2 fil2
Activitats filosofia de  2 fil2Activitats filosofia de  2 fil2
Activitats filosofia de 2 fil2
 
Les roques ornamentals
Les  roques ornamentalsLes  roques ornamentals
Les roques ornamentals
 
El modernisme literari
El modernisme literariEl modernisme literari
El modernisme literari
 
04 taules de formes verbals
04 taules de formes verbals04 taules de formes verbals
04 taules de formes verbals
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
 
La renaixença i jacint verdaguer
La renaixença i jacint verdaguerLa renaixença i jacint verdaguer
La renaixença i jacint verdaguer
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Unitat 3
Unitat 3Unitat 3
Unitat 3
 

En vedette

Evolució i origen de la vida
Evolució i origen de la vidaEvolució i origen de la vida
Evolució i origen de la vidalboliva2
 
Origen i evolucio de l'home
Origen i evolucio de l'homeOrigen i evolucio de l'home
Origen i evolucio de l'homejuliaserena
 
La Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESOLa Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESOJordi Pipó
 
Cenozoico (terciario)
Cenozoico (terciario)Cenozoico (terciario)
Cenozoico (terciario)seggal
 
2 historia - la prehistòria
2  historia - la prehistòria2  historia - la prehistòria
2 historia - la prehistòriaAlbert Albert
 
Funcions vitals animals
Funcions vitals animalsFuncions vitals animals
Funcions vitals animalsmeryvilardi
 
Funcions vitals dels animals
Funcions vitals dels animalsFuncions vitals dels animals
Funcions vitals dels animalsmabad6
 
L’Evolució Humana
L’Evolució HumanaL’Evolució Humana
L’Evolució Humanasarobor
 

En vedette (8)

Evolució i origen de la vida
Evolució i origen de la vidaEvolució i origen de la vida
Evolució i origen de la vida
 
Origen i evolucio de l'home
Origen i evolucio de l'homeOrigen i evolucio de l'home
Origen i evolucio de l'home
 
La Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESOLa Terra Geologia 4t ESO
La Terra Geologia 4t ESO
 
Cenozoico (terciario)
Cenozoico (terciario)Cenozoico (terciario)
Cenozoico (terciario)
 
2 historia - la prehistòria
2  historia - la prehistòria2  historia - la prehistòria
2 historia - la prehistòria
 
Funcions vitals animals
Funcions vitals animalsFuncions vitals animals
Funcions vitals animals
 
Funcions vitals dels animals
Funcions vitals dels animalsFuncions vitals dels animals
Funcions vitals dels animals
 
L’Evolució Humana
L’Evolució HumanaL’Evolució Humana
L’Evolució Humana
 

Similaire à El cenozoic.l'era dels mamífers (1)

Triàsic
TriàsicTriàsic
Triàsicadaura
 
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4EstherMartnezMir
 
Geomorfologia de la península ibèrica
Geomorfologia de la península ibèricaGeomorfologia de la península ibèrica
Geomorfologia de la península ibèricaJoan Piña Torres
 
La història del nostre planeta 1a partm
La història del nostre planeta 1a partmLa història del nostre planeta 1a partm
La història del nostre planeta 1a partmlidiasibat
 
El medi físic d'Espanya i Catalunya
El medi físic d'Espanya i CatalunyaEl medi físic d'Espanya i Catalunya
El medi físic d'Espanya i CatalunyaDanielSaezRamirez
 
Proves de la deriva continental
Proves de la deriva continentalProves de la deriva continental
Proves de la deriva continentalCC NN
 
01.EL RELLEU
01.EL RELLEU 01.EL RELLEU
01.EL RELLEU jcorbala
 
Tectplaques
TectplaquesTectplaques
Tectplaquespasherco
 
Tema 2 tec tònica de plaques2012 13
Tema 2 tec tònica de plaques2012 13Tema 2 tec tònica de plaques2012 13
Tema 2 tec tònica de plaques2012 13biogeovalldalba
 
Plaques tectòniques 4t
Plaques tectòniques 4tPlaques tectòniques 4t
Plaques tectòniques 4tCC NN
 
Batxillerat1
Batxillerat1Batxillerat1
Batxillerat1gsardena
 
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)joanet83
 
Estruct. horitzontal de l'escorça
Estruct. horitzontal de l'escorçaEstruct. horitzontal de l'escorça
Estruct. horitzontal de l'escorçaCC NN
 
Precambric
PrecambricPrecambric
Precambriclili llu
 

Similaire à El cenozoic.l'era dels mamífers (1) (20)

Triàsic
TriàsicTriàsic
Triàsic
 
Tema1 anaya
Tema1 anayaTema1 anaya
Tema1 anaya
 
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4
Presentació3_evoluciógeop.I_ punt4
 
Geomorfologia de la península ibèrica
Geomorfologia de la península ibèricaGeomorfologia de la península ibèrica
Geomorfologia de la península ibèrica
 
La història del nostre planeta 1a partm
La història del nostre planeta 1a partmLa història del nostre planeta 1a partm
La història del nostre planeta 1a partm
 
Natussssssssssssss
NatussssssssssssssNatussssssssssssss
Natussssssssssssss
 
El medi físic d'Espanya i Catalunya
El medi físic d'Espanya i CatalunyaEl medi físic d'Espanya i Catalunya
El medi físic d'Espanya i Catalunya
 
Montserrat
MontserratMontserrat
Montserrat
 
Proves de la deriva continental
Proves de la deriva continentalProves de la deriva continental
Proves de la deriva continental
 
01.EL RELLEU
01.EL RELLEU 01.EL RELLEU
01.EL RELLEU
 
Tectplaques
TectplaquesTectplaques
Tectplaques
 
Tema 2 tec tònica de plaques2012 13
Tema 2 tec tònica de plaques2012 13Tema 2 tec tònica de plaques2012 13
Tema 2 tec tònica de plaques2012 13
 
Plaques tectòniques 4t
Plaques tectòniques 4tPlaques tectòniques 4t
Plaques tectòniques 4t
 
Power precambria
Power precambriaPower precambria
Power precambria
 
Batxillerat1
Batxillerat1Batxillerat1
Batxillerat1
 
Serralades Marines
Serralades MarinesSerralades Marines
Serralades Marines
 
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
TEMA 2 GEOGRAFIA (2a part)
 
Estruct. horitzontal de l'escorça
Estruct. horitzontal de l'escorçaEstruct. horitzontal de l'escorça
Estruct. horitzontal de l'escorça
 
Tema5
Tema5Tema5
Tema5
 
Precambric
PrecambricPrecambric
Precambric
 

Plus de adaura

Cala salada i cala saladeta
Cala salada i cala saladetaCala salada i cala saladeta
Cala salada i cala saladetaadaura
 
Figueretes
FigueretesFigueretes
Figueretesadaura
 
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemesImpactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemesadaura
 
Guia natural de Cala d'hort
Guia natural de Cala d'hortGuia natural de Cala d'hort
Guia natural de Cala d'hortadaura
 
Guia natural de Cala bassa
Guia natural de Cala bassaGuia natural de Cala bassa
Guia natural de Cala bassaadaura
 
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Pitiús
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral PitiúsGuia natural de Talamanca, projecte Litoral Pitiús
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Pitiúsadaura
 
Can toni i ies sa blanca dona
Can toni  i  ies sa blanca donaCan toni  i  ies sa blanca dona
Can toni i ies sa blanca donaadaura
 
Taula de les estructures de les proteïnes
Taula de les estructures de les proteïnesTaula de les estructures de les proteïnes
Taula de les estructures de les proteïnesadaura
 
Presentació BIG 1r ESO
Presentació BIG 1r  ESO Presentació BIG 1r  ESO
Presentació BIG 1r ESO adaura
 
Activitat: platges dels municipis d'Eivissa
Activitat: platges dels municipis d'EivissaActivitat: platges dels municipis d'Eivissa
Activitat: platges dels municipis d'Eivissaadaura
 
La matèria
La matèriaLa matèria
La matèriaadaura
 
Grups treball 2n trimestre
Grups treball 2n trimestreGrups treball 2n trimestre
Grups treball 2n trimestreadaura
 
Preguntes inicials litoral pitiús
Preguntes inicials litoral pitiúsPreguntes inicials litoral pitiús
Preguntes inicials litoral pitiúsadaura
 
Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?adaura
 
Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?adaura
 
Cabdell de llana.
Cabdell de llana.Cabdell de llana.
Cabdell de llana.adaura
 
Platja d'en Bossa
Platja d'en BossaPlatja d'en Bossa
Platja d'en Bossaadaura
 
Platja d'en Bossa
Platja d'en BossaPlatja d'en Bossa
Platja d'en Bossaadaura
 
Cala Salada
Cala SaladaCala Salada
Cala Saladaadaura
 
Cala bassa
Cala bassaCala bassa
Cala bassaadaura
 

Plus de adaura (20)

Cala salada i cala saladeta
Cala salada i cala saladetaCala salada i cala saladeta
Cala salada i cala saladeta
 
Figueretes
FigueretesFigueretes
Figueretes
 
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemesImpactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
Impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes
 
Guia natural de Cala d'hort
Guia natural de Cala d'hortGuia natural de Cala d'hort
Guia natural de Cala d'hort
 
Guia natural de Cala bassa
Guia natural de Cala bassaGuia natural de Cala bassa
Guia natural de Cala bassa
 
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Pitiús
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral PitiúsGuia natural de Talamanca, projecte Litoral Pitiús
Guia natural de Talamanca, projecte Litoral Pitiús
 
Can toni i ies sa blanca dona
Can toni  i  ies sa blanca donaCan toni  i  ies sa blanca dona
Can toni i ies sa blanca dona
 
Taula de les estructures de les proteïnes
Taula de les estructures de les proteïnesTaula de les estructures de les proteïnes
Taula de les estructures de les proteïnes
 
Presentació BIG 1r ESO
Presentació BIG 1r  ESO Presentació BIG 1r  ESO
Presentació BIG 1r ESO
 
Activitat: platges dels municipis d'Eivissa
Activitat: platges dels municipis d'EivissaActivitat: platges dels municipis d'Eivissa
Activitat: platges dels municipis d'Eivissa
 
La matèria
La matèriaLa matèria
La matèria
 
Grups treball 2n trimestre
Grups treball 2n trimestreGrups treball 2n trimestre
Grups treball 2n trimestre
 
Preguntes inicials litoral pitiús
Preguntes inicials litoral pitiúsPreguntes inicials litoral pitiús
Preguntes inicials litoral pitiús
 
Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?
 
Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?Com ha de ser la guia natural del projecte?
Com ha de ser la guia natural del projecte?
 
Cabdell de llana.
Cabdell de llana.Cabdell de llana.
Cabdell de llana.
 
Platja d'en Bossa
Platja d'en BossaPlatja d'en Bossa
Platja d'en Bossa
 
Platja d'en Bossa
Platja d'en BossaPlatja d'en Bossa
Platja d'en Bossa
 
Cala Salada
Cala SaladaCala Salada
Cala Salada
 
Cala bassa
Cala bassaCala bassa
Cala bassa
 

El cenozoic.l'era dels mamífers (1)

  • 2. ÍNDEX 1…………………. Introducció 2…………………. Períodes Terciari i Quaternari 2.1……… Esdeveniments geològics 2.3……… El cenozoic a Espanya. 2.2……… La biosfera. 3…………………. Bibliografia
  • 3. El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, cobrint el temps des de la fi del Cretaci fa 65 milions d’anys fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d’anys. El període Quaternari és el période geològic que va des del final de l’època del Pilocè fa uns 1,8 milions d’anys fins a l’actualitat. Les seves característiques principals són la restauració dels ecosistemes després de la catàstrofe del final mesozoic i el retorn de les condicions glacials. El Cenozoic va començar fa 65 milions d’anys i arriba fins a l’actualitat. Es divideix en dos períodes: terciari i quaternari. Introducció
  • 4. Períodes Terciari i Quaternari Precambrià Fenerozoic Paleozoic Mesozoic Cenozoic (65 M.a) Terciari (1,6 M.a) Quaternari (actualitat)
  • 5. Esdeveniments geològics El Cenozoic és l'època en què els continents es van traslladar a les seves posicions actuals. · Austràlia-Nova Guinea es van separar de Gondwana i van derivar al nord i es van apropar al Sud-est d'Àsia. · L'Antàrtida es va traslladar al seu actual emplaçament sobre el Pol Sud. · L'Oceà Atlàntic es va fer més gran, i més tard, Sud-amèrica es va unir a Amèrica del Nord amb la formació de l'Istme de Panamà. · L'Índia va col·lisionar amb Àsia fa 55-45 milions d'anys, començant amb la formació de l'Himàlaia. · També se separen Canadà , Groenlàndia i Escandinàvia , formant-se el Mar de Noruega entre elles.
  • 6. · Aràbia va topar amb Euràsia, tancant el mar de Tetis. Com a conseqüència d'això, es va produir la Orogènia Alpina que va formar les principals cadenes muntanyenques del Sud d'Europa i Àsia, començant a l'Atlàntic, passant per la Mediterrània i l'Himàlaia i acabant a les illes de Java i Sumatra.
  • 7. El cenozoic a Espanya Diversos processos esdevenguts en el cenozoic varen deixar empremtes en el territori espanyol: -La placa Ibèrica va ser empesa cap al nord-est, va col·lisionar amb Europa i donà lloc al relleu dels Pirineus. -La microplaca d’Alboràn va col·lisionar amb el sud-est de la península Ibèrica i va formar les serralades Bètiques. Aquesta doble compressió alçà també la serralada Ibèrica i va rejovenir els relleus del sistema Central. -La formació d’aquests relleus va originar quatre grans conques sedimentàries continentals, que es varen omplir de sediments per l’erosió del relleus circumdants. Els rius varen formar llacs en aquestes conques, que no tenen comunicació amb la mar. -L’activitat volcànica en l’Atlàntic originà les illes Canàries.
  • 8. -Es va produir un principi de rifting en la costa mediterrània,que separà les Illes Balears de la península Ibèrica. -Es formaren glaceres de muntanya en els principals relleus,sobretot als Pirineus. -La intensa erosió va convertir la serralada Ibèrica en una peneplana. -Es formaren illes volcàniques,Illes Canàries. -Es va produir un alçament generalitzat a la Península que donà origen a les dues mesetes separades pels relleus,ja molt erosionats,del sistema Central. -Les glaceres ‘esculpeixen’els alts cims de les serralades i la mar comença a retirar- se de les depressions,així es com es perfilen les costes peninsulars. -Es formaren grans quantitats de granito,pizarra y roca calcària. Rifting:és el procés de formació d'esquerdes a la litosfera terrestre. Peneplana:una àmplia plana quasi uniforme, amb lleugeres desnivelaciones
  • 9. . El Cañó d'Ordesa, de pedra calcària, amb una extensió al voltant de 600 metres (1968 peus). Bardenas del Rei, Espanya. El Cañó del Riu Llops a Sòria,format per l'erosió d'un riu de fort cabal que s'encaixava en les potents sèries de calcàries. Es troba a Conca Paisatge de roca calcària format durant segles gràcies al vent,l’aigua i el gel. Els amunts,Ibiza
  • 10. L’evolució de la biosfera durant el cenozoic es comparable a la del mesozoic degut a la velocitat amb que augmenta la biodiversitat dels ecosistemes. - Els mamífers, els antecessors dels quals es trobaven en el triàsic i que es desenvoluparen durant el mesozoic, es diversificaren de manera enorme i passaren a ocupar ninxols ecològics (determinades funcions que segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie) que abans corresponien als rèptils. - Les aus també es diversificaren molt i ocuparen l’hàbitat aeri que abans compartien amb els pterosaures. - El refredament i la sequetat del clima van retrocedir les extencions de selva del continent africà, i passaren a ocupar-lo extenses sabanes. - A més es desenvoluparen plantes herbàries com les gramínies, diverses herbes i cereals com: el blat, la civada i l’arròs. La Biosfera al cenozoic
  • 11. -Els insectes estableixen una relació de mutualisme amb les plantes angiospermes a les quals pol·linitzen. - Fa devers tres milions d’anys apareixen els homínids a les sabanes africanes. -Fa 10.000 anys comença la civilització, ja que l’espècie humana es fa ramadera i agricultora.
  • 12. -Fa devers 800.000 anys l’Homo antecessor colonitza Europa i fa devers 100.000 anys l’Homo sapiens s’estén per tot el món. -L’aspecte de la biosfera canvia radicalment ja que durant el darrers tres segles l’ésser humà ha desenvolupat la tecnologia a molta velocitat i ha provocat una extinció en massa en la biosfera comparable a la que va produir l’impacte metorític del cretàcic.