1. 1. JOHN VON NEWMANN (28 de desembre del 1903 - 8 de febrer del 1957)
Va ser un científic, físic i matemàtic del segle XX. Va ser un brillant estudiant de
matemàtiques a la Universitat de Budapest. Publicà " Teoria de jocs i
components econòmics" al 1944. Durant la segona guerra mundial va ajudar a
les forces armades d' EE.UU i va formar part del Projecte Manhattan i va
contribuir a la fabricació de la bomba d'hidrogen. Va ser un dels iniciadors de la
ciència de la computació i va ajudar a la creació del primer ordinador del món.
Va definir el bit com a unitat de memòria

2. 2. DENNIS RITCHIE (9 de setembre de 1941 - 12 d’ octubre de 2011)
Va ser un físic d' EE.UU que va ajudar al desenvolupament dels sistemes
operatius: Multics, Unix i va crear el llenguatge de programació C.
Va rebre juntament amb Ken Thompson el premi al Premi Turning al 1983 per
el desenvolupament de sistemes operatius genèrics i la seva implementació del
sistema Unix, la base de tots els sistemes operatius d’avui dia.

3. 3. NIKLAUS WIRTH (15 de febrer de 1934)
Va ser un científic de la computació. A l’any 1959 va obtenir el títol
de enginyer d' Electrònica a l'Escola Politècnica Federal de Zurich.
Al 1963 va obtenir un Doctorat a la Universitat de Califòrnia, i del 1963 a 1967
va servir com a professor auxiliar de Informàtica a la Universitat de Stanford i
de nou en la Universitat de Zurich. A partir de 1968 es va convertir en professor
d’informàtica a la ETH a Suïssa. També va ser el cap
de disseny dels llenguatges de programació:
Euler, Algol W,Pascal, Modula, Modula-2 i Oberon.
Va ocupar gran part del seu temps a l'equip de disseny i implementació
de sistemes operatius Lilith i Oberon. Aquesta frase és considerada clàssica en
el seu llibre: “Algoritmes + Estructures de dades = Programes”

4. 4. RICHARD STALLMAN (16 de març de 1953)
Va ser un programador als Estats Units i fundador del moviment software lliure
al món. També va ser un editor de text Emacs, el compilador GCC i el
depurador GDB, sota el Projecte GNU. La seva influència és major en un marc
moral, polític i legal pel moviment del programari lliure, com una alternativa al
desenvolupament i distribució del programari privatiu. També és l'inventor del
concepte Copyleft, un mètode per llicenciar el programari perquè sigui sempre
de lliure ús i modificació.

5. 5. STEVE JOBS (24 de febrer de 1955 – 5 d’ octubre de 2011)
va ser un empresari dels negocis del sector informàtic dels Estats Units,
cofundador ipresident executiu d'Apple i màxim accionista individual de The
Walt Disney Company.
Va fundar el 1976 la empresa Apple juntament amb Steve Wozniak.
Al 1984 la seva companyia llançava el Macintosh 128K, va ser el primer
ordinador personal que es va comercialitzar amb èxit, i que usava unainterfície
gràfica d'usuari i un ratolí. Va aprovar el llançament del iPod en 2001, i al 2003
la tenda online iTunes, que en set anys ha venut més de 10.000 milions de
cançons.

6. 6. BILL GATES (28 de octubre de 1955)
William Henry Gates III va ser un empresari americà de la branca de
la informàtica. Va fundar Microsoft el dia 4 d’abril de 1975, encara sent un
alumne de la universitat de Harvard.Va programar l'Altair BASIC original per a
l'Altair 8800, una microcomputadora primitiva. A l’any 1980 es va reunir amb
empresaris de IBM i els va vendre el sistema operatiu MS-DOS. Més tard va
treure a la venta Microsoft Windows per competir amb Macintosh. Considerat el
2010 el segon més ric per la revista Forbes.

7. 7. LINUS TORVALDS (28 de desembre de 1969)
És un enginyer finlandès conegut pel desenvolupament del “kernel” Linux. Va
començar a les andanes informàtiques als 11 anys quan el seu avi (un
matemàtic de la Universitat) va comprar un dels primers microordinadors
Commodore. Al 1988 va obtenir un màster en Ciències de la Computació. Al
1990 començà a aprendre el llenguatge C de programació. El seu primer
projecte va ser el 5 d’octubre de 1991 amb la primera versió de Linux. Al 1992
Linux va adquirir Llicència Publica General. Només el 2% del codi font de Linux
està escrit per ell, però Linux és de software lliure.