1. Te deix, amor, la mar com a penyora<br />1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració<br />Una noia envia una carta a la seva antiga professora, amb la que va tenir una relació sentimental. Explica la relació entre elles quan la noia tenia 15 anys i els fets que les van portar a distanciar-se. Comença explicant com ella s’enamora perdudament de la seva professora. Al principi la gent no diu res, però al estar en temps de dictadura la gent ho veu malament i comencen a sospitar cosa que porta a que els seus pares l’enviïn, l’estiu a Barcelona, perquè l’oblidi i així deixi de pensar amb ella, perquè, tot i que elles ho anomenen amistat tothom sap, incloïes elles, que allò era més que amistat i , per tant , no podia continuar.<br /> Després de la seva etapa de secundaria va anar a estudiar a la universitat de Barcelona on es van anar escrivint. Al final d’aquesta etapa, es casa amb un company, seu. De pas, li comunica que tindrà un fill, que te por i que creu que no ho superarà. Al final de la carta s’acomiada deixant-li el mar (testimoni del seu amor) com a penyora, <br />2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina n’és la tècnica?<br />Es un punt de vista en primera persona, ja que es la pròpia protagonista qui escriu la carta a la seva antiga professora. <br />La tècnica usada és, la de narrador-protagonista, ja que l’escriptora de la carta, la narradora, és a la vegada la protagonista d’aquesta historia d’amor.<br />3-Situa l’espai i el temps de la narració<br />En la narració, predomina el temps passat introduït, utilitzant la tècnica del flash-back (el record mitjançant una carta d’un amor passat). En quant l’espai on recorda sembla ser Barcelona, presumiblement en un lloc, que no es troba cara el mar, sinó cara la serralada de Collserola.<br />4-Creus que és un relat sobre un amor lèsbic? Justifica la teva resposta, fes atenció a les característiques lingüístiques que hi apareixen<br />Si, ja que tot i ser una carta que escriu sobre un fet passat, com sentint-ho, com volent donar-se a entendre el perquè, i donar una explicació, però es veu en aquest transfons de amor que al principi no ho aparenta, fent-se aquest cada cop més visual, més present, veient-se fets que no són molt normals, entre nomes amigues, com allò de despullar-se, besar-se d’aquella manera tant apassionada, aquell sensuals i provocadors refrecs d’amor, donen a entendre sense cap mena de dubte un amor més enllà del platònic amor passant a una relació física, lèsbica. <br />Qui enviava flors a na Glòria<br /> 1-Redacta en deu línies una síntesi de la narració<br />Aina ens explica la història a través d’una carta que Escriu a la policia els fets de l’assassinat de la seva germana la Glòria. A més a més L’Aina ens diu que la Glòria no es la seva germana de sang però la Glòria va haver de passar una vida amb les monges molt dura, després se’n va anar a viure amb l’Aina i per aquest motiu es com si fossin germanes, se l’estimava moltíssim. La Glòria explica que sovint quan sortien ho feien juntes i un dia la Gloria coneix un noi suec i d’origen Alemany anomenat Hans. Hans<br />Va demanar a la Glòria si es volia casar amb ella. La glòria li va dir que sí i se’n van anar a la Caleta a sopar per poder celebrar-ho. Allà l’Aina esperava la seva germana però no hi era ja que en Hans la va matar, uns excursionistes la van trobar en una casa abandonada. La policia al arribar a la casa la va trobar Roberta de flors.<br />2-Quin és el punt de vista narratiu utilitzat?<br />Utilitza un punt de vista intern en primera persona. La història l’explica l’Aina però la protagonista és la seva germana Glòria que ha sigut assassinada pel seu nuvi Hans. <br />3-Situa l’espai i el temps de la narració<br />La narradora és un personatge intern que participa en la història i l’explica des d’un hospital, a Mallorca, on escriu tota la història que llegim. Ho escriu un mes després de la mort de Gloria. Recorda constantment el passat per a explicar qui es Gloria, quina relació tenia amb ella i com va viure els fets. La història es una carta que escriu la narradora i que va dirigida als inspectors que porten el cas sobre la mort de Gloria. Ella ja te el coneixement des de el principi de que Gloria es morta i que n’han trobat al culpable, Hans, la seva parella. A partir d’aquí comença explicant la vida de Gloria, des de quan era petita fins a l’últim cop que la va veure. Acaba la carta escrivint en present, dient que farà el que li demanen (anar a veure a Hans), fent preguntes als inspectors i lamentant-se de la mort de la seva amiga.<br />4-Quina és la varietat dialectal del text? Esmenta’n algunes característiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin l’atenció<br />Carme Riera utilitza un estil i certes paraules a les quals no estem acostumats actualment. Respecte a l’estil ens referim a l’ús d’un català antic i es veu en l’ utilització de paraules com: Dubt, trob, na, fou, assegur. També en expressions com: “cal notari”, que vol dir a la casa del notari. Algunes de les paraules que no acostumen a ser utilitzades i que ella inclou en la història són: beutat (dona bella), dobler (diners). <br />Una de les coses que més ens a cridat l’atenció és el gran nombre de comes que utilitza. Carme Riera descriu molt les escenes i ho fa, sobretot, amb l’ús de nombroses comes. Exemple: <br />“Per això quan, un bon dia, em digué que ell sabia que tenia una al·lota pobra, ja que la seva col·locació, a les oficines de la Diputació, representava un sou de gana, em vaig sentir feliç.”<br />
