2. Neoclassicisme
REFERENTS HISTÒRICS
1789 Revolució Francesa
triomf de la burgesia i fi de l'Antic Règim
- 1820 i 1830 Revolucions burgeses
- 1848 Revolució obrera de París
(finals del XVIII) Revolució Industrial
- aparició del proletari
- augments del transport
- aparició de noves formes d'energia
Fi del règim absolutisa monàrquic
- creació de nous estats : Grècia
- emancipació de les possesions espanyoles.
3. Neoclassicisme
CIUTATS
Consolidació de la BURGESIA
Augment de la població en les zones urbanes (enderroc de les muralles)
- retrocès de la mortalitat
- augment de la producció d'aliments
- més higiene
- més medicines
Transformació de les ciutats
Creixament demogràfic
4. Neoclassicisme
LOCALITZACIÓ
NEOCLASSICISME
Nuclis:
Ciutats de Roma i París
5. Neoclassicisme
EVOLUCIÓ ARTÍSTICA
1711. Excavacions a Herculà (excavacions entre 1738 i1766)
1733. Excavacions a Pompeia (1948)
Els resultats de les excavacions, van demostrar que les idees que
Palladio havia difós sobre la vivenda clàssica, estaven equivocades.
Roma focus principal del Neoclassicisme.
París més important durant el Romanticisme.
Influenciarà tot el art durant tot el segle XIX.
Anglaterra desenvolupament del Prerafaelisme
6. Neoclassicisme
CARACTERÍSTIQUES NEOCLASSICISME
Estil artístic inspirat en l’art clàssic (Grècia i Roma).
Desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX.
Recerca d’un ideal de puresa i bellesa com defensa i crítica a les
exageracions del Barroc i el Rococó (considerats arts de luxe artificial).
-cercar l’harmonia, la simetria i les proporcions.
Adopció d’un llenguatge artístic clar i ordenat.
-refus d'allò imaginatiu i allò fantàstic.
Canvi radical en la manera
Interès per: l'antiguitat grecoromana.
d’entendre el passat.
model polític republicà.
Es comença a prendre
teories filosòfiques
consciència històrica de les ruïnes. sistema de vida
7. Neoclassicisme
Art al servei d'una filosofia de l'estètica
revisió i adaptació d'aquest model al món del segle XIX
Diderot la finalitat de tot home honest que agafa la ploma, la
paleta o el cisell, és fer atractiva la virtut i ridícul i odiós el vici.
Academicisme, ajustar-se a unes normes.
Desenvolupament en paral.lel a la difusió de les teories de l’Il·lustració
en tots els àmbits de la vida.
- Es projecta una nova societat més justa i igualitària.
- Raó més important que els sentiments.
Moviment estètic de base intel·lectual.
8. Neoclassicisme
William Chambers (1723-1796),
A treatise on the decorative part of civil architecture, London. 1759
Chambers esperava completar aquesta publicació amb una part dedicada
a qüestions tècniques, que mai sortí a la llum.
9. Neoclassicisme
RETORN A L'ANTIGUITAT CLÀSSICA
ARQUITECTURA
Revisió de les cultures clàssiques:
-models grecs i romans però també etruscos i egipcis.
-també hi ha un redescobriment de l’edat mitjana.
-rebuig de les ornamentacions sepèrflues.
- Aparicions de publicacions
es va descobrir que els temples grecs eren molt diferents als romans.
11. Neoclassicisme
Pierre Vignon
La Madeleine
Construït com a temple de la Glòria.
-convertida en església.
12. Neoclassicisme
Jean Chalgrin
Arc de triomf de l'Étoile
Construït durant el govern de Napoleó. Colonne Vêndome
13. Neoclassicisme
LA IDEALITZACIÓ DE L'ESCULTURA
Dinamisme del Barroc Equilibri i proporcionalitat del Neoclassicisme
Escultura harmoniosa basada en els models de l'antiguitat clàssica.
-No hi ha una recreació sinó una copia.
(obres considerades insuperables)
Temàtica: mitològica
Material: marbre i bronze
Gènere: retrat (burgesia),
monuments públics i funeraris
Antonio Canova, Paulina Borghese, 1805
14. Neoclassicisme
L'ORDRE I LA FREDOR
Jacques-Louis David,
El rapte de les sabines
Pintura Neoclàssica com a reacció als divertiments del Barroc.
CARACTERÍSTIQUES PICTÒRIQUES
- aplicació estricta de la perspectiva lineal (pla únic)
- predomini del dibuix sobre el color (purs)
- predilecció per la temàtica del món clàssic.
(figures nues i continguts ideològics, heroics i moralitzadors)
- els principals pintors van ser Mengs, Ingres i David.
15. Romanticisme
CARACTERÍSTIQUES ROMANTICISME
Moviment cultural i artístic que sorgeix a Europa a l'inici del s. XIX.
-estil artístic
-actitud vital que afecta l'art, la literatura i la música
-manera de viure
El Romanticisme neix en contraposició al càlcul i l'harmonia de les
normes Neoclàssiques.
NEOCLASSICISME
ROMANTICISME
Totalitarisme racional Exaltació vitalista
16. Romanticisme
CARACTERÍSTIQUES ROMANTICISME
Estil Romàntic: necessitat d'explorar camps nous.
-exotisme oriental,
Cinc trets fonamentals
-diversitat oposada a la uniformitat. (exaltació de l'individu)
-aspiració a la llibertat individual i nacional.
-historicisme: recerca de les arrels nacionals.
-comprensió i el sentiment cap a la natura.
-predilecció per l'exòtic, imaginari i irracional.
18. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
autor
Antonio Canova
cronologia
1787-1793
tipologia
Escultura exempta
materials
Talla en marbre
mides
1'55 x 1'68
estil
Neoclassicista
tema
Mitològic
localització Mussée du Louvre
NEOCLASSICISME
19. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Biografia
Antonio Canova
Possagno-Treviso, 1757- Venècia, 1822
Comença a dedicar-se a l’escultura en la ciutat de Venècia.
Marxarà a Roma - obres importants.
Roma (finals del s. XVII), important centre de teorització classicista.
Variacions temàtiques:
itològics
M
Retrats idealitzats
Monuments funeraris (Tomba de Napoleó)
Temes religiosos.
Representa en el camp de l’escultura el model neoclàssic per excel·lència.
NEOCLASSICISME
20. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Obres
Dèdal i Icar
1777 (inspiració barroca)
Teseu i el Minotaure 1783 (primera obra neoclàssica)
Ballarines
1810
NEOCLASSICISME
21. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Obres
Perseo triomfant
1797 – 1801
marbre.
235 cm.
Museu Vaticà, Roma.
Obra meditada i simbòlica.
Recreació de l’ideal de la
escultura clàssica que
Winckelmann (1717- 1768)
veia en el Apol·lo del Belvedere.
NEOCLASSICISME
22. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Obres
Venus itàlica,
1805
Venus de Medici
Les tres gracies ,
1814-1817
NEOCLASSICISME
23. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Context Històric
Profunds canvis socials i econòmics:
- augment de la demografia.
- Revolució Industrial.
- Teories de l’Il·lustració (societat basada en la raó i recerca
de la felicitat).
- Revolucions Francesa i Americana.
- fi de l’Antic Regim.
NEOCLASSICISME
24. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Context
Històric
ITÀLIA: Segona meitat del segle XVIII
- es troba dividida en petits estats independents.
- sofreix el domini d’Austria, Espanya i Saboia.
- el Papat té poca influencia política.
- Roma com a focus de l’escultura neoclàssica.
· veracitat
· puresa formal
· noblesa de sentiments
- 1796, Napoleó entra a Itàlia.
Neoclassicisme
Moviment estètic de base intel·lectual europeu.
Academicisme classicista i cortesà que impera a França.
NEOCLASSICISME
25. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Aspectes Bàsics
Talla en marbre molt blanc,
(símbol de puresa).
Grup escultoric exempt.
Volum rodó complet.
Material polit acuradament
amb pedra volcànica, lletada
de calç i àcid, que el feia lluir
com si fos pell real.
NEOCLASSICISME
26. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Composició
Obra pensada per ser vista des de diferents punts.
- principal: el frontal té el punt més tendre de la composició.
Va ser repetit pel propi Canova pel príncep Yusupoff.
Relleus totalment independents del marc arquitectònic en
contraposició al barroc.
Moviment contingut. (just abans de l’acció)
– Diagonals: moviment.
NEOCLASSICISME
27. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Composició
Composició tancada.
Dos personatges mitològics.
Cossos amb una perfecció formal.
Les dues figures s’entrellacen formant una creu.
Apropament entre els dos cossos.
Dona moviment.
Les dues boques són al centre de la X
NEOCLASSICISME
28. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Composició
Canova parteix d’un triangle com
nexe d’unió.
El gust pels clàssics s’evidencia en la
forma dels plecs i en el polit.
Els dos cossos s’abracen i els braços
són el marc dels seus rostres.
NEOCLASSICISME
29. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Composició
Les postures de mans i braços
remarquen la passió i l’erotisme.
L’anècdota de l’instant abans del
petó es converteix en una imatge
universal de l’amor.
Els cossos treballats com els de dos adolescents, innocents i purs.
Tot ho envaeix l’amor i tendresa que desprenen els dos cossos.
NEOCLASSICISME
30. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Composició
Figures
Hi ha dues figures, una jacent i un altre de reclinada:
- La figura de la noia jeu mig nua sobre una roca.
- La figura del noi està inclinada cap endavant, amb la
ma dreta li agafa la cara i el braç esquerra li passa per
sota els pits.
Formes corbes, molt delicades i serenes.
Crea un joc amb les llums i les ombres
que fa que l’escena sigui encara més
veraç i li dóna volum.
NEOCLASSICISME
31. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Acabats
Suau textura i color neutre, per no desviar l’atenció de les corbes i
ondulacions de la forma.
No hi ha policromi
- augment de fredor i impersonalitat.
- creença errònia de la valoració de la puresa del marbre blanc.
NEOCLASSICISME
32. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Estil
Canova
Figura central de l’escultura neoclàssica.
Recerca de l’ideal de bellesa.
Interès per la figura humana.
Puresa de la línia.
Claredat compositiva.
NEOCLASSICISME
33. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Tema
Mitològic.
Representació del mite d’Eros i Psique. (Déu de l’amor i jove d’origen
grec)
L’obra està inspirada en El asno de Oro d’Apuleyo, concretament en el
moment en el que l’Amor desperta Psique del son infernal en el que
havia quedat submergida al obrir la gerra que li havia donat Proserpina
(representada en la part posterior de l’escultura).
Encàrrec: Coronel anglès John Cawdor, però al final se la va quedar el
marxant Henry Hoppe.
El general Murat la va robar per a Napoleó.
NEOCLASSICISME
34. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Interpretació
Funció
Didàctica i Decorativa.
Alliçonar al poble a traves de l’art.
Reflexió sobre el poder de l’amor i la brevetat de la vida.
NEOCLASSICISME
35. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Interpretació
Antecedents
tema repetit des de l’època hel·lenística:
Apuleu literatura L’ase d’or, La Metamorfosi
125 - 180 escriptor en el Imperi Romà.
Van Dyck pintura
1599 – 1641 pintor flamenc
La fontaine literatura Els amors d’Eros i Psique, 1669
1621 – 1695 poeta francès
Fragonard gravat
1732 – 1806 pintor francès
Posterior
François Gerard 1798
1779 – 1837 pintor neoclàssic francès.
NEOCLASSICISME
36. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Interpretació
Antecedents
Bernini 1598 – 1680
Un dels artistes més importants del
Barroc italià.
Va ser el gran arquitecte i escultor
del segle XVII.
Característiques
moviment exaltat.
Apol·lo i Dafne 1624
Moment en que Dafne es atrapada
recerca de qualitats de textura.
per Apol·lo i es converteix en llorer.
naturalisme pregon. Diferents textures de la noia entre la
suau pell femenina i l’aspre textura
del tronc.
NEOCLASSICISME
37. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Interpretació
Antecedents
Èxtasis de Santa Teresa
1645 – 1652
Marbre blanc i bronze pels rajos del sol
Altura de 3,5 m.
Encàrrec del cardenal Cornaro, per anar
col·locada en el lloc de la seva tomba.
església de Santa Maria de la Victòria, a
Roma.
Durant el papat de Innocenci X.
Va costar 12.000 escuts (uns 120 dòlars).
NEOCLASSICISME
38. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Interpretació
Antecedents
Rapte de Proserpina
ARROC
B
39. Eros i Psique
ANTONIO CANOVA
Significat
Representa l’amor que fa renéixer
Psique, adormida per sempre
gracies a les exhalacions d’un
perfum màgic.
És tant un himne a l’amor com el
record de la llegenda de Psique, que
es refereix a l’ànima immortal del
mite platònic.
NEOCLASSICISME
41. El jurament dels Horacis
DAVID
autor
Jaques Louis David
cronologia
1784
tècnica
Oli sobre tela
mides
3'30 x 4'25
estil
Neoclàssic
tema
Literari
localització Mussée du Louvre
NEOCLASSICISME
42. El jurament dels Horacis
Biografia
Jacques-Louis David
Paris, 1748 - Brusel.les, 1825
Figura central del Neoclassicisme.
Aprenentatge amb Boucher.
1770-1780 Itàlia: aproximació a la pintura històrica.
severitat i l’austeritat - clima moral dels darrers anys de l'Antic Règim.
1784 Va ser nomenat acadèmic.
Pinta sobre assumptes mitològics i històrics.
Partidari actiu de la Revolució Francesa i amic de Robespierre.
-empresonat arran la caiguda de Robespierre.
43. El jurament dels Horacis
Biografia
El seu classicisme es veu lligat a la revolució.
- s’alinea amb el règim emergent de Napoleó I. (estil imperi)
Napoleó cau com a emperador, David ha d’exiliar-se a Brussel·les on
morirà el 1825.
44. El jurament dels Horacis
David va crear l’estil de la burgesia francesa a la vigília de la revolució;
El jurament dels Horacis és el punt culminant d’aquest desenvolupament.
Classicisme i naturalisme eren
inseparables en aquesta etapa
de desenvolupament: mentre
el classicisme romangués en
contacte amb la realitat,
durant la burgesa Revolució
Francesa, necessàriament
conduïa a un naturalisme més i
més consistent.
Antíoc i Estratonice, 1774.
45. El jurament dels Horacis
Paris i Helena, 1788
La mort de Sòcrates, 1787
Brutus, 1789
46. El jurament dels Horacis
La nova fracció dominant, girarà l’esquena al seu ideal republicà amb la
seva moral puritana. Aquest canvi político-social va exercir una profunda
influència en l’art de David.
Marat assassinat, 1793 Bonaparte, 1798
47. El jurament dels Horacis
El rapte de les Sabines, 1799.
(escena en la que les dones
sabines intenten reconciliar a
llurs marits romans amb els
seus parents sabins)
Coronació de Napoleó, 1804
48. El jurament dels Horacis
Context Històric
Europa en crisis que preten acabar amb els monarques de governs
absolutistes.
(Obra realitzada cinc anys abans de la Revolució Francesa)
Paradigma de la pintura neoclàssica.
En art, no hi ha correspondència entre les ideologies revolucionaries i el
llenguatge conservador.
49. El jurament dels Horacis
Aspectes Bàsics
Tècnica
- Absència d’us de cops de pinzell. (pinzellades invisibles)
- La qualitat gèlida del quadre també pretén mostrar racionalitat, a
diferencia de l’estil Rococó.
Material i suport
- Oli sobre llenç.
51. El jurament dels Horacis
Composició
Es configura a partir dels tres arcs del fons de la sala.
- tres grups relacionats però sense arribar a tocar-se.
Estança sense motius decoratius.
Columnes d’estil toscà amb arcs de mig punt.
Llum artificial.
54. El jurament dels Horacis
Formes
geomètriques
La energia i
vitalitat dels
homes queda
contrarestada
per l’abatiment
de les dones.
55. El jurament dels Horacis
Aspectes Plàstics
Dibuix i Color
- Fons no gaire ressaltat per remarcar les figures del primer pla.
- L’ús de colors apagats mostra la importància de la història de la pintura.
- Predomini del dibuix sobre el color.
Vermells pompeians, grisos i ocres)
Vermell de la passió ---> jurament i sang
Línia
Línies rectes pels personatges masculins.
Línies suaus i rodones per als femenins.
56. El jurament dels Horacis
Estil
Neoclassicisme
- neix com un retorn a les fonts clàssiques de Grècia i Roma.
- revulsiu contra el barroc i rococó.
David s’inspira en temes i personatges clàssics.
Amb l’arribada dels nous temps, David plasmarà el canvi en els
quadres.
Admiració per Rafael i Poussin i el tractament de la llum de
Caravaggio.
Influenciarà en Ingres i Gros (entre Neoclassicisme i
Romanticisme).
57. El jurament dels Horacis
Interpretació
Tema
El compliment del deure por sobre de qualsevol sentiment personal.
Representa la salutació romana. Tema patriòtic i neoclàssic.
Basat en la Història de Roma narrada a Ab urbe condita de Tit Livi i que
el dramaturg Corneille (s.XVII) va recollir a la seva tragèdia Horace.
Germans Horacis romans destinats a la guerra contra els germans
Curiacis.
(resoldre la disputa entre els romans i la ciutat d’Alba Longa. Any 669 aC.)
Encàrrec del rei Lluis XVI en 1784.
exposat en el Saló de París en 1785
Sacerdots, cardenals, prínceps i princeses van venir a contemplar l’obra.
58. El jurament dels Horacis
Història moralment complexa o pertorbadora.
Preparats pel jurament.
Membres d’una societat
patriarcal.
No mostren emociones i són
durs com la pedra.
El pare tampoc mostra
emocions.
- sosté tres espases.
59. El jurament dels Horacis
Emoció de les dones, enfront del deure
a complir dels homes.
Tres dones ploren.
Camil·la amb toga blanca
És una Horaci compromesa amb un
Curiaci, i plora tant pel seu promès
com pel seu germà.
Sabina de marró, es una Curiaci que
està casada amb un dels Horacis, plora
per l’espòs i el germà.
Mare (de negre) sosté els dos nens de
Sabina.
60. El jurament dels Horacis
Significat
Els tres germans expressen la seva lleialtat i solidaritat amb Roma abans
de la batalla, amb el suport del seu pare. (culte a les virtuts cíviques més
estrictes de l'autosacrifici, l'honor i la lleialtat)
Són homes desitjosos de donar les seves vides pel deure patriòtic.
Les mares i germanes es mostren vestides de seda, desfent-se de dolor.
Funció
Propagandística.
Encoratjar a complir els deures envers la pàtria i a no deixar-se emportar
pels sentiments.
61. El jurament dels Horacis
Antecedents
Referència principal: La cultura i l'art clàssic.
Influencies de l'obra de: Rafael
Perfecció línia
Poussin
Composicions equilibrades
Caravaggio
Tractament de la llum
La seva obra va ser referència per a molts pintors Neoclàssics.
El rapte de les Sabines, 1637
Poussin
