.

1. Identificació dels glúcids<br />Introducció<br />Amb el experiment observarem les diferents propietats físiques d’alguns monosacàrids i polisacàrids.<br />Utilitzarem el reactiu de Fehling, que és format per dues solucions:<br />Fehling A: una solució de sulfat de coure.<br />Fehling B: una solució d’hidròxid potàssic i tartrat sòdic- potàssic.<br />En mesclar-los s’obté un color blau intens (per d’hidròxid cúpric) que, si hi afegim un compost reductor (una aldosa o una cetosa), tira a vermell (l’òxid de coure).<br />També utilitzarem el Lugol, que és un compost d’un color ambre que, afegit al midó, el tenyeix d’un to morat molt fosc. De fet, el Lugo no reacciona amb el polisacàrid: queda absorbit a la superfície de la molècula.<br />Material<br />solució de Lugol<br />reactiu de Fehling A i B<br />tubs d'assaig<br />espàtula<br />bascula <br />pipetesretoladors<br />estufa<br />productes químics: aigua destil·lada, glucosa, sacarosa, fructosa i midó<br />Procediment<br />Es preparen dissolucions diluïdes de glucosa, fructosa, sacarosa i mido (4g / 100 cm3 )<br />Es observa com es dissolen cadascuna de aquestes substancies. <br />Es tasta cadascun dels glúcids per apreciar si es dolç o no.<br />S’observa el color i l’aspecte (si es amorf o cristal·lí)<br />Omplim amb 2 cm3 dos tubs d’assaig de cadascun d’aquestes dissolucions i dos amb aigua destil·lada (blanc) .<br />Amb el retolador indiquem el contingut de cadascun i els col·loquem en filera.<br />En la primera filera posem 10 gotes del reactiu de Fehling A i 10 gotes del B.<br />Omplim amb aigua fins a la meitat un vas de precipitats i el posem sobre de la estufa.<br />Quan es calenta el aigua posem a dins del vas de precipitats els 5 tubs d’assaig que contenen el reactiu i es deixa un temps per observar els resultats.<br />En els altres 5 tubs d’assaig posem una 1 gota de Lugol i observem els resultats.<br />Observacions<br />Resultats licor de Fehling:<br />La glucosa, la fructosa s’han tenyit d’un color groguenc fosc tirant a vermell mentre la sacarosa i el mido no han canviat molt. <br /> 1 2 3 4 control<br />Resultats Lugol:<br />La glucosa, la fructosa i la sacarosa tenen un color groc molt diluït mentre que al mido l’ha bastat amb una goteta per obtenir un color lila molt intens.<br /> 1 2 3 4 control<br /> Anotacions: 1.glucosa2.fructosa3.sacarosa4.midóAspecteColorSolubilitatGustFehling ( + o - )Lugol ( + o - )cristal·líblancsidolç+-cristal·líblancsidolç+-cristal·líblancsidolç--amorfblancnoinsípid-+<br />Conclusions<br /> <br />Els monosacàrids i la majoria dels disacàrids tenen poder reductor, que deuen al grup carbonil que tenen en la seva molècula. Les solucions d'aquesta sal tenen color blau. Després de la reacció amb el glúcid reductor es forma òxid de Coure (I) de color vermell. D'aquesta manera, el canvi de color indica que s'ha produït l'esmentada reacció i que, per tant, el glúcid present és reductor.<br /> <br />La sacarosa es un disacàrid sense capacitat reductora. És així perquè en la unió entre monosacàrids hi intervenen justament els dos carbonis asimètrics (el de la glucosa i el de la fructosa). <br />El midó és un polisacàrid vegetal format per dos components: l'amilosa i l'amilopectina.<br />Com reactiu s'usa el Lugol que conté iode i iodur potàssic perquè els polisacàrids no tenen poder reductor i per això la reacció de Fehling ens dóna negativa.<br />