Recull dels microrelats dels certàmens literaris per al Dia de la Dona, organitzats per l'ajuntament de Sort

1. 8 marçde
2017
Dia de la
DONA!
Lectura de microrelats* a càrrec
dels alumnes de 4t d'ESO de l'INS
Hug Roger III
*Textos guanyadors dels certamen literari
del Dia de la Dona dels anys 2013, 2014 i 2015,
organitzat per l'Ajuntament de Sort

2. 1r premi: La Gènesi, de Ramon Esquerré
No fa gaire, es van reunir quatre de les dones que van néixer amb
l’origen del temps i de la vida per parlar dels seus milions de filles.
Primer va parlar Eva:
- No m’estranya que després de tants milers d’anys encara
estiguem sotmeses als capricis dels mascles. Tenint en compte que
jo vaig néixer d’una costella d’ell!
- Sí, i a mi –va respondre Pandora- em va crear Zeus com a un càstig
per a la humanitat!
- I jo –va replicar l’egípcia- que vaig sortir d’una llàgrima de Râ?
Això ja és tot un presagi d’allò que ens esperava no? Com voleu que
ens vagin les coses?
Sense dir res, la primera dona nòrdica, nascuda a partir d’un arbre,
se les escoltava, convençuda que exageraven. En el fons sabia que
les seves filles eren com ella, d’arrels fortes, i que l’única cosa que
havien de témer era que per manca de pluja, se’ls assequés el cor.
I Certamen Literari “la Dona” (2013)
2n premi: Tan sols un minut, de Dolors Perucho
Es lleva, es mira al mirall, es dutxa, es vesteix, esmorza, es
prepara… Crida als nens, els aixeca, els vesteix, els fa l’esmorzar, la
motxila i els prepara… Surten, pugen al cotxe, condueix, vigila,
canta, organitza i els deixa a l’escola… Torna a pujar al cotxe,
planifica, posa la radio, mira el semàfor, arriba i aparca. Puja
l’escala, arriba, saluda, obre l’ordinador, prem el botó de la
cafetera, es posa les ulleres i obre l’agenda… Mira el correu, fa un
glop, dues trucades i entra a la reunió. Surt, sona el telèfon, rep als
clients, somriu, saluda, s’asseu i els explica… Les dues: treu
l’entrepà, mira el rellotge, truca al marit, fulleja la premsa i fa un
cigarret…

3. Continua, son les 6, recull als nens de l’escola, parla amb la tutora,
els porta a música; mentrestant fa la compra. Pugen de nou al
cotxe, aparca, descarrega, entren a casa i continua… Saluda al
marit, escolta, ajuda a fer els deures, prepara el sopar, prepara el
bany, para taula i sopen. Posa els nens a dormir, diu bona nit, recull
la casa, truca a sa mare, prepara les coses per demà, posa el
rentaplats, i agafa el llibre… Es posa al llit, tan sols té temps de
llegir una línia, arriba el marit, fan l’amor, s’abracen, es posa
còmoda i… és en aquell instant abans d’adormir-se que té un
minut per pensar en ella, tan sols en ella…tan sols un minut…
Premi jove: Sense nom, de Maria Corrales
Els primers rajos espurnejaven en les llàgrimes sobre l’amalgama
de vidres trencants. Una respiració, un crit; dos ulls brillants des
d’un racó. No havia dormit en tota la nit i encara li coïen les ferides
de les mans. Un reflex de la seva cara en les restes de mirall la va
fer sentir avergonyida, s’odiava pensant: “ja no m’estima”. Després
d’unes setmanes va començar a pal·liar el seu buit amb grans
quantitats de pintallavis. Un escot, una faldilla curta i el sexe com a
meta. “Ja no el necessito”, pensava. Fins molts mesos després no va
comprar-se un altre mirall. Quan el va penjar, però, el va omplir de
records, frases, escrits i nous projectes. No va deixar cap racó pel
reflex físic. Orgullosa, va agafar el pintallavis per última vegada i va
escriure-hi al centre “M’estimo”.

4. II Certamen Literari “la Dona” (2014)
1r premi El mòbil de l’àvia, de Maria Carme Alerm
I dius que això és de franc, nena? Si, és clar, em caldrà un mòbil
d’aquests moderns, com els vostres, però ta mare segur que farà el
ronsa. Com si la sentís: «I per què el voleu un telèfon tan complicat
si no el sabreu fer anar? A la vostra edat amb el que teniu ja n’hi ha
ben bé prou». I tant que el sabré fer anar! Què s’ha cregut? Sóc
vella, però no beneita! El que li reca és haver-se de gratar la
butxaca. Sempre que li demano res em rondina: «Una combinació
de llenceria? Per què la voleu? Per què la cuidadora se’n fumi de
vós quan us vingui a canviar el bolquer?». Que n’és de barruda,
l’Agnès! Ja ho sé que la Residència és cara, però que es foti, que jo la
vaig mantenir a ella molts anys! Mira, fes veure que t’han robat el
mòbil, que ta mare te’n compri un d’igual i tu, d’amagat, em dónes
el teu. Que per què el vull, el whatsapp aquest? Doncs… per quedar
entesos amb en Pere i ensenyar-li la combinació!
2n premi: La dona moixó, de Núria Guixa
La dona feta d’ossos i de pell va caure i el seu cos tan menut es va
esquinçar a l’ensopegar amb una tauleta del menjador. La van
portar a l’hospital per empegar aquells ossos de moixonet, no
sabien que ella ja havia decidit marxar. Era gran i encara havia
d’aprendre a volar. Al llit estirada, no deia res i feia veure que
dormia. Parlaven les arrugues de la cara, en tenia tantes com anys,
parlaven d’una vida de sacrificis i penúries, d’infància amb poca
escola, de guerra, de matrimoni, i també de balls de diumenge,
d’hort, nets i besnéts. La dona de plomes, fa olor de bona cuina i
mentre espera el torn per enlairar-se, descansa preciosa dins la
seva nau de roure.

5. Premi Jove: L’herència maternal, de Martí Òdena
A través d’una mirada immòbil aprecio una manta de tímids rajos
groguencs sobre les muntanyes. I si les plantes i els animals
fonamenten l’argument de la seva existència en una reconciliació
absoluta amb la naturalesa immediata que els travessa – considero
perplexa. Portava un gran monyo al cap – recordo furtiva i
constantment d’ella. El batiment d’ales d’un ocell em fa reaccionar;
començo a caminar abstreta entre les acollidores façanes del carrer
Major, quan, per un instant i just en posar el primer peu sobre el
llindar de la fleca: una vida gris, plena de tedi, exhausta de
submissió i, tanmateix, una vida lloable per no haver defallit – se’m
revela. Aleshores, col·locada enmig del fred matutí i el record
perenne moc les mans maquinalment fins culminar un gran
monyo al cap. Amb aquell gest, després de trenta anys d’estèrils
interpretacions em reconciliava amb ella tal i com l’ocell ho fa amb
un moviment davant la violència del vent.

6. III Certamen Literari “la Dona” (2015)
1r premi: La Joana, de Fernando Bustamente
L’olor del cafè encara acariciava les pedres de la cuina. S’havia
despertat fred i plujós el matí. Des de la finestra el va veure partir
per les artèries de l’exili, les mateixes que s’emporten els homes
per la muntanya. La Joana va sentir que de cop envellia quaranta
anys, però no hi havia temps per a això. Agafa aire ofegant a dins la
por i se’n va al camp, perquè la gana i els fills no entenien de
guerres.
Fora plovia, dins no.
2n premi: Volia ser… de Gemma Marco
D'un temps ençà no podia esborrar del cap la mateixa idea i s'havia
decidit finalment a portar-la a terme. Tenia el sentiment i la
fermesa de veure's capaç de tirar-ho endavant. El camí que
l'esperava seria feixuc i dur i estava convençuda que en molts dels
seus trams el vent furient n'esborraria els marges desdibuixant-ne
el destí. Però tot allò encara l'empenyia més a assolir-ho. Aquell dia
de bon matí va sortir de casa amb la determinació del que és capaç
de conquerir l'univers. Ja res no l'aturaria, els seus dubtes s'havien
esborrat com els dibuixos a la sorra després del pas de l'onada. Tot
era clar, tranquil, plàcid i el mateix sentiment d'estar fent el
correcte permetia acollir la brisa del matí com a oxigen
regenerador que ens enrogeix la sang. No va trigar gaire en arribar-
hi i entrà amb pas ferm a la recepció on tot va començar, iniciava
un procés de fertilitat per convertir-se en mare.

7. Premi Jove: Bar Dasein, de Jesús Pacheco
La dona vella ha patit molt.
La dona jove encara no.
La dona vella neteja els plats amb desgana.
La dona jove es malmenja un entrepà.
La dona vella té uns ulls cansats.
La dona jove té un ulls profunds.
La dona vella va ser guapa.
La dona jove no ho és, però té un cert encant.
Tot es qüestió de temps.
Jo també.

8. El Dia Internacional de la Dona és una data que se celebra a
molts països del món. Quan les dones de tots els continents,
sovint separades per fronteres nacionals i diferències
ètniques, lingüístiques, culturals, econòmiques i polítiques,
s'uneixen per celebrar el seu dia, poden contemplar una
tradició de no menys de noranta anys de lluita en pro de la
igualtat , la justícia, la pau i el desenvolupament.
El Dia Internacional de la Dona es refereix a les dones corrents
com a artífexs de la història i té les seves arrels en la lluita
plurisecular de la dona per participar en la societat en peu
d'igualtat amb l'home. A l'antiga Grècia, Lisístrata va començar
una vaga sexual contra els homes per posar fi a la guerra; en la
Revolució Francesa, les parisenques que demanaven «llibertat,
igualtat i fraternitat» van marxar cap a Versalles per exigir el
sufragi femení.
La idea d'un dia internacional de la dona va sorgir al final del
segle XIX, que va ser, al món industrialitzat, un període
d'expansió i turbulència, creixement fulgurant de la població i
ideologies radicals.
Font: Organització de les Nacions Unides