Tipus d'article i *lo incorrecte C1 i C2

1. L’ARTICLE
 Tipus d’articles
 L’article indefinit
 L’article personal
 L’article definit
 Forma i ús
 Observacions: ús i omissió
 L’article neutre *lo
 Solucions a l’ús incorrecte

2. Tipus d’articles
 Categorial gramatical variable.
 Possibilita l’habilitació: atorga caràcter de nom a
paraules pertanyents a altra categoria
gramatical.
Article
definit
Article
indefinit
Article
personal
Masc. Fem. Masc. Fem. Masc. Fem.
Sing. El/L’ La/L’ Un Una El/en/
N’
La/
Na/
N’Plu. Els Les Uns Unes
Recordeu l'article salat (usat a les Balears i a Tàrbena): es, sa, es, ses.

3. L’article indefinit
 Partícula tònica que determina el nom al
qual acompanya quan aquest és
presentat per primera vegada i/o no es
coneix.
Article indefinit
Masc. Fem.
Sing. Un Una
Plu. Uns Unes

4. L’article personal
 El/La/L’: s’usen en registres informals, davant
de noms de persona. Quan es tracta de malnoms,
s’utilitzen sempre:
 La Marta i el Josep vindran esta nit? (col·loquial)
 A la dona que despatxa en el forn l’anomenen la Blanca.(malnom)
 En/Na/N’ (senyor/a): s’escriuen en majúscula i
solen acompanyar:
 Noms de personatges històrics: Na Violant fou l’esposa del rei
En Jaume.
 Topònims. La Font d’En Carròs.
 Fórmules de tractament formal: En Miquel Soler, director.
 L'article personal EN/NA s'apostrofa seguint la
regla general:
 N'Andreu i N'Àngela són parella de fet.

5. L’article definit o determinat
 Partícula àtona
 Determina el nom, amb el qual concorda amb el
nom en gènere i nombre.
 Fa referència a:
 entitats conegudes: Han anat al mercat.
 al conjunt d'una mateixa espècie: Les balenes
són mamífers.
 a un sentit general: Li agraden els llibres de
por.

6. Fixeu-vos en l'ús dels diferents articles
 Hi havia una dona que tenia una filla. La filla es
va enamorar d'altra dona, Na Marina.
– Una dona ; una filla: article indefinit, es
presenten la dona i la filla.
– La filla: article definit, ja sabem a qui es fa
referència.
– Na Marina: article personal, acompanya el
nom de la xica.

7. L’article definit: ús
 En les enumeracions, si els substantius designen elements
diferents, llistats llargs o si hi ha voluntat d'especificar cada
element, es posa article.
 En mots coordinats del mateix gèn. i nom., es pot
suprimir l'article, si no necessita apòstrof. Tampoc el
posarem si hi ha una relació semàntica estreta:
 S’empraren també materials més resistents, com ara ø
pedra, ø maons, ø teules, etc.
 S’estudiaven a fons les lleis, els costums, el dret.
 Les divisions i heretgies provocaren...
 Les necessitats de l’empresa o ø organització...

8. L’article definit: ús
 Davant els dies de la setmana es posa article quan fan de substantiu –
dies concrets, amb sentit de freqüència-,
 Però no se'n posa quan fan d’adverbi –indiquen immediatesa pròxima o
passada-.
 El / Els diumenge fa excursions (freqüència ‘cada diumenge’).
 El suplement del diumenge és interessant (freqüència ‘cada diumenge’).
 Ens veurem el dilluns 14 de novembre. (data completa)
 Diumenge va venir / vindrà (immediatesa ‘el diumenge passat’ / ‘el diumenge
vinent’).
 No es posa article davant d’infinitiu amb valor verbal.
– Nedar és l’únic esport que li agrada.
– Beure tant no és bo per a ningú.
 En canvi, sí que s’utilitza l’article davant d’infinitius substantivats:
 Voleu que preparem el berenar?

9. L’article definit: ús
 No posem article entre preposició + relatiu què en les oracions
subordinades de relatiu especificatives (sense comes) quan equival a
preposició + el qual, la qual...
– La plaça a què (a la qual) aspira ja està ocupada. PERÒ no: La plaça *a la
que aspira...
– Té massa coses en què (en les quals) pensar. PERÒ no: Té massa coses
*en les que pensar
 Tampoc el posem davant la conjunció que:
– Que vingues demà no serà fàcil
 Davant CCLloc posem article tot i que hi ha certes locucions de lloc
lexicalitzades i certes expressions de jocs/esports que no en porten:
– Jugar al/a futbol, als/a escacs... PERÒ a bàsquet, a cartes... o al
dòmino, a les quinieles...
– A casa, a escola, a classe, a taula, a missa, a palau, a mar, a terra...
 Davant dels anys es pot posar o ometre:
– Hi tornarà en el 2015 / Hi tornarà en 2015.
 Sí que es posa davant els mesos i les estacions de l’any
(preposició+expressió de temps):
– A la primavera comença un nou cicle.

10. L’article definit: ús
 Molts topònims (totes les comarques llevat d’Osona, alguns
països, poblacions, muntanyes, rius, etc.) van amb article quan
són en un context (en enumeracions se’n pot prescindir):
 L’Urgell, el Baix Camp, el Segrià, el Baix Vinalopó, els
Ports, la Garrotxa...
 La Xina, el Magrib, el Líban, el Iemen, la Gran Bretanya,
l’Azerbaidjan, el Brasil, els Estats Units...
 El Caire, la Meca, la Pobla de Mafumet, l’Alguer,
l’Hospitalet, els Hostalets de Balenyà, les Borges...
 El Montseny, el Canigó, el Puigmal, el Puigsacalm...
 La Muga, la Tordera, el Güell, l’Ebre, el Francolí, el
Brogent, la Tet...
PERÒ la majoria dels que acaben en -a àtona no en porten:
Bòsnia, Croàcia, , Dénia, Irlanda, Brussel·les, Moscou...
Si el topònim és valencià o adaptat, l'article va en minúscula.

11. L’article definit: ús
C2
 Davant numerals amb sentit de totalitat, si s’han
esmentat abans els termes que aquests numerals
determinen i si no porten altres determinants, fem
servir tots/totes i no pas l’article.
 Al segle XIV es destaquen les empreses de Jaume II i
de Pere el Cerimoniós. Tots dos reis van afavorir... [i
no pas *Els dos reis].
 Hem vist els dos professors de la UPF i les tres
professores de la UPC, i tots cinc... [i no pas *els
cinc].

12. L’article definit: ús
C2
 No es posa article davant numerals cardinals referits a
una quantitat no coneguda anteriorment en expressions
numèriques de temps (anys, mesos, etc.), d’espai i
gradació (metres, graus, etc.), de preus, estadístiques,
etc.
 A nou anys ja vaig veure Dràcula [i no pas *Als nou
anys].
 La seva àvia va morir a 92 anys, després d’haver
passat la vida bevent dos gots de vi a cada àpat [i no
pas *als 92 anys].
 ...nens i nenes d’edats compreses entre 9 mesos i 12
anys [i no pas *els 9 mesos i els 12 anys] .
 A les comarques de Lleida, les ràfegues de vent poden
arribar a 75 quilòmetres per hora [i no pas *als 75].

13. L’article definit: ús
C2
 Es fa servir tots/totes sense article en certes
expressions.
 Hi ha polítics dirigents de tots colors [i no pas *de tots
els colors].
 La invasió comporta una profunda ruptura en tots
sentits [i no pas *en tots els sentits].
 Algunes locucions van sense article.
 ...munts de fletxes apilades a terra [i no pas *al terra].
 En cas que es produís una discrepància... [i no pas *En
el cas].
 Cada dia para taula [i no pas para la taula].
 Jugar a pilota / a futbol / a bales [i no pas *a la
pilota / al futbol / a les bales].

14. L’article definit: ús
C2
 No s'utilitza davant de noms propis si no és en
el registre col·loquial:
– Enguany interpretarem una obra de
Shakespeare (*del Shakespeare).
– Com està el Miquel? (col·loquial)
 Sí que s'utilitza amb els indefinits l'un i l'altre,
l'una i l'altra, els uns i els altres, les unes i
les altres, l'un darrere de l'altre
– Mai estan d'acord les unes amb les altres

15. Divergències amb el castellà (C2)
 Van amb article:
– Anar tot(e)s a l'una
– A les bones/males
– Amb tots els pèls i senyals /entrar en els detalls
– Anar com l'anell al dit
– Anar/estar a la presó
– Caure en el descrèdit
– Constar en l'acta
– De l'un costat a l'altre
– Estar al (seu) punt / al punt de caramel
– Estar en la nòmina
– La pasta de les dents
– No donar-ne a l'abast
– Posada al punt
– Sembrar la zitzània
– Estar en el cartell...

16. Divergències amb el castellà C2
 Van sense article:
– Estar a cura de..., Tots Sants, Pasqua, Nadal
– Anar a escola i jugar a pilota
– Anar a pèl
– Arriar veles
– Caure en oblit o no badar boca
– De tot cor
– De tots colors
– Dictar testament
– Donat cas que
– En totes direccions/en tots sentits
– Estar de part d'algú
– Fer-se am@ de
– Parar/llevar taula
– Per força
– Per tots costats / per totes bandes...

17. L’article neutre *lo
 No es pot confondre amb l’article masculí
arcaic lo ni amb la forma plena del
pronom feble el (que es converteix en lo
darrere d’un verb)
 Es trobava lo virtuós cavaller...
 Donar-li-lo és el millor que pots fer.
 Es manté en alguns parlars (terres de
l’Ebre, Lleida...), en registres col·loquials i
en certes locucions:
 Va estar a casa tot lo dia.
 Trobaren el gat baix lo llit.

18. L’article neutre *lo:
estructures per evitar-lo
Valor Estructura Exemples
Abstractiu o
generalitzador
L’article el
A vegades pot ser
reforçat amb la partícula tot
El natural i el sobrenatural / Sempre em
dius el mateix / El més curiós és que
m‘estima / No m’agrada gens el que m
‘has dit / Ens va contar tot el que ja
sabíem
Els demostratius açò, això i
allò i els neutres el que, això
que, allò que
Això de les restriccions és sospitós.
Mostra'm allò que et van regalar
No li interessa el que dius
Els substantius generalitzadors
Com cosa (que), qüestió i el
fet...
La bona qüestió va ser que no sabíem
arribar / Això és la cosa que més odie. /
El fet més curiós és que vingué tard.
Construccions genuïnes
en femení; els substantius
corresponents
Sempre em fan la mateixa / Tot ho fan
a la babalà / Tots van a la seua /A la
millor és que no vindran // La veritat i
la falsedat.

19. L’article neutre *lo:
estructures per evitar-lo
Valor Estructura Exemples
Emfàtic,
intensiu o
quantitatiu
(equival a
molt)
Ús de les partícules que, si,
com, tan..., quant, molt ... ,
com més..., ben...
Que bo és! = Que n’era de bo!
Que lluny viu! Com és de llesta!
Tan a prop que vivim i no el veig mai!
Porta-ho tan aviat com pugues.
Les construccions:
 si + en + verb ser + de + adj.
 com més + adj. + millor
 com + verb + de + adj.
Si n'és de tranquil·la, aquesta dona!
Com més ràpid millor.
M’admira com va de lent aquest ordinador!
Construcció genuïna:
ausades
Ausades si n’hi havia gent a les festes!

20. L’article neutre *lo:
estructures per evitar-lo
 Correcció de casos freqüents d’ús incorrecte:
 *Lo que pot ser substituir per el que; allò que; la cosa que; açò que, això que; i
per ço que (d’ús només literari i clàssic).
 El que vull (i no *lo que vull).
 Allò que et vaig dir (i no *lo que et vaig dir).
 *Allò + adj. ha de ser substituït per altres expressions:
• El comportament propi dels mamífers...
 *Lo qual pot ser substituir per la qual cosa.
 Ho deixà tot als seus nebots, la qual cosa ningú no esperava.
 Tots arribàreu bé del viatge, de la qual cosa ens hem alegrat.
 *Lo de es pot canviar per allò de; açò de; això de; i ço de (literari clàssic).
 Allò d’ahir (i no *el d’ahir ni *lo d’ahir). “Lo de” les restriccions –
 Allò de les retallades (no *lo de les retallades).
 ATENCIÓ: de vegades, però, no es poden fer traduccions literals del castellà:
 Es lo de siempre Són les coses de sempre, són els fets de sempre.
 Te crees lo que te contó Et creus les coses que et contà.

21. L’article neutre *lo:
estructures per evitar-lo
És incorrecte utilitzar *QUANT com a intensificador, cal substituir-lo:
No sabeu com vam patir durant la guerra (no *quant vam patir...)
S'ha d'evitar la combinació *AL MÉS+ADJ.+POSSIBLE i substituir-la:
Vine tan aviat com pugues / Vine el més prompte possible / Vine ben
aviat / Vine com més aviat millor... (no *al més prompte possible)
“Al” precedeix adv. com millor, pitjor, màxim, mínim en algunes
expressions superlatives:
Vine al màxim d'aviat.

22. L’article neutre *lo:
estructures per evitar-lo
 Locucions per evitar-lo:
 A cor que vols (a lo grande)
 A la llunyania (a lo lejos)
 A la millor, tal vegada (a lo mejor)
 A tot estirar, com a màxim (a lo sumo, todo lo más)
 Altrament, ans al contrari (de lo contrario)
 D'allò més bé (de lo lindo)
 No tindre importància (ser lo de menos)
 Tindre raó (estar en lo cierto)
 La resta (lo demás)
 Gens ni mica (lo más mínimo)
 Al més aviat/prompte possible
 Primerament (por lo pronto)
 Fora d'això, d'altra banda (por lo demás)
 Etc.