1. EL VERB: TEMPS
Forma i aspectes generals.
El mode indicatiu
El present
L’imperfet
El passat simple i el passat perifràstic
El perfet d’indicatiu
El mode subjuntiu
El present
L’imperfet
L’imperatiu
El futur.
El condicional.
• Oracions de condicional
3. REMARQUES GENERALS
La velarització
Verbs de la 2a conj. que afegeixen al lexema un so velar
representat per les grafies c/qu o g/gu en alguns temps:
Acabats en
–NDRE; -LDRE: atendre, aprendre...
-URE: beure, creure, escriure, moure...
-ER; ÉIXER: conéixer, córrer, nàixer...
Temps verbals afectats:
Present d’indicatiu (1a sg.): aprenc, meresc...
Present de subjuntiu: aprenga, meresca, molga...
Imp. de subjuntiu: aprenguera, meresquera...
Passat simple: coneguí, molguí, meresquí
Imperatiu: aprenguen, meresca, cresquen...
Participi: begut, creguda, merescudes...
Hi ha verbs d’altres conjugacions que es comporten igual: estar,
dir, dur, obrir, omplir...
4. REMARQUES GENERALS
Verbs de conj. mixta: fan el ger. i l’imp. d’indi. com un verb
de la 3ª, i la resta de temps, com un verb de la 2ª conj.
velaritzat:
Tenir o tindre: tenint, tenia, tinc, tinga...
Venir o vindre: venint, venia, vinc, vinga...
Verbs amb formes secundàries normatives: cabre/caber,
caldre/caler, valdre/valer, jaure/jeure, nàixer/néixer,
traure/treure
Ésser s’empra en registres formals i com a nom. Ser, en la
resta de casos. L'AVL els tracta com a sinònims.
Compondre # Composar:
Compondre música, un conjunt d’elements...:
Ha compost una òpera preciosa.
Els ossos componen l’esquelet.
Composar una multa:
Els composaren per traginar mercaderia robada.
5. REMARQUES GENERALS
Verbs 2a i 3a conj. el lexema dels quals acaba en -x, -c, -s,
-g > -es en la 2a pers. sg.:
– Meréixer > mereix-er > tu mereixes
– Véncer > venc-er > tu vences
– Cosir > cos-ir > tu cuses
– Llegir > lleg-ir > tu lliges
Alguns verbs 3a conj. pura: O > U en posició tònica (1a, 2a i
3a pers. sg. i 3a pl.): bollir, cosir, collir, escopir, sortir (i
compostos):
– Cosir > cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen
Vestir o teixir: E > I en posició tònica (1a, 2a i 3a pers. sg. i 3a
pl.) quan es conjuguen seguint el model pur -també es poden
conjugar com a incoatius-:
– Vestir > vist, vistes, vist, vestim, vestiu, visten
– Teixir > tix, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen
6. REMARQUES GENERALS
Altres verbs que es poden conjugar com a purs i com a
incoatius: acudir(canvi semàntic), brunzir, consentir (segons alguns manuals),
llegir, lluir (canvi semàntic), mentir, engolir, afegir, fregir, renyir o
escopir.
– No se li acut res més (pur) / Mai acudix a hora (incoatiu).
– El sol lluu (pur) / Ell lluïx una arracada (incoatiu)
Són purs: sentir, pressentir, ressentir-se, sortir
PERÒ són incoatius els derivats assentir, dissentir i assortir
Poder i voler: O > U en 1a sg. pres. indi., tot el pres. de
subj. i l'imperatiu:
– Jo puc i vull
– Jo puga / vulga, tu pugues / vulgues...
– Pugues (tu), vulgues (tu)...
7. EL MODE INDICATIU
USOS:
Comporta una idea de realitat o
d'objectivitat, independentment del temps en
què s'utilitze.
Ara plou.
L'any passat viatjàrem a Berlín.
Demà anirem a la manifestació
8. PRESENT D’INDICATIU
Usos:
Accions ocorregudes en el present:
Ara estudiem els verbs en valencià
Conceptes intemporals:
Diferència no significa desigualtat
Fets habituals:
Cada dia es desdejuna amb un te amb llet
Present històric:
El vot femení s’instaura a l’estat l’any 1931
Fets futurs segurs:
Demà vaig al metge
Fets futurs després d’un si condicional:
Si demà vas al concert, m’ho dius
9. PRESENT D’INDICATIU
Usos que cal revisar:
La perífrasi ESTAR+GERUNDI implica
reiteració, acció duradora i estat:
Hui està fent guàrdia
Estic fent el dinar
PERÒ, si l'acció referida implica un present,
és incorrecte emprar la perífrasi:
Després de la reclamació, ara estudien la
proposta (*estan estudiant)
Quan parlem d'això, ja sabem a què ens
referim (*a què ens estem referint)
11. IMPERFET D’INDICATIU
USOS
Acció habitual o repetida en el passat, sense especificar la
durada:
De jove llegies més, veritat?
Marc d’acció més duradora que altra:
Quan estava a la presó va aprendre català
Valor de passat (simple o perifr.):
Pocs dies després moria (va morir)
Desig o cortesia:
Volia prendre una infusió, per favor
Confirmacions o recordatoris d’informacions ja donades:
Podria dir-me quina adreça era?
Ficcions:
Anit vaig somniar que viatjava a Xile
12. IMPERFET D’INDICATIU:
particularitats
Recordeu les particularitats:
Verbs acabats en –URE:
U>v: beure-bevia
Desapareix la u i es posa dièresi en 1a, 2a, 3a
sg. i 3a pl. i accent en 1a i 2a pl.: plaïa,
plaïes, plaïa, plaíem, plaíeu, plaïen.
U>i consonàntica: veia, véiem...
Verbs 3a conj. dièresi en 1a, 2a, 3a sg. i 3a pl.
i accent en 1a i 2a pl.: produïa, produïes,
produïa, produíem, produíeu, produïen.
Alguns verbs canvien la vocal del lexema:
riure-rèiem; traure-treia
Verbs acabats en –DRE> perden “d” excepte
en el futur, el condicional i el perirfàstic:
romaníem
14. PASSAT SIMPLE I PERIFRÀSTIC
USOS
Expressa accions acabades en un
període de passat.
Els dos temps són sinònims i
intercanviables tot i que en alguns
casos convé emprar el simple:
Per evitar dobles perífrasis:
Per què no em volguéreu avisar?
En títols de tot tipus:
“Així parlà Zarazustra” és de F. Nietzsche
16. PERFET D’INDICATIU
USOS
Expressa accions en un temps referencial que
encara perdura, en relació amb el present o el
moment actual:
Acció acabada de realitzar:
T’ho he dit fa un minut!
Acció realitzada en una unitat de temps no
acabada:
Aquesta setmana he anat a córrer cada dia
FORMA
Verb HAVER conjugat+PARTICIPI
He, has, ha, hem, heu, han + arribat
17. EL MODE SUBJUNTIU
USOS:
Després de verbs de voluntat, ordre o
prohibició
No begueu d’eixa aigua!
Oracions que expressen judici de valor
És un goig que hages vingut!
Expressa emoció, desig, possibilitat o dubte
Si vinguera prompte, aniríem al teatre
Expressa obligació personal
Cal que hi vages ja
Sol emprar-se en oracions subordinades (i
anar precedit de QUE)
18. PRESENT DE SUBJUNTIU
Expressa accions que en són condició o
causa d’altres –les quals s’expressen en
indi. i serveixen de suport referencial-
Vosaltres procureu que ho entenga bé
Indica ordre o prohibicions en negatiu:
No vingues fins que acabes
Precedit de QUAN, es pot substituir pel
futur:
Quan vingues / vindràs li donarem el regal
20. IMPERFET DE SUBJUNTIU
Expressa accions hipotètiques
passades, presents o futures:
M’agradaria que vingueren demà
Pot emprar-se amb el condicional:
Si comprares demà podríem dinar
junts
21. IMPERFET DE SUBJUNTIU
Si l'acció del verb principal i la del
verb de l'oració subordinada són
simultànies, hi ha correlació entre
el perfet perifràstic d'indicatiu (en l'or.
ppal.) i l'imperfet de subjuntiu (en l'or.
subord.):
Les sufragistes van demanar que els
donaren el vot també a les dones.
23. IMPERATIU: usos i particularitats
Expressa precs, ordres, manaments,
instruccions en positiu:
– Vine ací!
No té 1a sing.
Es forma a partir del pres. d'indi. i de subj., tot
i que també n'hi ha alguns que es construeixen
sols sobre la forma de subjuntiu.
– Dir: digues, diga, diguem, digueu, diguen
– Cabre:cap,càpia/càpiga,capiem/capigue,
capieu, càpien/càpiguen
Les formes en *-am i *-au no són normatives:
– Confoneu (*confongau)
24. IMPERATIU: usos i particularitats
Verb estar pronominal, és preferible dir:
– Està-te quiet (no estigues-te quiet...)
– Estem-nos quietes
– Esteu-vos preparades (no *estigueu preparades)
Teniu sense CD explícit:
– Teniu!
Tingueu+CD explícit:
– Tingueu açò!
La forma “vejam” s’empra en expressions de
dubte, curiositat o temor:
– Vejam si poden saber-ne més
La forma “dis” 2ª sing, s’empra en contextos
pronominals:
– Dis-li que vinga
26. IMPERATIU: formació
Present indi. IMPERATIU Present subj.
Dic
Dius
Diuen
Diem
Dieu
Diuen
---
Digues
Diga
Diguem
Digueu
Diguen
Diga
Digues
Diga
Diguem
Digueu
Diguen
Si la 2a sing velaritza, la resta també ho fa:
27. FUTUR: usos i particularitats
Usos:
– Expressa un fet posterior a l'acte de parla:
• Aniré demà a ta casa
– Futur històric:
• L'any 1931 s'instaurarà el vot femení a
Espanya
– Futur de sorpresa o contrarietat:
• Seràs borinot!
Altres usos del futur:
– Per expressar condició o probabilitat en un futur:
• Si puc, aniré a visitar-te (Present + Futur)
– Amb adverbis de dubte:
• Potser aniré a visitar-te
– En oracions de confiança o de temor:
• Espere que vindràs a visitar-me
• Tem que no vindràs a visitar-me
28. FUTUR: usos i particularitats
En oracions subordinades referides al futur, i introduïdes
per QUAN, AIXÍ QUE, A PENES... el verb pot anar en
futur o en present de subjuntiu:
• Així que arribaràs, telefona'm
• Així que arribes, telefona'm
És preferible evitar:
– El fut. de suposició o probabilitat. Utilitzeu la
perífrasi de probabilitat DEURE+INF.
• Deuen ser les sis (*Seran les sis)
– El fut. per expressar obligació. Utilitzeu perífrasis
d'obligació HAVER DE + INF.; CALDRE+INF.,
etc.
• Demà han de revisar la normativa (*Demà
revisaran la normativa)
31. CONDICIONAL: usos i
particularitats
Usos:
– Expressa posterioritat en contextos de passat:
Ahir digué que vindria
– Expressa una condició, suposició o irrealitat:
Aniria si poguera ...
– Expressa atenuació, mostra que un fet està poc
comprovat: Segons alguns rumors, el president
estaria decidit a no presentar-se a la investidura
– Expressa cortesia: Voldria ajudar-me, per favor?
És preferible evitar el condicional per expressar la
probabilitat en el passat. Utilitzeu perífrasis de probabilitat
com DEURE + INF.
– Ahir devien arribar a les sis (*Ahir arribarien a les
sis)
32. CONDICIONAL: oracions
Oracions de condicional amb condicional:
Pròtasi + Apòdosi
expressa la condició + fet que es veu condicionat (en condicional)
Pretèrit imperfet subj. + Condicional
Si ho explicares millor, ho entendrien
Pret. plusquamperfet subj. + Condicional compost
Si ho hagueres explicat millor, ho haurien entés
Altres casos:
Imperfet indi. + Condicional
(REGISTRE FORMAL)
Si ho explicaves millor, ho entendrien
Pret. Plusq. subj. + Pret. Plusq. Subj.
(CAL EVITAR-LO, és un calc del castellà tot i que s'accepta)
Si ho hagueres explicat millor, ho hagueren entés
