1. Joan Fuster

2. L’assaig
gènere literari
escrit en prosa, àgil,
generalment poc extens,
exposa una interpretació personal i
subjectiva de qualsevol tema, sense
aprofundir en ell,
amb una finalitat divulgativa.
Hi ha assajos històrics, filosòfics,
científics, literaris, estètics...,

3. Per la força del seu
pensament, per la
punzant i
apassionada energia
del seu estil, els
abundantíssims
escrits publicats per
Joan Fuster han
marcat, en la història
valenciana dels
darrers trenta anys,
una empremta
innegable i fecunda.
http://nti.uji.es/fuster/PresentacioEHC.html

4. Joan Fuster (Sueca, 1922-1992)
De procedència pagesa,
estudià i exercí d’advocat
una anys, que combinà amb
l’escriptura d’articles de
premsa.
En 1944 publica a
l'almanac Las Provincias el
primer article escrit en
català: "Vint-i-cinc anys de
poesia valenciana".
Fou un “professional” de
l’escriptura.

5. Obra
Estudis
Poesia Assaig d’història i
crítica literària.
Humanístic Sociopolític

6. Producció poètica Els seus primers llibres són
de poemes:
Sobre Narcís (1949),
CRIATURA DOLCÍSSIMA Ales o mans (1949),
Criatura dolcíssima - que fores Terra en la boca (1953)
la sola riba forta, un deix d'idea, i Escrit per al
silenci (1954).
la mà que entre les meues perdurava!
Criatura dolcíssima o miracle
total o prosperada llum – que fores
grat de llavis pertot i branca exempta!
És una poesia
existencialista i
Criatura dolcíssima i fondària reflecteix les
i visitació de mots atònits preocupacions del
i pietat complida i cim - que fores ... moment històric

7. L’assaig humanístic
• L'home, mesura Temàtica
de totes les • Variada : història, vida
coses. 1967 quotidiana, cultura, música.
• Diccionari per a • Llibres monogràfics , però
ociosos. 1964 també escrits més breus.
• Combustible per a
• Temes d’interés universal,
falles. 1967
amb posicionament de
• Examen de
consciència. 1968. lliurepensador.
• Consells, • Desmiticació de les grans
proverbis i veritats.
insolències. 1968 • Gèneres: diari, aforismes,
monografies, ...

8. DINERS
No entenc aquells qui diuen que
menyspreen els diners. Costen tant
de guanyar!
TEMPS
Mentre dormiu us creix la barba: això
és el temps.
ZERO
¿Qui, sinó un home de fantasia fora
mida, seria capaç d'imaginar la idea
de zero? I dic imaginar una idea.
Evidentment cal molta febre
intel·lectual per a arribar-hi. Això,
només ho fan els matemàtics. ¿El
zero —la nul·litat—, el no-res? Ens
burlem dels filòsofs, però mira que
els matemàtics!

9. Assaig sociopolític
Reflexions sobre la identitat
col.lectiva, la història i la cultura dels
valencians (la qual cosa li va valdre
alguns problemes).
Escrits que naixen de la posició moral i
política, compromesa, de Fuster amb la
seua terra i amb el seu temps.
També de més generals, com els
Pamflets polítics, Contra el
nacionalisme espanyol, Contra el
nacionalisme i altres textos.

10. Crítica literària,
història, ...
• La poesia catalana
fins a la Renaixença • Heretgies, revoltes i
• La poesia catalana sermons: tres assaigs
• El món literari de sor d'història cultural.
Isabel de Villena • Contra el
• Literatura catalana noucentisme
contemporània. • Llibres i problemes
• Misògins i del Renaixement
enamorats [reedició • Punts de meditació:
de les lectures de dubtes de la
clàssics del XV]. "transición".
• ……. • Estudis d'història
cultural

11. •
Altres produccions: dietaris,
correspondència, articles, antologies....

12. Ètica per a un desconegut. Els
En el fons de tot enamorament hi ha un
error: sense cap motiu havíem
aforismes
pensat que la persona que
estimàvem era una altra.
És bo de creure que els altres ens
estimen; això ens ajuda a
estimar-los.
Pensa -sobre tu mateix,
sobre el món, sobre qualsevol cosa-,
i et sentiràs distint dels altres: la
reflexió aïlla.
No desertis: rebel.la't -si pots, clar.

13. “I, finalment, potser haurem d'assenyalar els
FRANCESC MICHAVILA I PITARCH profunds lligams de l'obra fusteriana amb
tota una línia de pensament que té les
arrels en la millor filosofia clàssica i que
s'ha desenvolupat durant segles a
Europa, precisament a Europa -malgrat
els contratemps i els conflictes de tota
mena, malgrat les intoleràncies. És la
línia dels pensadors no dogmàtics,
defensors de la llibertat de pensament i
d'expressió, de la llibertat per a
examinar els problemes i per a opinar
sobre ells, sense més límits acceptats
que els que imposa, en cada
circumstància, la recerca d'una o altra
parcel la de veritat. Aquest enllaç entre la
nostra cultura i el pensament europeu és
una altra de les grans aportacions
fusterianes a la nostra vida col lectiva
recent i, per a l'esdevenidor, una altra de
les lliçons que li devem i que per sempre
més haurem de recordar.”

14. Humanista, irònic,
compromés, escèptic...
Joan Fuster fou ben bé allò que se'n diu un humanista, un
home instruït d'una gran curiositat. No creia gens en
veritats absolutes.
Tot amb tot, l'escepticisme no li va pas impedir de mantenir
una actitud cívica, de compromís indefugible amb el país.