DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/ Anàlisi i comentari de l'obra Elogi de l'Aigua de l'escultor Eduardo Chillida seguint les pautes per l'anàlisi d'una obra escultòrica PAU 2016. NOVA VERSIÓ ACTUALIZADA al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com

2. ELOGI DE L’AIGUA
El nostre anàlisi s’estructura:
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
3. L’ANÀLISI FORMAL
5. ALTRES CONSIDERACIONS
PRIMERA APROXIMACIÓ
2. CONTEXT HISTORICO i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL
4. INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

3. 1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)
- Nom de l’obra- Nom de l’obra
- Autor- Autor
- Estil- Estil
- Cronologia- Cronologia
- Material i tècnica- Material i tècnica
- Forma i Tipologia- Forma i Tipologia
Elogi de l’aiguaElogi de l’aigua
Eduardo ChillidaEduardo Chillida
AbstracteAbstracte
Formigó i acerFormigó i acer
Escultura exemptaEscultura exempta
- Cromatisme Textura- Cromatisme Textura Monocroma, textura rugosaMonocroma, textura rugosa
- Dimensions- Dimensions Grans dimensions (7,20x12x6,5 m)Grans dimensions (7,20x12x6,5 m)
- Localització- Localització
19851985
Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)

4. 2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTILÈPOCA, AUTOR I ESTIL
Finals del segle XXFinals del segle XX. Espanya ha sortit de la dictadura del general Franco i
la democràcia sembla plenament assentada. Es un moment de creixementmoment de creixement , tan
econòmic com demogràfic i d’obertura cap a l'exterioreconòmic com demogràfic i d’obertura cap a l'exterior desprès del llarg període
ostracisme i aïllament viscut durant gairebé els 40 anys que va durar la dictadura.
El mateix any que Espanya signa el tractat d’adhesió a la Unió Europeatractat d’adhesió a la Unió Europea Chillida
realitza l’Elogi de l’aigua per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona que estava
preparant els jocs Olímpics de Barcelona 92jocs Olímpics de Barcelona 92.
Finals del segle XXFinals del segle XX. Espanya ha sortit de la dictadura del general Franco i
la democràcia sembla plenament assentada. Es un moment de creixementmoment de creixement , tan
econòmic com demogràfic i d’obertura cap a l'exterioreconòmic com demogràfic i d’obertura cap a l'exterior desprès del llarg període
ostracisme i aïllament viscut durant gairebé els 40 anys que va durar la dictadura.
El mateix any que Espanya signa el tractat d’adhesió a la Unió Europeatractat d’adhesió a la Unió Europea Chillida
realitza l’Elogi de l’aigua per encàrrec de l’ajuntament de Barcelona que estava
preparant els jocs Olímpics de Barcelona 92jocs Olímpics de Barcelona 92.
AUTORAUTOR
Eduardo Chillida està considerat com un dels millorsun dels millors
escultors contemporanisescultors contemporanis. Va treballar la seva obra abstracta
i molt personal tant en ferro com en fusta, formigó, pedra o
alabastre, adaptant-se amb gran mestria a les particularitats
de cada material. També destacà per la perfecta adaptacióperfecta adaptació
de les seves escultures a l’entornde les seves escultures a l’entorn, tant natural com urbà.
Les seves obres monumentals podem avui dia admirar-se a
la majoria de les principals ciutats de tot el món.
Eduardo Chillida està considerat com un dels millorsun dels millors
escultors contemporanisescultors contemporanis. Va treballar la seva obra abstracta
i molt personal tant en ferro com en fusta, formigó, pedra o
alabastre, adaptant-se amb gran mestria a les particularitats
de cada material. També destacà per la perfecta adaptacióperfecta adaptació
de les seves escultures a l’entornde les seves escultures a l’entorn, tant natural com urbà.
Les seves obres monumentals podem avui dia admirar-se a
la majoria de les principals ciutats de tot el món.
Eduardo Chillida ( San Sebatià, 1924 – 2002 )
EPOCAEPOCA

5. Figura clau de les arts plàstiques espanyoles del segle XX, finalitzada la seva etapa
escolar, amb 19 anys es trasllada a Madrid per començar la carrera d'Arquitectura, la
qual abandonarà aviat per dedicar-s’hi a l’escultura.
En l’obra de Chillida podem diferències dues fases força diferenciades: figurativafigurativa i
abstractaabstracta.
La primera va ser l'etapa figuratival'etapa figurativa. Va ser una etapa molt breu des 1948 fins al 1951molt breu des 1948 fins al 1951,
any que inicià la segona fase, en la qual hi treballà fins el final i en la qual s’ubica
l’Elogi de l’aigua.
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
Serà en l’etapa abstractal’etapa abstracta on Chillida vava
començar a utilitzar el formigócomençar a utilitzar el formigó per
primera vegada, concretament amb
l’obra Lugar de encuentros I (1971) que
va ser l’inici d’importants obres en
formigó com Gure aitaren etxea (la casa
del padre) a Guernika (1988), L’Elogi de
l’Horitzont a Gijón (1990) o la pròpia
obra que ens ocupa: l’Elogi de l’aigua.

6. ESTILESTIL ABSTRACTE
L’obra de Chillida s’enquadra majoritàriament dins de l’abstracciódins de l’abstracció, per tant sense
Referents formals concrets i amb un marcat caràcter geometritzantmarcat caràcter geometritzant.
-Importància de la relació entre massa i buitrelació entre massa i buit. Les seves obres presenten un
calculatcalculat l'equilibri entre les zones plenes i les buidesl'equilibri entre les zones plenes i les buides. Per en Chillida matèria
i buit es complementan. Per ell l’un no pot existir sense l’altre”
-Les seves escultures presenten encreuaments i angles imprevistosencreuaments i angles imprevistos, que ens
mostren simultàniament la cara interna i l'externamostren simultàniament la cara interna i l'externa de les obres.
-Perfecta adequació i integració de les seves escultures a l'entornintegració de les seves escultures a l'entorn, tant
natural com urbà,
2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC2. CONTEXT HISTORIC I ARTÍSTIC
-Utilització de gran diversitat de materialsdiversitat de materials: tant tradicionalstradicionals (pedra, fusta o
ferro) com nousnous (formigó o acer) adaptant-seadaptant-se amb gran mestria a lesles
particularitats de cada un d’ellsparticularitats de cada un d’ells.
Però... També presenta un conjunt de característiques pròpiescaracterístiques pròpies que li donen un
caràcter marcadament personalcaràcter marcadament personal, entre les quals podem destacar:

7. Gran massa de formigómassa de formigó formada per
un cos centralcos central del qual surten quatrequatre
elements corbselements corbs que semblen quatre
grans urpes.
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ
3.- L’ANÀLISI FORMAL
SubjectaSubjecta a les parets de la cantera del
voltant mitjançant cables d’acersmitjançant cables d’acers. Els
murs de la qual esdevenen com una
mena d'absis d’acollida de la peça.
Sota hi ha un llac artificialllac artificial on
s’enmiralla i duplica la peçaduplica la peça.

8. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
Elogi de l’aigua presenta una
composició asimètrica i tancadaasimètrica i tancada.
LA COMPOSICIÓLA COMPOSICIÓ
Les quatre urpes que surten del
cos central, distribuïdes de forma
asimètrica convergeixen en un
mateix punt intern donant un
caràcter centrípet i marcadament
tancat a l’escultura.
També presenta multifacialitatmultifacialitat ,
és a dir no està pensada per se
vista des de un únic punt de vista
sinó que potser contemplada des
de diferents angles, la qual cosa
multiplica i increnmenta la seva
expressivitat.

9. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
Tot i això l’Elogi de l’aigua presenta una composició força equilibradacomposició força equilibrada. Chillida
aconsegueix una veritable harmoniaharmonia entre les línies rectes i formes geomètriquesles línies rectes i formes geomètriques de
la part superior de l’obra i, les línees ondulants i formes més orgàniquesi, les línees ondulants i formes més orgàniques i
expressives, de les “urpes” que configuren la part inferior de la peça
L’Aire , el buitL’Aire , el buit, és un element fonamental en aquesta esculturaelement fonamental en aquesta escultura, l'artista el converteix
en part intrínseca de l'obra, doncs sembla que l'aire és allò que aquests grans urpes
volen capturar convertint-se en un elementun element més que harmonitza i equilibra laharmonitza i equilibra la
composiciócomposició..

10. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
L’aireL’aire ( l’espai, el buit )( l’espai, el buit ) és un element imprescindible que cal tenir present per lala
comprensió de l’obracomprensió de l’obra..
L’aireL’aire ( l’espai, el buit )( l’espai, el buit ) és un element imprescindible que cal tenir present per lala
comprensió de l’obracomprensió de l’obra..
L’aireL’aire no és sol un element que limita l’espai de l’escultura , sinó que és part intrínsecés part intrínsec
de l'obrade l'obra, un material, un material mésmés..
L’aireL’aire no és sol un element que limita l’espai de l’escultura , sinó que és part intrínsecés part intrínsec
de l'obrade l'obra, un material, un material mésmés..
L’Elogi de l’aiguaL’Elogi de l’aigua, com totes les escultures
de Chillida, està en funció de l’espaiestà en funció de l’espai; ell
mateix s’anomena “arquitecte del buit”.
L’Elogi de l’aiguaL’Elogi de l’aigua, com totes les escultures
de Chillida, està en funció de l’espaiestà en funció de l’espai; ell
mateix s’anomena “arquitecte del buit”.
Chillida treballa el formigó per esculpir eltreballa el formigó per esculpir el
buit, l’espaibuit, l’espai... en realitat les grans masses
que formen les seves escultures no són
més que ““forats en el buitforats en el buit””,, en el no res (enen el no res (en
la nada)la nada)”
Chillida treballa el formigó per esculpir eltreballa el formigó per esculpir el
buit, l’espaibuit, l’espai... en realitat les grans masses
que formen les seves escultures no són
més que ““forats en el buitforats en el buit””,, en el no res (enen el no res (en
la nada)la nada)”
És per això que aquesta esculturaaquesta escultura tant
pesada, sembla lleugerasembla lleugera, com si levités en
l’espai, desafiant la gravetatdesafiant la gravetat i contradient
totes les lleis de física.
És per això que aquesta esculturaaquesta escultura tant
pesada, sembla lleugerasembla lleugera, com si levités en
l’espai, desafiant la gravetatdesafiant la gravetat i contradient
totes les lleis de física.
En suma aquesta obra es caracteritza per un equilibri entre massa i espaiequilibri entre massa i espai

11. LA LLUMLA LLUM
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
La llumLa llum te unate una important funcióimportant funció en l’obra atès que a l’incidir sobre la superfície deen l’obra atès que a l’incidir sobre la superfície de
les diferents formes planes, còncaves i convexesles diferents formes planes, còncaves i convexes provoca jocs d’ombra i llumprovoca jocs d’ombra i llum queque
contribueixen a incrementarcontribueixen a incrementar l'aspecte volumètricl'aspecte volumètric de l’escultura.de l’escultura.
TambéTambé donada la textura aspre deldonada la textura aspre del
formigóformigó la llum no rellisca ni fa efectesla llum no rellisca ni fa efectes
de brillantor , però si quede brillantor , però si que matisa lamatisa la
monocromía de l’obramonocromía de l’obra donant lloc a undonant lloc a un
gran varietat de grisosgran varietat de grisos..

12. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
El contrast entre corbes i rectescontrast entre corbes i rectes, entre formes planes, còncaves i convexesformes planes, còncaves i convexes, entre
masamasa ii buitbuit confereix a l’obra, tot i el seu aspecte de solidesa, un cert grau deun cert grau de
dinamismedinamisme..
L’Obra genera un moviment en tres
fases:
EL RITMEEL RITME
un moviment realun moviment real de tota la obra ende tota la obra en
conjuntconjunt, un moviment verticalmoviment vertical, de
descens provocat per la força de la
gravetat del pes de la matèria
Dos moviments consecutiusDos moviments consecutius; el primer,
d’expansió horitzontald’expansió horitzontal del braços de
formigó, l’altre, de reclusiól’altre, de reclusió d’aquests
cap a l’espai interiorcap a l’espai interior, les projeccions
dels quals arriben a entrecreuar-se en
un únic punt central.
També contribueix acontribueix a accentuar aquest dinamismeaccentuar aquest dinamisme el joc de llums i ombresel joc de llums i ombres que
provoca la llum al incidir sobre les diferents formes

13. 3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
Elogi de l’aigua manifesta una clara voluntat d’eternitatvoluntat d’eternitat como eterna és la relaciócomo eterna és la relació
entre matèria i espai, entre el buit i masa, els dos elements als quals fa referènciaentre matèria i espai, entre el buit i masa, els dos elements als quals fa referència
Chillida en aquesta obra , i que de manera no podem existir l’un sense l’altre.Chillida en aquesta obra , i que de manera no podem existir l’un sense l’altre.
EL TEMPSEL TEMPS

14. TRACTAMENT DELS MOTIUSTRACTAMENT DELS MOTIUS
3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL3.- L’ANÀLISI FORMAL
L’elogi de l’aigua ser realitzada amb un únic materialúnic material el formigó armatformigó armat, i la seva
elaboració és va dur a terme mitjançant la tècnica de l’encofrattècnica de l’encofrat.
L’ús d’aquesta tècnica permet que elel
materialmaterial utilitzatutilitzat mostri totes les sevesmostri totes les seves
qualitats i texturesqualitats i textures, presentant una grangran
densitat i una textura aspre i rugosadensitat i una textura aspre i rugosa.
La qual cosa dona a l’obra una grangran
corporeïtatcorporeïtat , alhora que li confereix unli confereix un
aspecte senzill, sobri i austeraspecte senzill, sobri i auster.
Tot això accentua la materialitataccentua la materialitat de
l’obra , convertint l’escultura en unal’escultura en una
manifestació palpable de la matèriamanifestació palpable de la matèria.
Tanmateix, la textura semirrugosala textura semirrugosa de
l’Elogio del Agua condiciona lacondiciona la
incidència de la llum sobre ella.incidència de la llum sobre ella.

15. 4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ
4.- INTERPRETACIÓ
TEMÀ ( ICONOGRAFIA )TEMÀ ( ICONOGRAFIA )
Al·legòricAl·legòric perquè els quatre braços que componen la seva gegantina
morfologia recorden als dits d'una mà en la seva intenció de tancar-serecorden als dits d'una mà en la seva intenció de tancar-se perper poder
atrapar el buit o l'aire que l’envoltaatrapar el buit o l'aire que l’envolta.
Al·legòricAl·legòric perquè els quatre braços que componen la seva gegantina
morfologia recorden als dits d'una mà en la seva intenció de tancar-serecorden als dits d'una mà en la seva intenció de tancar-se perper poder
atrapar el buit o l'aire que l’envoltaatrapar el buit o l'aire que l’envolta.
Un tema, una idea de relació entre escultura i
entorn similar formalment al que també utilitzà
en la seva escultura més coneguda, El peineEl peine
de los vientosde los vientos
Un tema, una idea de relació entre escultura i
entorn similar formalment al que també utilitzà
en la seva escultura més coneguda, El peineEl peine
de los vientosde los vientos
Al.legòric i Mitològic

16. 4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ
MitològicMitològic, pel fet de que el reflex en l’aigua de l’escultura duplicant la seva existènciael reflex en l’aigua de l’escultura duplicant la seva existència, és
com un intent de retrobar-se amb aquest reflex, com si amb els “braços” intentes unir-
se amb la seva altra meitat, cosa que el propi Chillida va relacionar amb el mite grec deel propi Chillida va relacionar amb el mite grec de
NarcísNarcís. (Chillida aborda el tema des de l’abstracció)
MitològicMitològic, pel fet de que el reflex en l’aigua de l’escultura duplicant la seva existènciael reflex en l’aigua de l’escultura duplicant la seva existència, és
com un intent de retrobar-se amb aquest reflex, com si amb els “braços” intentes unir-
se amb la seva altra meitat, cosa que el propi Chillida va relacionar amb el mite grec deel propi Chillida va relacionar amb el mite grec de
NarcísNarcís. (Chillida aborda el tema des de l’abstracció)

17. SIGNIFICATSIGNIFICAT
El significat és difícil de concretardifícil de concretar, donat que al ser una obra abstracta, s'aparta
d'una realitat identificable i mostra només una realitat física.
4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ
No obstant això, donat que el reflex de
l’escultura a l’aigua duplica la seva existència, i
pel fet de que el mateix autor relacionés això
amb el mite grec de Narcìs, podríem dir, que
Chillida ens presenta la seva peça, com un “bellun “bell
Narcis” immòbil, petrificat,Narcis” immòbil, petrificat, intentant amb les
seves articulacions capturar la imatge reflectida
en l’aigua de l’estany.

18. 4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ4.- INTERPRETACIÓ
FUNCIÓFUNCIÓ
Aquesta obra té una funciófunció Decorativa iDecorativa i EstèticaEstètica. Està ubicada al Parc de la
Creueta del Coll, de Barcelona, antiga pedrera, que s’urbanitzà i es convertí en un
espai d’oci pels ciutadans. Per tant la seva funció bàsica és decorar l’espai urbàdecorar l’espai urbà,
Aquesta obra té una funciófunció Decorativa iDecorativa i EstèticaEstètica. Està ubicada al Parc de la
Creueta del Coll, de Barcelona, antiga pedrera, que s’urbanitzà i es convertí en un
espai d’oci pels ciutadans. Per tant la seva funció bàsica és decorar l’espai urbàdecorar l’espai urbà,
L’l’obra també te com a funció,
provocar la reflexió en l’espectadorprovocar la reflexió en l’espectador,
doncs el seu caràcter abstracte i
al·legòric obliga al espectador a
reflexionar per esbrinar el missatge
que l’autor ha volgut transmetre
L’l’obra també te com a funció,
provocar la reflexió en l’espectadorprovocar la reflexió en l’espectador,
doncs el seu caràcter abstracte i
al·legòric obliga al espectador a
reflexionar per esbrinar el missatge
que l’autor ha volgut transmetre

19. 5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS
L’obra de Chillida recordarecorda tant per la seva monumentalitat i materialitatper la seva monumentalitat i materialitat, com per i
la seva perfecta integració en l’entornla seva perfecta integració en l’entorn, recorda el caràcter màgic i fins i tot ritual
dels monuments megalítics prehistòricsmonuments megalítics prehistòrics.
L’obra de Chillida recordarecorda tant per la seva monumentalitat i materialitatper la seva monumentalitat i materialitat, com per i
la seva perfecta integració en l’entornla seva perfecta integració en l’entorn, recorda el caràcter màgic i fins i tot ritual
dels monuments megalítics prehistòricsmonuments megalítics prehistòrics.
5.- ALTRES CONSIDERACIONS
MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES
Cromlec Stonehenge (3000 a.C.)
La profunda relació que consegueix
entre Art i Naturalesa mostra un nounou
concepte contemporani d'esculturaconcepte contemporani d'escultura
en el qual es pot percebre la història
de l'home des del principi fins als
nostres dies.
La profunda relació que consegueix
entre Art i Naturalesa mostra un nounou
concepte contemporani d'esculturaconcepte contemporani d'escultura
en el qual es pot percebre la història
de l'home des del principi fins als
nostres dies.
La Casa Museu Chillida-LekuLa Casa Museu Chillida-Leku, prop
de Sant Sebastià, (avui tancada per
manca de recursos econòmics) ambamb
el seu bosc d'esculturesel seu bosc d'escultures, confirma i
és una bona mostraés una bona mostra d’aquesta
relació entre monument i naturarelació entre monument i natura
La Casa Museu Chillida-LekuLa Casa Museu Chillida-Leku, prop
de Sant Sebastià, (avui tancada per
manca de recursos econòmics) ambamb
el seu bosc d'esculturesel seu bosc d'escultures, confirma i
és una bona mostraés una bona mostra d’aquesta
relació entre monument i naturarelació entre monument i natura

20. Elogio del horizonte (1990)
ALTRES OBRESALTRES OBRES
5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS
Lugar de encuentro V (1975)

21. ALTRES OBRESALTRES OBRES
5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS
Peine del viento ( 1976 )

22. AMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓ
INFO 3INFO 3
AMPLIAR INFORMACIÓ
INFO 2INFO 2
INFO 1INFO 1
VIDEOS
INFO 4INFO 4