Gramàtica catalana 4t

GRAMÀTICA I
ORTOGRAFIA CATALANA.
AULA D’ACOLLIDA I REFORÇ.
4t

LÈXIC
AULA D'ACOLLIDA SANT FRANCESC D'ASSÍS 2

AULA D'ACOLLIDA SANT FRANCESC D'ASSÍS
L’ALFABET
L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres d’una llengua, posades en un
ordre determinat.
El català fa servir 26 lletres:
5 vocals: A,E,I,O,U.
21 consonants: b,c,d,f,g,h,i,j,k,l,m,n,p,q,r,s,t,v,w,x,y,z.
CURIOSITAT:
La ce trencada és el nom de la lletra c quan porta el signe , (ç)
A,B,C,D,E,F,G,H,I,J,K,L,M,N,O,P,Q,R,S,T,U,V,W,X,Y,Z
3

L’ORDRE ALFABÈTIC
L’ORDRE ALFABÈTIC ÉS L’ORDRE QUE SEGUEIXEN LES
LLETRES DE L’ALFABET.
4

ELS GRUPS DE PARAULES I EL CONTEXT
El context d’una frase o d’una paraula són les altres frases o paraules
que l’envolten i que ajuden a comprendre’n el significat.
5

SINÒNIMS I ANTÒNIMS
Les paraules SINÒNIMES són paraules que signifiquen el mateix.
6

Les paraules ANTÒNIMES són paraules que signifiquen el contrari.
7

LES PARAULES DESCONEGUDES
Si no coneixem el significat d’una paraula consultem el diccionari .
El diccionari ens explica el significat de les paraules.
També podem fer servir el diccionari per comprovar si una paraula està ben
escrita.
8

EL MÓN DELS NOMBRES
Els nombres poden ser CARDINALS (un, dos, tres...) o ORDINALS (primer, segon,
tercer...)
Per comptar fem servir nombres cardinals.
9

Per ordenar coses fem servir els nombres ordinals.
10

Per escriure els nombres amb lletres hem de posar guionets entre la centena i la
unitat i entre la desena i la unitat: Podem recordar-lo així D-U-C
11

LA COMPARACIÓ
Quan diem que una cosa o persona s’assembla a una altra fem COMPARACIONS.
Per fer comparacions, fem servi les expressions:
-COM -MÉS...QUE
-TAN....COM -MENYS...QUE
-SEMBLA
12

En James dorm com una marmota.
És més tossut que una mula.
13

LES PARAULES COMPOSTES
Les paraules compostes estan formades per dues paraules.
15

ELS NOMS DELS OFICIS I ESTABLIMENTS
16

Alguns noms d’oficis es formen amb les terminacions: -ER, -ERA, -ISTA, -OR, -
ORA.
Per formar alguns noms d’establiments utilitzem la terminació –ERIA.
17

ELS DIMINUTIUS I ELS AUGMENTATIUS
Per indicar que una cosa és petita fem servir els diminutius.
Per indicar que una cosa és gran fem servir els augmentatius.
20

ELS CAMPS SEMÀNTICS
Un camp semàntic és un conjunt de paraules que es refereixen a un mateix
tema (colors,cos humà...)
21

LES PARAULES POLISÈMIQUES
Les paraules que tenen més d’un significat s’anomenen PARAULES POLISÈMIQUES.
22

LES PARAULES HOMÒFONES
Les paraules que es pronuncien igual però s’escriuen de diferent forma s’anomenen
PARAULES HOMÒFONES i tenen significats diferents.
23

LES PARAULES DERIVADES
Les paraules DERIVADES d’una mateixa família es formen a partir del mot
primitiu d’aquesta família.
Es formen a partir d’un PREFIX (davant de la paraula primitiva), d’un SUFIX
(darrere la paraula primitiva), o per tots dos (prefix-paraula primitiva-sufix).
FAMÍLIA DE PARAULES:
ULL: ulleres, ullada, ullerós...
TAULA: tauleta, taulell, tauler....
Cant: cantant, cantaire, cançó....
Les paraules PRIMITIVES són paraules que no provenen de cap paraula
anterior. Són les “primeres paraules”.
Exemples: got, pa, taula.
24

ELS GENTILICIS
Les paraules que ens diuen de quin lloc és una persona s’anomenen
GENTILICIS.
Els gentilicis es formen afegint els sufixos –à/-ana, enc/-enca, ès/esa, í/ina al
país, ciutat, poble...

LES FRASES FETES I ELS REFRANYS
Les frases fetes són frases que sempre tenen la mateixa forma i el mateix
significat. Aquest significat és diferent de les paraules que la formen si la
pensem d’una en una.

Els refranys són frases conegudes per molta gent que donen una opinió o
contenen un ensenyament.

GRAMÀTICA

LA FRASE
Una frase és un grup de paraules ordenades de tal manera que el conjunt té
un sentit.
*El un peix tauró és.
*El tauró és un peix.
No és una frase.
És una frase.
29

TIPUS DE FRASES
30

EL TEXT
El text és un conjunt de frases relacionades entre elles i que formen un escrit.
Hi havia una vegada una família de tres óssos que vivia en una caseta enmig
del bosc. Un dels óssos era molt gran i era el pare, l'altre de mida mitjana
era la mare i el més petit dels tres era el seu fill.
31

Les frases estan formades per SUBJECTE i PREDICAT
EL SUBJECTE I EL PREDICAT: EL NOM I EL VERB
La princesa viu en un castell.
LA PRINCESA
SUBJECTE: És la part que indica de qui o de què parlem. El nucli és el nom
PREDICAT: És la part en què diem què fa o com és el subjecte. El nucli és el VERB
VIU EN UN CASTELL
32

ELS NOMS COMUNS, ELS NOMS PROPIS I
ELS NOMS COL.LECTIUS
Els NOMS COMUNS es refereixen a coses, animals o persones en general:
home, muntanya, riu, llapis...
Els NOMS PROPIS es refereixen a una persona concreta, un país, un riu...
La primera lletra sempre s’escriu amb majúscula: Pere, Anna, Badalona,
Ebre...
casa
Catalunya
33

Els NOMS COL.LECTIUS es refereixen a un conjunt de persones, animals o
coses.

NOMS MASCULINS I NOMS FEMENINS
El gènere del nom pot ser MASCULÍ o FEMENÍ.
MASCULÍ FEMENÍ
EL UN LA UNA
El nen.
Un nen.
La nena.
Una nena.
35

NOMS SINGULARS I NOMS PLURALS
El nombre del nom pot ser SINGULAR O PLURAL
El nombre del nom és SINGULAR quan només n’hi ha un.
El nombre del nom és PLURAL quan n’hi ha més d’un.
Una poma
Unes pomes
36

L’ ADJECTIU
És la paraula que descriu com és un nom.
37

L’ ARTICLE
L’ARTICLE és una paraula que va davant del nom i indica si aquest és MASCULÍ o
FEMENÍ, i si està en SINGULAR o PLURAL.
MASCULÍ FEMENÍ
SINGULAR EL/L’ LA/L’
PLURAL ELS LES
38

LES CONTRACCIONS
Una contracció és la unió dels articles EL i ELS amb les paraules A, DE, PER.
A+EL___AL: Vaig AL parc.
DE+EL__DEL: Vinc DEL col·legi.
PER+EL__PEL: No correu PEL passadís.
A+ELS__ALS: N’hi ha flors ALS jardins.
DE+ELS__DELS Això és DELS veïns.
PER+ELS__PELS No correu PELS passadissos.
CA (casa) també es contrau amb EL i ELS
CA+EL___CAL: Vaig a cal Daud.
CA+ELS__CALS: Vinc de cals amics.
Quan es pot apostrofar l’article EL no es fa la contracció.
A L’ DE L’ PER L’ CA L’
39

Cal metge
40

ELS POSSESSIUS I ELS DEMOSTRATIUS
Els determinants possessius s’escriuen davant del nom i indiquen de qui és la
persona, animal o cosa a què es refereixen
41

Els determinants demostratius s’escriuen davant del nom i indiquen si una persona,
animal o cosa és lluny o a prop de la persona que parla.
42

ELS PRONOMS PERSONALS
Els pronoms personals són paraules que substitueixen noms referits
a persones.
43

EL VERB
El verb és una paraula que canvia (VARIABLE) i que ens explica una ACCIÓ: córrer,
menjar, estudiar, parlar...
El verb concorda en singular o plural amb la persona o cosa que fa l’acció.
45

EL TEMPS VERBAL
PASSAT: indica que una acció ja ha tingut lloc.
PRESENT: indica que l’acció passa ara.
FUTUR: indica que l’acció encara ha de passar.
PASSAT: El nen ha begut aigua.
PRESENT: El nen beu aigua.
FUTUR: El nen beurà aigua.
46

LES FORMES NO PERSONALS DEL
VERB:L’INFINITIU, EL PARTICIPI I EL GERUNDI
48
Les formes no personals del verb no ens indiquen ni el temps verbal ni les persones
que fan l’acció.

EL VERB HAVER
Serveix per formar temps compostos (dos verbs): He parlat, havia menjat...
Sempre s’escriu amb H i V
49

ELS PRONOMS PERSONALS FEBLES
Els PRONOMS PERSONALS FEBLES són paraules que substitueixen noms i
conjunts de paraules. Sempre van just al davant o al darrera d’un verb.
SINGULAR PLURAL
1a PERSONA EM, ME ENS, NOS
2a PERSONA ET, TE US, VOS
3a PERSONA EL, LA, LI, LO, ES, SE ELS, LES, LOS, ES, SE
Quan aquests pronoms van davant d’un verb que comença amb vocal o h, cal
apostrofar-los: M’, T’, S’

ORTOGRAFIA

LA MAJÚSCULA
Són les lletres de l’alfabet que són més grans i que sovint tenen una forma
diferent de les minúscules.
MAJÚSCULES: A,B,C,D,E,F,G,H,I,J,K,L,M,N,O,P,Q,R,S,T,U,V,W,X,Y,Z.
Minúscules: a,b,c,d,e,f,g,h,i,j,k,l,m,n,o,p,q,r,s,t,u,v,w,x,y,z.
ESCRIVIM AMB MAJÚSCULA
52

ELS DÍGRAFS
Els grups de dues lletres que representen un sol so s’anomenen DÍGRAFS. Els
dígrafs del català són: RR, SS, LL, L·L, IX, NY, QU, GU i IG

ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ
, ;
54

ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ
55

LA SÍL.LABA
És un so, o un grup de sons, d’una paraula que es pronuncia en un
cop de veu.
El NUCLI de la síl·laba sempre és una vocal.
La síl·laba MAI estarà formada per una consonant sola MA-I.
LA SÍL.LABA ÀTONA
LA SÍL.LABA TÒNICA
És la síl·laba d’una paraula que pronunciem més forta: ra-TE-ta
És la síl.laba o síl.labes d’una paraula que no pronunciem fort: RA-te-TA
56

L’ACCENT
Hi ha paraules que porten una marca damunt la síl·laba tònica. Aquesta marca
s’anomena ACCENT.
En català hi ha dos tipus d’accents: l’accent obert o greu i l’accent tancat o
agut.
L’ACCENT TANCATL’ACCENT OBERT
` ´
À, È, Ò É, Í, Ó, Ú
57

L’ACCENT DIACRÍTIC
L’accent diacrític serveix per diferenciar dues paraules que s’escriuen igual,
però que tenen un significat diferent.

ELS PLURALS
L’accent diacrític serveix per diferenciar dues paraules que s’escriuen igual,
però que tenen un significat diferent.
Els femenins plurals es formen amb –ES: pedra/pedres, cabra/cabres.
Els masculins plurals es formen afegint –S, -NS, -OS o _SOS al singular:
lleó/lleons, mosquit/mosquits...
Afegim una –S al final de paraula marE---------marES
Si acaba en –A posem ES rosA----------rosES
Si acaba en vocal tònica posem –NS camiÓ-------camioNS
Si acaba en –CA posem –QUES vaCA---------vaQUES
Si acaba en –GA posem –GUES tortuGA-----tortuGUES
Si acaba en –JA posem –GES pluJA---------pluGES
Si acaba en –S, -X, -Ç posem –OS braÇ----------braÇOS

LES LLETRES P/B, T/D I C/G A FINAL DE
PARAULA
Per saber quina lletra cal escriure, hem de seguir aquestes normes:
•Darrera d’una vocal tònica, generalment, escrivim P, T, C.
•Si van darrere d’una vocal àtona, ens fixem en com s’escriu una altra paraula de la
seva família.
•A vegades, després de consonants, les lletres P, B, T, D no es pronuncien. Per
escriure-les correctament, també ens fixem en altres paraules de la seva família.

ELS SONS DE LA E
La vocal E en síl·laba tònica pot sonar de dues maneres: OBERTA O TANCADA
La vocal E en síl·laba àtona s’anomena VOCAL NEUTRA.
61

ELS SONS DE LA O
La vocal O en síl·laba tònica pot sonar de dues maneres: OBERTA O TANCADA
La vocal O en síl·laba àtona sona U.
62

LA VOCAL NEUTRA
Les vocals A i E en posició àtona es pronuncien
Els noms que en singular acaben en –a o en –e, en plural acaben en –es.
63

LA O ÀTONA
La vocal O en posició àtona es pronuncia U.
64

L’APÒSTROF
L’apòstrof és el signe ortogràfic (‘) que generalment substitueix la E i la A
dels articles EL i LA quan es troben davant de paraules que comencen amb
VOCAL (a,e,i,o,u) o H.
65

LA B, LA V, LA M I LA N
Davant de L i R escrivim B: blau, brusa...
Davant de V escrivim N: invisible...
Davant de B i P escrivim M: camp, bombeta...
66

LES GRAFIES G/GU I C/QU
67

LA J I LA G
69

LA ESSA SONORA I LA ESSA SORDA
70

LA ESSA SORDA
Es pot representar amb les grafies /s/, /ss/, /c/ i /ç/
ESCRIVIM S:
En qualsevol posició: Respirar, sol, pas...
ESCRIVIM SS:
Només entre vocal: Terrassa, passeig.
ESCRIVIM C:
Davant les vocals e, i: Cinturó, cel...
ESCRIVIM Ç:
Davant les vocals a, o, u: Calçat, lliçó...
A final de paraula: Llaç, lluç...
71

LA ESSA SONORA
Es pot representar amb les grafies /s/i /z/
ESCRIVIM Z:
•A principi de paraula: zebra, zero...
•Després d’una consonant: colze, dotze...
ESCRIVIM S:
Entre vocals: tristesa, rosa...
72

LES GRAFIES X/IX
Per representar el so de la /x/ de xocolata podem utilitzar les grafies /x/ i
/ix/.
Escrivim X a principi de paraula i després de consonant.
Escrivim IX després de vocal i a final de
paraula.
73

LA LLETRA H
És una consonant muda, és a dir, no sona.
No hi ha cap norma ortogràfica per posar-la, hem de memoritzar les paraules
que la porten o, en cas de dubte, buscar la paraula al diccionari.
La forma HI HA sempre porta H
74

EXPRESSIÓ ESCRITA

LA DESCRIPCIÓ D’UNA PERSONA
Quan expliquem com és algú amb detall i en diem totes les característiques,
estem fent una descripció. Les descripcions de persones expliquen com són,
com van vestides, què els agrada fer...
76

EL COS
Alt Baix Gras Prim
Aquest nen és molt alt. El seu germà és baix.
L’home d’ulleres és una mica gras. L’home del costat és prim.

LA CARA
allargada rodona Ampla i
pigada
enfadada
alegre
78

ELS CABELLS
PÈL-ROIG I
ONDULAT
ARRISSAT I
MORENS
LLISOS I
NEGRES
79

La nena morena té el cabell curt i llis.
La nena rossa té el cabell llarg i arrissat.
La nena porta trenes.
Aquesta nena castanya porta cues.
La nena rossa té serrell i porta una
diadema.
80

ELS ULLS
Ulls blaus
Ulls verds
Ulls marrons
Ulls clars
81

Tinc els ulls grossos i rodons.
La noia té els ulls foscos i
rasgats.
82

EL NAS
El nas pot ser: xato, llarg, petit, corbat, aguilenc, gros...
83

LA BOCA
La boca pot ser: grossa, petita, amb llavis gruixuts, prims, molsuts...
84

LES EDATS
Nena Nen Joves Adult Adulta Ancià Anciana
85

UNUN EXEMPLE
86

Una NOTÍCIA explica un fet que ha succeït, i ens diu on ha passat, quan i com
ha passat , i a qui li ha passat.
Les parts que trobem són: El títol, subtítol i cos de la notícia.
LA NOTÍCIA
87

En una notícia no hi pot faltar:
•EL TITULAR.
•QUÈ HA PASSAT?
•ON HA PASSAT?
•QUAN HA PASSAT?
•COM HA PASSAT?
•A QUI LI HA PASSAT?
NOTÍCI
A
QUÈ
ONQUAN
COM A
QUI
88

DESAPAREIX LA CADIRA DE GAUGUIN.
Roben el famós quadre de Vincent Van Gogh.
El món de l’art està commocionat per la desaparició, ahir diumenge, del famós quadre de Vincent
Van Gogh La cadira de Gauguin
Aquesta obra s’exposava al públic al museu dedicat a aquest famós pintor, a la ciutat holandesa
d’Amsterdam.
Els fets van passar a les deu del matí, quan dues persones van entrar a la sala on hi havia el quadre
i el van despenjar sense que sonés l’alarma. Alguns testimonis asseguren haver vist que dos homes
pujaven en un cotxe gris amb un paquet i marxaven a tota velocitat.
Fonts de la policia han assegurat que es tracta de professionals, però no han donat més detalls de
les pistes que segueixen per no entorpir la investigació.
De moment, només han confirmat que han trobat el cotxe en què van fugir els lladres a la rodalia
de l’estació central de trens i que es tracta d’un cotxe robat.
TITULAR
SUBTÍTOL.
COS Sergi Domènech.
Àmsterdam 89

LES ONOMATOPEIES
Les onomatopeies representen moviments, sons... Tenen un fort component visual
per relacionar el dibuix amb allò que volen dir.
90

LA POSTAL
Una POSTAL és una targeta que es pot enviar per correu sense necessitat de
posar-la en un sobre. En una cara hi ha una fotografia o il·lustració, i a l’altra,
un espai per poder-hi escriure.
97

Roma, 22 d’abril del 2012.
Hola, Lluc!
M’ho estic passant molt bé.
Roma és una ciutat molt bonica i
plena de pedres. El pare diu que es
diuen ruïnes i que algunes tenen
més de dos mil anys.
T’agrada la postal que he triat?
Fins aviat,
Anna
Lluc Teixídó i Pans
C/Riera, 9. 2n 1a
08330 Premià de Mar.
99

88
Bora Bora, Polinèsia, 30-5-17
Hola Gabi,
Saps què? Vaig anar a la platja i és
molt bonica. L’aigua és com el cel. I
Les habitacions són palafits. N’Hi ha
piscines i els menjars són
deliciosos. Si tens temps pots venir
al país.
Adéu, la teva cosina,
Glynika
AMIHAN NASWEN
C/LIREO, 2n 1a
0308 ENCANTADIA
101

LA DESCRIPCIÓ D’UN OFICI
Què fa?
Quin ofici
és?
Quins
objectes
utilitza?
Com va
vestit?
Quan descrivim un ofici i expliquem en què consisteix, quines eines s’hi
utilitzen i com van vestides les persones que fan aquesta feina, cal fer servir
paraules tan precises com sigui possible.
102

EL POEMA
Un poema és una obra escrita en vers.
Cada VERS correspon a una línia de text.
Els versos s’agrupen o formen ESTROFES.
Mitjançant la repetició de sons a final del vers, es fa la RIMA que pot
ser:
103

TÍTOL
ESTROFA
VERS
VERS
104

Gramàtica catalana 4t

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

En vedette

En vedette (19)

Similaire à Gramàtica catalana 4t

Similaire à Gramàtica catalana 4t (20)

Plus de auladacollidasfa

Plus de auladacollidasfa (20)

Gramàtica catalana 4t