1. Mª Victoria Landa
4t.-REGNE NASSARITA DE GRANADA
•SEGLES XIV I XV

2. Mª Victoria Landa
L’ALHAMBRA: la roja (1238-1492)
•PART PÚBLICA:
•Funcions militares:
ALCASSABA
•Funcions administratives i
burocràtiques i, també,
administració de justícia:
MEXUAR.
•Funcions oficials: nucli
cerimonial (saló del tron)
DIWAN per a la diplomàcia.
•PART PRIVADA:
•Estances per a la vida
privada del rei: HAREM
•JARDINS i HORTES
•Palau fortificat construït en pedra vermella, al nord-est de Granada. És un palau
fortalesa, integrat en el paisatge circumdant, realitzat amb materials pobres, paredat o
maçoneria (mampostería) i maons, té diverses i variades dependències:

3. Mª Victoria Landa
L’ALHAMBRA: la roja (1238-1492)

4. Mª Victoria Landa

5. Mª Victoria Landa
ELEMENTS
CONSTRUCTIUS
•No té un tipus
de planta
preestablert; és
un conjunt
d’unitats
independents,
ordenades al
voltant els patis.
Aquest és el
motiu de què no
tingui un centre
arquitectònic ben
delimitat.
•Arquitectura arquitravada,
feta a escala humana, on
predomina l’horitzontalitat.
•Es completa amb voltes reals o
fingides (falses).

6. Mª Victoria Landa
CARACTERÍSTIQUES
•Materials pobres, paredat
o maçoneria (mampostería).
•Poc cuidats els exteriors i
abundant decoració interior.
•Policromia: tot estava
pràcticament pintat amb
diversos colors: daurats,
ocres, blaus, etcètera.
•S’utilitza molt poc l’arc de
ferradura, que es
substitueix pel peraltat
(acampanat). La major part
dels arcs de Granada són
sols ornamentals, sense
funció constitutiva,
constructiva o
sustentadora.
•Proliferen els mocàrabs en
voltes, capitells, frisos...

7. Mª Victoria Landa
•Les columnes tenen fust
cilíndric.
•Els capitells són una novetat,
formats per dos cossos: un
cilíndric amb decoració de
cintes i altre o altres cúbics,
sobreposats a l’anterior.

8. Mª Victoria Landa
•Les cobertes són llindades
(adinteladas), normalment, però la
majoria de vegades, es cobreixen
o s’emmascaren amb voltes de
mocàrabs (falses).
SALA DE “LOS ABENCERRAJES”
(SUD PATI DELS LLEONS)

9. Mª Victoria Landa
DECORACIÓ
•Els sòcols es decoren amb
ceràmica vidriada (en quasi
totes les estances).
•Les superfícies del mur es
decoren amb guixeries.
•Els motius ornamentals més
utilitzats són: xarxes de
llaceria, formada per línies
o cintes que s’entrellacen
formant polígons o
estrelles, les figures
resultants s’ordenen
simètricament d’acord amb
les lleis geomètriques.
Xarxes de rombes o draps
de “sebka”(“paños de
sebka”) i els fons s’omplin
amb atauric.
•Les inscripcions emmarquen
el conjunt.

10. Mª Victoria Landa
Arc peraltat amb festó
Gelosies geomètriques
Cimaci amb mocàrabs
Columna fina de marbre
amb capitell de cintes
ENTRADA A LA CAMBRA O SALA DAURADA

11. Mª Victoria Landa
Decoració treballada en
estuc. Policromia, atauric,
mocàrab i epigrafia cúfica.
Curiós el detall dels
capitells.
Sebka calada
Arcs de
mocàrab
Capitell amb cintes
Capitell amb cintes
PATI DELS LLEONS

12. Mª Victoria Landa
Materials pobres
Epigrafia nasjíCaràcters nasjíes
Sòcol enrajolat amb
decoració
geomètrica

13. Mª Victoria Landa

14. Mª Victoria Landa
MATERIALS
•Generalment són peribles
(baixa qualitat) i tindran
dos usos:
•funcional (muralles): Pedra,
formigó i maó (li dóna un
aspecte vermellós a
l’Alhambra).
• decoratiu: Ceràmica
vidriada, guix o algeps,
fusta.

15. Mª Victoria Landa
SUPORTS
•Columnes: Plint quadrat de poca altura; Basa: Escòcia i
tor; Fust cilíndric llis amb anells en la part superior
formant un collarí que està llaurat junt amb el capitell i
no amb el fust; Capitells: n’hi ha de dues varietats un de
mocàrabs i l’altre nou, capitell granadí o de granada (part
inferior cilíndrica i superior paral·lelepipèdica de base
quadrada més ampla que alta; àbac format per una
motllura còncava.
•Murs

16. Mª Victoria Landa
COBERTES
•Llindades, i adovellades o
voltades:
•Els arcs més utilitzats són:
el túmid (apuntat, té més
amplada a la meitat de la
seva altura que a
l’arrencada), ferradura
apuntat, el apuntat, el de
mig punt i l’acampanat
peraltat
•Les voltes més usades són la
de mig canó, aresta, i la
cúpula.

17. Mª Victoria Landa
ELEMENTS DECORATIUS
•Empren tot tipus de
materials: maons, rajoles,
estucs, fustes, tèxtils,
metalls...
•La decoració fa que
arquitectura i naturalesa es
complementen en perfecta
harmonia: la natura penetra en
l’arquitectura a través dels
jardins, fonts, canaletes en
les estances, etc.
•Tenen gran importància: tot ho invaeixen: murs, trespols, sostres,
objectes d’ús quotidià, com tapissos, estores, cortines, coixins,
vestimentes.
• La decoració forma un sistema on l’element estructural està emmascarat,
els motius o elements ornamentals sobresurten per tot arreu, transformant
l’aspecte original de l’edifici i dissimulant la pobresa dels materials.
MIRADOR DE DARAXA

18. Mª Victoria Landa
FUSTA Portes, sostres, enteixinats (artesonados) i decorats

19. Mª Victoria Landa
ENRAJOLATS
(ALICATADOS)
Els sòcols són coberts de rajoles
amb motius sovint geomètrics

20. Mª Victoria Landa
MARBRE
•Es col·loquen al
terra per donar
major sensació de
frescor, o material
de les fonts

21. Mª Victoria Landa
GUIX O ALGEPS
•És el material més utilitzat.
Forma una segona arquitectura
que embolcalla materialment
l’edifici original. Amb aquest
material s’ornamenten parets,
sostres, finestres... cada
habitació es diferent a
l’anterior, la qual cosa ens dóna
una sensació de sorpresa
permanent a base de crear
falsos elements constructius.

22. Mª Victoria Landa
AIGUA
•Juga un paper primordial amb un triple sentit, així com també la vegetació.
Funcions: Pràctica (rec o regatge). Estètica (construccions com aljubs –albercas-.
Ritual (ablucions).
•Pot ser usada en repòs, com en els
safareigs (albercas o estanques) on es
reflecteixen les construccions. També es
pot utilitzar en moviment, així transmet una
atmosfera d’encanteri: l’aigua s’esgola per
les canaletes que entren dins les estances.
Així mateix, l’aigua és valorada també en les
inscripcions.
PALAU DE COMARES I
PATI DELS “ARRAYANES”
EL PARTAL

23. Mª Victoria Landa
VEGETACIÓ
.Té com l’aigua un sentit pràctic
(horta) i estètic, per el plaer dels
sentit
–Jardí alcorànic: paradís oasi amb una
vegetació alta.
–Jardí persa: La vegetació és baixa i té
funció decorativa: cossiols (macetas),
arbrets, rosals, “arrayanes” o murta.
•Els jardins tenen,
bàsicament, dues formes:

24. Mª Victoria Landa
INSCRIPCIONS
•1r- Inscripció de caràcter informatiu: solen ser de tipus commemoratiu com
les dates de la construcció.
•2n- Inscripcions religioses o cites de l’Alcorà. Són molt abundants i
repetitives.
•3r- Inscripcions poètiques exalten la forma, funció i significat de
l’arquitectura.
•Recorren tota l’edificació. Es
poden dividir:

25. Mª Victoria Landa
•Existeixen tres poetes
•IBN AL-YAYYAB (1274-1349).
Amb Yusuf I.
•IBN AL-JATIB (1313-1375). Amb
Yusuf I
•IBN ZAMRAK (1333-1393). Amb
Muhamad V. Els seus poemes estan
repartits entre: “Comares”. “La
font dels Lleons”. “Mirador de
Daraxa”.

26. Mª Victoria Landa
PRINCIPIS COMPOSITIUS DE
LA DECORACIÓ
•RITME REPETITIU: produeix un efecte dinàmic i immutable.
•TENDÈNCIA A L’ESTILITZACIÓ: es basa en motius geomètrics, epigràfics, vegetals.
•CAL·LIGRAFIA: El cal·lígraf substitueix a les imatges (les arts figuratives).
•FORMES DECORATIVES: atauric, llaceria i epigrafia, perfectament integrades,
formen una decoració profusa i menuda, l’efecte general de la qual s’ha denominat
"arabesc“.
•COLOR: tan sols es conserva en els sòcols enrajolats (alicatados). Queda qualque resta,
també, en les guixeries i en les fustes.
•LLUM: brillantor i lluminositat dels materials que intensifiquen el seu color amb la llum
solar i amb la llum nocturna, formant un fort contrast de plànols, textures, i una gran
mobilitat.

27. Mª Victoria Landa
EVOLUCIÓ CONSTRUCTIVA
PARTS DE L’ALHAMBRA

28. 27
CIUTADELLA DE
L’ALHAMBRA, “Qalat al Hamra”
(la muntanya vermella)
DESCONEGUT. MUHAMMAD I,
IUSUF I, MUHAMMAD V,
MUHAMMAD VII.
TURÓ SABIKA. VALL RIU
DARRO. GRANADA. ESPANYA

29. ART
HISPANOMUSULMÀ

30. ÍNDEX
HISPANOMUSULMÀ O ISLÀMIC
11.- Mesquita de Còrdova
12.- Alhambra de Granada

31. 11
MESQUITA DE CÒRDOVA (785-788 / ampliada: 833, 855, 962-
966, 987). DESCONEGUT. ABD AL-RAHMAN I, II i III. ABD AL-
HAKAM II i AL-MANSUR.

32. 12
CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII- XIV)
DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII.
TURÓ SABIKA. VALL RIU DARRO. GRANADA. ESPANYA

33. CIUTADELLA ALHAMBRA, “Qalat al Hamra” (muntanya vermella, ss. XIII- XIV)
DESCONEGUT. MUHAMMAD I, IUSUF I, MUHAMMAD V, MUHAMMAD VII.
TURÓ SABIKA. VALL RIU DARRO. GRANADA. ESPANYA
12

34. FITXA TÈCNICA (documentació general)
catalogació i anàlisi formal
Títol Ciutadella de l’Alhambra ,“Qalat al Hamra” (la muntanya vermella)
Autor Desconegut. Construït pels musulmans de la dinastia nassarita instal·lats a la
península
Comitent Erigida en els regnats de Muhammad I-Al-Ahmar, Iusuf I, Muhammad V i
Muhammad VII
Cronologia Segles XIII- XIV
Estil Art islàmic nassarita o Hispanomusulmà
Localització Palau Alhambra s’aixeca sobre un dels turons abruptes, denominat Sabika,
que domina la ciutat de Granada, als afores i sobre la vall del riu Darro
Tipologia Arquitectura civil
Sistema
constructiu
Arquitravat i voltat
Materials Maó, fusta i guix
Dimensions 740 x 220 metres
Funció Ciutadella palatina andalusí: Fortificació i residència del monarca i de la cort
del Regne Nassarita de Granada
L’ALHAMBRA: la roja (1238-1492)

35. Mª Victoria Landa
PORTA DE LA JUSTÍCIA

36. Mª Victoria Landa
SEGLE XIII
S’inicia la construcció amb IBN AL-AHMAR que va manar edificar amb
caràcter defensiu i militar L’ALCASSABA o recinte fortificat i “La sèquia”.

37. Mª Victoria Landa
Barana del cor
SALA DEL MEXUAR (JUNT AL PATI DEL MEXUAR)
Sala més antiga, molt modificada. Sala d’audiències (administració
i justícia). El soldà se situava en una zona elevada, coberta per
gelosies per no ser vist. No té finestres laterals. Sostre estava
obert en la part central. Decoració dels segles XVI i XX. Capella
amb cristians. Al fons hi havia un oratori, un pati amb font i la
Cambra Daurada, a l’esquerra.

38. Mª Victoria Landa
CAMBRA DAURADA
(devora el MEXUAR)
PATI DEL MEXUAR
Entre el Mexuar i la
Cambra Daurada, unió
entre ambdós palaus.
A la façana en l’arc de
l’entrada té capitells
granadins. A l’interior,
sostre de fusta, decorat de
pinyes i conquilles. Sota ell,
finestres tancades amb
gelosies. Dues portades
rectangulars vorejades de
sanefa de ceràmica. Sala
decorada amb pintures
gòtiques, escuts i emblemes
dels Reis Catòlics.

39. Mª Victoria Landa

40. Mª Victoria Landa
Segle XIV
DIWAN:
Protocol i diplomàcia
1334-1354: YUSUF I
“TORRE DE COMARES”
Palau de Comores
•S’estructura entorn a un pati –
“PATIO DE LOS ARRAYANES
O DE L’ALBERCA (estanque)”
amb Murta i un Aljub - amb
dues façanes porticades (dos
pòrtics en els extrems menors)
amb arcs falsos sobre columnes
primes. Té guixeria d’atauric en
la part superior dels murs
(encara que s’ha perdut en part),
i enrajolat en el sòcol inferior.
Incorpora naturalesa i aigua amb
3 funcions: refresca en estiu, el
murmuri (remor o soroll suau)
dóna una sensació
tranquil·litzant, i produeix
reflexos de belles visions.

41. Mª Victoria Landa
PALAU DE
COMARES
(DIWAN)
•Yusuf I emmuralla de nou el conjunt
i respecta el caràcter de fortalesa,
però transforma els interiors de les
torres en palaus i en residència de
luxe: “ambivalència de la
construcció”: PALAU-FORTALESA:
arquitectura emmascarada: exterior
- militar / Interior - luxós. Aquest
tipus d’arquitectura ambivalent es
resumeix en dos conceptes
arquitectònics:
–funcional: murs forts construïts en
formigó (torres, murades).
–ornamental: rajoles, estucs, fustes
treballades o llaurades (revestiment
mural en l’interior).

42. Mª Victoria Landa
NORD: TORRE
DE COMARES
•El pòrtic té sis arcs peraltat
i acampanats, que no tenen
funció constructiva, són sols
ornamentals, agrupats en dos
trios, i l’arc central té una
major altura. Columnes de
fust llis i capitells granadins.
• Després del Pati, s’accedeix,
per un gran arc apuntat de
mocàrabs, a la SALA DE LA
BARCA (benedicció). Planta
rectangular, coberta abans
per volta semicilíndrica
destruïda (incendi 1890) i
reconstruïda. Murs guix (lema
de la dinastia. “Déu és
vencedor”), sòcol de rajoles,
arcs fistonats de mocàrabs i
petxines. Muhammad V la va
ampliar. Dóna accés a la
Torres de Comares.

43. Mª Victoria Landa

44. Mª Victoria Landa
PÒRTICS TORRE COMARES, Bastió més poderós
Dintre la torre: SALA DELS AMBAIXADORS
(audiències Iusuf I). Ornamentació interior:
Sòcol peces vidriades de colors, geomètriques,
“cumàries”, dóna nom. Atauric i arabesc, cornisa
de mocàrabs pintats. Cúpula de fusta.
Al palau de Comares s’hi accedeix
travessant el Pati de Comares o dels
“Arrayanes”, torre reflectida a les aigües.

45. Mª Victoria Landa
SALA DELS AMBAIXADORS, SALÓ DEL TRON
(interior de la torre de Comares)
•Format per una estança quadrada, sòl de
marbre ara de fang, enmig l’escut
nassarita; coberta per falsa cúpula,
decorada simbòlicament amb set cercles
concèntrics, esquitxada d’estrelles (105)
de vuit puntes i de setze punts, que
representen els set cels del paradís
islàmic amb el tron de Déu, situat aquest
en el vuitè cel (cub de mocàrabs). En els
quatre angles es troben situats els quatre
rius del paradís. El saló està envoltat per
una sèrie de dependències, l’entrada de
les quals s’obri en el mateix mur,
agrupades de tres en tres, ornamentades,
també, amb un gran simbolisme decoratiu:
signes del zodíac, excepte la principal,
situada en el centre de la paret nord, on
s’ubica el tron i està decorada amb un
símbol solar.
•La completa un ORATORI O MESQUITA
i un passadís que dóna accés a la part
superior, que servia de cambra reial
durant hivern, i està situada damunt del
saló del tron, i també s’accedia al torreó o
baluard (adarve).

46. Mª Victoria Landa

47. Mª Victoria LandaSaló dels Ambaixadors

48. Mª Victoria Landa
Interior Torre de Comares

49. Mª Victoria Landa
Saló dels Ambaixadors

50. Mª Victoria Landa
PÒRTIC
SUD
•Tan sols es conserva el
pòrtic.
•En aquesta zona era on
vivia el príncep hereu.

51. Mª Victoria Landa

52. Mª Victoria Landa
EST: BANY
REIAL
•Porta d’accés al BANY REIAL:
•El bany té tres parts:
•Sala dels llits: vestidor i lloc de
massatge i esbarjo o refrigeri,
posterior al bany, enrajolada.
•Sales de bany: eren tres una per a
l’aigua temperada i dues per a l’aigua
tèbia i calenta (seguint el model
romà: fregidarium, tepidarium i
caldariun). Cobertes amb voltes amb
lluernes estrellades (claraboyas o
tragaluces), que servien per
il·luminar i ventilar.
•Altres dependències: al pis
superior vivia el vigilant dels banys i
a l’inferior s’instal·laren els forns,
amb accés independent.

53. Mª Victoria Landa

54. Mª Victoria Landa
A l’entrada, l’apoditerium, espai quadrat en el
centre, delimitat per columnes, amb una font i
galeries al seu voltant, i un espai obert al pis
superior (des d’aquesta galeria es diu que el
monarca treia el cap per a veure a les seves dones
nues, i després llançava una poma a aquella que
havia triat per a passar la nit). Tota la decoració
existent és d'època cristiana, ja que s’han
restaurat i reconstruït diverses vegades, a causa
del mal estat.

55. Mª Victoria Landa
La resta de sales, més simples, sense
adorns en les parets, amb paviment de
marbre, sòcols de rajoles, arcs de
ferradura sense decorar i voltes amb
llucanes o lluernes (obertures en forma
d'estrella), que van estar tancades
amb vidres de colors, i que servien per
a il·luminar l'estada

56. Mª Victoria Landa
EST DELS
BANYS
•S’ubiquen les vivendes
per a les quatre esposes
legítimes del soldà, dues
vivendes a cada costat
major del pati (no s’han
conservat).

57. Mª Victoria Landa
1354-1391. MUHAMAD V.
PALAU O PATI DELS LLEONS
•Edificar les seves pròpies estances palatines és un costum musulmà, que
té un caràcter efímer; el nou soldà amplia la seva residència.
•Les noves dependències reben el nom de “PALAU DELS LLEONS” i,
també, s’estructuren entorn a un pati central rectangular.

58. Mª Victoria Landa

59. Mª Victoria Landa
PATI DELS LLEONS (HAREM)
Situat a l’angle entre banys i Pati dels “Arrayanes”, s’hi accedeix per
la SALA DELS MOCÀRABS. Planta rectangular, adoptada a
l’esquema de creuer, amb font central; sistema estructural repeteix el
del Palau de Comares, pati central a cel obert eix de vida familiar, i
distribueix les distintes cambres: oest, la dels MOCÀRABS; est, la
SALA DELS REIS; nord, la SALA DE LES DUES GERMANES,
SALA DE LES “AJIMECES” (amb finestres coronelles), i EL
MIRADOR DE DARAXA; sud, la SALA DE LOS
“ABENCERRAJES” i el HAREM.

60. Mª Victoria Landa

61. Mª Victoria Landa
ART HISPANOMUSULMÀ

62. Mª Victoria Landa

63. Mª Victoria Landa
PATI DELS LLEONS
•El pati forma un jardí de tipus persa amb dues zones per passejar recorregudes per
canaletes d’aigua que s’entrecreuen en el centre, on està situada la font que li dóna
nom a aquesta dependència, “font dels lleons” (dotze lleons font, col·locats en roda o
cercle) del segle XI.
∀• El pati està
porticat en els quatre
costats per una galeria
de 124 columnes amb
arcs de guix peraltats
sobre les columnes de
marbre blanc, aïllades o
agrupades. Fust cilíndric
i prim, anells part
superior, capitells
cúbics amb inscripcions
(nassarita). En els
laterals menors trobem
dos pavellons amb arcs
ornamentats amb una
arquivolta de mocàrabs i
els carcanyol amb sebka.

64. Mª Victoria Landa

65. Mª Victoria Landa
Pati dels Lleons, Muhamad V.
Escultures tosques realitzades en
Orient i traslladades a l’Alhambra.
Devora aquest pati es troben les
habitacions més exuberants, amb
major decoració i utilització de
mocàrabs: “Sala de los
Abencerrajes” (volta estrellada) i
de las “Dos Hermanas” (volta
poligonal).

66. Mª Victoria Landa

67. Mª Victoria Landa
PATI DELS LLEONS (HAREM)
Iconografia interessant

68. Mª Victoria Landa

69. Mª Victoria Landa
SALA DELS MOCÀRABS
(OEST)
•Servia de vestíbul o d’accés al palau reial, des de les
dependències de Comares. És la més senzilla de totes les
del Palau dels Lleons. Es troba a l'entrada antiga del
palau, i el seu nom es deu a la volta de mocàrabs que la
cobria. L'accés al Pati dels Lleons es fa a través de tres
arcs de mocàrabs.

70. Mª Victoria Landa
PATI DELS LLEONS (HAREM)
Iconografia interessant

71. Mª Victoria Landa
SALA DE “LOS
ABENCERRAJES” (SUD)
•Sala privada del soldà, en front Dues
Germanes. Nom degollament dels
cavallers Abencerrajes.
•Part baixa per als festins durant
l’invern, es situaven els comensals en les
dues àmplies dependències laterals que
estan separades per arcs bessons.
•Planta quadrada a major altura que el
pati, que es divisa per l’unica obertura.
•Un petit sortidor poligonal de marbre
en el centre.
•Sobre elements constructitus senzills
(maçoneria, maó), els murs rica
decoració: sòcols enrajolats, estucs, arcs
de mig punt peraltats i arcs lobulats,
columnes i terra de marbre.
•Part superior dedicada a vivenda soldà.
•Coberta per un cúpula de mocàrabs
sobre un tambor estrellat.

72. Mª Victoria Landa
Cúpula del
Saló dels
“Abencerrajes”
Esplèndida cúpula en
forma d’estrella de
8 puntes, instal·lada
sobre 8 trompes
decorada amb
mocàrabs, que
reflecteixen una
lluminositat tènue,
donant un aspecte
màgic a la sala.

73. Mª Victoria Landa
Decoració, sumptuosa, exuberant, delicada i
refinada: ATAURICS, SEBKA,
GEOMETRIES O LLACERIES,
EPIGRAFIES de l’ALCORÀ (funció
residència sobirans, per això incloïa la zona
privada de l’harem)

74. Mª Victoria Landa

75. Mª Victoria Landa
SALA DELS
REIS
• Ocupa tot el costat oriental
del Pati dels Lleons i és la sala
més llarga de L’Harem.
• Era destinada a les festes de
l’estiu. Està totalment oberta
al pati.
• L’espai està compartimentat
en set trams: Tres quadrats i
lluminosos, alternats amb
quatre rectangulars i en
penombra, separats per arcs
de mocàrabs.
• Des d’aquestes petites sales
accedim a tres estances, que
es troben al fons, cobertes
amb sostres de fusta voltats i
coberts de cuiro pintat, amb
diferents representacions.

76. Mª Victoria Landa
SALA DELS REIS
A la volta central, de les tres
petites estances del fons, hi ha
pintures dels 10 primers soldans
nassarites o reis de Granada
(d’aquí prové el nom), i les laterals
representen dames i cavallers: la
caça del porc senglar per un
cavaller musulmà, i la caça de l’ós
per un cavaller cristià, per
exemple.

77. Mª Victoria Landa
10 SOLDANS DE LA DINASTIA

78. Mª Victoria Landa
SALA DE LES DUES GERMANES
(NORD)
•Part baixa: Estança central quadrada coberta
amb cúpula de mocàrabs octogonal. Té
simbolisme astral.
•Tres sales de planta rectangular, més gran és
la del centre, que mira cap al nord, on es
troba, davant seu, EL MIRADOR DE
DARAXA que servia de saló del tron.
•Parts superiors servien de vivenda privada de
la soldana.

79. Mª Victoria Landa
•Té: un mirador sobre la ciutat i comunicació
directa amb banys, una balconada que mira al
Jardí del Partal, accés a les habitacions
temporals de Carles V, i un mirador al pati
dels Lleons.
• S’entra per un arc semicircular fistonat,
que conserva les portes de fusta originals.
•Planta quadrada, paviment de marbre, petit
sortidor central i una canaleta que condueix
l’aigua al pati dels Lleons.
•Com la resta de l’Alhambra, té poemes
escrits a les parets, i tots els murs com una
mena d’horror vacui.
•Altre motiu ornamental és una frase de
Mohamed-Ben-Nazar quan, en entrar triomfal
a Granada en el segle XIII, la població el va
rebre al crit de “benvingut el vencedor per la
gràcia d’Alà”, al què ell respongué “Només
Alà és vencedor”; frase repetida en molts
murs de l’Alhambra.
SALA DE LES DUES GERMANES
Dues grans lloses
bessones de marbre blanc
a ambdós costats de la
font central, iguals en
grandària, color i pes, més
grans de tota l’Alhambra, li
donen el nom

80. Mª Victoria Landa

81. Mª Victoria Landa
L’ALHAMBRA: la roja (1238-1492)

82. Mª Victoria Landa
CÚPULA ESTRELLADA DE LOS “ABENCERRAJES”
CÚPULA POLIGONAL DE LES DUES GERMANES
Poligonal, molt decorada amb mocàrabs, que és l’element que
sobresurt de la sala de les Dues Germanes per la bellesa i
perfecció, on la llum està perfectament estudiada obrint
finestrons laterals i convertint-la en una preciosa flor de
riquesa exquisida.

83. Mª Victoria Landa
MIRADOR DE DARAXA, SALA DE LOS “AJIMECES” o DE LES
FINESTRES CORONELLES
Les balconades bessones, al
nord, que treuen el cap al jardí
de Lindaraja, li donen nom.
La sala d’enmig, que comunica la
Sala de les Dues Germanes i el
Mirador de Daraxa, és
rectangular, coberta per una
cúpula de mocàrabs.
Decoració: guixeries, escuts
nassarites, sòcol rajolat. Un fris
envolta la sala sota la cúpula
amb una inscripció d’oració
(epigràfica).

84. Mª Victoria Landa
MIRADOR DE DARAXA
El mirador és un exemple d’arquitectura ornamental palatina de l’època de Muhammad V:
finestra d’arcs bessons o coronelles, i peraltats, que s’abri als jardins de LINDARAXA, i
des d’on es pot contemplar Granada.

85. Mª Victoria Landa
EL PARTAL
Habitatges criats de Palau. Trobem: Pòrtic, jardins, Passeig de les Torres.
Decoració: Naturalesa i aigua. Color i aromes, renou o remor de l’aigua. Plaer dels
sentits. Els musulmans creuen que es pot arribar a déu a través dels sentits.

86. Mª Victoria Landa
Pati del Partal
És el palau més antic, amb un pavelló cobert per una cúpula, una
torre annexa (Torre de les Dames) i un pòrtic d’entrada amb
cinc arcs precedits per un estany.

87. Mª Victoria Landa
Pati del Partal

88. Mª Victoria Landa
CAMBRES DE L’EMPERADOR. No va arribar a habitar-les. Sis sales,
acabades en 1537, situades les dues primeres entre el Pati de la Reixa i
el Jardí de Daraxa, les quals posseeixen enteixinats (artesonados)
quadrats. En la paret frontal es troba una xemeneia amb relleus de mostres
alats. Hi ha quatre sales més.
Palau residència de
Carles V, no
l’habità. Situat junt
al Palau nassarita
de Comares, gran
contrast amb
l'arquitectura
islàmica . Té planta
quadrada, amb pati
circular, va ser
dissenyat per
Pedro Machuca.

89. Mª Victoria Landa

90. Mª Victoria Landa
Sorprèn l'any de construcció (1527), molt primerenc per a les
seves característiques del Manierisme (estil artístic del segle
XVI, sobretot pictòric, imitava Miquel Àngel i Rafael, en ell
predomina allò formal sobre contingut, i amanerament). En
alguns aspectes, repeteix o anticipa certes solucions
arquitectòniques del Manierisme italià.

91. Mª Victoria Landa
Façana totalment renaixentista. Primer cos, estil toscà amb encoixinat.
El segon amb elements de decoració del barroc. Sobre la porta principal,
dues estàtues alades de dona reclinades en el frontó.
Dalt, 3 medallons emmarcats en marbre verd. En els laterals, escenes
d'Hèrcules. Els anells de ferro de la part baixa són pura decoració.

92. Mª Victoria Landa
Columnes dòriques primer pis, jòniques segon, i fris amb
bucranis de tradició grecoromana.

93. Mª Victoria Landa
La construcció es va veure interrompuda en el segle
XVII, fins que es va completar en el segle XX.

94. Mª Victoria Landa

95. Mª Victoria Landa
1319
MUHAMMAD II
i ISMAIL I
•EL GENERALIFE

96. Mª Victoria Landa
EL GENERALIFE
•Residència d’estiu, comunicada amb
l’Alhambra per un camí fortificat.
Està distribuït en dues terrasses.

97. Mª Victoria Landa
•Terrassa inferior: té dos
patis quadrats, i una
escalinata i porta d’accés a la
terrassa superior, a través
d’aquesta arribrm al pati de la
sèquia.

98. Mª Victoria Landa
PATI DE LA SÈQUIA
•Rectangular. És de tipus persa. Està travessat per la Sèquia Reial i forma un pati
creuer.
•En els laterals més llargs es conserven, en un d’ells, dues vivendes, que se suposa
eren de les quatre esposes legals. En el costat de ponent hi ha una torre mirador.
•Major exuberància de la natura i l’arquitectura ocupa una mínima part.
•Arcs falsos i columnes primes granadines.

99. Mª Victoria Landa

100. Mª Victoria Landa
•En la zona est es completa el
conjunt amb "el PATI DE LA
SOLDANA O “PATIO DE LA
SULTANA” i l’anomenada ESCALA
DE L’AIGUA “ESCALERA DEL
AGUA”.
•Aquest tipus de jardí és el jardí
corànic: arbres alts per donar
ombra, i aigua i frescor. Per
l’escala s’accedeix a una mesquita.
La zona es complementa amb
jardins alts.

101. Mª Victoria Landa
L’ALHAMBRA: la roja (1238-1492)

102. Mª Victoria Landa
GENERALIFE

103. Mª Victoria Landa

104. Mª Victoria Landa

105. Mª Victoria Landa

106. Mª Victoria Landa
L’AIGUA és “VIDA",
i la “VIDA" és la font d'on
mana l‘EXISTÈNCIA!!!

107. Mª Victoria Landa
ART ISLÀMIC
HISPANOMUSULMÀ

108. Mª Victoria Landa
ART HISPANOMUSULMÀ

109. Mª Victoria Landa
ART
HISPANOMUSULMÀ