1. V I L L A S A V O Y E VILLA SAVOYE Charles ÉdouardJeanneret LE CORBUSIER 1887-1965

2. VILLA SAVOYE Charles ÉdouardJeanneret LE CORBUSIER 1887-1965

3. VILLA SAVOYE Le Corbusier

4. Biografia Una tasca innovadora Característiques de la seva obra Obres i projectes Contribució a l’arquitectura Conclusió Bibliografia

5. Biografia

6. “ Le Corbusier” (1887 - 1965)

8. Va viure tota la seva infància a Suïssa.

9. Aquí va iniciar els seus estudis en una escola d'arts gràfiques del lloc, tal vegada empès pel seu pare, un artesà que fabricava rellotges.

10. Però, amb 27 anys es mudà a París, i va viure la major part de la seva vida a França.

11. Adopta el seu pseudònim a partir del nom del seu padrí patern. Biografia Charles-EdouardJeanneret més conegut com “Le Corbusier”

13. Una de les seves darreres grans obres, datada en 1961, fou el CarpenterCenter for the Visual Arts ( Universitat Harvard, Cambridge).

14. Mor el 27 d’agost de 1965 (ofegat en el Mediterrani a causa d’un atac cardíac).“ Le Corbusier” (1887 - 1965)

15. Una tasca innovadora

18. Una de les principals aportacions, a part del rebuig als estils historicistes, és la seva concepció de la casa com lloc d’”habitar”.

19. Parteix del Cubisme i tracta de reduir l’arquitectura a formes geomètriques simples: quadrat, cub, cilindre.

21. El centre de la seva preocupació fou l’home i buscà, com els clàssics, les proporcions, el cànon, per projectar tot, inclosos els edificis, a la mesura de l’ésser humà.

26. Utilitzava aquella realitat com un excusa per expressar un ideal, un model del que ell pensava que hauria de ser, un haver de ser i no ho era.

29. Entre 1942 i 1948, va elaborar un sistema de medició, conegut com "Modulor“ (publicat en 1942).

30. L’any 1955 publica el "Modulor 2”.

32. Le Corbusier també va crear peces per a equipar els seus edificis.

33. DISSENYS DE MOBLES

34. També experimentà amb les arts plàstiques.

35. OBRA PLÀSTICA

36. OBRA TEÒRICA ANTROPOMETRIA

37. "Modulor" (modelador) Sistema de medició. Utilitza com a cànon les mides humanes. 183 cm com a mida promig o “standard”. Le Corbusier elabora un sistema basat en els tractats de l’antiguitat, tant arquitectònics com matemàtics, i els relaciona amb les mides del mobiliari i dels espais arquitectònics.

40. En la seva concepció de la casa com a fàbrica d’habitació... Defensa el racionalisme i el funcionalisme. Defensa una arquitectura pràctica i lliure d’individualismes i sentimentalismes fantasiosos. Es preocupa de l’economia. Solucions pràctiques i econòmiques (accessibles). El confort o la comoditat, higiene, salubritat i funcionalitat són la cúspide de l’estètica. En definitiva, planteja una arquitectura popular.

42. 2.- La planta lliure.

43. 3.- La façana lliure.

44. 4.- La Fênetre en Longueur.

46. Menys humitats i infiltracions.

48. Planta lliure CINC PRINCIPIS INNOVADORS: 2) Planta lliure o oberta, pel sistema de pilars i l’absència de murs de càrrega. L’estructura independent posibilita la lliure colocació de les parets. La construcció s’ha de sustentar per una estructura de formigó armat, així si les parets no han d’actuar com a element de suport, permet més espai intern lliure i qualsevol tipus de distribució.

49. Façana lliure CINC PRINCIPIS INNOVADORS: 3) Posseir un alçat pla i façana lliure d’elements estructurals, en funció de les necessitats de cada pis, i sense ornamentació. Permet una major llibertat de projecció, de manera que pot dissenyar-se sense condicions.

51. Major aprofitament de l’energia solar. Villa Le Lac

52. “Terrasses” amb jardí CINC PRINCIPIS INNOVADORS: 5) Les terrasses – jardí. Tenir la coberta plana, on s'havia de situar un jardí, una nova zona, un espai destinat al gaudiment.

53. Obres i projectes CRONOLOGIA DE LES APORTACIONS ARQUITECTÒNIQUES DE LE CORBUSIER

54. Cronologia Charles-EdouardJeanneret més conegut com “Le Corbusier” VillaFallet (1905), Suïssa, projectada en la seva ciutat natal Chaux-de-Fons, concebuda per a la producció de rellotges. Primera obra: Projectada als 18 anys. CarpenterCenter for the Visual Arts (1961), Cambridge (Anglaterra). Darrera obra. Als 74 anys.

55. Villa fallet (1905), Suïssa.

56. Villa fallet (1905), Suïssa.

58. Carpenter Center for the Visual Arts (1961), Cambridge (Anglaterra).

59. PRIMERES CONSTRUCCIONS 1912, MaisonBlanche 1917, Dipòsitd'aigua 1917, Villa Schwob, Suïssa 1926, MaisonGuiette 1920, Cartier, Cite Fruges Pessac

60. PROJECTES I INVESTIGACIONS 1914, MaisonDom-Ino 1917, MaisonOuvrieres 1917, MaisonOuvrieres

61. 1920, VilleCitrohan

62. Villa Schwob (1917) 1929 -Armés du salut, cité de Refuge, Paris, França

63. 1923, Villa la Roche, Paris 1927, Villa Weissenhof, Stuttgart 1928, Moscou,Centrosoyus

64. VillaSavoye 1929

65. 1929, VilleSavoye, Poissy, France

68. ARQUITECTE: Le Corbusie (Charles-Édouard, Jeanneret).

70. Estil: racionalisme funcional.

71. Dimensions: 19 m x 21,5 m .

72. Materials: Blocs en murs i ampits, i tancaments amb vidres i marcs d’acer.

76. La VillaSavoye és reflex dels “CINC PUNTS” de la nova arquitectura de Le Corbusier 1 1. Pilars (pilotis): separaven l'habitatge del terreny. 2. Façana lliure: el pis s'avança en volada a causa de la reculada dels pilars de la planta baixa.

77. La VillaSavoye és reflex dels “CINC PUNTS” de la nova arquitectura de Le Corbusier 3 3. Finestres contínues: l'absència de murs de càrrega fa que les finestres puguin recórrer tot el perímetre de l'edifici.

78. La VillaSavoye és reflex dels “CINC PUNTS” de la nova arquitectura de Le Corbusier 5 4. Planta lliure: les noves tecnologies i els nous materials permetien la supressió dels murs de càrrega . Espai interior clar i de lliure distribució. 5. Jardí en la coberta: el jardí del terrat feia de filtre natural de l'aigua de pluja i era una continuació del jardí de la primera planta.

79. La planta baixa està determinada, en gran mesura, pel moviment d'un automòbil que entri a l'edifici. Aquest moviment també determina l'estructura, basada en una malla octogonal de pilars de formigó distants entre si 4,75 metres uns d'uns altres. Aquesta malla conforma una planta quadrada de 21,5 m de costat per 19 m, sobre la qual s'assenta la Vil·la. Dos elements principals: una rampa que recorre de baix a dalt tot l'edifici i que constituïx la seva espina dorsal, perllongant aquest moviment des de fora cap a dintre, i una escala de caragol. Estructura i circulació

80. Cub blanc amb línies corbes en el sostre. Fa l'efecte que la galleda aquesta està surant en l'aire. Volum

81. Està ocupada pel hall i les dependències per al servei, i compta amb un garatge capaç de donar cabuda a 3 automòbils de l'època, cosa que va suposar una fita per a la història de l'arquitectura i un gran avenç per al seu temps. En la part frontal, i pròxima a l’entrada rodada, es troba l’entrada del carrer, enfront de la qual s’obre el hall que compta amb els dos elements principals esmentats: la rampa i l’escala de caragol. Planta Baixa

82. Projectes

85. PLANTA de CIRCULACIÓ

87. Tot l'interior del hall es troba pintat de blanc, el que representa l‘ interès de Le Corbusier per l'arquitectura sanitària i la higiene, en una època que les ciutats patien les conseqüències de la superpoblació en forma d'epidèmies; cosa que plasma l'important descobriment de la vida microbiana a tot arreu, incloent l'interior dels habitatges. Aquest aspecte també es veu reflectit en la profusió de lavabos i excusats en l'interior de la Vil·la. Aparentment, molt superior a les necessitats i, també, amb l’aprofitament l'aigua corrent amb la qual es contava. Més allunyats de l'entrada apareixen tres habitacions per a convidats i servei. Interior

90. Detalls de la Villa Saboya

91. Detalls de la Villa Saboya

95. Interiors

103. Planta 1

104. Planta 1

105. Planta 1

106. Terrassa

107. Terrassa

109. Exteriors

110. Terrassa

120. Renovada en 1964 y muy bien mantenida Façanes

121. ESCALA I RAMPA PARET CORBA I ENTRADA PRINCIPAL PLANTA 0 GARAJE

122. PLANTA PRINCIPAL ZONA D’ESTAR

123. CUINA PLANTA PRINCIPAL BANY HABITACIONS

124. TERRASSA PARCIALMENT COBERTA

125. SOLARIUM

126. PLANTES I PLANOLS EN 3D

127. PLANTES I PLANOLS EN 3D

132. ESQUEMA GRÀFIC Características generales Planta libre (pilares separados de muros) de estructura racional Multiplicación de ventanales (en este caso ventanales corridos horizontales) Fachada libre para abrir los huecos que se deseen Empleo de pilotes que aíslan edificio del suelo Techos planos que permiten terraza jardín Estructuras de hormigón y hierro Cuatro lados similares (se rompe organización jerárquica en torno a una fachada principal Situada en centro de jardín, permite a través de ventanas deslizantes contemplar los cuatro ángulos Contraste entre formas cúbicas de primera planta y pared ondulada de azotea Edificio sostenido por pilares de hierro cilíndricos Efectos de claroscuro provocado por retranqueo de planta baja Le Corbusier Villa Saboya 1929 Historia del Arte Rosa Mª ViláBlasco

133. ESQUEMA GRÀFIC Salón principal y habitaciones conectan con patio con puertas correderas diluyendo frontera interior-exterior Edificio organizado en torno a rampas y escaleras Planta baja retranqueada, en forma de U con cocheras Patio de primera planta y azotea como jardín y solarium Le Corbusier Villa Saboya 1929 plano Historia del Arte Rosa Mª ViláBlasco

134. Altres obres

135. 1928, Armee du salut, Paris 1930, ImmeubleClarte, Geneve 1930, PavillonSuisse, Paris

136. Casa de Suïssa a la Ciutat Universitària, França (1932). Le Corbusier.

137. (1933) Berlim

138. Unitéd’habitation, Marseille, 1945-1952

139. Unitat d’Habitació de Marsella (1945-1952). Le Corbusier.

144. ESQUEMA GRÀFIC Construcción adaptada a la escala humana. Crea, partiendo de la proporción áurea, el “Modulor”: un canon en torno al metro ochenta, adaptando toda la obra a ese tamaño para que fuese cómodo vivir en ella Aplicación de su ideal de emplear la arquitectura para beneficio social de la comunidad (reconstrucción tras 2ª Guerra Mundial) Concebido como una ciudad en pequeño (337 viviendas de tipologías diferentes con pasillos-calles interiores) Deja a la vista el hormigón concebido como elemento bello (nuevo brutalismo) Último piso y terraza dedicado a zona infantil y de deportes y ocio Empleo de colores primarios para dotarlo de mayor valor estético A media altura dos plantas dedicadas a funciones comerciales y de servicio Ventanales retranqueados Viviendas ensambladas de dos en dos a lo largo de un pasillo que hace de calle interior Utilización de formas básicas: cuadrados para plantas y cubos y cilindros en el alzado Alzado sobre pilotes que permiten circular por debajo y también sirven de aparcamientos Le Corbusier Unité d´habitation 1947-1953 Marsella Historia del Arte Rosa Mª ViláBlasco

145. Le Corbusier. Unitat d’Habitació. 1945-1952. Marsella

146. SeccióUnitéd’Habitation

147. SeccióUnitéd’Habitation

148. Le Corbusier. Unitat d’Habitació. 1945-1952. Marsella

149. 1955, UniteD'habitation, Foret 1958, United'habitation, Firminy 1953, United'habitation, Reze

150. (1949) UsineClaude et Duval, França (1950-55) ChapelleNotre-Dame-du-Haut (França)

151. Després de la Segona Guerra Mundial moltes ciutats hagueren de ser reconstruïdes a baixos preus Proposta de plànol per a una ciutat on podem observar les diferències en el traçat. A proposta de Le Corbusier, el traçat és regular i quadrat respecte a l’anterior, que datava de l’edat Mitjana.

152. Plantes

153. Notre Dame de Haut, Ronchamp, França, 1950-1955

154. Església de Ronchamp, França, 1950-55. Aquí ja s’ha perdut l'interès pels volums cubistes: En aquesta etapa, Le Corbusier crea edificis més expressius i de línies corbes.

155. ChapelleNotre-Dame (1950-55) És una edificació revolucionària. S’aixeca com una fortalesa medieval al cim de la muntanya Bourlémont(en un pujol, turó, “colina”), sobre les runes d’un santuari medieval, destruït a causa dels bombardejos de la Segona Guerra Mundial. El seu disseny no respon a cap esquema geomètric. Uns enormes murs llisos i inclinats, amb arestes tallants suporten una coberta de formigó, sostre que recorda la proa d’una nau, d’una força plàstica impressionant, perquè es corba i s’aixeca pels extrems.

157. "Chapelle Notre-Dame " (1950-55)

159. La llum entra per les finestres irregulars i per tres torres.

161. Notre Dame de Haut, Ronchamp, França, 1950-1955

163. "Chapelle Notre-Dame " (1950-55)

164. Notre Dame de Haut, Ronchamp, França, 1950-1955

165. ESQUEMA GRÀFIC Enorme tejado curvo que avanza en saledizo e incorpora espacio exterior (permite celebrar misa en el exterior) Abandona buena parte de sus preceptos racionalistas Bóveda invertida (parte central más baja) Contraste cromático paramentos blanco y bóveda de hormigón visto Concepción escultórica Sensación de dinamismo Le Corbusier Capilla Notre Dame Du Haut 1950-1955 De Rochamp Historia del Arte Rosa Mª ViláBlasco

166. ESQUEMA GRÀFIC Multitud de ventanas distribuidas libremente, con vidrios de colores, concentran luz en zonas concretas del suelo Ausencia de organización jerarquizada Planta irregular y ondulante Le Corbusier Capilla Notre Dame Du Haut 1950- 1955 Interior Historia del Arte Rosa Mª ViláBlasco

167. 1951, Musée Ahmedabad, Índia 1952, Musée, Chandigarhg 1953, Maison Bresil, Paris

168. Convent de la Tourette, 1956-1960

169. CHANDIGARH (1951-1965)

170. ESQUEMA GRÀFIC Diseño de una ciudad modular dividida en 60 sectores de 1,5 km x 1,5 km, con dotaciones independientes cada uno de ellos, poseen mercado, escuela y templo , de manera que nadie debe caminar mas de 10 minutos para acudir a alguno de estos servicios dentro de la ciudad. El sector 17 está considerado el centro administrativo de la ciudad Hormigón visto Bóveda invertida Pórtico del parlamento de Chandigarth Plano de la ciudad Le Corbusier Ciudad de Chandigarth 1951-1964 (Punjab, India) Historia del Arte Rosa Mª ViláBlasco

171. 1951-65, Assemblée, Chandigarh

172. 1951-65, Haute Cour, Chandigarh

173. Secretariat (1951-1965)

174. 1956, Maison de la Culture, Firminy

175. 1958, Pavillon Philips, Bruxelles

176. 1960, Carpenter Visual Center, Boston

177. Carpenter Center for the Visual Arts (1961), Cambridge (Anglaterra).

178. Carpenter Center for the Visual Arts (1961), Cambridge (Anglaterra).

179. 1963, Pavillon de l'Homme, Zurich

180. OBRES MÉS SIGNIFICATIVES Villa Stein Notre Dame du Haut, Ronchamp Unité d`Habitation, Marsella La Roche-Jeanneret

181. La VillaSavoye és una de las residències més famoses del món.Projectada a França, en la dècada dels 20, és considerada un dels majors icones de l’arquitectura moderna del segle XX.

182. La residència va ser, relativament, poc usada pels propietaris originals, donat que va ser abandonada durant l’ocupació alemanya de França, de la II Guerra Mundial. Al final de la guerra, la casa estava en un estat ruïnós, fins que en 1963, fou considerada Patrimoni arquitectònic per part del govern francès. Actualment, és manté com una “casa - museu”.

183. S’ha dir que “La VilleSavoie és una expressió del racionalisme pur, un edifici precís, geomètric, amb una relació amb la natura acuradament controlada”. És un dels millors exemples del racionalisme arquitectònic.

184. Malgrat això, les obres de Le Corbusier han estat modificades, desvirtuades i/o degradades, amb molt mal gust, per part de les actuacions estètiques del últims propietaris, que hi afegeixen clàssiques solucions de teulada a quatre vessants, suprimeixen voladissos, i tanquen amb paraments cecs les plantes baixes exemptes amb ànsia d’aprofitament de superfícies.

185. VILLA SAVOYE Le Corbusier

187. Contribució a l’arquitectura

189. Els arquitectes actuals no entenen molt a fons els seus missatges i intencions.

191. No obstant això, no els va impedir, posteriorment, avançar en aspectes com:

192. 1. L'ús del formigó armat .

193. 2. En concebre millor les relacions entre els espais construïts.

194. 3. En pensar noves formes d'organització social i concebre la ciutat com un organisme viu i mutable que compleix unes funcions ben precises i definides.

195. Ni els grans mestres, ni els arquitectes actuals, poden oblidar mai que la seva lúcida visió d'avui la deuen a Le Corbusier.

197. “ Le Corbusier” (1887 - 1965) És una persona admirable, entre altres coses, per les nombroses coses que va arribar a fer: va escriure, va fer pintura, un poc d'escultura, tapisseria i tots els projectes d'arquitectura. A més, de per la seva personalitat autodidàctica, mai li varen agradar les escoles d'arquitectura,tot això realça encara més la seva personalitat feinera.

198. És, probablement, el gran mestre de l’arquitectura moderna i es manté com un dels referents més significatius d’aquesta disciplina a nivell mundial. No només per la força, la seva originalitat, la innovació en els materials, les formes i la manera de reinterpretar els patrons tradicionals, sinó també per la gran difusió que li va donar als seus innovadors principis i a les seves idees.

199. Aquests principis van ser fruit de suports, però també de fortes crítiques en el seu temps, encara que, indubtablement, va servir perquè els seus plantejaments traspassessin la barrera dels continents i es disseminessin per tot el món. Tot això canvià la forma d’entendre l'arquitectura moderna.

201. http://es.wikipedia.org/wiki/Villa_Saboya_(arquitectura)

202. http://www.culturageneral.net/arquitectura/htm/villa_saboya.htm

203. http://quhist.com/villa-saboya-lecorbusier-arquitectura-racionalista/

204. http://analizarte.es/2007/10/04/viaje-a-paris-2%C2%AA-parte-villa-saboya/

205. http://www.google.es/images

206. http://aprendersociales.blogspot.com/2008/07/villa-saboye.html

207. http://www.bc.edu/bc_org/avp/cas/fnart/Corbu.html

208. http://elarq.com/galeria/thumbnails.php?album=62Bibli0grafia

210. http://www.slideshare.net/proyectoa3">proyectoa3</a

211. centros.edu.aytolacoruna.es/maristas/RACIONALISMO%202.ppthttp://www.infopedia.pt/$villa-savoye

212. http://pt.wikipedia.org/wiki/Le_Corbusier

213. http://www.educ.fc.ul.pt/icm/icm2000/icm33/Corbusier.htm

214. http://proyecto.localizarq.es/etiquetas/corbusier-le/

215. www.essential-architecture.com/STYLE/STY-M10.htm

216. http://www.vivercidades.org.br/publique222/media/arqModRelig_6.jpgBibli0grafia Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumne: Tomeu Salvà Bover (2n batx B) Professora: M Assumpció GraneroCueves

217. “ Le Corbusier” (1887 - 1965) I gràcies a tot el seu esforç, i a la seva personalitat de treballador compulsiu i constant, ha rebut grans premis. En 1963 obté la distinció més alta concedida pel govern francès: l'ordre de gran oficial de la Legió d'Honor.

218. Le Corbusier VILLA SAVOYE