1. Arquitectura del segle XX
Manual d’història de l’art. Curs 2n de batxillerat, editorial Castellnou.
Muñoz Molina, Julián. El arte contemporáneo. Ed. Acento, Madrid 2000 (pàg. 79-89)
Text: https://sites.google.com/site/artsartistes/1-arquitectura-del-segle-xx

2. Una nova época
L’arquitectura cobra un nou significat.
Importància de l’interior.
La nova estètica radica en la seva funció.
No hi ha un lligam amb els compromisos del passat.
Les noves necessitats i els nous materials permetran
concebre els espais i els volums amb criteris totalment
diferents del passat.
Durant la primera meitat del segle XX hi trobarem dues
tendències: el racionalisme i l’organicisme.

3. Precedents
• Escola de Chicago
• Modernisme
Guaranty building, L. Sullivan,
1894-95, Chicago
Casa Milà, A. Gaudí, 1906-12, Barcelona
"les formes segueixen a la funció"

4. Els precedents del funcionalisme
Protorracionaciolisme:
– reacció contra el decorativisme del
modernisme
– introducció del ciment armat en les
construccions
– abaratiment dels materials
– organització dels edificis funcionalment

5. Protorracionaciolisme

6. Les primeres avantguardes
En arquitectura sorgeixen propostes arriscades
lligades als moviments avantguardistes.
Algunes d’elles constitueixen autèntiques
utopies.
– Futurisme
– Expressionisme
– Neoplasticisme
– Constructivisme

7. Futurisme

8. Expressionime
Un dels millors arquitectes, i el
més conegut, d’aquesta
tendència és
Eric Mendelsohn
(1887-1953), qui construeix a
Potsdam la Torre d’Einstein,
edifici que posseeix un
aspecte orgànic i una
plasticitat quasi escultòrica.
Torre Einstein, Eric Mendelsohn, 1921, Postdam

9. "De stijl" i el constructivisme
• formes geomètriques
• volums plans
• materials moderns
• rebuig de l’ornamentació
• parets llises
• asimetria
NEOPLASTICISME
Vil·la Schroeder de Gerrit Thomas Rietveld (1888-1964)

10. Constructivisme
A l’URSS, nombrosos artistes
posaran el seu art al servei
dels ideals revolucionaris.
Es defèn un art útil destinat a
les masses, estretament lligat a
la tècnica i a la indústria.
Durant aquests anys, es
realitzen molts projectes que
mai no es duran a terme per
manca d’infrastructura.
Monument a la Tercera Internacional,
1912, Vladimir Tatlin (1895-1956),
395 m. d’altura.

11. Constructivisme
El pintor i enginyer
El Lissitzky (1890-1941)
realitza atrevits dissenys
arquitectònics, com els projectes
d’edificis "estribanúvols", en els
que idea atrevides construccions
horitzontals sostingudes per pilars.
Les seves idees repercuteixen
en l’escola de la Bauhaus.

12. El Racionalisme
• El racionalisme o funcionalisme, basat en la idea de
Sullivan de que "les formes segueixen a la funció",
és impulsat per l’Escola de la Bauhaus, gran focus del
moviment arquitectònic modern.
• Le Corbusier difondrà posteriorment el racionalisme.

13. La Bauhaus
El 1919 Walter Gropius funda la Bauhaus, un centre d’arquitectura
i disseny al voltant del qual es concentren les figures més
importants de l’avantguarda d’entreguerres.
L’estudiant rep una formació completa
en el camp artesanal, artístic i del
disseny industrial.
Es potencia el treball en comú de
tècnics i artistes: la idea de l’escola és
que art i enginyeria poden unir-se per
crear edificis conseqüents amb la
seva funció, i tanmateix ser bells sense
necessitat d’adornaments superflus.
Walter Gropius (1883 – 1969)

14. Fagus werk, Gropius i Meyer, 1911, Alfeld, Alemanya
“curtain wall”

15. El 1925 l’escola es trasllada
a Dessau i Gropius projecta
el nou edifici.
El substituirà Hans Meyer
i dos anys més tard
Mies van der Rohe.
El 1933, amb l’arribada de
Hitler al poder, el centre és
clausurat definitivament.
Alguns dels seus membres
pateixen la persecució nazi i
Seu de la Bauhaus a Dessau, Alemanya
el grup es dispersa.
Per la Bauhaus passen els millors arquitectes i artistes de l’època:
Theo van Doesburg, Lazslo Moholy-Nagy, Lyonel Feininger,
Vassily Kandinsky i Paul Klee.

16. Característiques de la Bauhaus
• Veneració pels nous materials
(vidre, acer, formigó)
• Predomini de la línia recta i les
formes simples.
• Supressió de qualsevol
decoració.
• Àmplies superfícies de vidre que
recorren tot el parament.
• Estructura de formigó en
columnes que marquen la
verticalitat del conjunt i que estan
interrompudes per plans Determina una nova forma d’entendre
horitzontals. l’arquitectura, tant en el pla teòric com formal.

17. Seu de la Bauhaus a Dessau, Alemanya

18. Seu de la Bauhaus a Dessau, Alemanya

19. Seu de la Bauhaus a Dessau, Alemanya

20. 1º andar

23. Cadires de tub d’acer, creades per la Bauhaus

26. Ludwig Mies van der Rohe (1886 -1969)

27. Principis constructius de Mies Van der Rohe
• Planta lliure
• Flexibilitat
• Coberta plana
• Fusió d’espais
• Volum rectangular
• Joc de llums
• Senzillesa compositiva
• Construcció amb proporció humana
“menys és més”

28. Apartaments Weissenhof de Mies van der Rohe, 1927, Stuttgart, Alemanya

29. Urbanització Weissenhof de Mies van der Rohe, 1927, Stuttgart, Alemanya

30. Pavelló alemany per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929
Arquitecte: Ludwig Mies van der Rohe
Cronologia: construït el 1929, reconstruït el 1986
Materials: diferents tipus de marbre, ònix, acer i vidre.
Localització: Avda. Marquès de Comilles, Montjuïc, Barcelona
Estil:
Sistema constructiu:

32. Mies van der Rohe: Pavillón alemán expo de Barcelona (1929)

33. Pavelló d’Alemanya de Mies van der Rohe
per a l’Exposició Universal de Barcelona el 1929, reconstruit el 1989

36. Mies van der Rohe: Pavillón alemán expo de Barcelona (1929)

37. Mies van der Rohe: Pavillón alemán expo de Barcelona (1929)

39. Cadira Barcelona, Mies van der Rohe

40. Casa Farnsworth, Mies van der Rohe, 1946, Illinois

41. Apartaments Lake Shore Drive, Mies van der Rohe, 1951, Chicago

42. Le Corbusier
la difusió del racionalisme
Charles-Édouard Jeanneret,
més conegut com Le Corbusier
és el gran impulsor del
racionalisme a França.
Les seves idees constructives
i urbanístiques es difonen
mitjançant publicacions com
Cap a una arquitectura (1923),
un dels llibres més llegits sobre
Le Corbusier (1887-1965) arquitectura contemporània, i
també gràcies als Congressos
Internacionals d’Arquitectura
Moderna.

43. Casa Savoie, Le Corbusier, Poissy, 1928 i 1930.

44. Els principis bàsics de l’arquitectura de Le Corbussier:
• els "pilotis", mena de pilars o columnes, gràcies als que la casa
queda lliure i isolada del sòl. El carrer i el jardí poden seguir un
traçat independent, els locals foscos i les humitats desapareixen;
• les terrasses-jardí. El terrat és aprofitat per a solàrium, jardí,
piscina, camp d´esport, etc.;
• la finestra longitudinal, allargada, no treu espai i il•lumina més. És
conseqüència de la pèrdua de la funció sustentadora del mur;
• la planta oberta, cada pis pot ser distribuït amb independència del
superior a l´inferior, gràcies al sistema de pilars i absència de parets
de càrrega;
• la façana lliure, pot ser dissenyada en funció de les necessitats de
cada pis, car ja no cal subjectar-se a una ordenació regular
imposada per les parets de càrrega.

45. Casa Savoie, Le Corbusier, Poissy, 1928 i 1930.

46. “màquina per a viure-hi”
Model de vivenda, feta en sèrie i amb una
gran economia d’espai.
Unitat d’ habitació

47. Unité d’habitacion, Le Corbussier, 1947-1952, Marsella
El seu veritable projecte arquitectònic es vincula a l’urbanisme i es
basa en la "unitat habitació", és a dir, un bloc-ciutat autosuficient
que proporciona allotjament i serveis, a les famílies que l’habiten.

48. Le modulor de Le Corbussier, principi teòric-pràctic en el que
s’es fixen les proporcions que permeten construir harmànicament

49. Capella de Notre-Dame du Haut, de Le Corbussier, 1950-1954, Ronchamp

50. Chandigar, Le Corbusier, Índia

51. Fundació Miró, Josep Lluís Sert, 1975, Barcelona