2. La Renaixença Moviment de redreçament cultural, intent de recuperació de la consciència diferencial catalana. La identitat catalana es va buscar principalment en el passat històric i en la tradició popular. L'Au Fènix. Símbol que apareix a la Renaixença . Literatura catalana a l’època de Narcís Oller
3.
4. Restauració dels Jocs Florals (1859) certàmens literaris que estimularen la creació en català.
11. CORPUS LITERARI: RELATS: Croquis del natural (1879), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) Al llapis i a la ploma (1918). Entre 1913 i el 1919 redacta les Memòries literàries (1962). NOVEL·LES : La Papallona (1882) la història d’un seductor i la seva víctima; malgrat el pòsit costumista i romàntic, aquesta és la primera novel·la catalana moderna. L’Escanyapobres (1884), estudi acurat de l'arquetipus de l'avar i de l'impacte de la revolució industrial en la societat rural (arribada del ferrocarril, explotació minera). Vilaniu (1885), descripció satírica de la vida i la política de la Catalunya profunda inspirada en el seu Valls nadiu.
12. La Febre d’Or ( 1890-1892) l'obsessió pel diner, centrada en l'enriquiment fàcil que s'aconsegueix mitjançant l'especulació borsària. La figura del nou ric que genera aquesta economia especulativa és acuradament analitzada per Oller. Gil Foix és un nou ric de família pobra, s’enriqueix especulant [febre d’inversió a la Barcelona de 1880 i 1882] però aviat s’arruïna per la crisi financera europea. Hi ha una versió cinematogràfica de Gonzalo Herralde (1992). La Bogeria (1898), plantejament d'un procés de bogeria provocada, segons el metge Giberga, per les lleis de la genètica i pel medi ambient. És, per tant,un acostament a l’estètica naturalista. Tot i així, la ideologia conservadora, burgesa i cristiana d’Oller l’allunya dels principis deterministes del naturalisme propugnat per Zola. Oller s'implica, no és un mer analista fred i impassible.
13.
14.
15. Fes un breu resum del contingut de cada capítol (cap. 1: Presentació Daniel...) Temps : L’acció comença el 1868, amb la coneixença del narrador i l'Armengol amb Daniel Serrallonga. Quina és la durada temporal dels fets? (temps intern) [Fes un seguiment temporal de la novel·la, fixa’t que entre alguns capítols hi ha salts]. Context històric (temps extern) Quins fets concrets de la història d’Espanya i Catalunya i quins personatges reals són esmentats? [per exemple, el general Prim] Espais: L’acció transcorre entre Barcelona i Vilaniu. Com són descrits cada un d’aquests espais? Quins llocs en concret són esmentats? Personatges: Fes una relació de personatges i caracteritza’ls (subdivideix-los entre principals i secundaris) Quines simpaties i antipaties mostra el narrador cap als altres personatges? Observes idealització o caricaturització de personatges? Contrasta les posicions del narrador i de Giberga respecte Serrallonga. Contraposa el personatges femenis d’Adela i Matilde. Fes un seguiment de totes les dèries d’en Daniel (política...) Compara l’evolució de Daniel Serrallonga i el seu pare.
16. Llengua : Anota vocabulari (expressions i construccions) que et resulta dubtós. Fes un llistat de: - castellanismes ( enterat, tiros... ) - estrangerismes (llatinisme : a latere; italianisme: eccolo ...) - col·loquialismes (frases fetes, locucions ...) - interjeccions i exclamacions ( Ca, noi!, Ave Maria ! ...) Controla els usos de la lletra cursiva. Retrat de Narcís Oller a la Galeria de Vallencs Il·lustres (Febrer, 1931) Traducció francesa de La papallona, amb pròleg de Zola
