2. Els cicles econòmics.
Seguit de fluctuacions a l’alça i a la baixa de l’economia al
llarg del temps que es repeteixen de manera cíclica..
1. Fase expansiva. Es dóna un elevat
creixement de producció, ocupació, renda i
consum. També es coneix com a fase de
recuperació ja que millora la situació anterior.
2. Apogeu. És el cim o sostre del cicle
econòmic on la situació mostra els millors
moments d’ocupació, producció i consum.
3. Fase recessiva. Anomenada també
contractiva perquè es produeix un descens del
consum, de l’ocupació, la inversió i la
producció.
4. Depressió o fons és el nom que rep el
moment on les variables econòmiques són
menys favorables per l’economia.
DBC
3. Tipus de cicles econòmics
Cicles curts, amb una durada
aproximada de 40 mesos i que
no registren necessàriament
una crisi en el descens.
Cicles mitjans, de vuit anys i
mig de mitjana, que es
distingeixen per la successió
d’auges i recessions.
Cicles llargs o de Kondratieff,
d’una mitjana de 54 anys amb
unes crisis molt accentuades.
DBC
4. Crisi econòmica
Quan la fase de recessió del cicle presenta unes
variables econòmiques amb un comportament molt inferior a
l’habitual i alguns mercats o agents no funcionen bé ens
trobem davant una crisi econòmica.
DBC
5. ATUR
L’atur estacional és el que es produeix quan finalitzen les feines pròpies d’una determinada
època de l’any.
L'atur estructural està constituït per treballadors la professió dels quals no té demanda per part
de les empreses, generalment a causa de canvis tecnològics.
L’atur friccional està constituït pels treballadors que canvien de feina, ja sigui per buscar-ne una
de millor o perquè han estat acomiadats, i pels que s’incorporen al mercat de treball.
L’atur cíclic es produeix quan la demanda de treball és menor que l’oferta. (És el tipus d’atur
que es dóna en època de crisi).
Conseqüències econòmiques i socials
Descens de la producció real. No emprem tots els recursos disponibles i ens situem per sota de la nostra
Frontera de Possibilitats de Producció.
Disminució de la demanda. El poder adquisitiu dels aturats és més baix i es produeix una disminució de
la demanda agregada.
Augment del dèficit públic. El sector públic haurà d’augmentar les quantitats de diners que dedica als
subsidis d’atur.
Efectes psicològics negatius. Afecta l’autoestima, i la menysvaloració social pot provocar malalties
psicològiques com la depressió.
Efectes discriminatoris. L’atur afecta diferentment segons l’edat, l’origen ètnic o el sexe reduint les
possibilitats de trobar feina.
DBC
6. Inflació l’augment general i sostingut de preus en
una economia.
Inflació de demanda.
Inflació de costos.
Es produeix quan la demanda de béns
L’increment dels costos de producció (salaris,
i serveis no pot ser satisfeta per
primeres matèries, energia, mecanització,
l’oferta. L’escassetat del producte
costos financers, impostos, altres inputs)
farà que augmenti l’interès per
provoquen que el nostre producte hagi
obtenir-lo i provoqui un augment del
d’augmentar el preu de venda.
preu.
DBC
7. efectes sobre l’economia:
Perjudica els individus que no augmenten els seus ingressos al mateix
ritme que augmenten els preus, ja que disminueix el seu poder adquisitiu i
han de reduir la seva demanda individual.
Beneficia als deutors i perjudica als creditors, ja que la quantitat
pactada tot i ser la mateixa va disminuint el seu valor amb el pas del temps.
Perjudica els individus que disposen d’una determinada quantitat de fons
estalviats, ja que tindrà una pèrdua de valor real quan els recuperi.
Disminueix la competitivitat exterior d’una economia ja que el seu preu de
venda serà més alt que el dels altres països.
Dificulta l’elaboració de previsions sobre les altres variables
econòmiques.
Altera l’assignació de recursos ja que la variació de preus fa variar la
quantitat que se’n demanarà o les previsions de despeses.
Provoca un increment en el tipus d’interès del mercat, ja que les entitats
financeres es voldran protegir de la pèrdua de valor monetari.
Determina un augment dels impostos.
DBC
8. Producció: PIB i PNB
La tercera variable és el nivell de producció
d’una economia que podem conèixer a partir del
seu PIB o del seu PNB.
DBC
9. Expansió i depressió econòmica (1918-1939)
• “Prosperity” o “feliços 20”.
– La Primer Guerra Mundial va impulsar el
procés de modernització industrial.
• S’imposa la producció en cadena per sobre dels models
tradicionals.
• El crac del 29.
– Caiguda de la cotització de valors
• Dijous i dimarts negres (24 i 29 d’octubre)
– Sobreproducció.
• Magatzems massa plens de productes.
– Desplom dels preus.
• Provoca pànic al mercat borsari.
– Impagats provoquen manca de diner.
• La gent no pot tornar els crèdits que havia
fet per invertir en borsa.
– Els bancs fan fallida.
– Les empreses acomiaden treballadors.
• L’atur esdevé el problema més important pels obrers.
DBC
10. Crisi petroli
Conseqüències:
Increment dels costos de producció.
Dèficit de les balances comercials.
lEstagflació. Aquest és un Congelació del creixement del comerç.
fenomen econòmic caracteritzat Gran dèficit del sector públic de molts països.
per una combinació d'altes taxes Descobriment de la dependència del petroli i
d'inflació i depressió econòmica. recerca de noves energies.
DBC