Escrit sobre tècniques de viticultura escrit per Francesc Pascual al Llibre de la Festa Major de Gelida 2007

1. històrics i divulgatius
El mur de l’apartheid (Palestina), d’Isaac Ruana.
finalitzada l’exposició, se la podien endur.
La participació ha estat un èxit: de nou, els ge-
lidencs i gelidenques han respost i han demostrat,
també, que viatgen força: tenim fotos de l’Escala,
d’Euskadi, Berlín, Lisboa, Bordeus, París, Liverpool,
Vesprada d’Hèrcules (Marroc), d’Albert Mata. Chester, Marroc, Mèxic, Guatemala, Palestina,
Egipte, Turquia, Mali, Madagascar, Xina, Austràlia,
espai d’intercanvi a càrrec de J. A. Hernández, un Nepal i Birmània; i de tot tipus: retrats, paisatges,
gelidenc que ha viatjat a Mongòlia, Índia, Camerún, curioses i de denúncia.
Mali i Marroc, entre d’altres llocs. En aquest article us presentem una breu mos-
• Recursos per viatjar, xerrada a càrrec de Dídac tra (la normativa de publicació no ens permet més
Contreras, tècnic del SIAJ, on es van tractar els se- de 4 fotografies i per aquest motiu hem realitzat
güents temes: carnets amb avantatges, treball a una difícil selecció):
l’estranger, allotjament econòmic, recursos a la Capadòcia en globus (Turquia), d’Eva Rivera.
xarxa, mitjans de transport econòmic i programes Vesprada d’Hèrcules (Marroc), d’Albert Mata.
europeus El mur de l’apartheid (Palestina), d’Isaac Ruana.
• Material de consulta i per emportar de la vi- Liverpool (Anglaterra), de Víctor de la Torre.
atgeteca Estem molt contents/es amb els resultats i és
La participació en l’exposició consistia a enviar- per aquest motiu que hem fet aquest escrit, per
nos o portar-nos una fotografia digital de viatge. donar-vos les gràcies: sense vosaltres aquesta
Si era seleccionada, l’ampliàvem, l’exposàvem i, exposició no hagués estat possible!
Apunts de viticultura
F r a n c e s c P a s c u a l S u b i r a n a “Can Pascual”
G
elida és, sense cap mena de dubte, el por- davallada important del preu del raïm, provocat
tal del Penedès, cosa de la qual la majoria pel fet que en la dècada dels noranta i comença-
dels gelidencs ens en sentim orgullosos i ment del nou mil·lenni molts vins i caves van de-
en gaudim. El sector de la vinya i el vi, però, està cidir entrar en una guerra de preus que no ha
passant per uns moments difícils a causa d’una beneficiat ningú. A poc a poc, aquesta tendència
71

2. històrics i divulgatius
va canviant i, afortunadament, cada vegada hi ha Marc de plantació,
més gent que valora la qualitat i defuig els produc-
tes venuts per sota preu de cost. És a dir, el nombre de ceps que plantarem per
Fa uns anys el cultiu de la vinya era un fet amb el hectàrea (principal unitat de superfície que fem ser-
qual cada casa de Gelida tenia més o menys relació, vir els pagesos actualment. Abans es feia servir molt
per això tothom tenia uns coneixements de primera el jornal, que és 1/3 part d’hectàrea). En les nostres
mà sobre aquest tema. Amb el pas del temps, aquest condicions és habitual plantar uns 2.900 ceps a
cultiu s’ha mecanitzat de manera extraordinària, i cada hectàrea, que equival a 2’8 metres entre files
quedem cada cop menys famílies que tenim la sort i 1’20 entre ceps. La tendència actual és augmentar
de viure els problemes d’aquest món. Això ha com- el nombre de ceps que posem en una hectàrea, per
portat que malauradament avui dia hi hagi molta tal de crear més competència entre els diferents
gent que veu la vinya més com a paisatge que com ceps i que aquests no es facin ceps massa vigoro-
una activitat econòmica. Sovint hi ha un excés de sos. Un cep gros tendeix a produir molt i de menys
proteccionisme i una legislació feta per gent que no qualitat; en canvi, un cep “escanyolit” tendeix a pro-
coneix la realitat de la vinya i el vi. Molts cops em duir menys però amb més qualitat. Un altre factor
trobo amb gran quantitat de gent propera que des-
tenir en compte és l’
coneix la major part dels aspectes importants del
cultiu de la vinya. “Què feu ara els pagesos?”, “Apa,
que ara deveu estar tranquils?”, “Ara no deveu tenir
gens de feina?”… Són preguntes molt freqüents en
el meu entorn, que posen de manifest aquesta pèr-
dua de la cultura vitivinícola que fa tan sols una ge-
neració existia a cada casa de Gelida. És per això
que he considerat oportú compartir amb tots vosaltres
un any vitícola i aprofitar-ho per comentar els trets
més característics de la viticultura actual.
Vida d’una vinya
El primer que hem de tenir en compte és que, en
les condicions actuals de cultiu de la vinya, un cep
té una vida d’entre uns trenta i uns quaranta anys.
Passat aquest temps, s’arrenca la vinya i passem
uns 7 anys amb el terreny “descansant”, que s’apro-
fita per sembrar-hi cereals, cultiu que ajuda a elimi-
nar paràsits que s’havien instaurat en els ceps que
hem arrencat i que en molts casos els havien pro-
vocat la mort. Transcorreguts aquests set anys pro-
cedirem a la
Plantació de la vinya
Tradicionalment aquesta es realitza amb burxa
o parpal, fet que ens obliga a marcar la vinya prè-
viament, és a dir, a senyalar el lloc on ha d’anar
cada cep, amb una canya o qualsevol altre tutor. És
una feina laboriosa i s’ha de fer a consciència, ja
que et determina com quedarà la vinya per a la
resta de la seva vida. Actualment hi ha la possibili-
tat de mecanitzar la plantació mitjançant màquines
guiades par làser, amb una precisió extraordinària.
A l’hora de plantar la vinya haurem de tenir en
Empelt entre varietat i peu.
compte principalment dues coses:
72

3. històrics i divulgatius
Elecció del peu i la varietat nen vins de molta qualitat però que són molt as-
tringents i necessiten criances importants per
Antigament es plantava un sarment a terra de aconseguir finor.
la varietat que volíem i a partir d’aquí és formava Un cop hem plantat el cep, hem de muntar
el cep, però l’any 1879 va venir la plaga de la fil- l’emparrat. Antigament els ceps es formaven en
loxera, que no és res més que un insecte que ata- vas, però actualment s’emparren sobre filferros
ca les arrels del cep i en causa la mort. Per aquest per així principalment poder collir el raïm de ma-
motiu, el cep actual està format pel peu, que és de nera mecanitzada, però també per millorar la
ceps bords americans resistents a la fil·loxera, a sanitat del raïm i facilitar molt diferents tasques de
sobre del qual hi empeltem la varietat que desit- conreu. A partir d’aquí hem de tenir en compte
gem. Existeixen diversos tipus de peus americans,
que, d’un cep que haurem plantat normalment al
i per escollir-ne un o altre ho farem tenint en comp-
febrer, no serà fins al setembre del cap de dos
te, en les nostres condicions, bàsicament el vigor
anys que n’obtindrem la primera collita. És a dir,
que volem donar al cep i si el terreny és mes o
que, dels ceps que hem plantat aquest any, no
menys calcari. Els principals peus utilitzats són,
serà fins al setembre de l’any 2009 que verema-
- el 1.103 Pausen, molt vigorós, ideal per a ter-
rem la primera collita. A més a més, hem de tenir
renys pobres;
present que els primers anys el cep ens donarà
- 110 Ritchter, menys vigorós que l’anterior i molt
raïms molt joves, tan sols ideals per a vins i caves
utilitzat en els terrenys (principalment als argilosos)
joves i frescos; serà a partir de la setena o vuitena
de Gelida;
collita, que el cep ja haurà format un bon tronc,
- SO4 i 161/49, d’un vigor mig, molt utilitzat als
quan obtindrem raïms més equilibrats, ideals per
terrenys més bons del nostre poble, i
fer vins destinats a l’envelliment.
- el 41-B de Millardet, peu molt poc vigorós,
Un cop ja tenim el cep format, cada any li hem
ideal per a fondalades i terrenys excepcionalment
de realitzar una sèrie de tasques per tal d’obtenir
bons.
una collita de qualitat. Aquestes feines les comen-
Pel que fa a les varietats les principals, són, com
cem a l’octubre. La primera tasca que realitzem a
a blanques.
la vinya després de la collita és
- el macabeu, també anomenat viura, que pro-
dueix un vi lleuger i afruitat, d’un grau alcohòlic
Llaurar,
moderat;
- el xarel·lo, varietat típica del Penedès i que, que es realitza per matar les males herbes.
curiosament, on s’adapta millor i dóna una millor Últimament, el fet de llaurar és una acció que hi
qualitat és als terrenys compresos entre el triangle ha qui no la realitza o la realitza només en èpo-
format per Gelida, Sant Esteve Sesrovires i Sant ques de sequera, deixant créixer l’herba i trinxant-
Llorenç d’Hortons. Així doncs, hem de tenir en la quan convé. El fet de no llaurar o llaurar el mínim
compte que el millor lloc per fer xarel·lo és preci- no es fa per ganduleria; algú pot arribar a pensar
sament a Gelida. Se n’obté un vi consistent, equi- que és un acte típic de pagès brut i descuidat, però
librat i una mica àcid, d’un grau alcohòlic interes- els motius pels quals últimament es tendeix a
sant; llaurar menys són diversos: en primer lloc, el pas
- la parellada, de la qual s’obtenen vins de poca continuat de maquinària sobre terrenys sense
graduació però molt fins i afruitats; herba fa que la compactació del terreny sigui més
- el chardonnay, varietat vinguda de França, de gran. L’erosió del terreny superficial (lògicament el
la qual s’obtenen vins molt afruitats, d’extraordi- més fèrtil) també és molt superior en terrenys llau-
nària finor i graduació important. rats. Per altra part, a l’herba hi viuen una sèrie
Com a varietats negres, les més importants a d’insectes i microorganismes molt beneficiosos
la nostra zona són per a l’estructura del terreny, la seva fertilitat i per
- l’ull de llebre, també anomenat tempranillo, afavorir la biodiversitat; també s’ha de tenir en
d’on obtenim vins molt equilibrats però amb un compte que no llaurar significa un gran estalvi
contingut baix d’aromes; energètic i econòmic. Cada cop que llaurem, “gas-
- el merlot, que dóna vins de qualitat i que no tem” gas-oil i “llencem” CO2 a l’atmosfera. El fet
necessita tant d’envelliment com el de no llaurar també crea una competència al cep,
- el cabernet-sauvignon, raïm del qual s’obte- principalment de consum d’aigua. Això té el seu
73

4. històrics i divulgatius
costat positiu, ja que farem “patir una mica” el cep,
fet que és positiu, ja que no fa tanta producció però
obtenim més qualitat; ara bé, en anys extremada-
ment secs com aquests últims, el cep pot passar de
“patir una mica” a “patir massa”, i un cep és com una
persona: si està massa ben alimentada i cuidada,
s’engreixa; si menja correctament i “pateix una mica”,
fent una mica de dieta, fent una mica d’esport, el seu
benestar serà major, però si “pateix en excés” i està
mal nodrida, la qualitat de la seva vida també serà
deficient. És per això que els últims anys, d’extrema
sequera, han estat uns anys dolents per dur a terme
aquesta pràctica durant tot l’any, ja que es fa patir
massa el cep. Jo concretament limito el no llaurar a
l’hivern, on plou més i el cep quasi bé no té activitat,
en varietats poc productives, i tan sols no llauro gens
durant tot l’any en varietats molt productives; en altres
paraules, als ceps grassos els tinc a règim durant tot
l’any i als ceps prims només durant l’hivern, que és
quan dormen. A primers de novembre comencem,
La poda,
que es pot dir que és la feina més important Diferents parts del cep
que realitzem a la vinya. Amb ella procedim a tallar
parcialment els sarments. Anomenem sarment el
brot que ens ha sortit aproximadament per Sant llarga i si n’hi deixem més o menys. Com més sar-
Josep d’aquell any, al qual al setembre li hem tret ments deixem i més llargs els deixem, obtindrem
els raïms. Aquest sarment per Sant Josep surt dels més producció. Per deixar més o menys “càrrrega”,
borrons que hem deixat amb la poda de l’any an- hem de tenir en compte, en primer lloc, de quina
terior, durant la primavera va creixent i dóna suport varietat de raïm es tracta. Varietats com el xarel·lo
a les diferents fulles i al raïm del cep. En una pri- i el chardonnay són varietats que produeixen poc;
mera fase, és totalment verd i a partir de l’estiu es per tant, els hem de deixar més “càrrrega”; en
va tornant dur i convertint en fusta. Al novembre, canvi, les varietats negres macabeu i parellada
quan procedim a tallar-lo, totalment o parcialment, són varietats que produeixen molt; per tant, amb
es troba ja totalment com a fusta i havent perdut poca “càrrrega” ja obtindrem una bona producció.
totes les fulles que ha desenvolupat durant la pri- Deixar més o menys “càrrrega” també ens ve in-
mavera i l’estiu. fluenciat pel tipus de sòl que trobem i el peu que
És important remarcar que no es comença a tinguem en aquell cep. Terres bones o peus pro-
podar fins que el cep ha perdut la totalitat de les ductius, (1.103 de Pausen, 110 de Richter) ens im-
seves fulles. Això es fa així ja que a les fulles s’hi plicaran podes amb poca “càrrrega” I, per contra,
troben gran quantitat d’elements i nutrients que en terres poc fèrtils o peus poc productius (41-B) hi
s’han fet servir per al creixement i per acumular haurem de deixar més “càrrrega”.
sucres al raïm; el cep, abans de perdre les fulles, - Un cop hem decidit la quantitat de “càrrrega”
trasllada aquests elements i nutrients des de les a deixar en un cep, ens toca decidir a quin lloc del
fulles, fins a la tija o soca, per tal de guardar-los cep deixar-la; per això hem de tenir en compte no
per al pròxim any. “carregar” més una part que l’altra del cep, és a
Quan podem hem de tenir present principal- dir, distribuir la vegetació uniformement de mane-
ment dues coses: ra que no tinguem posteriors problemes de falta
- En primer lloc, hem de mirar si deixem més o d’aireació, que ens comportaran problemes de
menys “càrrrega” al cep. És a dir si tallem els sar- malalties. També s’ha de mirar de no deixar vege-
ments de l’any anterior de manera més curta o més tació que dificulti el pas de la maquinària.
74

5. històrics i divulgatius
Un cop ja tenim el cep podat, i abans que co-
menci a brotar, és l’hora de donar-li menjar. Per
això hem de procedir a
L’adobat,
que pot ser de dos tipus:
- Inorgànic: es tracta d’aportar als ceps els ele-
ments o nutrients que necessita per viure, desen-
volupar-se i produir una collita. Aquests elements
principalment són el nitrogen, necessari perquè el
cep pugui créixer; el fòsfor, que intervé en el me-
tabolisme cel·lular i és indispensable a l’hora de
desenvolupar cadascuna de les floretes d’on sor-
tirà un granet de raïm; el potassi, que a part de
protegir al cep contra el fred i fer-lo mes resistent
a les secades, és essencial perquè el cep pugui
acumular el sucre en el raïm, i a les nostres terres
és interessant aplicar magnesi i ferro, molt impor-
tants per la composició de la clorofil·la, que ens
permetrà realitzar la fotosíntesi (transformació
d’energia solar en matèria orgànica) de manera
correcta, i també el bor, que afavoreix la fecunda-
ció mitjançant l’increment del poder germinatiu del
pol·len. També són importants el calci, necessari,
com el nitrogen, per al creixement del cep (amb
les nostres terres calcàries, al sòl hi trobem tot el Diferència entre cep esporgat i per esporgar
calci que el cep necessita i més), i el sofre, molt
important per algunes vitamines que el cep neces-
sita. L’adobat inorgànic el realitzem anualment en
funció de la collita anterior i de la collita desitjada
per a l’any vinent.
- Orgànic: el realitzem amb restes de residus
vegetals (branques, fulles...) i residus animals
(fems...). Així com l’adobat inorgànic va encaminat
a satisfer les necessitats anuals del cep, l’adobat
orgànic, a part de contribuir també a aquesta
aportació anual, té la funció de millorar l’estructu-
ra del sòl, augmentar-ne la capacitat de retenció
d’aigua, crear un ambient favorable per al desen-
volupament de les arrels i crear una vida microbi-
ana que afavoreixi l’absorció dels adobs inorgà-
nics. Aquest tipus d’adobat es realitza amb una
periodicitat d’uns 5 anys.
Un cop tenim el cep ben podat i ben adobat,
“per Sant Josep, el pàmpol al cep”: comencen a
créixer els sarments i la collita del any. A partir
d’aquest moment comença la feina d’esporgar.
Esporgar,
que consisteix a treure tots aquells sarments
inútils (els que no ens porten raïm, o aquells que
75

6. històrics i divulgatius
no tenen cap interès per l’estructura del cep), així extraordinària el creixement, són les millors lluites
com totes aquelles fulles que tapen els raïms i di- perquè no se’ns podreixi el raïm. Si tot i així tenim
ficulten la seva aireació i penetració de tracta- anys de fortes pluges i varietats sensibles (chardon-
ments. És important treure només les fulles impres- nay, macabeu) que se’ns podreixen, tenim la pos-
cindibles, ja que, si en traiem moltes, estarem sibilitat de fer tractaments amb diferents productes
deixant el cep amb poques fulles, i s’ha de tenir en per tal de prevenir la podridura, però aquesta ma-
compte que la fulla no és res mes que la màquina laltia mai la podrem curar.
del cep, d’on treu tota l’energia i on produeix tots - El corc no és res més que un “parent” de qual-
els elements i productes. El raïm no és res més que sevol corc que coneguem i ens corqui la fusta, o
“el magatzem” on el cep acumula tots els produc- dels cucs de seda que de molt de petits havíem
tes que la fulla ha produït. També és molt important criat. És una papallona, que pon els ous sobre el
que les fulles que traiem permetin l’aireació, però raïm, neix el cuc, I, abans de tornar-se a convertir
hem de deixar les que fan ombra al raïm, ja que, en papallona, va fent forats al raïm per tal d’alimen-
si deixem el raïm “de panxa al sol”, amb les calors tar-se. Actualment existeixen dues estratègies de
dels estiu se’ns escaldarà. lluita contra aquest insecte:
Ja per acabar durant la primavera i l’estiu hem - Tradicionalment es fa un tractament insecticida
de tenir especial cura amb els amb el qual mates tots els cucs quan aquests aca-
ben de néixer.
Tractaments fitosanitaris - Avui dia, però, hi ha la possibilitat d’actuar mit-
jançant “confusió sexual”. El sistema consisteix a
per combatre les diferents malalties que ata-
enganyar la papallona mascle perquè no trobi la
quen el cep i el raïm, que principalment són qua-
femella. Llavors, com que no es troben, no copulen
tre:
i no tenim ni ous ni cucs. Com ho fem, això d’enga-
- Malura (també anomenat oïdi, cendrosa, ne-
nyar als mascles? Doncs bé, el mascle troba la fe-
greta). És un fong que ataca brots i raïm, i que
mella perquè aquesta desprèn una substància
combatem principalment amb sofre en pols
anomenada feromones (hormones que fan olor), i
- Míldiu. És un altre fong que ataca la fulla i el
el mascle, guiat per l’olfacte, troba la femella. Els
raïm i que es desenvolupa de manera espectacu-
pagesos pengem uns difusors per les vinyes que
lar amb humitats altes i temperatures moderades.
desprenen aquesta feromona, per la qual cosa el
El seu principal remei són els tractaments amb una
mascle olora femelles per tot arreu i no és capaç
base de coure (sulfat de coure, oxiclorur de coure,
de trobar les que hi ha.
hidròxid cúpric...).
Finalment una vegada ja hem realitzant totes
El sofre i el coure són productes que actuen per
aquestes accions ja tan sols ens queda estar pen-
“contacte”, és a dir, que impedeixen que el fong es
dent del cel perquè no ens caigui una pedregada
desenvolupi, creant una barrera física que no deixa
d’última hora i mirar quan el raïm arriba al seu punt
germinar les llavors d’aquest fong, protegeix al cep
òptim de maduració per tal de procedir a la,
d’invasions futures. Fa uns anys, però, que per llui-
tar contra aquestes dues malalties tenim la possi-
bilitat d’actuar amb productes “sistèmics”; són pro-
Collita
ductes que el cep absorbeix per les fulles i que a El punt òptim de maduració també ens depen-
través de la saba (la sang del cep) “curen” al cep de drà de la varietat que collim, i del destí que li volem
la malaltia. Fent un paral·lelisme: un producte de donar. Les varietats i raïms destinades al cava,
“contacte” vindria a ser els tractaments que ens fem tindran unes exigències de maduració, les d’un vi
a una ferida perquè aquesta no se’ns infecti, i un jove o tranquil unes altres, les d’un vi destinat a fer
producte “sistèmic” serà l’antibiòtic que ens prenem una criança unes altres. Per les varietats negres
si la ferida se’ns ha infectat. haurem de tenir en compte el seu contingut en
- Podridura: afecta només el raïm, i malaurada- diferents molècules que potenciaran més el sabor
ment contra la podridura només hi podem lluitar de astringent, l’àcid, el color.... El més important de la
manera preventiva. Una bona poda amb un bon collita, és que aquesta és realitzi en un estat sani-
repartiment de la vegetació, una esporga acurada, tari del raïm òptim (que cap fong ens hagi malmès
amb una bona aireació dels raïms, no passar-nos el raïm). Alhora que els temps de transport entre
amb l’adobat nitrogenat, que afavoreix de manera que el collim i el premsem sigui el mínim possible,
76

7. històrics i divulgatius
Detall de la collita manual i de la mecànica.
per tal que el raïm no ens comenci a fermentar Vull dedicar aquest escrit en primer lloc a tots
(procés mitjançant el qual el sucre que porta el els meus avantpassats, en especial al meu avi
raïm, es transforma en alcohol mes anhídrid car- “Francisco”, persona a qui tan sols vaig poder co-
bònic) abans d’hora. nèixer durant 4 anys de la meva vida i del qual
Ja fa uns anys que les vinyes que tenim empar- només he sentit paraules d’elogi tant per la seva
rades, tenim la possibilitat de collir-les de manera personalitat com pels seus coneixements tècnics
mecanitzada. Això és important, ja que et permet molt avançats als temps en els quals va viure;
coses molt interessants com: també al Joan Ferrer Pi “Joanet”, al José Miras
- Ajustar al màxim el punt de maduració. Collint Navarro, al Celerino Vicario Arriba, al Gabriel Ollé
a mà no pots ajustar tant, ja que la capacitat de Catasús “Gabi”, al Josep Bellès Moliner “el Mosso”i
treball manual és limitada. al Joan Ros Barreda de Benassal, persones que
- Per altra part també es pot collir de nit, o en m’han transmès no sols gran part dels coneixe-
hores de temperatures baixes, amb la qual cosa
ments descrits en aquest article, sinó també una
el raïm conserva millor les seves característiques.
manera de pensar, un amor per la terra i una
Tan sols em resta desitjar una molt bona festa
perspectiva de la vida que valoro extraordinària-
major a tothom, i espero que ho celebreu amb un
ment.
bon vi o cava del Penedès.
77