Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
1. JOAN SALVAT-PAPASSEIT I EL SEU
POEMARI
EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS
INS PLA DE LES MORERES LITERATURA
CATALANA 1r BATXILLERAT
Domènec Garrido
2. VIDA I OBRA
Neix el 1894. Als 7 anys queda orfe de pare
Passa dels 7 als 12 anys a l’Asilo Naval Español,
orfenat instal.lat damunt diferents vaixells al port de
Barcelona.
El 1907 es posa a treballar d’aprenent d’adroguer i
més tard en un taller d’escultura religiosa. També
farà de vigilant de nit al port de Barcelona.
El 1911 coneix Emili Eroles (que tenia una parada
de llibres vells) i d’altres personatges que ajuden
Salvat a entrar en el món de la cultura (FOU
AUTODIDACTE)
El 1912, Salvat inicia el festeig amb Carme
Eleuterio, la qual al cap de sis anys esdevindrà la
3. VIDA I OBRA
Salvat passà anys
de la seva infantesa
a l’Asilo Naval
Español, orfenat on
va aprendre les
primeres lletres.
Situat al port de
Barcelona, influí
posteriorment en la
seva poesia
De família humil, és probablement el
primer poeta de la lírica catalana
d’orígens proletaris
El port, el mar, el far, les
gavines, les barques, les
veles, marcaran
l’imaginari poètic de
Salvat
4. VIDA I OBRA
El 1914, entra a la redacció de “Los miserables”, on
signà els seus articles amb el pseudònim de Gorkiano.
El 1916 publica el manifest Hermanos oprimidos, salud.
Aviat, però, es desenganya de les banderes polítiques
perquè “són el ver distintiu de les grans opressions”.
El 1917 és clau per a Salvat. Se li ofereix la direcció de
la Secció de Llibres de les Galeries Laietanes. Li
permet estabilitat econòmica i establir contactes amb
els cercles literaris del moment (amb el de “La Revista”
de López-Picó, i coneix Foix, Junoy , Folguera ...)
5. VIDA I OBRA
Mural de Xavier Nogués que
decora les Galeries Laietanes,
que permetran Salvat d’entrar
en contacte amb els cercles
literaris del moment
Revista dirigida per Salvat; en
van aparèixer de manera
intermitent divuit exemplars, on
pulbicava una sèrie d’aforismes,
els Mots-propis
6. VIDA I OBRA
El 1917, publica el primer número de la revista “Un
enemic del poble”. Hi publica el primer poema
programàtic, Columna vertebral; Sageta de foc, on
hi ha presents les seves dues grans
preocupacions:
1-L’atac al sistema de vida i de valors de la societat
burgesa .
2-L’adhesió a les formes d’avantguarda com un
instrument de provocació i de ruptura amb els models
culturals de la societat que criticava.
El seu indidivualisme anarcoide dóna pas a un home progressista
amarat de les noves formes futuristes. Literàriament, si comptem
que la ideologia dominant del país era la noucentista, un
“terrorista”, com dirà Joan Fuster.
7. VIDA I OBRA
Influència de les avantguardes en Salvat: contacte amb
Torres-Garcia i Barrades (pintors) i les revistes locals i
estrangeres. Foix va escriure que Salvat li solia guardar “tot
de revistes italianes i franceses que rep amb enganyosa regularitat”
El 1918 es casa i s’estableix a Sitges. Aquest mateix any té
la seva primera crisi de tuberlucosi.
El 1919 neix la seva primera filla. Deixa d’imaginar-se
ideòleg i se sent ja Poeta en majúscula.
El 1919, apareix el primer dels seus llibres de poemes,
Poemes en ondes hertzianes, on empra elements pouats
del Cubisme (el collage i el cal.ligrama) i del Futurisme
(diferents tipus i cossos de lletra, signes aritmètics en
comptes de mots, paraules flotants, segmentació versal,
etc). Els orígens proletaris, l’esperit crític, troben en els
moviments de revolta una via per a l’expressió de l’esperit
rebel que el devora.
8. VIDA I OBRA
El 1919 publica el manifest Concepte de poeta: “Per
a ésser poeta caldrà primerament el desig de lluitar... El
Poeta serà l’home entusiasta”, escriu.
El 1920 publica Contra els poetes en minúscula.
Primer manifest futurista català. Aquest mateix any
realitza un viatge a París, d’on diu que torna més
“avantgardiste”
El 1921 publica el seu segon llibre de poemes:
L’irradiador del port i les gavines (hi són presents el
maquinisme i la lluita, però també l’amor i la
natura)
El 1921 pateix una altra crisi de tuberculosi que
l’obliga a una cura de repòs al sanatori castellà de
La Fuenfría, on compon Les conspiracions.
9. VIDA I OBRA
Títol de ressons futuristes,
acompanyat de dibuixos
vibracionistes de Torres-Garcia i
Barrades. S’hi inclouen 9
cal.ligrames
Alterna l’escriptura clàssica amb
la d’avantguarda. Dualitat entre
tradició i ruptura- Pel que fa als
temes, sobresurten el vitalisme,
el món del treball i l’amor
10. VIDA I OBRA
El 1922 torna a recaure i necessita una cura en
diversos establiments pirinencs. A les Escaldes,
viurà el procés intens d’una experiència poètica
que abocarà en El poema de la rosa als llavis.
Retorna a Barcelona i apareix el seu poemari La
gesta dels estels (l’evolució de Salvat continua i va
deixant palesa la poca consistència del seu
avantguardisme a favor d’una LÍNIA
NEOPOPULAR: LA CANÇÓ)
El 1923, publica El poema de la rosa als llavis. Mor
poc després, el 1924.
El 1925 es publica pòstumament el seu darrer llibre
de versos Óssa menor.
12. MOVIMENTS D’AVANTGUARDA: CARACTERÍSTIQUES
Suposen trencament i experimentació
Són agressius i insolents envers les formes
tradicionals de l’art i la literatura.
Recerca de noves formes d’expressió, presentació
d’un llenguatge inèdit més enllà de tota normativa
Duen implícit el rebuig general dels seus
contemporanis.
Diversos i heterogenis. Vida efímera
CRONOLOGIA:
1-Inici vers l’any 1905
2-Moment de màxima violència entre 1915 i 1925
3-Gairebé desaparició a la dècada dels anys 30
13. PRINCIPALS MOVIMENTS D’AVANTGUARDA
CUBISME (1907):
en el terreny literari, aplicació del COLLAGE, elements
incorporats al text, com si hi fossin enganxats, talment
emblemes, dibuixos esquemàtics, etc. També proposa l’ús
de diferents lletres d’impremta
FUTURISME (1909):
divulgat pel poeta italià Marinetti. Exaltació de la guerra i
la violència com a elements higiènics socials. Exaltació de
l’esport, el dinamisme, l’aventura i les innovacions
mecàniques. Atac frontal a la tradició i al passat en
general. En el terreny literari, defensa de la destrucció de
la sintaxi, ús de les paraules en llibertat.
14. MOVIMENTS D’AVANTGUARDA
SURREALISME (1920):
Formulat per A. Breton, es fonamenta en l’exploració
de l’univers dels somnis i en el món desconegut del
subconscient. Lligat a la psicoanàlisi, intenta expressar
el trenat del pensament a través de la paraula o
escriptura sense control de la voluntat
1918 DIVULGACIÓ DEL CAL.LIGRAMA
Composició poètica que, fent ús de l’escriptura o la
tipografia, presenta, plàsticament, el tema tractat pel
mateix text. Un escriptor important fou Apollinaire, amb
el seu llibre Calligrammes. N’hi ha precedents en totes
les èpoques .
15. EXEMPLE DE CAL.LIGRAMA I EL MANIFEST
SURREALISTA
Oda a Guynemer,
cal.ligrama de Josep
Maria Junoy
Manifeste du surréalisme, de
l’escriptor francès Andre
Breton,
16. ENTRE L’AVANTGUARDA I EL CANÇONER
Salvat fou l’introductor, l’activista i el poeta més
destacat de les anomenades “avantguardes
històriques” a la literatura catalana.
L’interès per la ruptura no impedí la seva
participació decisiva en el corrent formalista del
Neopopularisme.
Al llindar dels anys 20 fructifica un seguit de poetes
enlluernats per la CANÇÓ: Carner, Josep Maria de
Segarra, Tomàs Garcés, etc.
Bella terra, bella gent (Carner); Cançons de rem i de vela
(Sagarra); Vint cançons (Garcés); Cançons i elegies
(Clementina Arderiu)
17. OBRA: LA CANÇÓ
Tradicionalment s’ha cregut que la trajectòria de
Salvat anava de la ruptura a la recuperació de la
forma (del cal.ligrama a la cançó): Més aviat, les
ALTERNA.
En els anys 20, la CANÇÓ es un gènere d’inspiració
popular que imiten els poetes cultes. És un gènere
menor, de format breu. La reducció d’espais exigeix la
síntesi, la dicció breu i la tendència a l’el.lipsi. La
musicalitat del gènere reclama la presència de
tècniques repetitives i de recursos fònics:
al.literacions, anàfores i paral.lelismes. De la
combinació en resulta una petita obra mestra.
18. SALVAT, POETA AMORÓS
Poeta amorós per excel.lència de la lírica catalana
contemporània. Més de la meitat de la seva
producció correspon a aquesta temàtica.
Per a Salvat, l’AMOR esdevé la via de comprensió,
la mesura i la font de coneixement: Dóna’m la mà que
anirem per la riba//ben a la vora del mar//bategant//tindrem
la mida de totes les coses//només en dir-nos que ens
seguim amant.
L’amor proporciona la clau d’accés a la
interpretació del món, en facilita la comprensió.
19. LA CRÍTICA PARLA SOBRE EL POEMA DE LA
ROSA ALS LLAVIS
Joan Teixidor
Joan Fuster
“La poesia catalana
moderna no compta amb
cap poema d’amor que
deixi tan al descobert
intimitats eròtiques i doni
al mateix temps una
impressió tan
extraordinària de
netedat”
“ És un dels millors
poemes eròtics de la
literatura europea”
“Crec que s’excedeixen
aquells assagistes que
consideren el poemari el
millor poema eròtic de la
literatura catalana “
Anton Carrera
20. EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS
Disposat en vint seccions numerades amb xifres romanes
precedides per un fals haikai inicial, que substitueix les
divises dels llibres anteriors, constitueix un poema UNITARI
amb aspiracions de totalitat. Es basteix a l’entorn d’una
HISTÒRIA D’AMOR.
DOS PLANS O NIVELLS COMPLEMENTARIS:
1-EL DE L’ACCIÓ, NARRATIU I DINÀMIC, QUE SEGUIEX EL
PROCÉS AMATORI VISCUT PEL POETA.
2-EL DE L’ABSTRACCIÓ, ESTÀTIC, CORRESPONENT A LES
SECCIONS DE CAIRE REFLEXIU I LÍRIC, A TRAVÉS DE LES
QUALS EXPOSA LA SEVA TEORIA AMATÒRIA DE
SACRALITZACIÓ I NATURALITZACIÓ DE L’ESTIMADA.
21. ESTRUCTURA DEL POEMARI
SECCIONS CONTINGUT D’ EL POEMA DE LA ROSA ...
Inici En l’amor, homes i déus coincideixen
DESIG INICIAL
D’ESTIMAR I
II
III
EL DESIG I EL CONVIT: (5poemes)
El poeta, convertit en mariner, deixa volar la seva
grua, la qual se li converteix en la imatge d’una
noia capaç de desvetllar al seu entorn un
reguitzell de meravelles. Enamorat d’ella, el
poeta se sent capaç de tornar a estimar.
CAL.LIGRAMA 1:
Jaculatòria eròtica (color vermell)
LES IMATGES 1:
La boca de la noia és com la neu rosa
PROCÉS AMATORI
(APRENENTAGTE)
IV
EL DELERÓS MESTER I LA FLORIDA: (2
poemes)
Davant l’enamorada novella, el poeta, expert, li
ensenya el repertori dels seus coneixements
amatoris
22. ESTRUCTURA
SECCIONS CONTINGUT D’EL POEMA DE LA ROSA
...
PROCÉS AMATORI (PREPARATIUS)
VI
VII
VIII
PROCÉS AMATORI (LLIURAMENT)
IX
X
COLLITA DE PÈTALS:
Collita dels primers fruits de l’ensenyament
L‘INICI:
Visita a la cambra de l’estimada amb l’ajut
de Cupidell
LES IMATGES 3:
El mocador d’amor
CONTENTAMENT:
Plaer de l’amor furtiu
LA PENYORA EN OFRENA (2 poemes)
Tirania del déu de l’amor i defalliment de la
verge enamorada
LES IMATGES 4:
Estremiment del cos en el joc eròtic
23. SECCIONS CONTINGUT D’EL POEMA DE LA ROSA...
ASSOLIMENT DE L’AMOR
XIII
XIV
XV
CAL.LIGRAMA 2
Desig d’estimar la noia expressat en ex-vol
(forma marinera, color blau i popularismes
COLLITA DE FRUITS 2 ; (3 poemes)
Possessió definitiva
IMATGES 5:
Sacralització del cos de l’estimada confrontada
amb la natura
APÈNDIXS QUE FONEN EL
PLA NARRATIU I EL LÍRIC
XVI
XVII
XVIII
XIX
LLEGENDA:
Condemna, entre parèntesi, de l’amant per la
totalitat del seu amor
EL SOMNI I LA ROSADA : (3 poemes)
Somnieig delerós i lentitud del desvetllament
ARA I CADA DEMÀ:
Promesa de fidelitat
CARTE-LETTRE:
Desig de sortir i marxar pel laberint dels rails de
l’amor on el poeta resta pres
24. ASPECTES A TENIR EN COMPTE
Els 2 cal.ligrames sotmeten l’amor a un provés de
sacralització, recorrent a un llenguatge d’invocació
religiosa.
El grup de les Imatges (tanquen cada etapa de
itinerari) estableix una relació metafòrica entre
l’enamorada i la naturalesa. Cal afegir-hi el
tractament religiós que farà de la unió carnal: “el
ventre és cripta ufana”; el sexe, sagrari de carn”.
Aspectes florals de l’obra: l’estimada és comparada
a moltes flors i a fruits –com el raïm, les ametlles o
la poma-: lilàs, roses, rosella, magnòlia, tarongina,
clavellets, etc.
25. MATERIALS UTILITZATS
BARREJA D’INGREDIENTS TRADICIONALS (MESURA DEL VERS,
RECURSOS FÒNICS D’ITERACIÓ, CORRESPONDÈNCIA ENTRE
FORMA I FONS –la cançó tradueix estats d’exaltació i joia; la
corranda, melangia; el madrigal, admiració seductora- AMB D’ALTRES
POCS DE PROCEDÈNCIA AVANTGUARDISTA (DIFERENTS
TIPOGRAFIES, COLORS, TRENCAMENT DELS VERSOS).
IMATGERIA DE DIVERSES TRADICIONS: BÍBLICO-CRISTIANA
(pregàries dels cal.ligrames i sacralització de l’estimada); CLÀSSICA
(ell esdevé nauta per exposar una experiència íntima amb referències
a Cupidell); LA CORTESANA-MEDIEVAL (recordem la bellesa i
perfecció de la noia-domina, a qui ret homenatge, el secret de la
iniciació, així com la presència del bes i la mirada)
26. L’EVOLUCIÓ POÈTICA DE SALVAT
Segons F. Gadea, Salvat fa una ruta contrària als
seus coetanis, passant de la fascinació de les
Avantguardes rupturistes al retorn al classicisme
(operant pels camins de la tradició, com la cançó).
Salvat voldrà recuperar les formes tradicionals de
tipus cançoneril (corrandes, glosses, romanços) i
tots els seus gèneres: del madrigal a l’epigrama.
Recuperació dels ressorts tradicionals d’aquest
gènere: brevetat, rima sonora, el colorisme, les
reiteracions, etc.
27. EXEMPLES DE TRADICIONS
En el poema “Quin tebi pler”, el
poeta, talment un trobador,
practica l’amor en la més
estricta intimitat d’una cambra
En el poema “Ulls clucs l’amor”, hi
ha la presència subjacent de
Cupido, divinitat romana de l’amor
28. POEMA
SI LA DESPULLAVA
Si la despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
-ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
al mig de la toia
clavellets vermell
29. ADRECES INTERESSANTS
Vídeo sobre el poeta
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=3597
Serrat posa música a la poesia de Salvat
https://www.youtube.com/watch?v=YVPYz3lC
mX8
Exposició “Salvat poetavantguardista”
https://www.youtube.com/watch?v=wm1GTEy
W1I4
30. ALGUNES LECTURES PER ENTENTRE EL POEMA DE LA
ROSA ...
L’esquema de l’estructura d’El poema de la rosa ...
pot trobar-se a : Busquets i Grabulosa, Lluís.
“Introducció” a Salvat-Papasseit, Joan. La gesta
dels estels i El poema de la rosa als llavis.
Barcelona. Curial. 1997
Interessant la introducció de Ferran Gadea al
poemari, en l’editorial Educaula.
Interessant també l’article de Ferran Gadea
“Elements d’arrel tradicional i trobadoresca a El
poema de la rosa als llavis”, dins Memòria,
escriptura, història. Literatura del segle XX.