1. PSICOLOGIA SOCIAL Pretén comprendre i explicar de quina manera els pensaments, els sentiments i els comportaments dels éssers humans estan influenciats pels altres. La psicologia social és una ciència que es dedica a l’estudi de la persona com a ésser social. I procura aplicar el coneixement que en resulti a resolució de problemes socials concrets.

2. Té a veure amb estudis, majoritàriament experimentals, sobre atracció interpersonal, formació i canvi d’actituds, percepció social, dinàmica de grup, atribució de causalitat, agressió, altruisme, presa de decisions, cooperació, competència, conflicte, intercanvis, influència, persuasió, canvi social, comunicació

3. Els mètodes més utilitzats per la psicologia social són: L’enquesta: formada per unes preguntes determinades que tenen com a objectiu conèixer aspectes concrets d’un grup. Per exemple, els gustos dels consumidors per tal d’elaborar una campanya publicitària, ... L’experiment: és un dels mètodes més utilitzats pels psicòlegs socials. De vegades es realitza en un ambient controlat, en un laboratori, i d’altres, es realitza en el món real: és anomenat experiment de camp. Ex. Stanford (Zimbardo), Langer: http://www.youtube.com/watch?v=CW69JVozMGc&feature=PlayList&p=36A72E755356F695&playnext=1&playnext_from=PL&index=12 L’observació directa: els científics utilitzen l’observació detallada per recollir dades sobre fets que li interessen.

4. El procés de socialització Socialització: procéspelqualelsindividusaprenen, interioritzen i assimilen les normes, les idees i elscomportaments de la cultura del seugrup social Adquirim pautes de comportament, establimvinclesafectius i modelem la nostra conducta i personalitat

5. Processos de transformació: Individuació: conversió del nen en un individuamb unes caracterítiquespeculiars Desenvolupamentcognitiu: capacitat de processarinformacionscomplexes Socialització: adquisició de pautes de comportament, creences i normes del grup social Culturització: aprenentatge de les característiques de la cultura dins la qualneix cada individu

7. L’escola: s’aprenen normes, valors i pautes de comportament social

8. Grup de companys: aprenentatge de valors, habilitatssocials, hàbits de comportament, rolssexuals i aspiracionseducatives

10. Normes socials i conformitat Cada grup humà funciona segons uns criteris, unes normes. Nosaltres mateixos ens comuniquem de manera diferent amb els companys de classe que amb els pares o amb els professors. Amb cada grup actuem segons unes pautes, tot i que no estiguin escrites, que ens indiquen quina és la conducta apropiada. És el que s’anomena conformitat: un canvi de conducta –d’accions, pensaments i sentiments – dels individus cap a les normes del grup, com a resultat de la pressió del grup.

11. La percepció social És la manera com nosaltres veiem, analitzem i interpretem les persones que ens envolten. L’acció de la percepció social consisteix a classificar les persones segons els trets de la cara, el color de la pell, l’aspecte general, el sexe, l’edat, la llengua, les aficions i d’altres elements. El concepte d’estatus és el reconeixement per part del grup del lloc, la posició social que ocupa una persona: dependent, pagès, administratiu, advocat, taxista, mecànic, enginyer, ... El rol és el comportament que el grup espera de cadascun dels seus membres.

12. Les actituds L’actitud és la tendència a actuar d’una manera més o menys constant davant d’uns fets determinats. Les actituds ens condicionen quan actuem.

13. SolomonAsch Experiment: “llegia una llista de característiquespersonals a dos grups de subjectes A (intel.ligent, treballador, impulsiu, crític, obstinat, envejós) i B (envejós, obstinat, crític, impulsiu, treballador, intel.ligent) “ Elssubjecteshaviend’escriure una impressió de la persona. Els que van escoltar A van fer una avaluaciómés positiva que els que van escoltar B http://www.youtube.com/watch?v=rFVLyYDWbzY

15. Efecte halo: Si coneixem una característica d’una persona, pressuposemaltresqualitats

16. Personalitat implícita: les nostresimpressionssónunitàries i coherents

19. Consistència: grau en què la conducta es manté en el temps

21. Tendència favorable al jo: locus control intern (he aprovat) o extern (m’hansuspès)

23. Idees preconcebudes(l’àrbitreés favorable alsaltres)

25. Vigilànciaautomàtica: sensibilitat a la informació social negativa

26. Pensamentcontrafactual: pensar “el que podiahaverestat”

28. Estereotips i prejudicis Els estereotips són generalitzacions que fan referència als grups i que ens diuen com són. Per exemple, els gentilicis català, basc o andalús poden anar associats a determinades característiques com ara treballador, seriós, garrepa, que configurarien un estereotip. Els estereotips no són neutrals perquè poden influir en els judicis que elaborem sobre els altres. El prejudici realitza una valoració positiva o negativa d’un individu o d’un grup social i de tots els seus integrants pel simple fet de formar-ne part. És una actitud en què es barregen els sentiments de simpatia o d’adversió. Paraules com col.lega, xarnego, ... ens mostren els sentiments que s’hi amaguen.

29. Rols sexuals i identitat sexual Cada cultura ha establert les funcions socials que corresponen a cada sexe. Fins fa poc, a la nostra cultura l’home era qui treballava, qui tenia el poder en el nucli familiar, mentre la dona anava a comprar, endreçava la casa, tenia cura dels fills, etc. Els diferents moviments socials que s’ha centrat en l’anàlisi i la crítica del paper de l’home i la dona ens la nostra societat, s’han enfrontat a la rigidesa dels diferents rols sexuals i a les actituds sexistes: tret de les diferències anatòmiques, no hi ha unes funcions socials, establertes per sempre, per a la dona i unes altres per als homes.

30. Racisme i xenofòbia Construcció social, que consisteix a desvalorar un grup social en funciód’alguna característica física Fanatisme i violència Elsatributspsicològicsd’unfanàticsón: immaduresa i dependència emocional, recerca d’emocionsfortes, dogmatisme o rigidesa del pensament, personalitatparanoide Violència de gènere: c9-31819195236[1].wmv violenDonFran.ppt

32. Persuassió: un comunicador intenta influir sobre una determinada audiència

33. Influènciadelsmitjans de comunicacióhttp://www.youtube.com/watch?v=LztKSzaH-bs&feature=related

34. Conformitat Canvid’opinió, conducta o actitud per la pressió real o imaginàriad’ungrup. SolomonAsch http://www.youtube.com/watch?v=Umq4HJ1idVo No és de Aschperòésmoltbo: http://www.youtube.com/watch?v=Q0Nj739by8Y&feature=PlayList&p=028FD4F7685780A9&playnext=1&playnext_from=PL&index=11

35. Obediència a l’autoritat Experiment Stanley Milgram. Un subjectepaper de mestre (ingenu) i un altrepaperalumne (còmplice de l’investigador). El mestrehavia de dir unes paraules. L’alumne les havia de memoritzar, lligat a una cadira electrificada en una habitació separada Si cometiaerrors el mestreliaplicavadescàrregueselèctriques. Milgramvolia saber finsquinpunt el mestreseguiria les sevesinstruccions. El 65% obediència total. http://www.youtube.com/watch?v=dIp-2Yjj8Ao

36. Elsgrups Es caracteritzen per tenirobjectiuscomuns i una estructura, Solen tenir normes, valors i creences, es crea una atmosfera grupal i un tipus de comunicació

37. Lideratge Autoritari: pren decisions en nom de tot el grup. És el tipus de líder que dóna més ordres. La iniciativa dels altres components del grup és rebutjada. Amb un líder d’aquest tipus hi ha més hostilitat i conductes agressives. Crea dependència. Liberal o laissez-faire: aporta informació al grup quan aquest ho demana. Deixa llibertat al grup. Hi ha poca interacció a l’interior del grup. Disminueix l’organització i el treball és pobre i de mala qualitat Democràtic: dona importància al grup com a tal. Crea un ambient que afavoreix la comunicació. Dóna independència i valora el treball personal. Té un criteri igualitari. Intervé més que el líder liberal. Permet un aprenentatge amb més interès i el grup pot assumir algunes tasques pròpies del líder. És més creatiu

38. Dinàmica de grups És una disciplina de la psicologia social que estudia els grups, la conducta dels individus a l’interior del grup i les relacions entre els grups. La dinàmica de grups pretén elaborar lleis que n’expliquin el funcionament i deduir unes tècniques que ajudin a millorar-los.