Prehistòria Primer ESO

1. LA PREHISTÒRIA
Lourdes Escobar. Primer d’ ESO

2. 1- Cronologia
La Prehistòria comprèn un
llarg període de temps que
s’ inicia amb l’ origen de l’
espècie humana, fa més de
dos milions d’ anys i arriba
fins a la invenció de l’
escriptura cap al 3500 a.C

3. 2. Procés d’ evolució humana
Fa uns sis milions d’ anys es va produir un escalfament de la Terra que va provocar la
desaparició d’ immenses zones de bosc. Obligats per la necessitat, alguns primats africans van
començar una lenta evolució per adaptar-se al nou medi. Sense grans qualitats físiques però
amb capacitat per actuar en grup, van deixar els arbres i es van endinsar per la sabana. Eren
els primers homínids, que amb el temps van esdevenir l’ espècie humana.
Homínid que
utilitza bastons i
pedres per fer
algunes tasques.
Considerat el
primer humà.
Va colonitzar
Europa i Àsia
Sorgeix a l’ Orient Mitjà i
es va desenvolupar a
Europa, va conviure amb
el homo sapiens sapiens
però es va extingir.
El seu aspecte i
complexitat cerebral
són com home
actual. Va
colonitzar Amèrica i
Oceania.

4. •Posició vertical i marxa bípeda. Major camp de visió i mans alliberades per poder manipular i fabricar estris.
• la posició del cap en equilibri damunt el tronc va fer que augmentés la capacitat cranial i que es desenvolupés el
cervell.
•Augment de l’ alçada i disminució de la llargària dels braços.
•Disminució de la quantitat de pèl que cobreix el cos
•Gràcies a l´ús d’ estris i al foc es van produir canvis en l’ alimentació. Això condueix a la disminució de la mida de
les mandíbules i de les dents.
• Aparició del mentó i del front pla
• La intel·ligència es va anar incrementant i va millorar la capacitat de comunicar-se, així apareix el llenguatge.
•Els humans van ser capaços de crear instruments per controlar el medi i transmetre les tècniques i els
coneixements a les generacions posteriors.
•...
El procés, que anomenem hominització, és el conjunt de canvis que converteixen els primats en éssers humans.
Aquest procés va ser lent i complex.

7. El procés es va iniciar a Àfrica
quan un canvi de clima va fer
desaparèixer zones de selva i
obligà a alguns primats a
adaptar-se a un món sense
arbres. No tenien grans qualitats
físiques però van saber
organitzar-se i treballar en grup.
Així van esdevenir els primers
homínids.

9. 3. Paleolític: caçadors, recol·lectors i nòmades
El Paleolític, és el primer període prehistòric. Els ésser humans eren
nòmades, no tenien una residència fixa. Es desplaçaven en busca d’
aliments i millors condicions de vida (temperatures, refugis, fugir dels
perills...). Vivien de la cacera, la rapinya i la recol·lecció. Van dominar el
foc i van fabricar instruments amb pedres, óssos d’ animals, fustes...

10. campament neandertal3.1 On viuen?
Instal·laven els campaments en llocs situats a prop d’ un corrent d’ aigua per
poder-se abastir.

11. Cova
Habitaven a
l’ entrada de
coves
naturals però
no solien
ocupar-ne l’
interior,
massa fosc i
humit.

12. Abric paret amb visera que serveix per aixoplugar-se. A vegades creen una
mena de porxo amb fustes i pells d’ animals.

13. Tipi
Tenen grans avantatges.
Al ser nòmades i canviar
sovint d’ espais aquest
sistema els va molt bé.
Només han de enrotllar
les pells als pals de les
tendes. Tant el tipis com
les cabanes s’utilitzen
molt en les estepes, zones
en les quals no hi ha
coves ni abrics.
D’aquestes tendes
realment només es
conserven els cercles de
pedres que aguantaven les
pells, perquè tota la resta
del material s’ ha perdut
amb el pas del temps.

14. Cabana

15. 3.2 Com obtenen els aliments?
Els primers éssers
humans vivien d’ allò que
obtenien de la natura,
sense produir aliments.
Per això diem que eren
depredadors. Caçaven
animals, pescaven,
aplegaven fruits,
rapinyaven...

16. Cos a cos, utilitzant llances, fletxes, propulsors...
Tècniques de caça

17. propulsor

18. Fent caure l’ animal
per penya-segats o a
paranys

19. Atac en grup

20. Pesca amb arpó
Possiblement es reservaria a la canalla al ser menys perillosa.

21. En ocasions es
transporta tot
l’animal cap la cova
o poblat, això ho
saben per que
després al poblat
s’han trobat les
restes del triatge
que s’ha fet de
l’animal, parts
abandonades i que
no són menjades i
les que si que tenen
marques.
Què es fa amb l’ animal caçat?

22. Però de vegades si l’animal es
molt gran o estan molt lluny
del campament el que fan es
triar les parts que més els
interessen i la resta de l’animal
la deixen abandonada. El que
més els agradava són els ossos
llargs, i sobretot les parts toves:
moll de la columna, fetge,
cervell,... que a més a més són
les parts més nutritives.

23. També recol·lecten i rapinyen
Hi ha constància de pràctiques caníbals

24. 3.3Eines
Les primeres eines de
pedra eren simples
còdols tallats i bifaços
que tenien una utilitat
polivalent: tallar, cavar,
partir, perforar.
Amb el temps les eines
es van fer més petites i
especialitzades en una
funció com els raspadors
per adobar les pells,
ganivets per escorxar
animals, puntes de
fletxes i llances, agulles
per cosir, arpons per
pescar, hams...

25. sílex
El sílex és un tipus de roca que es
troba en determinades zones, per
tant s’ haurien de desplaçar per tal
de trobar-la i així fabricar les seves
eines. En el Paleolític i Neolític, no
coneixien els metalls per la qual
cosa es veien obligats a utilitzar
pedres resistents i tallants com el
sílex. També s’ han trobat utensilis
fets de quars, obsidiana i altres.
Materials

27. percutors

28. Puntes de fletxa i
llança

30. bifaç

34. Ganivet
arpons
Recorda que a més a més del sílex fan servir altres
materials com: ós, banya, fusta, obsidiana, quars...

35. 3.4 . El foc
Fa uns 1.900.000 anys l’ Homo erectus va controlar el foc

36. Caça i defensa
Il·luminació i escalfor
Nova manera de
preparar els
aliments (millors
digestions i menys
malalties )
Colpejant dues pedres
Rotació o fregació
Com s’ obté? Per a què serveix?

37. Treballar les eines

38. Cohesió del grup al voltant del foc. Llenguatge

39. Activitat a un campament

40. 3.5 Art i creences
Fa uns 30.000 anys a les
parets de les coves i dels
abrics rocallosos, l’ homo
sapiens sapiens va
començar a pintar-hi
motius diversos: la silueta
de les mans, símbols,
animals i escenes de
cacera o de la vida
quotidiana.

41. Utilitzen pinzells fets
amb fibres vegetals o
pels d’ animals,
potes de conill,
plomes, les pròpies
mans... Per obtenir
els colors utilitzen
roques polvoritzades,
sang, carbó...que
aglutinen amb greix
d’ animal, ou...
Moltes vegades
aprofiten els sortints
de les roques per
donar volum a les
figures, algunes estan
envoltades d’ un traç
extern gruixut. Hi ha
de monocromes i
també de policromes.

43. Rituals màgics propiciadors de la caça, santuaris????
Estil franc-cantàbric: Estil naturalista, apareixen animals aïllats o en grup.. Mai
formen una escena. Trobem símbols però no figures humanes.

44. Brau de la cova de Las Caus a França

46. Bisons d’ Altamira a Cantàbria

48. Estil mediterrani o llevantí: apareixen figures humanes esquemàtiques i
escenes de caça i de vida quotidiana.

49. Pintura de la Roca dels Moros, al Cogul, Lleida

50. Abric dels Cavalls a Tírig
Alt Maestrat

51. Art mobiliari
Peces esculpides i
gravats.

52. Venus
Representen una
figura de dona amb
una gran exageració
de les parts del cos
relacionades amb la
maternitat/fecunditat.
Per això han estat
relacionades amb el
culte a la fecunditat
de la Terra i la
reproducció del grup
tribal.
Venus de Willendorf a Àustria

53. Relleus i gravat
Decoren plaquetes de pissarra o calcita amb animals
gravats o pintats, adornen propulsors amb formes
diverses, fan penjolls d’ os o d’ ivori.

55. Primeres creences religioses
Fa uns 80.000 anys els neandertals
començaren a enterrar els seus
morts. En els enterraments, que podien
ser individuals o col·lectius, els
difunts s’ acompanyaven d’ objectes
(peces de sílex, guarniments, flors..) que
coneixem amb el nom d’ aixovar
funerari.

57. 4. Neolític: agricultors, ramaders i sedentaris
Fa uns 10.000 anys, unes
noves condicions
climàtiques temperen el
clima. Espècies adaptades
al fred desapareixen i la
caça escasseja en algunes
zones. Els homes i les
dones comencen a
domesticar animals i
plantes i amb la
implantació de l’
agricultura i de la
ramaderia van començar
la producció d’ aliments.
Aquesta nova etapa és
coneix com a Neolític,
que significa pedra nova.

58. Les possibles causes de l’ aparició del neolític

59. 4.1 Nova activitat econòmica
Observant la
naturalesa van
aprendre que les
llavors col·locades
sota terra germinen i
donen lloc a una
nova planta. Aquest
descobriment els
portarà a conrear
cereals i llegums.
Naixia l’
agricultura.

61. L’ agricultura i la
domesticació d’ animals va
començar en una zona de l’
orient Pròxim que coneixem
com el Creixent Fèrtil,
regada pels rius Tigris i
Èufrates. De forma
simultània apareix a la vall
de l’ Indus a Índia, a la vall
del riu Hung He a Xina, a la
vall del Song Hong a
Vietnam, als altiplans de
Centreamèrica a Mèxic i a la
serralada del Andes a Perù.
A partir del VII mil·lenni a.C
els Neolític es va escampar
per Europa procedent del
Creixent Fèrtil.

62. Observant els animals del seu voltant
van aconseguir domesticar-los. Naixia la
ramaderia.

64. 4.2 Noves eines i estris

66. Noves tècniques: el poliment de la pedra, que
n’ eliminava les rugositats de la superfície, va
fer possible la fabricació de noves eines.
Destral neolítica Bifaç del Paleolític

67. 4.3 Poblats estables

70. 4.4 Les noves activitats generen noves necessitats
Ceràmica: emmagatzemar, transportar i
coure els aliments

72. cistelleria

73. Teixits: elaboraven
vestits i abrigalls.
Feien servir un fus
amb el qual
convertien les fibres
naturals com la llana
o el lli, en fils llargs,
i un teler, que
facilitava el trenat d’
aquest fils per
elaborar el teixit.

74. Teler

75. L’ interès per l’ ornamentació
creix. La utilització de pedres
semiprecioses polides per elaborar
joies i objectes de culte va
comportar el desenvolupament de
la mineria.

77. Mines de Gavà

78. resumim

79. 5. Edat dels metalls
Els colors
et donaran
La pista!!!
La metal·lúrgia es va iniciar
a l’ Orient Pròxim cap al V
mil·lenni a.C.
Metall tou que
es deforma
ràpidament
Barreja de coure
i estany. És més
dur i tallant.
Metall
mal·leable, dur,
resistent i molt
apte per fabricar
eines i armes

80. Evolució de la tècnica
-Colpejant en fred
-Forja: es colpeja el metall aplicant foc i calor
-Fosa: fondre el metall i donar la forma desitjada
-Siderúrgia: tecnologia més complicada amb altes temperatures

81. Primeres ciutats construïdes de manera ordenada :
muralles, edificis principals, carrers,
muralles...Comandades per un cap o rei que les
governava
Intercanvi i comerç gràcies a l’ aparició d’ excedent.

82. Nou utillatge
Roda de la ciutat d’ Ur.
3500 a.C. Primera roda de
fusta trobada.
Vas campaniforme

83. -Arada tirada per bous
-Torns per a l’ elaboració de ceràmica
-Obres d’ enginyeria : dics, canals, rec… per tal d’
augmentar
la producció agrícola.
-Divisió del treball i especialització (metal·lúrgics, joiers,
terrissaires...).
-Augmenten les diferències socials. Molt clar als aixovars
funeraris.
navegació

84. Edat del bronze
aixovar funerari: indicador
de diferències socials

85. • Fíbules i estatuetes…

86. Edat del ferro

87. A partir del V mil·leni a.C
5.1 MEGALITISME:
s’ aixequen uns
monuments construïts amb
grans blocs de pedra que s’
anomenen megàlits.

88. Stonehenge i poblat dels constructors.
Cromlec: culte al sol, agrari, calendari...?????

89. sepulcre de corredor

90. Menhirs i alineació de menhirs
Commemoratius, marca de territori...?????

92. dolmen
Sepultura funerària col·lectiva

93. Cultura talaiòtica: Illes Balears

94. Talaiots
Son construcciones de piedra de
gran tamaño en forma de torre,
pudiendo alcanzar hasta 8 m. de
altura, con un promedio de 15 m.
de diámetro en la base. Los más
desarrollados presentan
habitáculos en torno a una
columna central de piedra.
Destacan los de Sant Agustí Vell,
en Migjorn, Torrelló y Trepucó
-éste de casi 26 m de diámetro de
base- en Maó y Alaior, y, también
en Alaior, los Torrauba d'en
Salord y Torre d'en Gaumés. En la
zona de Ciutadella, Torrellafuda,
Santa Mònica, en Migjorn, y Son
Catlar.
Talaiot de Torello

95. Taules
Cumplían funciones de templo, y
presentan una figura de T enorme,
formada con gigantescas lajas
rectangulares. Las más notables son
Torre Trencada, Talatí de Dalt -con una
pilastra oblicua apuntalando el soporte,
una rareza- Torrellissá Nou, Trepucó, y
la del conjunto de Torrauba den Salord,
cuya enorme base vertical está
enterrada hasta 2 m. de profundidad.

96. La Naveta dels Tudons es el monumento más conocido, y es, en efecto,
la catedral de las construcciones prehistóricas. Con dos plantas, tiene
13,5 m. de longitud y una anchura máxima de 6,4 m. con una altura de
4,25 m. El ábside recuerda una proa , por lo que el símil con una
embarcación invertida es perfectamente válido.
Se admite el destino funerario de
las navetas, pero la cantidad de
leyendas que han nacido en torno
a ésta es bastante numerosa.
Naveta d'es Tudons

97. 6. La Prehistòria a la Península Ibèrica
Les restes més antigues del poblament humà de la Península
Ibèrica s’ han trobat al jaciment d’ Atapuerca a Burgos i tenen
una antiguitat de 800.000 anys. Són les restes de l’ Homo
antecessor.
A la Cova de l’ Aragó, a Talteüll (Rosselló, Catalunya Nord), s’
hi ha trobat restes humanes de fa uns 450.000 anys.
A Catalunya les restes humanes més antigues trobades daten de
45.000 anys d’ antiguitat. Es tracta d’ una dona neandertal d’
edat avançada trobada a Banyoles.
Durant el Paleolític Superior (40000-8000 a.C), els homes i les
dones sapiens sapiens van ocupar tota la Península i van deixar
mostres de pintures, fogars, art moble ... Homo antecessor

98. Mandíbula de
Banyoles
L’ home de Talteüll
caminava dret, era molt
robust, estava mancat de
mentó i les seves dents
eren voluminoses.

99. El Neolític va arribar a la Península
Ibèrica cap al VI mil·leni a.C i per
influència d’ altres pobles arribats de la
Mediterrània Oriental. A la costa
mediterrània és on trobem els principals
jaciments.
Les primeres comunitats neolítiques
catalanes practicaven l’ agricultura i la
ramaderia. S’ han trobat restes de
ceràmica cardial, cabanes, necròpolis...
Molt destacables són les mines de
variscita de Can Tintorer a Gavà de les
quals ja hem parlat.
Aspecte d’un poblat neolític català segons una recreació de Mar H. Pongilupi.

100. Cap al II mil·leni la metal·lúrgia es va estendre per tota la Península. Als jaciments s’
han trobat estris metàl·lics, restes de poblats amb estructura urbana i enterraments
amb aixovars.
El megalitisme es va difondre així com la ceràmica del vas campaniforme decorada
amb motius geomètrics.
2300 a.C. Recreació de la Cultura de los Millares a Almeria.

101. 1700- 1000 a.C
Cultura del bronze d’ El Argar:
s’ estengué per Almeria, Múrcia,
Màlaga i Granada, amb poblats
fortificats als turons i
enterraments individuals.

102. Cap al I mil·lenni a.c el ferro va arribar a la Península de la mà dels pobles
indoeuropeus que procedents del centre d’ Europa travessaren els Pirineus.
També fenicis, grecs i cartaginesos, que arribaren a les costes mediterrànies
aportaren coneixements.
El pobles indoeuropeus van introduir també un nou ritual funerari, el de la
incineració, que es coneix com a camps d’ urnes.
Urna bicònica

103. Els Vilars. Arbeca. Lleida
També es van estendre
els poblats amb una
estructura urbana més
complexa. Es situaven
a prop de rius, en
elevacions i estaven
envoltats de muralles i
fortificacions.

105. Paleolític
Fa uns 3.500.000.000
anys Neolític
Fa uns 10.000 anys

106. http://geohistorias.wikispaces.com/LA+PREHISTORIA
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesalfonso_romero_barcojo/departam
http://www.irabia.org/web/sociales1eso/indexhistoria.htm
http://recursos.educarex.es/escuela2.0/Humanidades/Historia/huellas/origen
http://ntic.educacion.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem/claves_ev
olucion/#