3. ESPRIU
ALGUNES DADES BIOGRÀFIQUES:
● Santa Coloma de Farnés 1913-1985.
● Infantesa: Barcelona i Arenys de Mar.
● Llicenciatura en Dret i Història Antiga. Abans de la
guerra.
● 1933. Viatge per la Mediterrània. Relació amb les
mitologies clàssiques.
● Guerra civil. Impotència. Refugi en la literatura.
4. ESPRIU
● Durant tota la dictadura: Nostàlgia pel paradís
perdut. Compartida amb altres poetes com Pere
Quart o Carles Riba.
● OBRES:
– Novel·les curtes: Laia, Ariadna al Laberint
– Prosa poètica: La dansa grotesca de la mort:
un esqueixament satíric, La pluja.
– Poesia de caire metafísic: El sotjador.
–
● En acabar la guerra: dedicació a la poesia.
● Poeta realista més clàssic en català.
5. ESPRIU
EVOLUCIÓ POÈTICA:
POÈTICA
. 1r cicle LÍRIC: Obra
lírica, de concepció
tanatocèntrica. Període
més metafísic.
. 2n cicle REALISTA:
Obra civil, de
concepció social.
Període del realisme
col·lectiu.
6. ESPRIU: CICLE LÍRIC
Cementiri de Sinera (1946).
– Records infantesa. Reflexió sobre la mort.
– Influït per la Bíblia. Creació del mite de Sinera,
amb el qual expressa les seues inquietuds.
– Sinera representa: el món destruït per la
Guerra civil, la seua pàtria i el tràgic destí de
l'home i la seua circumstància plena
d'adversitats.
– En els dos últims poemes, utilitza la 2a
persona: és la mort a qui li encarrega dormir a
Sinera.
7. ESPRIU: CICLE LÍRIC
● S'hi inclouen aspectes grotescos i satírics.
● Camí d'interiorització:
aconsegueix l'experiència mística en Final
del laberint. Aquí segueix principis lligats a la
teologia negativa: un Déu que es comporta
com un cec respecte de la humanitat.
● Pentalogia lírica: Cementiri de Sinera, Les
hores, Mrs. Death, El caminant i el mur, Final
del Laberint.
8. ESPRIU: REALISME: POESIA CIVIL
La pell de brau (1960).
– Poemes de compromís polític i social.
– Poeta convertit en profeta del seu poble.
– Per intentar alliberar-se de la censura.
Identifica Espanya amb el Sepharad històric.
Però parla de la Espanya contemporània a la
dictadura.
● 54 poemes d'anàlisi de la Guerra Civil.
– Denuncia la persecució política
– Planteja la necessitat d'una convivència
pacífica basada en: llibertat, justícia,
tolerància.
9. ESPRIU
● La pell de brau esdevé
una crònica social.
● Testimoni exhaustiu de la
intrahistòria
● Crea un món personal, sustentat
en una geografia mítica de
senzilla interpretació, on
destaca Sepharad.
● A partir de les traduccions creix
la ressonància internacional.
● Es musiquen els seus poemes
per Narcís Bonet i sobretot per
Raimon.
10. ESPRIU: CARACTERÍSTQUES OBRA
POÈTICA
● Capacitat de representar en termes
transcendents la història col·lectiva.
● L'obra ha de ser entesa en clau patriòtica:
consciència moral i nacional de la societat
catalana, amb valors universals.
● To noble, inèdit a l'Espanya de postguerra.
11. ESPRIU: Peculiaritat de la seua obra
● Intel·lectualisme extrem
● Complexitat temàtica i de fonts:
– Assimilació de l'herència mítica de la
humanitat
– Fonts clàssiques: Llibre dels morts de l'antic
Egipte, Bíblia, la tradició mística jueva, la
mitologia grega.
– Creació i presència de mites personals:
Sepharad, Sinera, el laberint.
– Relació de la vida quotidiana amb els mites
clàssics i els tòpics literaris en un joc complex
de desmitificació i de valoració
12. ESPRIU
● Una constant: preocupació pel destí de
Catalunya després de la guerra
● Un tema primordial: la mort.
● Nou punt de vista ètic: abandona la sàtira
inicial i passa a una fase ascètica, tant en la
meditació sobre la mort, com en la lluita
entre germans.
13. ESPRIU: Densitat del seu estil
● Varietat literària: formes líriques, elegíaques,
satíriques i didàctiques.
● Ironia. En La pell de brau barrejada amb
sàtira i èpica.
● Caricatures dibuixades per jocs verbals
(sobretot en la prosa)
● Descriptivisme.
14. ESPRIU: Densitat del seu estil
ESPRIU
● Altres trets lingüístics de la seua riquesa
idiomàtica:
– Absència d'articles en la formació d'oracions
– Pas d'un temps verbal a un altre sense transició
– Presència constant d'al·literacions i paranomàsies
– Vocabulari que crea una esfera conceptual homogènia:
etern, vell, paraula, cant, crim, cec...
– Poesia de símbol. Busca la claredat comunicativa.
Hermetisme dels símbols compensat per rigor conceptual
i la precisió de les idees.
– Complexitat en la sintaxi
– Alternança xocant entre el pintorequisme de caire popular
i la gramàtica gèlida llibresca
15. ESPRIU: El tema de la mort
La poesia d'Espriu: meditació constant i
obsessiva sobre la mort.
Tractada en dues vessants:
● La mort de les persones estimades i
pròximes .
● La mort de l'entorn cultural.
16. SALVADOR ESPRIU
La mortalitat de l'home és ineludible: l'acceptació de la mort
sense cap transcendència, sense connotacions religioses
subratlla la dignitat de l'individu.
La vida amb les seues seduccions i plaers, no és sinó una dèbil
agitació d'interessos immediats, un vertader “laberint grotesc”.