1. DICTATS 1r 4. Com a totes les altres coses de la vida, va
trigar a adonar-se que hi havia algun
problema. Es dedicava a allò que ell
1. La Pilar sentia un d'aquells corcons de
anomenava la seva feina de la mateixa
remordiment immotivat que després de la
manera que abans, i freqüentava els
mort de l'ésser benvolgut sol turmentar els
mateixos clubs i bars per discutir els
parents més acostats: la coentor de
mateixos temes i dir als clients quines
mutilació que deixa una pèrdua així; una
accions havien de comprar i tot allò, però
rancúnia terrible contra aquells cunyats
lentament va començar a adonar-se que
que, no contents d'haver abandonat el
alguna cosa era diferent. Semblava que les
senyor Prim (mancant la paraula tan
persones sortissin del seu cercle social
seriosament donada), llavors, en aquelles
sense cap advertiment previ, i una sèrie
hores luctuoses, la tenien, a ella, separada
d'amics als quals havia aconsellat de fer-
de sa filla, abandonada a ses pròpies
se Noms li començaren a recordar el seu
forces en la soledat més cruel.
consell.
Narcís Oller, Pilar Prim
Tom Sharpe, L'ovella negra
5. Van ser més d'un els factors del fracàs de
l'intent revolucionari de l'any 1917. En
2. Quan vam acabar, semblava que hi
primer lloc, la crisi de l'EStat
hagués hagut un terratrèmol, perquè tot
monarquicoconstitucional no havia
estava mig trencat i fora de lloc, Hi havia
arribat, al mes d'agost, al seu punt més alt.
pasta de dents a les parets, al mirall i a les
La decisió amb què l'exèrcit ofegà l'intent
bombetes. Nosaltres també vam rebre els
revolucionari va ser el factor principal del
efectes de les pólvores i no paràvem
seu fracàs. En darrer lloc, fou la passivitat
d'esternudar.
dels obrers del camp andalús davant
Quan el pare va veure tota aquella
l'onada de descontentament, que tenia el
trencadissa ens va dir que si cada cop que
centre a Barcelona, a Madrid i al nord.
li rentàvem les dents al cocodril
s'organitzava aquell daltabaix, no
Albert Balcells, El sindicalimse a
arribaríem a final de mes.
Barcelona (1916-1923)
Jaume Cela, Una troballa sorprenent
6. Quan jo era un nen, el Caire era molt més
petit. Estava rodejat de jardins i prats. No
era pas un poble, tenia si fa no fa un milió
3. Més a prop, marcant el camí de la
d'habitants, però era tranquil i net i moltes
carretera, ametllers d'un verd suau i
famílies tenien la seva pròpia residència.
figueres d'amples pàmpols. La carretera
En un carrer es veia, potser, un bloc de
serpentejava entre els turons. D'ella
pisos amb tot de cases baixes al voltant.
naixia el camí, s'enfonsava i desapareixia i
Els blocs tenien tres o quatre plantes i a
tornava a emergir de nou entre les
cada pis hi havia només una o dues
atzavares i les pales amples i gruixudes de
famílies. Recordo la casa de la meva
les figueres de moro.
família en el districte de Gamàlia. Ara
Cap a migdia, la muntanya baixava en una
visc en un apartament. Totes les cases
corba suau, onejada de turons, i apareixia
velles s'han convertit en gratacels.
l'aldea, aixafada sobre la terra.
Naguib Mahfuz, Reflexions d'un nen del
M. Aurèlia Capmany, La pluja als vidres
Caire

2. 7. L'autopista Pau Casals, l'últim tram obert 10. El fill del rei va tenir molta por i es volia
de l'autopista A-16 entre Sitges i el amagar, però no vam deixar que
Vendrell, és en funcionament des de fa s'amagués i ens va donar la seva bossa
gairebé tres mesos. Aquesta via plena de bales de diamants com la que jo
constitueix una alternativa a les carreteres havia perdut. I nosaltres no sabíem què
que comiquen les comarques del Baix havíem de fer, si ens havíem de quedar a
Llobregat, el Garraf i el Baix Penedès i manar el país sota els volcans o havíem de
facilita l'accés a les poblacions de la costa. tornar a casa. I la princesa Ma volia venir
L'autopista Pau Casals és una de les més amb nosaltres, però a casa seva no la van
respectuoses amb l'entorn natural per on deixar venir, perquè era princesa i, en
transcorre; una sèrie de mesures aquell país, de princeses, només en tenien
preventives i correctores han integrat la una.
nova obra al territori i han minimitzat Jordi Sarsanedas, El balcó
l'aparició de fenòmens erosius.
Club RACC, juliol de 1998 11. ACCENTS
8. ACCENTS A la superfície, l'embat del vent sobre les
aigües de l'estany creava una agitació
Acabo de parlar amb el Lluís, per telèfon. confusa que desprenia un ruixim tèrbol
Al princpi era sempre ell qui trucava, que el vent s'emportava avall i que es
perquè a mi em feia cosa que s'hi posessin barrejava amb el remolí de pols de sorra
el seu pare o la seva mare, però ara ja em finíssima, fangosa, de les vores de l'estany
coneixen, perquè ell mateix els va explicar i de la barra que el separà del mar.
que sortíem junts, i quan telefono em Aquesta bafarada de vapor aquós i de
tracten amb molta cordialitat. Doncs li he partícules de sorra cobrí ràpidament d'una
trucat i li he dit que l'enyoro molt, i no és capa finíssima el pont del bastiment i els
un tòpic: després d'aquestes vacances, que notres cossos insignificants.
ens hem vist gairebé diàriament i durant
moltes hores, ara em sento com si em Josep Pla, Lluna de mar.
faltés alguna cosa vital. Ell també estava
molt sentimental.
12. O/U
Glòria Llobet, El diari de la Neus.
Hi podeu anar quan vulgueu. Però ells no
9. ACCENTS viuen bé. Fa un any van tenir una nena;
tant que havien sospirat per tenir una
Si us haig de ser sincer -i quan s'escriu no criatura! De moment va ser una alegria.
sé si convé ser-ne del tot-, cal que confessi Però es veu que ell s'ha engelosit i no pot
d'antuvi que el primer que em parlà de suportar-la. Ha avorrit Carme i no viu a
l'afer va ser el doctor Scopius. Havia casa.[...]
remenat papers de l'època per escriure un S'havia posat la capseta del coloret a la
d'aquells articles tendres i erudits que butxaca. No podia endur-se'n les dues
pinten un somriure i provoquen un lleuger pessetes a la mà, ni agafar el
estremiment i n'havia trobat la referència. portamonedes després d'haver dit a Anna
Em trucà des del diari i vam mantenir una que només sortiria un moment.[...]
conversa llarga i estrafolària. És clar, un
cop penjat el telèfon, me'n vaig oblidar.
Dies després, però, a començaments de la Mercè Rodoreda, Aloma
primavera, en vaig tenir la segona
referència.
Jaume Fuster, La matèria dels somnis