1. Mouna Souidika
Ghizlane Borroho
Fatima El Zahrae El Faqyr
2. Definició
La depressió és un trastorn de l'estat d'ànim, ja sigui
des del punt de vista de la psicologia o des del punt de
vista de la psiquiatria, però sempre dins l'àmbit de la
psicopatologia.
Segons el model mèdic, la psiquiatria la descriu com
un trastorn de l'estat d'ànim i el seu símptoma
habitual és un estat d'abatiment i infelicitat que pot ser
transitori o permanent.
3. Causes
Factors relacionats amb la personalitat del pacient.
Factors ambientals: Patir algun problema (econòmic,
familiar, de salut).
Factors biològics:
- Alteracions cerebrals
- Alteracions en neurotransmissors
- Alteracions genètiques.
4. Tipus de depressions
Les endògenes es refereixen a les persones que mantenen
un estat de tristesa i apatia sense un desencadenant
exterior i, sovint, van lligades a canvis de temps o
periodicitats més o menys regulars.
Les exògenes es manifesten com a conseqüència de fets i
situacions reals adverses que són viscudes com a
entrebancs insalvables. En aquest cas hi ha una causa
externa concreta que motiva els sentiments de frustració i
es poden produir somatitzacions com cefalees, àlgies
diverses, espasmes, etc.
5. La depressió en nens petits
El nen deprimit pot simular
estar malalt, refusar a anar a
l'escola, juga menys o deixa de
fer-ho, expressa el desig de no
voler separar-se dels pares o té
por que un dels pares es mori.
6. Depressió en adolescents
L'adolescent pot expressar mal humor, disminuir el
rendiment escolar, presentar conductes desafiadores o
presentar brots d'irritabilitat.
L'any 1972, la teoria de la depressió emmascarada va suposar
un avanç en el reconeixement de la depressió infantil.
L'observació d'un estat d'ànim irritable o disfòric en
nombrosos problemes propis de la infància i de
l'adolescència, com dificultats en l'aprenentatge escolar,
hiperactivitat, conducta antisocial, ansietat de separació,
anorèxia nerviosa, rebuig escolar, etc, van portar a
hipotetitzar que la depressió era un trastorn latent que es
manifestava de diferents formes.
7. La depressió en el nostre país es situa al voltant del 2 al 3%
de la població de nens de 9-10 anys, aquest percentatge
augmenta amb l'edat per situar-se al voltant de 8% en
adolescents. I també aquestes dades poden ser superiors.
No hi ha una única causa que expliqui aquest creixement
però destaca el fet que hagi augmentat l'estrès a la societat,
que hagi crescut el consum de drogues en aquest col·lectiu i
que hi hagi més problemes familiars. Un dels principals
riscos d'aquesta situació és que els joves tenen temptatives
de suïcidi, tot i que la taxa actual és d'1,2 suïcidis per cada
100.000 habitants.
8. Depressió en les persones majors
Quan les persones es fan majors les raons per arribar a estar
deprimits semblen tan clares i són tan freqüents que se sol
pensar que és normal que la gent gran se senti deprimida.
9. Símptomes
Un sentiment de tristesa més de lo normal.
Una pèrdua d'interès a la vida.
Desig d’allunyar-se de tota la gent.
Absència de confiança en sí mateix.
Sentiments de culpa.
10. Medicaments
Inhibidors selectius de la Recaptació de serotonina
(ISRS).
inhibidors de la monoaminoxidasa (IMAO).
Generalment la dosi s'ha d'anar augmentant fins que la
medicació és efectiva.
11. Cas de Depressió
Home de 19 anys, solter. Viu a casa dels seus avis al
costat del seu germà petit.
La seva novia l'ha deixat. Arran d'aquesta ruptura, el
client se sent deprimit, té problemes per agafar el
son, irritabilitat, plor
freqüent, tristesa, apatia, ansietat, pèrdua de la gana
(amb disminució del pes), disminució d'activitats
agradables.
12. Conclusió
En aquesta treball hem aprés moltes coses o
informacions que no sabíem sobre la depressió com
per exemple els tipus de depressions i que hi ha
diferències entre la depressió que hi ha en els nenes i
en la que hi ha en els adolescents i en els adults.
Hem tingut molta dificultat en triar la informació
adequada perquè en Internet ens surt molta i molta
informació i teníem que saber què és la que esta
correcta.