4_Plató

PLATÓ
El filòsof i la caverna
1
(427-347)

Plató
ÍNDEX
• Biografia i obra
• Referència de
l’obra La
República.
• Teoria de les
idees.
• Antropologia.
• Teoria política.

“Llevat que els filòsofs regnin en
els Estats, o els qui ara són
anomenats reis i governants
filosofin de manera genuïna i
adequada, i que coincideixin en
una mateixa persona el poder
polític i la filosofia, i que es
prohibeixi rigorosament que
marxin separadament per cada
un d'aquests camins les
múltiples natures que
actualment ho fan així, no hi
haurà, estimat Glaucó, fi dels
mals per als Estats ni tampoc,
em sembla, per al gènere
humà.”
Plató, a la gliptoteca de Munic.

Grècia a l’època de Plató
4

PLATÓ 427 – 347
VIDA i TEMES OBRES Tª DE LES IDEES
PERIODE SOCRÀTIC
(399 – 389 )
Aristòcrata. El seu vertader nom era
Aristoclès. "Plató" és un sobrenom que
significa: "el d'esquena ampla".
Condemna de Sòcrates i decepció de Plató
davant el sistema democràtic.
Viatjà a Mègara amb Euclides i coneix
Aristip. Viatjà també a Egipte.
TEMES: Tracten sobre la virtut i la seva
definició.
“Apologia de Sòcrates”. “Critó o
el deure del ciutadà”. “Laques”
sobre el valor. “Càrmides”, sobre
la temprança. “Lisis”, sobre
l'amistat. “Eutrifó”, sobre la
pietat. “Ió”, sobre la poesia com
a do diví. “Protàgores”, sobre la
possibilitat de ensenyar la virtut.
Obres molt àgils, amb
diàleg molt viu; sovint
són obres poc
ordenades. El Sòcrates
històric apareix força
ben documentat, es
recull tal com era la
conversa en època de
Sòcrates. Encara no
apareix la Teoria de les
Idees.
PERIODE DE
TRANSICIÓ
(388 – 385 )
Primer viatge a Itàlia. Va a Sicília a veure
Arquites (pitagòric). Coneix Dió, van a
Siracusa a transformar a Dionís I en un savi
governant. És venut com a esclau a Egina i
comprat per Anniceris de Cirene que
l’alliberà
TEMES: Comença a elaborar les pròpies
doctrines. Problemes polítics. Influencies
de l’orfisme i del pitagorisme
“Gòrgies”, sobre la retòrica i la
justícia. “Menó”, ensenyança de
la virtut i la immortalitat. “Cràtil”,
significat de les paraules.
“Híppies major”, la bellesa.
“Híppies menor”, la veritat i la
mentida. “Eutidem”, sobre la
erística sofista. “Menexen”,
paròdia de les oracions fúnebres.
Apareixen els primers
esbossos de la Teoria de les
Idees i de la Teoria política.
1 - Vida i obres
jul.-17 Plató - Politeia 5

PERIODE DE
MADURESA
(385 – 369)
Roman a l’Acadèmia que es funda amb el
diners del rescat de Anniceris.
TEMES: Teoria de les Idees i Teoria política. El
Sòcrates d’aquests diàlegs es mostra segur i
coneixedor de la veritat. Els diàlegs tenen
l'estructura de la tragèdia grega.
“El Fedó”, sobre la
immortalitat de l’ànima. “El
Convit”, sobre l’amor. “La
República”, sobre la
constitució de l’estat just. “El
Fedre”, ànima, amor i Bellesa.
Apareix dissenyada la Teoria
de les Idees. Dualisme
ontològic. La participació.
Jerarquització de les Idees
(sense idees matemàtiques)
PERIODE
CRÍTIC
(369 – 361)
Regnat de Dionís II. Nou viatge a
Siracusa per a educar al tirà. Dió ha de
marxar a l’exili i Plató és empresonat
durant dos anys. Retorna Atenes.
TEMES: Crítica a la Teoria de les Idees.
Estil aspre i difícil. Problemes lògics.
Sòcrates deixa de ser el protagonista i
apareix l’estranger d’Elea.
“Parmènides”, crítica a la Teoria
de las Idees. “Teetet”,
búsqueda del coneixement.
Trilogía de què no escriuria el
darrer llibre, i on el
protagonista és l’estranger
d’Elea: “El sofista”, “El polític” i
¿”El filòsof”?.
Nova jerarquització:
Idees de valors, Idees
matemàtiques, Idees de
coses i sers...
Critica la Idea de
participació. Relacions
entre idees (ser-noser,
moviment-repós,
mismitat-alteritat).

VIDA i TEMES
PLATÓ
427 – 347 a C. OBRES
Tª DE LES IDEES
DARRER
PERIODE
(361 – 347)
Tercer viatge a Siracusa. Dionís
intenta retenir Plató, però es rescatat
per Arquites i els pitagòrics.
TEMES: Cosmologia i Història. En
política la seva posició es torna més
dura i intransigent. Influència
pitagòrica. Estilísticament, les
obres tendeixen a ser
monòlegs.
“El Fileb”, sobre el plaer
i el bé. “El Timeu”,
sobre cosmologia. “El
Críties”, sobre la història
d’Atenes. ”Les Lleis”,
tres ancians d’Atenes,
Esparta i Creta parlen
sobre les seves
constitucions.
Posició crítica envers els
principis de la Teoria de
les Idees.
Conservem
també algunes
cartes, de
dubtosa
autenticitat, a
excepció de la
Carta VI, VII i VIII

-primer filòsof de la història del qual es conserva l’obra completa.
-obres exotèriques.
-anàlisi estilogràfica.
◦ Primers: Apologia de Sòcrates, Critó, Càrmides, Protàgores. Obres
amb diàleg molt viu. Recullen la conversa tal com probablement
era a l’època de Sòcrates.
◦ Transició: Gòrgies, Menó, Híppies I,II, Eutidem. Inici de la temàtica
sobre el coneixement i les idees. El Sòcrates històric comença a
desdibuixar-se.
◦ Mitjans: Fedó, Convit, República, Fedre. Obres literàries més
perfectes. Sòcrates és «deuteragonista» les seves tesis són les que
s’acaben imposant.
◦ Crítics: Teetet, Parmènides, Sofista, Polític, El Filòsof?.
Reelaboració de la teoria de les Idees.
◦ Darrers: Fileb, Timeus, Críties i Les Lleis. Diàlegs crítics i de revisió.
9
Obres
jul.-17 Plató - Politeia

REPÚBLICA
o de la JUSTÍCIA
10

Diké i adikía

Datació
◦ La República, és una de les obres més extenses de Plató, conté una
compilació temàtica que permet tractar totes les qüestions de la seva
filosofia.
◦ La datació aproximada: Llibre I, entre 390-385 aC (període de transició
dels seus escrits), i fou acabada amb els capítols II al X
presumiblement entre 385-370 aC (maduresa de l'autor).
◦ Sòcrates (platònic) és l’interlocutor principal i narrador dels
esdeveniments.

Edicions
◦ Original grec a Wikisource
◦ Català: Bernat Metge, 1989 Trad. Manuel Balasch
◦ Castellà: Instituto Estudios Políticos, 1969, trad. José Manuel Pabón
◦ Castellà: Wikisource, trad. de José Tomás García, 1805
◦ Francès: Wikisource, trad. Émile Chambry
◦ Anglès: Wikisource, trad. Benjamin Jowett, 1923

Recepció de la República
Aristòtil (◦ 384-322): crítica dels principis “ideals”platònics.
A la◦ Política (anàlisi de les condicions socials de l’ésser humà i de les formes de govern existents).
Zoon politikon◦
Ciceró (◦ 106-43) Escriu De re publica. Anàlisi des de la perspectiva romana.
Tàcit (◦ 56-118) Historiador romà, crític amb la idealització política.
Agustí d◦ ’Hipona (354-430) La ciutat de Déu (ciutat ideal: eterna Jerusalem)
Utopies Renaixement: Tomas More (◦ 1478-1535) Utopia, Tomasso Campanella (1568-1639) La
ciutat del sol
Maquiavel (◦ 1469-1527) “realtà efettuale” vers “principati e reppubliche immaginate”. Realisme
polític.
Filosofia política moderna (s. XVII◦ -XVIII): contractualisme (Locke, Rousseau)
GW. Hegel (◦ 1770-1831) intent de cohesionar la polis en el seu moment de crisi.
HG. Gadamer (◦ 1900-2002) interpretació discursiva i irònica del text platònic.
K. Popper (◦ 1902-1994) La ciutat oberta i els seus enemics: Plató defensor del/s totalitarismes.

Personatges
◦ Adimant: germà gran de Plató. És interlocutor principal a la
República. Es compta entre els presents durant el judici contra
Sòcrates. Apareix al llarg de tot el diàleg.
◦ Cèfal: un ric atenenc apareix conversant a la República, participa
breument. Pare de Polemarc, Eutidem i Lísies. Mor
probablemente el 429 a.C. Aquesta dada és rellevant, Plató va
néixer el 427, el que fa impossible que els seus germans hi fossin
realment presents. Apareix al Llibre I elogiant l'ancianitat i
introduint la concepció comercial de la justícia que consisteix
senzillament en <dir la veritat i tornar els prèstecs.>
◦ Glaucó: germà més jove de Plató. És un dels principals
interlocutors de Sòcrates a la República i apareix també a l‘inici
del Simposi. A partir del llibre II es converteix, juntament amb el
seu germà Adimant, en l’interlocutor principal de Sòcrates.

Personatges
◦ Polemarc: un dels principals interlocutors de Sòcrates al Llibre I. És
fill de Cèfal i germà de Lísies, l’orador, i Eutidem. La República
transcorre a casa de Polemarc, a prop d’El Pireu i cap al mes de
juny. En el context de la guerra del Peloponès, Polemarc, defensor
de la democràcia, va ser executat pels Trenta Tirans. La seva
participació és visible al Llibre I on introdueix la idea de justícia
dels poetes com Simònides: <fer bé als amics i mal als enemics>.
També se la pot catalogar com una concepció de la justícia en
temps de guerra.
◦ Sòcrates: (470-399 aC) és el personatge principal del diàleg, va ser
mestre de Plató i creador del mètode maièutic pel qual
aconseguia que els seus interlocutors descobrissin la veritat a
partir d'ells mateixos. Defensa les tesis platòniques de la kallipolis i
del filòsof-rei.

Personatges
Trasímac◦ (450 - 400 aC): sofista i orador de Calcedònia (prop
del Mar Negre), es conserven fragments de les seves obres. És
l’adversari dialèctic de Sòcrates en el Llibre I. Política i moral
només li preocupaven incidentalment. Trasímac intervé de
forma furibunda en el Llibre I per defensar una tesi realista o
fàctica, al · legant que la justícia és <el que convé al més fort> i
estableix una analogia entre l'home just (a qui tot li va
malament) i l'home injust (que sempre treu profit de la
situació). Afegeix que els que critiquen la injustícia no ho fan
per por de cometre-la, sinó per por a patir-la. Al seu costat
apareixen dos dels admiradors: Carmàntides i Clitofont.
Intervenció◦ a Rep. 338c: (φημὶ γὰρ ἐγὼ εἰ̂ναι τὸ δίκαιον οὐκ ἄλλο
τι ἢ τὸ του̂ κρείττονος συμφέρον.) «Aleshores et dic que la justícia
no és res més sinó l’avantatge del més fort.»

Politeia
- temes
- escenes
- personatges
Wikisource
◦ Llibre I: Anàlisi de la Justícia per Cèfal, Polemarc i Trasímac.
◦ Llibre II: Introducció a la justícia, censura dels poemes
inapropiats i possibilitat de la guerra amb fins necessaris.
◦ Llibre III: estudi de l’educació dels guardians, l’analogia del
metge i el jutge i l’elecció dels governants de l'Estat.
◦ Llibre IV: les virtuts, l'Estat ideal i la justícia.
◦ Llibre V: observacions sobre l’educació de la dona i els fills i
una analogia entre el filòsof (amant de l'episteme) i el
filodoxo (amant de la doxa).
◦ Llibre VI: consideracions sobre els filòsofs i l‘analogia del bé i
el sol.
◦ Llibre VII: el "mite de la caverna", ciències per arribar a l’ús
de la dialèctica i poder servir-se del món intel·ligible i
cronologia del pla d’estudis.
◦ Llibre VIII: Els cinc models d‘organització política i les cinc
formes de l'ànima.
◦ Llibre IX: el tirà i l'home feliç.
◦ Llibre X: consideracions sobre la poesia i destí definitiu de
les ànimes (mite d’Er).

PLATÓ (IV aC)
Referents intel·lectuals
◦ Sofística: Plató s’oposa a l’escepticisme, relativisme.
◦ Sòcrates: La dialèctica com a procediment i la incansable
recerca de la veritat (definició).
◦ Anaxàgores: acceptació d’una intel·ligència ordenadora del
cosmos (nous).
◦ Parmènides: Ser = Pensar. Eternitat del ser
◦ Heràclit: la natura és canvi constant (“pantà rei”)
◦ Pitagorisme:
◦ Importància coneixement geomètric i matemàtic.
◦ Dualisme antropològic. “Els cos és presó de l’ànima”.
11/7/2017 Plató 19

INTRODUCCIÓ A LA
TEORIA DE LES IDEES

Per començar...
PLANTEJAMENT ONTOLÒGIC◦ (com és la realitat?)
Si la realitat fos tan sols el que els sentits ens mostren, aleshores seria
absolutament inestable i canviant (Heràclit)
CONCLUSIÓ EPISTEMOLÒGICA◦ (què en podem saber?)
Si fos així, tot coneixement seria particular i contingent (δόξα, opinió) i no n’hi
hauria cap d’universal i necessari (ε̉πιστέμη, ciència) → (escepticisme sofístic)
PERÒ...◦
¿Com explicar l’existència de coneixements que són veritats universals i
necessàries, com les certeses matemàtiques?
11/7/2017 Plató 21

A la recerca de veritats eternes i valors estables:
del conceptualisme socràtic al realisme ontològic
de les idees
◦ Contra el relativisme dels sofistes: tot no pot ser relatiu
◦ Cerca superar el conceptualisme socràtic: Concepte subjectiu que
està a la ment.
◦ Plató: La veritat és objectiva i té una entitat pròpia
Ment
Idea
subjectiva
Idea amb
entitat pròpia
Idea
universal

24
− Considera ara, va dir Sòcrates, si ets del meu parer. No diem que hi ha igualtat, no sols entre
un arbre i un altre arbre, entre una pedra i una altra pedra, sinó alguna altra cosa distinta fora
de tot això? Diem que la igualtat en si és quelcom, o que no és res?
− Sí, per Zeus, va dir Simias, diem que és quelcom.
− I coneixem aquesta igualtat en si?
− Sens dubte.
-D’on hem tret aquest coneixement? No és de les coses que acabem de parlar, de manera que
veient arbres iguals, pedres iguals, ens hem format la idea d’aquesta igualtat que no és ni
aquests arbres ni aquestes pedres, sinó que és completament diferent d’ells? Observa bé això;
les pedres i els arbres no ens semblen unes vegades iguals i altres desiguals, segons els
objectes amb què se’ls compari?
− Així és.
− Certament, en alguns casos les coses iguals et semblen desiguals; ocorre el mateix amb la
igualtat en si, i et sembla de vegades desigualtat?
− Mai, Sòcrates.
− Així doncs, no és el mateix la igualtat i allò que és igual?
− No, certament.
− No obstant això, no és d’aquestes coses, iguals, que són diferents de la igualtat, d’on tu has
tret la idea i el coneixement de la igualtat?
− Aquesta és la veritat, Sòcrates.
− I això és així tant si s’hi assembla com si no s’hi assembla?
− Així és.

25
− (...)
− Però, digues-me, va continuar Sòcrates, en presència d’arbres que són iguals, o d’altres
coses iguals, què ens ocorre? Trobem aquestes coses iguals com la igualtat en si? I allò que
falta perquè siguin iguals com aquesta igualtat?
− Falta molt.
− Estem doncs d’acord sobre això. Quan algú, en veure una cosa, pensa: «Aquesta cosa, que
ara veig, tendeix a assemblar-se a una altra, però lluny de ser-li enterament conforme, és
inferior a ella», és necessari que el que tingui aquest pensament hagi vist i conegut abans
aquesta altra cosa a què diu que s’assembla la primera, encara que sigui imperfectament?
− És necessari.
− I no ens ocorre això amb les coses iguals, quan les comparem amb la igualtat?
− Així és.
− Per tant és necessari que hàgim vist aquesta igualtat abans del moment en què, en veure per
primera vegada coses iguals, hem pensat que tendeixen totes a ser iguals com la igualtat
mateixa, i que no poden aconseguir-ho?
− És com dius.
Fedó, 72e-77a

PLATÓ coneixement i realitat
11/7/2017 Plató 26
REPRESENTACIONS
MENTALS
CONCRETES
sensacions
(particulars)
són coneixement de
Són còpies de
REALITATS
SENSIBLES
Canviants, materials
ABSTRACTES
Conceptes (universals)
són coneixement de
REALITATS
INTEL·LIGIBLES
Permanents i eternes,
immaterials

1. Quin és l’origen de les nostres representacions mentals?
Hi ha dos tipus de fonts.
◦ SENTITS
unes són fugisseres i canviants:
«dues roques iguals»
«un acte just...
◦DOXA (opinió)
INTEL·LIGÈNCIA◦
d’altres sòlides i estables:
«la igualtat en si»
«la Justícia en si»...
EPISTEME (ciència)◦
REALITATS SENSIBLES◦
(accessibles a través dels sentits)
“aquesta roca”,
“aquest acte just”
MÓN SENSIBLE◦
◦ REALITATS INTEL·LIGIBLES
(accessibles només amb la intel·ligència)
“idea de roca”
“idea de justícia”
◦MÓN INTEL·LIGIBLE
11/7/2017 Plató 27
2. De què són representacions?
són coneixements de la mateixa realitat, o de realitats diferents?
Són realitats diferents.

Coneixement/Realitat
BÉ EN SI JUSTÍCIA EN
BELLESA EN SI IGUALTAT EN SI
MÓN DE LES IDEES O FORMES (paradigma)
MÓN SENSIBLE (participació, imitació)
accions bones
o dolentes (no bones)
actes justos
o injustos
coses belles
o lletges (no belles)
Coses iguals
o desiguals
TRIANGLE

ESTRUCTURA DE LA FILOSOFIA PLATÒNICA
TEORIA DE LES
IDEES
(Metafísica)
TEORIA DE
L’ÀNIMA
(Antropologia)
TEORIA DEL
CONEIXEMENT
(Epistemologia)
TEORIA
COSMOLÒGICA
(Ciència)
TEORIA
POLÍTICA
(Ètica)

TEORIA DE LES IDEES O
FORMES
Dualisme ontològic i epistemològic

Teoria de les idees
Dualisme ontològic. “abisme” (khorismós) entre els dos mons
1. el món material o sensible (topos oratós), és el món de les
coses, el món dels fets, el món de la matèria, accessible a
través dels sentits. Es troba sotmès a un canvi permanent i
constant (metabolé, kínesis). És el món de l’esdevenir, no
del ser i de l’aparença no de de la realitat, de l’opinió (doxa),
no de la veritat (episteme).
2. el món no material o intel.ligible (kosmos noetós). El Món
intel·ligible és el món de les formes pures, o IDEES,
l’autèntica realitat perquè és perfecta i no canvia mai. És el
món que fa possible el món sensible, ja que les coses del
món material són en la mesura que participen (methexis,
participació) de les Idees. La ciència, l’ètica i la política es
basen en aquestes realitats immòbils i estables que són les
Idees. 31

Eidos (IDEA)
◦ El terme eidos (idea) deriva de la paraula indoeuropea
“véidos”, visió; d'ella deriva el llatí videre, veure i el grec
eidos, idea.
◦ Idea, junt amb 'visió amb els ulls de la ment', té altres
significats relacionats com: essència, ideal, arquetip.

LA TEORIA DE LES IDEES
◦ “Idea” (eidos) per Plató equival al nostre terme “essència”, “allò que
fa que una cosa sigui el que és”; no significa una representació
mental com per a nosaltres.
També l◦ ’anomena “forma” (morphé)  “teoria de les formes”.
Les idees per Plató són◦ models, essències, formes, arquetips,
paradigmes, nocions perfectes que existeixen independentment de
les coses, les quals, són en tant que participen de les Idees perfectes,
però les coses sensibles són còpies (eidolon, eidola), imitacions
(mimesis) de les Idees.

IDEA «eidos»
CÒPIES «ειδωλa»
«ειδωλa»

DUALISME ONTOLÒGIC
Realitats MÓN DE LES
IDEES
MÓN SENSIBLE
Què hi ha? IDEES o
FORMES o
ESSÈNCIES
Coses, objectes
MATERIALS
Com el
coneixem?
Amb la RAÓ Amb els sentits
Què és? VERTADER, REAL,
ARQUETÍPIC
APARENT,
OMBRES, CÒPIES

Característiques de les Idees
Les Idees o formes són:
1. éssers reals, tenen categoria ontològica.
2. paradigmes, arquetips o models de la realitat sensible.
3. úniques, per això podem parlar de La Igualtat-en-si, El Bé-en.si, La
Justícia-en-si...
4. eternes, alienes al temps.
5. immutables, no sotmeses al canvi ni a la transformació.
6. immaterials i, per tant, indivisibles.
7. captables per la intel·ligència, no pels sentits.
8. essències de les realitats sensibles aparents.
9. Universals, les idees es prediquen de les coses.
10. jerarquitzades: Bé (idea suprema), Veritat i Bellesa.
36

Teoria de les Idees. El símil de la línia
-Agafa, doncs, una línia tallada en dos segments desiguals i talla altra
vegada cada segment, segons la mateixa proporció, el del gènere visible i
el de l'intel.ligible, i tindràs -segons la claredat i foscor de cadascun- en el
visible un primer segment: les imatges. Anomeno imatges abans que res
les ombres, després les visions que es formen en les aigües i en aquelles
coses semblants, que són sòlides, llises i brillants,(...) -En l'altre
segment, doncs, posa-hi allò que s'assembla a això: tant els animals que
ens envolten com allò que està plantat i el gènere de les coses
elaborades.(...) -Potser voldries també admetre, vaig dir, que el que és
visible es divideix en veritat i en manca de veritat, de manera que la
imatge té la mateixa relació respecte a allò que és conegut?(...) -Doncs,
considera també, a més, la manera de dividir el segment de l'intel.ligible.
-Com? -De manera que l'ànima es vegi obligada a cercar una de les
parts tot servint-se, com d'imatges, d'aquelles coses que abans eren
imitades, a partir d'hipòtesis i anant no cap al principi sinó cap a la
conclusió. Però la segona, partint també d'una hipòtesi per arribar a un
principi no hipotètic, i sense les imatges d'allò, fent el camí amb aquelles
idees soles i a través d'elles. Plató REPUBLICA, Ll. VI, 509d-510b
38

Símil de la línia (correspondència ontológico-gnoseològica)
GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT
?
Nivell epistemològicNivell ontològic

EIKONÉS
Ombres, reflexos
EIKASIA
Conjectura
Doxa(opinió)
Mónsensible
?

ZOA
Objectes sensibles
EIKONÉS
Ombres, reflexos
PISTIS
Coneixement
sensible
EIKASIA
Conjectura
Doxa(opinió)
Mónsensible
PAIDEIA

MATHEMATIKÀ
Objectes de les
matemàtiques, idees
intel·ligibles inferiors
ZOA
Objectes sensibles
EIKONÉS
Ombres, reflexos
DIANOIA
Coneixement
discursiu
PISTIS
Coneixement
sensible
EIKASIA
Conjectura
Episteme
(ciència)
Doxa(opinió)
Món
intel·ligible
Mónsensible
PAIDEIA

ARKHAÍ (EL BÉ EN SI)
Arquetips, idees
intel·ligibles superiors
MATHEMATIKÀ
Objectes de les
matemàtiques, idees
intel·ligibles inferiors
ZOA
Objectes sensibles
EIKONÉS
Ombres, reflexos
NOESI
Coneixement
intuïtiu
DIANOIA
Coneixement
discursiu
PISTIS
Coneixement
sensible
EIKASIA
Conjectura
Episteme
(ciència)
Doxa(opinió)
Món
intel·ligible
Mónsensible
PAIDEIA

Plató relaciona els diferents graus d’ésser que hi ha i estableix així una paral·lelisme entre
els nivells ontològics (de l’ésser) i epistemològics (del coneixement).
El segon grau de coneixement és el de la raó, el de l’episteme; però també dividit en dos
nivells:
2.1 Diànoia, la raó discursiva, una raó que no ve de cop, que s’ha de deduir, encara no és el
coneixement perfecte; fent servir hipòtesis.
2.2 Noesis o raó intuïtiva. Aquesta és la ciència que té per objecte les idees, els models de
les coses. Màxim grau de coneixement (filòsof).

LA TEORIA DE LES IDEES.
El mite de la caverna
(República, VII)
Text a filoinfanta

Què és la realitat? : El Mite de la Caverna
Simbologia◦ :
La1. caverna representa el món sensible, i les ombres són
les les coses materials
Els2. presoners representen l’home encadenat al món
material i als desigs del cos, creient que només existeix la
realitat que percep amb els sentits
El3. món exterior a la caverna representa el món de les
Idees
El4. Sol representa la idea del Bé. Relació Bé / Sol: el Sol
dóna la vida en el món material. La idea de Bé dóna sentit
a totes les Idees.
El5. presoner que s’escapa representa el filòsof (Sòcrates),
que ha pogut deslliurar la seva ànima de les cadenes del
cos i contempla la vertadera realitat: les idees.
49

L’ espai que representa
el món de les coses
L’ espai que representa
el món de les Idees

Món de
les
Idees
Món
de les
coses

El missatge central del mite de
la caverna és que els humans
estem mancats de
coneixements però existeix la
possibilitat de superar
aquesta situació a través de
l’educació (paideia).

En el fons més profund de
la cova hi ha uns
presoners que tant sols
veuen la paret final i
observen “ombres”. No
poden parlar entre ells.
Els presoners som els
humans (ignorància i
confusió)
Les ombres
representen allò que
la gent pren com a
real

1) Els presoners prefereixen
no sortir de la cova, però
si algú decideix sortir
haurà de fer un esforç
enorme. Aquest esforç = la
duresa de la investigació i
de la millora personal.
2) Sortir de la cova equival a
“veure” les Idees (= adonar-
se de la realitat). Provoca un
gran impacte.

Els objectes que hi
ha fora de la cova
són ...
Aquells que han
aconseguit sortir
són ...
I tenen la
obligació de ...
El Sol representa la
Idea ...
El foc de
l’ interior
de la cova
simbolitza
el Sol La mort de
l’alliberat... El
destí socràtic
de la veritable
filosofia.

Al·legoria de la caverna
Caverna (foc)
(ombres)
presoners
alliberat
Ascens al món
exterior
Món exterior
Sol
59

Al·legoria de la caverna
Caverna (foc)
(ombres)
Món sensible (sol)
(éssers perceptibles)
presoners Éssers humans (“nosaltres”)
alliberat filòsof
Ascens al món
exterior
L’ànima vers el
coneixement
Món exterior Món de les idees (kosmos
noetos)
Sol Idea del Bé-en-si
60

PLATÓ. Al·legoria de la caverna
el mite la interpretació
facultats
cognitives
tipus
de saber
tipus
de realitat
l’ésser
humà
interior de la
caverna
exterior de la
caverna
11/7/2017 Plató 61

facultats
cognitives
tipus
de saber
tipus
de realitat
l’ésser
humà
interior de la
caverna Sentits
exterior de la
caverna Raó
11/7/2017 Plató 62

facultats
cognitives
tipus
de saber
tipus
de realitat
l’ésser
humà
interior de la
caverna Sentits
Opinió
saber
particular
contingent
exterior de la
caverna Raó
Veritat
saber
universal
necessari
11/7/2017 Plató 63

facultats
cognitives
tipus
de saber
tipus
de realitat
l’ésser
humà
interior de la
caverna Sentits
Opinió
saber
particular
contingent
Aparença
material
i canviant
exterior de la
caverna Raó
Veritat
saber
universal
necessari
Realitat
immaterial
i eterna
11/7/2017 Plató 64

facultats
cognitives
tipus
de saber
tipus
de realitat
l’ésser
humà
interior de la
caverna Sentits
Opinió
saber
particular
contingent
Aparença
material
i canviant
Cos
exterior de la
caverna Raó
Veritat
saber
universal
necessari
Realitat
immaterial
i eterna
Ànima
11/7/2017 Plató 65

Dialèctica ascendent: Mite de la Caverna
66

Recordem el trets més importants del pensament de Plató
oRacionalisme
o Cal confiar més en la reflexió que en la observació sensorial.
oUniversalisme
o existeixen Idees de valor universal i indiscutible.
oIntel·lectualisme ètic
o El coneixement de les idees ens condueix al Bé (idea máxima).
oIdealisme
o És més important el món de les Idees que el de les coses.

Penseu les paraules oposades a la dreta
Universalisme
Optimisme intel·lectual
Idealisme
Racionalisme

Universalisme Relativisme
Optimisme intel·lectual
Idealisme
Racionalisme

Optimisme intel·lectual Escepticisme
Idealisme
Racionalisme

Idealisme Materialisme
Racionalisme

Idealisme Materialisme
Racionalisme Empirisme

Com s’arriba a les Idees?
1. Reminiscència
2. Dialèctica
3. Purificació
4. Amor
74

1. Reminiscència o Anamnesis
En el Menó, Plató ens diu que “conèixer és recordar” el que l’ànima
posseeix de forma innata, degut a la seva vida anterior:
Perquè estant íntimament connexes entre elles les parts de la naturalesa i havent
après l’ànima totes les coses, res no impedeix que, recordant una sola cosa (els
homes en diuen aprendre), hom retrobi totes les altres, si és coratjós i no es cansa
de cercar. Cercar i aprendre no són, al cap i a la fi, res més que recordar
(anamnesis).
Menó, 8d (adaptat)
- En el Menó: demostració a través de l’episodi de l’esclau de Menó.
- Preexistència del coneixement.
- Ànima com a recipient de la memòria. (Fedó 72 d)
75

PLATÓ: “CONÈIXER ÉS RECORDAR”
MÓN
INTEL·LIGIBLE
MÓN
SENSIBLE
CONTEMPLADES
INTEL·LECTUALMENT
CAÍGUDA
UNIÓ AMB EL
COS
OBLIT
COPIADES
PEL
*DEMIÜRG
EN LA
MATÈRIA
PERCEBUDES
PROCÉS DE CONEIXEMENT SEGONS LA DOCTRINA DE
L’ANÀMNESIS o REMINISCÈNCIA
ÀNIMA Idees
Coses
Ànima
Cos
RECORD
ANÀMNESIS
*Demiürg artesà que a partir dels models del món intel·ligible ell mateix modela els objectes del món sensible. La seva funció és ordenar, posar
ordre en el caos i construir un tot harmoniós però a la vegada imperfecte perquè ve donat pels límits de la matèria. En conclusió, Plató argumenta
que el món sensible és la imatge material i imperfecte del món intel·ligible. (al diàleg Timeu)

2. La Dialèctica
Paral·lelisme entre ontologia i epistemologia. Plató estableix graus de coneixement.
◦ La dialèctica: és un procés intel·lectual per arribar a les idees.
◦ Vessant ascendent (sinagogué): : de les coses a les idees
◦ És un mètode d’ascens del sensible a l'intel·ligible. Fa servir operacions com la
“divisió” i la “composició”. Així permet passar de la multiplicitat a la unitat i
mostrar aquesta com el fonament d’aquella.
◦ Vessant descendent (diàiresi) : de les idees a les coses sense l’experiència.
◦ És la via lògica i racional: per un procés de deducció l’ànima descobreix les
veritats matemàtiques i universals (Idees) que ordenen la realitat física, en un
primer moment, obrint-se pas a l’episteme a través de la captació de les idees
(intuïció intel·lectual).
77

Dialèctica
La dialèctica
Ascendent (sinagogué): Procés
racional que condueix a la ment
humana des dels conceptes relatius
i particulars a les idees absolutes
mitjançant la conciliació
d’arguments oposats.
Descendent (diàiresi): Visió
sintètica de la realitat de les coses
a la llum de les idees absolutes en
l’estat de la noesi o coneixement
intuïtiu (sinopsis).

Rep. LLIBRE VII (531d-532d)
-“Aleshores, oh Glaucó!” –vaig dir- no és aquesta la melodia mateixa que la dialèctica executa?,
la qual, tot i ser intel·ligible, és imitada per la facultat de la vista de la qual dèiem que intentava
mirar primer els animals i després als mateixos astres i per fi el mateix sol. Igualment, quan un es
val de la dialèctica per a intentar dirigir-se, amb ajuda de la raó i sense intervenció dels sentits,
cap a allò que és cada cosa en si i no hi desisteix fins a arribar a allò que és el bé en si amb la sola
ajuda de la intel.ligència, aleshores accedeix al terme mateix de l’intel.ligible, de la mateixa
manera que (el presoner) arribà al terme del visible.”
-“Exactament” –digué.
-“I què?, no és aquest viatge el que anomenes dialèctica?”
-“Com no?”
-“I alliberar-se de les cadenes” –vaig dir jo- “i girar-se de les ombres cap a les imatges i el foc i
ascendir des de la cova fins al lloc il.luminat pel sol i no poder mirar-hi encara els animals ni les
plantes ni la llum solar, sinó només els divins reflexos que es veuen en les aigües i les ombres
dels éssers reals, tot i que ja no ombres d’imatges projectades per una altra llum que,
comparada amb la del sol, és també una imatge, heus ací l’eficàcia de les ciències que hem
enumerat, les quals eleven la millor part de l’ànima cap a la contemplació del millor dels éssers,
de la mateixa manera que abans alçava la part més perspicaç del cos a la contemplació del més
lluminós que hi ha en el món material i visible”.

3. A través de la Purificació
En el Fedó, Plató ens descriu la filosofia com a
preparació moral per a la mort, la qual s’ha de
percebre com el retorn definitiu de l’ànima al món
de les Idees.
81

4. A través de l’Amor (Eros): força que ens impulsa cap al bé, motor
de la dialèctica (camí) ascendent. Conèixer és estimar les idees.
Hi ha dos tipus d’amor:
◦ L’amor als cossos; no és autèntic, perquè el cos pertany al món
sensible (degradat i inferior)
◦ L’amor de l'ànima: amor superior, és l’amor a les Idees belles.
◦ Les coses sensibles belles ens desperten l’amor o desig de la
bellesa autèntica (la idea de bellesa).
82
Al diàleg del Banquet es presenta el procés
ascendent de l'amor: comencem estimant
els cossos bells, després es passa de l'amor
dels cossos a l'amor a les ànimes, i
finalment de l'amor a les ànimes a l'amor a
les Idees

Relació de les idees i les coses
Participació (méthexis): les coses
participen en diferents graus de
les idees. (en aquest sentit, les coses
tendeixen a semblar-se a les Idees o
Formes)
Imitació (mimesis): les coses
imiten les idees en tant que són
copies imperfectes d‘elles. (en
aquest sentit, les coses es
diferencien de les Idees o Formes)
Relació de
les Idees i
les coses
“Plató distingeix els termes [mimesis i méthexis], utilitzant
mimesis per l’art i la poesia que, per ell, imiten les coses. La
méthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixes
participen de les idees, com l’artesà que fabrica objectes
que participaran més o menys en la idea preconcebuda.”
Patrick Chatelion Counet
Participació i imitació

Idees Objectes
Models
Arquetips
Essències
Immutables
Eternes
Intel·ligibles
Realitats en si
Universals
Úniques

Idees Objectes materials
Models Còpies
Arquetips Exemples
Essències Aparences
Immutables Canviants
Eternes Efímeres
Intel·ligibles Perceptibles
Realitats en si Realitats “participades”
Universals Contingents / particulars
Úniques Diverses

ANTROPOLOGIA
Dualisme antropològic

Antropologia
◦ Ésser humà: unió accidental de cos i ànima
◦ DUALISME antropològic: l’ésser humà és un compost de
dues substàncies: cos (matèria) i ànima (immaterial, propera
a les Idees i preexistent al cos).
◦ Si conèixer és re-conèixer o recordar; és necessari que
l’ànima hagi conegut prèviament el món de les idees abans
d’encarnar-se en un cos. Plató accepta les teories
pitagòriques sobre la reencarnació de l’ànima o
metempsicosis.
◦ Plató accepta que l’ànima posseeix potències passionals i
emotives, així com la racional.
◦ El coneixement té caràcter espiritual: procés de purificació
de l'ànima, alliberament de la presó del cos.
87

Antropologia
Per explicar la relació entre l◦ ’ànima i el coneixement,
Plató utilitza el mite del Carruatge Alat o de la biga
alada:
“Les ànimes són eternes, i viuen al món intel·ligible,
contemplant les idees. Les ànimes marxen en
processó cada una a dalt d'un carruatge, tirat per un
auriga (pilot), amb un cavall dòcil i un cavall rebel. De
sobte el cavall rebel es desboca, surt del camí i
malgrat els esforços del genet cau al món sensible”.
88

Plató:
Mite del
Carruatge Alat
(Diàleg Fedre)
89

Les tres forces de l’ànima
◦Disposicions del cavalls i l’auriga.
Les potències de l’ànima:
◦ Cavall bo i assenyat  ànima irascible
◦ Cavall rebel  ànima concupiscible
◦ Auriga  seny, raó ànima racional
11/7/2017 90

◦ La tendència racional és la que
impulsa l´ànima a retornar al món
espiritual del qual és originària.
◦ La tendència irascible indueix
l´ànima a posar en pràctica accions
temeràries, fina al punt de posar
en perill la pròpia existència.
◦ La tendència apetitiva està lligada
a les activitats reproductives,
fisiològiques i productives de
l´existència humana.
Ànima racional prudència
Ànima irascible fortalesa
Ànima apetitiva temprança
Aquestes tres tendències són
anomenades ànimes, a cada ànima li
correspon un tipus de virtut diferent:
Les tres forces de l’ànima

Mite de la biga alada
◦ Sòc. “Els cavalls i aurigues del déus són
bells i bons (kalós kaí agathós), però els
dels altres presenten una mescla. Pel que
fa a nosaltres, en primer lloc, el conductor
mena una biga; dels cavalls un és bell i bo i
és fill d’altres iguals; l’altre és contrari i fill
de pares també oposats. O sigui que
conduir-nos a nosaltres és cosa
necessàriament dura i difícil.” (246 b-c)
◦ (...)”L’ànima si és perfecta i alada, vola per
les altures i governa tot l’univers (uránon).”
(246 c)
11/7/2017 92

◦ Sòcrates es planteja la causa de la pèrdua
de les ales.
◦ Les ales s’alimenten del que és diví i
volen més enllà dels cels cap a
l’hyperuranion on es poden contemplar
les idees en si (247 c-e) (Text fonamental
de la teoria de les idees.) Aquesta és la
vida del déus i la de les que han pogut
acostar-se al seguici dels déus. Després
d’aquest viatge torna a les parts baixes
del cel i dóna de menjar ambrosia i
nèctar per beure als cavalls. Aquesta és
la vida dels déus però la de les altres
ànimes...
11/7/2017 93

Llei Adrastea
◦ Dificultats per a les ànimes (248 a-d)
Quan perden de vista el “bosc de la
veritat” (aletheias idein) , s’alimenten de
l’opinió (doxa). Però l’aliment per a les
ales només es troba en aquesta
esplanada. Així hi ha una llei que governa
(Adrastea) qui hagi aconseguit seguir un
déu i contemplar alguna veritat roman
per a la volta següent, però quan una
ànima no se’n surt perd les ales i cau a
terra (248 c).
◦ Reencarnació (tesis òrficopitagòriques)
11/7/2017 94

Antropologia
◦ Les ànimes virtuoses tornaran després de la prova
terrenal al món hiperurani.
◦ Les no virtuoses, transmigraran de cos en cos, fins
que assoleixin la necessària regeneració moral.
95

◦ Aquestes ànimes seran implantades seguint un ordre de
naixement:
◦ 1a gènesi filòsof, l’inspirat per les Muses o l’amic de
la bellesa
◦ 2a gènesi rei legítim, guerrer o amb dots de
comandament
◦ 3a. gènesi polític, bon administrador
◦ 4a. gènesi amic de les fatigues corporals, metge
◦ 5a gènesi home profètic, o dedicat als misteris
◦ 6a gènesi poeta o amic de la imitació
◦ 7a. gènesi Pagès o artesà
◦ 8a. gènesi sofista o demagog
◦ 9a. gènesi tirà
◦ L’ànima que no ha vist mai la veritat no pot adoptar una
forma humana.
11/7/2017 96

Correlació entre teoria del coneixement i de l’ànima
◦ La justícia és la virtut de l’ànima i consisteix en aconseguir l’equilibri entre les tres
parts de l’ànima gràcies a la prudència i orientació de l’ànima racional. Aquest
equilibri és l’harmonia de l’ànima.
◦ Això és el que Plató demostrarà a la República.

TEORIA POLÍTICA
Filòsofs-reis

Introducció a la teoria política
Introducció a la filosofia política de Plató: Luís Racionero (àudio)
Carta VII (324 b) "Quan era jove em delia…vaig acabar amb una mena de
rodament de cap“
1. Impuls inicial vers la dedicació política
2. Diagnòstic de la ciutat malalta (1):
◦ a) interrupció de la traditio "la ciutat ja no és regida per les tradicions i els costums dels
nostres pares"
◦ b) impossibilitat de la innovatio "era impossible trobar-ne fàcilment de nous" i
◦ c) mania legisladora: les lleis, que es multiplicaven, "s'anaven corrompent".
3. Desventures de la ciutat: crítica dels falsos polítics 493 a-c Rep.
4. Consideració de la dificultat d'introduir la orthotés o rectitudo a la
ciutat
5. Establiment de la necessitat d'actuar a la ciutat junt amb amics (philia) i
companys dignes de confiança, és a dir, des d'una comunitat-pilot.
Filòsof, salvador del col·lectiu, ta koinà sósei, Rep. 497 a
[1] Sales, J. (1992) p. 104-5
99

Intel·lectualisme polític
Intel·lectualisme moral
◦ Sòcrates
◦ Només és virtuós i es comporta
correctament qui coneix la virtut, el bé.
Intel·lectualisme polític
◦ Plató
◦ Només pot governar amb justícia qui
coneix la justícia.
Amb la filosofia com a fonament del poder polític, el ciutadà quedà en
disposició d´aconseguir allò que la sofística no pogué donar-li: la veritable
perfecció moral.
Plató presentà la seva filosofia com el remei que podia salvar la ciutat.
La filosofia platònica neix com a resposta a la crisi moral i
política que vivia la polis grega.

República Llibre II
◦ Adimant manté les tesis de Trasímac (superioritat de la injustícia sobre la
justícia) i repta Sòcrates a defensar l’argument contrari, és a dir, que és
superior la justícia a la injustícia.
◦ Adimant: anell de Giges, l’observança de la justícia ve només de la incapacitat
de ser justos. (359b-360d)

L’anell de Giges
Si tinguéssim dos anells de Giges com aquest i dotéssim d'ells tant al just com
a l'injust, pensa Glaucó, no els podríem reconèixer perquè no hi ha ningú tan
ferm en les seves conviccions que es resistís a fer ús d'aquests poders, cosa
que li fa concloure que
"qualsevol que pot cometre injustícia sense conseqüències les hi comet, perquè la
injustícia és més avantatjosa que la justícia” (360 d).
Però si es descobreix, aleshores la sort de l'injust serà el turment i la mort.
Conclou doncs que no convé ser just sinó semblar-ho (362 b). Adimant, germà
de Plató, completa el quadre dient que els qui lloen la justícia ho fan per les
recompenses i honors que això comporta i no per ella mateixa.
Es planteja aleshores a Sòcrates el repte de demostrar que la injustícia és el
major del mals i la justícia[1] el major dels béns. Aquesta és la temàtica de la
República.
[1] S'ha proposat traduir el terme dikaiousyne per rectitud, ja que inclou els conceptes socials i morals. Ja que tal i com es
plantegen els termes a la República la pregunta per la justícia equival a la pregunta sobre com cal viure
102

Construcció de la “kallipolis”
◦ Sòcrates agafa el repte i es proposa l’anàlisi de la justícia-
en-si.
◦ L’anàlisi del que és just començarà “amb la lletra grossa”:
la polis justa per després passar a analitzar la lletra petita:
l’individu just. (368d-369d)
◦ Una organització social que es basi en el principi
d'especialització per mitjà d'una educació apropiada (en la
música i la gimnàstica) i per mitjà d'una divisió del treball
d'acord a l'aptitud que té cada individu (on ningú ha de fer
diverses coses alhora).

Origen de la polis
◦ 369b i ss Manca d’autarquia (autosuficiència)
◦ Tres elements necessaris, que configuren la ciutat a partir de l’especialització
del treball:
1. Queviures
2. Habitatge
3. Vestit

Origen de la polis
◦ Bescanvi i moneda per a l’intercanvi intern de béns i serveis.
◦ Ciutat dels porcs (372d): ciutat sana...
◦ “Naixement” de la ciutat opulenta o luxosa: ciutat malalta... Millor per
analitzar com neix la injustícia (372e).
◦ Possibilitat de la guerra en aquest context (373e)  especialització dels
guerrers.

Rep. Llibre II (369b-369e)
“Aleshores,una ciutat neix, pel que crec” –vaig establir jo- “perquè ningú de nosaltres
no és autàrquic, sinó mancat de moltes coses. O creus en algun altre principi que faci
habitar una ciutat?.”
“No, en cap altre.”
“És així, naturalment: cada home n’agafa un altre decara a una necessitat, i un segon
de cara a una altra; mancats de moltes coses, els homes agruparan la gent en un lloc
habitable per fer societat i ajudar-se; a una convivència així l’anomenarem “ciutat”,
no fa?
“No hi ha dubte.”
“I quan algú lliura el que sigui a un altre, si és que li ho lliure, o bé li pren, creu que li
és millor?”
“Certament”
“Au, doncs” –vaig fer jo- “fundem de paraula una ciutat des del seu principi. La
fundaran, em sembla,les nostres necessitats.”

Moral, psicologia i política
◦ Per reinstaurar l´ordre a la ciutat, calia abans la reorganització
moral dels individus que la constituïen, és a dir, una
reestructuració interna dels ciutadans.
◦ Aquesta reorganització interna
prenia com a base una psicologia que
dividia l´ànima en tres potències:
1. potència racional
2. potència irascible
3. potència concupiscible o
apetitiva
Aquesta tipologia suposa una•
evolució en la psicologia platònica
respecte al Fedó. Mentre en
aquest últim diàleg, Plató només
reconeixia en l´ànima una única
tendència, la racional, en la
República i al Fedre, recull a més
altres dues tendències.

Classes socials i paideia
◦ Necessitat de l’educació dels guerrers (phylakes):
◦ Educació dels guerrers (phylakes): música (límit, efeminament) i gimnàstica (límit: la
brutalitat).
◦ desterrats els poetes com Homer en la "Ilíada", que fan veure als déus plorant i barallant-
se entre si i fan que es tingui més por de la mort que de l’esclavitud.
◦ Censura (Novoparla?) dels passatges que transmeten aquests sentiments: eliminació dels
noms terribles o horrorosos: Estígia, Infern, fantasmes...(387c)
◦ Rebuig dels metges (millor, prevenció) i dels jutges (pressuposa el desordre entre
ciutadans).
◦ Governants, guardians o magistrats: tria entre els més valents d’entre els guerrers
són guardians perfectes (“teleous phylakes”).
◦ Mentida útil: mite dels metalls (414,b): “Tots els qui sou a la ciutat sou germans...
però el déu...”
◦ Separació dels guerrers i guardians de la resta de productors.
◦ Forma de vida comunitària: sense propietat privada (416e) i seran alimentats pels
productors.  en cas contrari, ruïna per a la ciutat. (417b)

Per dur a terme aquest propòsit caldria inventar una mentida útil per tal de
convèncer els governants, o almenys la resta de ciutadans: Caldrà persuadir
els governants i els guerrers que l'educació que han rebut ha estat un
somni i que tots ells han sorgit de la terra-mare i, per tant, són tots
germans. Però els déus a uns els van fer:
d'or (governants)
plata (guerrers, auxiliars) i
bronze i ferro per a la resta de pagesos i artesans
De qualsevol pot néixer un fill d'or d'un pare de plata o un de plata d'un
pare d'or.
No hi ha d'haver compassió, cal que els governants vigilin la composició de
les ànimes dels que han de governar la ciutat perquè l'oracle diu que la
ciutat serà destruïda quan la ciutat la vigili un guardià de ferro o de bronze.
<En total oposició al mite de Prometeu del Protàgores, que fonamenta la igualtat de tots els éssers
humans (democràcia)>
110
MITE DELS METALLS

PLATÓ:
TEORIA POLÍTICA
◦ Plató no defensa la igualtat o isonomia formal dels
ciutadans(democràcia) sinó la igualtat de possibilitats en base
als mèrits de capacitat intel·lectual (paideia).
◦ Crítica a la democràcia com a un sistema degenerat, degradat,
que atén la majoria enfront de l’excel·lència.
◦ En realitat, Plató defensa una isonomia qualitativa fundada en
el poder del logos-raó (ciència) que no pugui ser “manipulada”
des del “poder de la paraula” (opinió).
111

Funcions dels governants o magistrats:
normes sobre riquesa i la pobresa.
Adimant planteja si seran feliços els guardians, Sòcrates respon:
 “No fundem una ciutat perquè hi hagi una sola classe extraordinàriament feliç,
sinó perquè volem que ho sigui al màxim tota la ciutat.” (420c)
Les ciutats que no s ’estructuren a partir d’aquests criteris són, en realitat,
ciutats dividides: entre rics i pobres, enemics entre si. Els guardians-
governants han de vetllar per mantenir la ciutat com un tot i que no sorgeixin
escissions.422d-423b
Les normes han d ’estar basades en l’educació i no en normes externes o lleis.
(423b-e)
Es descriuen les característiques de la ciutat dissenyada (kallipolis): (427e)
Sàvia
Coratjosa
 Temperada i, per tant,
Justa

PAIDEIA
◦ L’educació és el sistema que serveix
per decidir qui pertany a cada
classe.
◦ Tots els ciutadans i ciutadanes
lliures són educats junts, primer
amb Gimnàstica i Música, després
amb Matemàtiques simples i més
difícils més tard. Els qui passen
arriben a entrar a l’exèrcit i
segueixen amb assumptes
d’estratègia i Matemàtiques.
Finalment, la Dialèctica per saber si
arriben a les Idees.

Filòsofs-reis
Llevat que els filòsofs regnin en els Estats, o els qui ara són anomenats
reis i governants filosofin de manera genuïna i adequada, i que
coincideixin en una mateixa persona el poder polític i la filosofia, i
que es prohibeixi rigorosament que marxin separadament per cada
un d'aquests camins les múltiples natures que actualment ho fan així,
no hi haurà, estimat Glaucó, fi dels mals per als Estats ni tampoc, em
sembla, per al gènere humà; tampoc abans d'això no es produirà,
en la mesura del possible, ni veurà la llum del sol, l'organització
política que acabem ara de descriure verbalment. Això és el que des
de fa una estona vacil.lo a dir, perquè veia que era una manera de
parlar paradoxal; i és difícil d'advertir que no hi ha cap més manera
d'esser feliç, tant en la vida privada com en la pública". (Rep. 473 d-e).
114

FORMACIÓ EDAT CLASSE SOCIAL PART
DIALÈCTICA
MATÈRIES OBJECTIUS
EDUCACIÓ
GENERAL
CARÀCTER FINS ALS 20
ANYS
TOTES LES
CLASSES
SOCIALS
1 i 2 MÚSICA
Formació de la
part sensible de
l´ànima
EDUCACIÓ
FÍSICA
Formació de la
part irascible de
l´ànima: disciplina
corporal, higiene i
dieta saludable
EDUCACIÓ
SUPERIOR
INTEL·LIGÈNCIA
20 –30
anys
GUARDIANS
3 MATEMÀTIQUES Preparació per
a la Dialèctica
30-35
anys
3
DIALÈCTICA
Preparació per
a la
contemplació
de la idea de
Bé
35 anys 4 Contemplació
de la idea de
Bé
A partir
dels 35
anys
5 Preparació per
al retorn al fons
de la caverna.
Servei al
col·lectiu
50 anys Només aquells
guardians que
han
sobreviscut i
han destacat
en la seva
tasca socials i
filosòfica
5
Guiar a la
societat segons
el model de la
idea de Bé
(transformar-la,
millorar-la,
moralitzar-la)

Aspectes destacables
Alguns dels trets característics són:
◦ la igualtat en l’educació dels homes i de les dones, (veure text)
◦ la vida comunitària, la comunitat de béns i de dones i la consegüent
desaparició de la família,
◦ normes eugenèsiques.
116

[540c]
-Que bells que són, oh Sòcrates – digué -, els
governants que com un escultor has modelat.
-I les governantes, Glaucó – vaig dir -, perquè no
cregues que tot el que he dit es referia més als homes
que a aquelles d´entre les dones que estiguen
suficientment dotades.
- És just – digué –, perquè vam establir que tot havia
de ser igual i comú entre elles i els homes[1].
[1] República V 451c.
117

Anàlisi de les virtuts de la kallipolis
◦ Els governants-prudents i savis (escassos en nombre) es fonamentaran
sobre l’educació (episteme)
◦ Coratjosa a través dels guerrers (429e-430b) símil dels destenyits. Ni el
dolor, ni la por ni la passió poden davant l’ànima coratjosa ben
entrenada (igual que una roba ben tintada no es descoloreix ni amb
sosa).
◦ Temperada (temprança – sophrosyne) domini de les passions “ser amo
de si mateix”).” s’estén per tota la ciutat” (432a)
◦ On és, doncs, la justícia? “Fer cadascú el que li pertoca.” (433b). Per
tant, la injustícia (ruïna de la ciutat) implica el bescanvi de funcions
entre les classes socials. (434b)

Rep. LLIBRE IV (429c-430b)
“Això mateix” –vaig dir-li jo- “suposa tant com puguis que ho fèiem nosaltres
quan seleccionàvem els soldats i els formàvem en música i en gimnàstica: no et
creguis que ens enginyéssim per altra cosa que no fos que ells rebessin i obeïssin
les lleis en condicions òptimes, com si fos una tintura, perquè la creença enells
esdevingués sòlida no solament en els temes importants sinó també en els
altres, això gràcies a posseir una naturalesa i una instrucció escaients, perquè no
destenyissin la tintura aquests lleixius de tant poder de destenyir, vull dir els
plaers més aptes que qualsevol cosa a fer-ho, o que qualsevol cendra, o també
el dolor, la por, la passió. Una força tal, conservativa per una opinió recta en tot i
justa, tant en els temes importants com en els lleus, estableixo que és el coratge,
i l’anomeno així suposant que tu no diguis el contrari.”

PLATÓ:
TEORIA POLÍTICA
◦ L’alternativa a la crisi de la polis és el/s filòsof/s-rei/s, unió del saber més el
poder: només qui coneix la idea de bé pot posar-la en pràctica
(intel·lectualisme ètic).
◦ Es tracta d’una educació (paideia) diferent de la sofística. Cal treballar les arts
que porten al coneixement del Bé, a través de la dialèctica.
121

Isomorfisme polis-individu
(anàlisi de la “lletra petita”)
◦ Aplicació dels principis de justícia analitzats des de la polis
justa (“lletra grossa”) a l’individu just (“lletra petita”).
◦ Parts (funcions, potències) de l’ànima:
◦ Racional, capaç del càlcul
◦ Irracional o concupiscible, lligada als plaers i satisfaccions.
◦ Irascible, lluita contra les passions (440a – exemple dels cadàvers)
◦ Isomorfisme polis-ànima (411c-412d)
◦ Plató descriu la injustícia a l’ànima (444b)
◦ Formes justes de Constitució política: monarquia (governa
un savi) o aristocràcia (governa més d’un).

Isomorfisme entre polis i ànima
ARTICULACIÓ A TRAVÉS DE LA “PAIDEIA” (EDUCACIÓ)
POLIS - CLASSE
SOCIAL
FUNCIÓ SOCIAL VIRTUT
(polis/individu)
FUNCIÓ DE
L’ÀNIMA
GOVERNANTS Legislar
(governar)
Prudència
(saviesa)
RACIONAL
GUERRERS Defensar la
polis
Coratge IRASCIBLE
PRODUCTORS Produir Temprança/
moderació
CONCUPISCI
BLE
123
ÀNIMA JUSTAPOLIS JUSTA
L’individu és just de la mateixa forma que la polis és justa

Justícia
“dikaiosyne”:
Sorgeix de l’harmonia de
les parts:
*classes socials (polis)
*parts de l’anima (individu)
Classe social Virtut Ànima Situació
governants
arkhontai
prudència
phrónesis. Bon judici en les
relacions a l'interior de la
ciutat i en les relacions
entre ciutats
intel·lectiva/racional
to logistikon
439 d
cap
raó (Timeu 69
b-72b)
guerrers
epikouroi
philakes
fortalesa
andreia. opinió justa de les
coses que cal témer i de
les que són temibles.
irascible
to epithymetikon
439 d
pit
energia
productors
demiourgoi
temprança,moderació
sophrosyne. S'estén per tots
els ciutadans. Domini de
si mateix i de les passions
concupiscible
to thymoeides
441 a
ventre
desig

Rep. LLIBRE IV (441c-442c)
“Vet aquí doncs” –vaig dir jo- “que encara que amb dificultats hem arribat a terme, hem
arribat raonablement a la conclusió que les diverses parts que hi ha a la ciutat també són a
l’ànima de cada individu, i en el mateix nombre.”
“Sí, hi són.”
“Per tant, no serà ja forçós, certament, que si quelcom determinat fa la ciutat sàvia, l’individu
també ho sigui, i pel mateix?”
“Naturalment, ho serà.”
“I això que fa a l’individu coratjós fins a tal punt, això mateix fa la ciutat coratjosa fins al
mateix punt, i que individu i ciutat tinguin així totes les altres coses pel que fa a la virtut?”
“Forçosament.”
“I em penso, Glaucó, que direm que un home és just de la mateixa manera que la ciutat era
justa.”
“També això és totalment indiscutible.”
“I no hem oblidat de cap manera allò, que la ciutat era justa perquè, de les tres menes de
gent que té, cadascuna d’elles fa el que li pertoca.”
“No crec pas que no hàgim oblidat” –digué.
“De tota manera cal no oblidar que cadascú de nosaltres serà just i farà el que li pertoqui
només si cadascuna de les seves parts individuals fa el que licorrespon.”
“Certament, cal no oblidar-ho.”

“Politeia”
Aspectes bàsics de la teoria política de Plató a la República
◦ NATURALISME : en quant a l'origen de la societat i pel que fa a
l'especialització o divisió natural de les classes socials en
relació a la seva funció dintre de la societat. (Contra la visió
contractualista dels sofistes)
◦ TECNIFICACIÓ de la política: el polític és un especialista, sorgit
de la paideia.
◦ PAIDEIA : vertebració de la societat a través de l'educació, la
qual pot contrarestar la manca de lleis coactives.
◦ ORGANICISME: importància del tot per sobre de les parts; és
el que permet la comparació entre l'ànima individual i la polis (i
encara més enllà amb el món com un tot --kosmos--) Així, igual
que el cos sa, l'estat organitzat i feliç no necessita lleis (metges)
per ordenar-se.
◦ HISTORICISME: règims polítics en procés de degeneració. Cicle
a què estan sotmès tot el món de l'esdevenir.
127

Règims polítics (de més a menys perfecció):
Monarquia/Aristocràcia1. (aristós, el millor i cratos, poder)
govern dels millors. Està dirigida per filòsofs-reis.
Aristocràcia intel·lectual
Timocràcia2. (Timos, valor) govern dels militars. És un govern
massa violent. Els guerrers volen governar la ciutat com si es
tractés d’una caserna.
Oligarquia3. (Oligos, pocs) Govern de la minoria de ciutadans
rics i influents a la ciutat.
Democràcia4. (demos, poble). El poder del poble, entès com
igualtat formal davant la llei. Era el model de Pèricles. És un
règim d’opinió pública.
Tirania5. o dictadura és el govern més injust, conseqüència de
la degradació de la democràcia. No hi ha cap virtut ni cap llei,
només la voluntat del tirà que només defensa els propis
interessos.
128

Les formes de govern
◦ MONARQUIA O ARISTOCRÀCIA
◦ TIMOCRÀCIA
◦ OLIGARQUIA
◦ DEMOCRÀCIA
◦ TIRANIA
FORMESDECADENTS
DEGOVERN

Crítica a la teoria platònica de la República
El desplegament de la teoria política de Plató és més que una
tasca utòpica una d'enginyeria social (segons critica Karl Popper
(s.XX) a “La societat oberta i els seus enemics”).
130

131
Però a vosaltres us hem format tant per a vosaltres mateixos com per
a la resta de l'Estat, per a ésser conductors i reis dels eixams, us hem
educat millor i més completament que als altres, i més capaços de
participar tant en la filosofia com en la política. Cada un al seu torn, per
consegüent, heu de davallar vers l'estatge comú dels altres i habituar-
vos a contemplar les tenebres; car, un cop habituats, veureu mil
vegades millor les coses d'allí i coneixereu cada una de les imatges i de
què són imatges, ja que vosaltres haureu vist abans la veritat pel que fa a
les coses belles, justes i bones. I així l'Estat habitarà en la vigília per a
nosaltres i per a vosaltres, no en el somni, com passa actualment en la
majoria dels Estats, on competeixen entre ells com entre ombres i
disputen entorn del govern, com si fos quelcom de gran valor. Però el
cert és que l'Estat en el qual menys anhelen de governar els qui han de
fer-ho és forçosament el millor i el més allunyat de dissensions, i el
contrari cal dir del que tingui els governants contraris a això.“
(Rep. 520 b-d).

LA TEORIA COSMOLÒGICA
◦ En un principi només existia:
a) una massa material caòtica, formada per la totalitat dels quatre
elements: terra, aigua, aire i foc.
b) el Món de les idees
c) el Demiürg
d) l’espai buit.
◦ Explicació teleològica: el Demiürg fa el cosmos a partir de
la massa material tot contemplant el model de les idees.
El temps es crea amb el cosmos, no existia abans.
◦ El cosmos és esfèric: la terra al centre, els planetes i les
estrelles fixes. Es mou sobre harmonies musicals i
proporcions numèriques.

- I no és una gran precaució que no tasten la dialèctica quan encara siguen joves? [539
b] Perquè deus haver observat que, quan els adolescents han tastat per primera
vegada els arguments, seń serveixen com dún joc, els usen sempre per a contradir
i, a imitació de qui els confonen, ells, al seu torn, refuten dáltres i gaudeixen com a
cadells estirant i mossegant verbalment a qui se´ls apropa.
- Sí, gaudeixen sobre manera – digué.
- I quan ja han refutat molts i han sofert també moltes refutacions, cauen
ràpidament en la [c] incredulitat de tot allò en què abans creien i, aleshores,
desacrediten davant els altres, no només a ells mateixos, sinó també tot el que es
refereix a la filosofia.
- Molt cert – digué.
- En canvi – vaig dir jo – un adult no voldrà acompanyar-los en eixa bogeria, i imitarà
més bé els que volen discutir per a investigar la veritat que a qui per divertir-se fa
un joc de la contradicció; i dáquesta manera, no només es comportarà ell amb
mesura sinó que convertirà la [d] seua ocupació de menyspreable en respectable.
- Exactament – digué.
- I no hem dit tot açò per precaució, que els que participen en la dialèctica siguen de
naturalesa prudent i ferma, de manera que no es puga dedicar-s´hi el primer
nouvingut inepte?
- És cert – digué.
140
Pàg. 19, traducció X. Renau

Vocabulari de Plató
141
Al·legoria•
Ànima (psiqué)•
Bé (agathón)•
Ciutat (polis)•
Dianoia•
Coneixement intel·ligible•
Coneixement sensible•
Creença (pistis)•
Dialèctica•
Món Sensible•
Món de les Idees•
• Idea (eidos)
• Imaginació
• Matemàtiques
• Metempsícosi
• Menó
• Mite de la Caverna
• Opinió (doxa)
• Reminiscència
• Ciència (sofia)
• Veritat

11/7/2017 Plató 142
LA VIRTUT (“Menó”)
que es pot
APRENDRE
L’ÀNIMA (“Fedó”)
IMMORTAL
ANÀMNESI
té
FUNCIONS
EL MITE DE LA CAVERNA
MÓN D’IDEES
FONAMENT
DE L’EXISTENT
MÓN SENSIBLE
MUTABLE
ELS SENTITS
simbolitzat per
HOMES ENCADENATS
a
LA DOXA
(OPINIONS)
és
GRAU INFERIOR
DEL CONEIXEMENT
imita
L’ESTAT IDEAL (“La República”)
HOMES ALLIBERATS
per
L‘EROS I
LA DIALÈCTICA
que contemplen
EL BÉEl seu objecte superior és
mitjançant la
EPISTEME
RAÓ
ÀNIM
DESIG
són
GOVERNANTS
GUARDIANS
TREBALLADORS
amb
simbolitzat
per
percebut
per
EXCEL·LÈNCIA
entesa com a analitza
distingeix
FORMES
DE GOVERN
aristocràcia
timocràcia
oligarquia
democràcia
tirania
reflexiona sobre
fonament de
Sòcrates
El pitagorisme
conflueixen en
pretén
Epistemologia
que és
GRAU SUPERIOR
DEL CONEIXEMENT
són
VALORS
morals
estètics
constitueixen la
JUSTÍCIA
fonament de
RECORD
que és
de
és
reencarnant-se per
PURIFICAR-SE
PLATÓ
PRUDÈNCIA
VALOR
MODERACIÓ
VIRTUTS
que són
on exposa
són
és
que
és
és
és
APARENT
IMMUTABLE
és
CLASSES SOCIALS
són
REAL

4_Plató

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à 4_Plató

Similaire à 4_Plató (20)

Plus de filoinfanta

Plus de filoinfanta (20)

Dernier

Dernier (7)

4_Plató