1. Llengua i moviments d'alliberament nacional

2. Factors que possibiliten la preeminència-pervivència lingüística
Durant l'edat mitjana A partir del segle XVIII
Llengua
administrativa
Protecció
jurídica
Presència
de la població Llengua
sobre urbana
el territori Estandarització
Llengua
escrita

3. Elements que propicien la substitució lingüística
Migracions camp-ciutat
Premsa escrita
Servei militar obligatori
Escola obligatòria
Ràdio
Cinema
Migracions d'altres
grups ètnics
TV
Segle XVIII Segle XIX 1900-1930 1930-1960

4. La fortalesa d'una llengua: els seus àmbits d'ús
Espanyol
Ús oficial Irlandès
Català
Ús social Sard
Occità
Ús familiar
Àrees Àrea consolidada Àrea
inconnexes amb perímetre difús delimitada

5. Territorialitat lingüística: llengües en retrocés
El cas del còrnic

6. Territorialitat lingüística: llengües en retrocés
El cas del bretó

7. Territorialitat lingüística: llengües en retrocés
El cas basc

8. Llengua urbana vs llengua rural
El cas gallec
Densitat de població Percentatge de parlants de gallec

9. Transmissió intergeneracional
El flamenc a França: en procés de desaparició
Estudi de Röhrig 1987 Parlants de flamenc Parlants de francès Ambdues llengües
Generació dels avis 38% 36% 26%
Generació dels pares 25% 75% 25%
Generació dels fills 1% 91% 8%
“Una llengua no desapareix perquè els no la saben no l'aprenen, sinó
que desapareix perquè els que la saben deixen de parlar-la.”
Proverbi gal·lès

10. Transmissió intergeneracional
El gal·lès: en procés de recuperació

11. Transmissió intergeneracional
El gal·lès: en procés de recuperació

12. Transmissió intergeneracional
El gal·lès: en procés de recuperació

13. Transmissió intergeneracional
El gal·lès: en procés de recuperació
No hi ha diaris completament en
gal·lès, només setmanaris i
presència puntual del gal·lès en
diaris en anglès.
Hi ha un canal totalment en
gal·lès (SC4) des de 1982 i
programes a la BBC en sistema
opt out des de 1964.
La ràdio pública BBC Cymru
emet íntegrament en gal·lès.
Hi ha cooficialitat en tots els
àmbits de l'administració
El 20% dels escolars estudien en sistema presents a Gal·les de de
d'immersió lingüística. l'aprovació de la Welsh Language
El gal·lès és assignatura obligatòria al llarg Act el 1993.
de tot l'ensenyament.
Tota escola ha de garantir una línia La producció de cinema és molt
d'immersió i una línia bilingüe si els pares minoritària però ha assolit èxits,
així ho demanen. premis i reconeixements.

14. Llengua i moviments d'alliberament nacional
Correlació entre ús social de la llengua i vot nacionalista al País de Gal·les
Parlants de gal·lès per circumscripció

15. Llengua i moviments
d'alliberament nacional
Correlació entre ús social de la llengua
i vot nacionalista a Navarra

16. Llengües simbòliques
El còrnic i el manx
El còrnic desaparegué al segle XVIII i el manx
desaparegué el 1973.
La consciència de pertinença a una comunitat
diferenciada no desaparegué amb la desaparició de
la llengua.
Ambdues llengües han estat recuperades per
parlants adults que les han après com a element
d'identitat.
Amb tot, la recuperació d'aquestes llengües no ha
suposat, especialment en el cas del còrnic, la
possibilitat de recuperar-ne l'ús social quotidià,
restant en un pla cerimonial.
Els moviments d'alliberament nacional, si bé doten a
la llengua d'un contingut altament simbòlic, prioritzen
altres discursos que el de la recuperació lingüística.

17. Llengües sense nació
El cas del franco-provençal
●Una llengua sense nom comú: cap dels seus
parlants l'anomena francoprovençal.
● Una llengua sense reconeixement: tant a
Romandia (Suïssa) com a la Vall d'Aosta (Itàlia), la
llengua oficial i administrativa és el francès
●Una llengua que encara no ha completat el
procés d'estandarització: conviuen diverses
normatives ortogràfiques.
● Un intent fallit als anys 70 i 80 de creació d'una
identitat nacional per a aquest àmbit lingüístic:
Arpitània.
●El moviment nacionalista valdostà defensa la
promoció de la llengua però es manté el francès
com a llengua de cultura escrita.
● El moviment independentista de Savoia només
atén de forma secundària la protecció del
francoprovençal.

18. Conclusions
✔ En les societats contemporànies, la supervivència d'una llengua va lligada a
l'existència d'un seguit de condicionants socials, infrastructures culturals i
reconeixement político-administratiu.
✔ Una llengua és un dels elements fonamentals que construeixen una nació. Tot
i així, la relació entre llengua i nació pot adquirir una àmplia gamma de
matisos, des de la necessitat d'imposar el seu ús fins a un reconeixement
simbòlico-ancestral dins la cultura nacional.
✔ La consciència lingüística -no equiparable a l'ús lingüístic- és un dels puntals
que forneixen un moviment d'alliberament nacional.