2. L’exposició “Les dones i les filosofies” vol reflectir
el pensament de les dones en el món occidental i trencar
amb l’absència femenina en aquest àmbit i també amb
la idea d’una sola filosofia. Utilitzar el plural té una doble
intenció: suggerir la diversitat de dones i de perspectives
filosòfiques.
“Les dones i les filosofies” recull una mostra d’algunes
de les dones que al llarg de la història han fet aportacions
en l’àmbit del pensament i de la reflexió filosòfica i
científica. Això inclou disciplines com l’ètica, la sociologia,
la política, la pedagogia o la psicologia.
S’ha de dir, però, que algunes d’aquestes pensadores foren
també dones d’acció que van voler canviar el món,
van crear escoles, formaren part d’associacions i van
participar en lluites revolucionàries.
L’EXPOSICIÓ RESPON A LA VOLUNTAT DE RESCATAR DE L’OBLIT EL
QUE HA ESTAT IGNORAT SISTEMÀTICAMENT: EL FET QUE LA REFLEXIÓ
FILOSÒFICA HA ESTAT PRACTICADA PER AMBDÓS SEXES.
AIXÍ, HEM FET UN ESFORÇ DE MEMÒRIA AMB UN TRIPLE OBJECTIU:
•FER JUSTÍCIA A LES DONES DEL PASSAT.
•OFERIR MODELS INTEL·LECTUALS A LES DONES DEL PRESENT.
•CORREGIR LA MANCA DE RIGOR CIENTÍFIC DELS CONTINGUTS
PEDAGÒGICS, ELS QUALS PATEIXEN ENCARA UN BIAIX ANDROCÈNTRIC.
3. SABÍEU QUE...
Aspàsia de Milet fou professora de Sòcrates a Gràcies a Clara Campoamor les dones van
l’Atenes del segle v aC? votar per primera vegada el 1933 a la República
Espanyola?
Caterina d'Alexandria va ser durant segles la patrona
de la filosofia? Frederica Montseny va ser la primera dona
ministra de l’Estat espanyol i que, en el seu
La vida monacal va ser una de les poques vies mandat durant el govern republicà, es va
d’accés a la cultura per a les dones? aprovar la llei d’avortament i la de divorci?
Christine de Pizan va ser la primera dona que de María Zambrano va estudiar la relació entre
l’escriptura en va fer una professió i va ser la primera filosofia i poesia?
autora d’una utopia renaixentista l’any 1405?
L’obra de Simone de Beauvoir El segon sexe va
Olympe de Gouges proclamà la Declaració dels Drets ser qualificada en el seu temps d’obra
de la Dona i la Ciutadana l’any 1791 i que va ser pornogràfica?
guillotinada per les seves idees?
Simone Weil va deixar de ser professora de
Passeigs per Londres i Unió obrera, de Flora Tristan, filosofia per viure l’experiència de ser una
estan considerades com a precursores de les obres obrera a la fàbrica Renault?
de Marx i Engels?
ANTOLOGIA DE PENSADORES
1. ASPÀSIA DE MILET (Milet, 470 aC-Atenes, 410 aC)
2. CATERINA D’ALEXANDRIA (Alexandria, 289-307)
3. HIPATIA D’ALEXANDRIA (Alexandria, 370-415)
4. ROSWITA O HROSVITHA (Saxònia, 935-aprox. 975)
5. HELOÏSA DEL PARÀCLIT (París, 1101-Nogent-sur-Marne, 1164)
6. HILDEGARDA DE BINGEN (Bermersheim, 1098- Rupertsberg, 1179)
7. CHRISTINE DE PIZAN (Venècia, 1365-Poissy, 1431)
8. TERESA DE ÁVILA (Àvila, 1515-Alba de Tormes, 1582)
9. MARIE DE GOURNAY (París, 1566-1645)
10. Mme. de SÉVIGNÉ (París, 1626-Grignan, 1696)
11. OLYMPE DE GOUGES (Montauban, 1748-París, 1793)
12. MARY WOLLSTONECRAFT (Londres, 1759-1797)
13. FLORA TRISTAN (París, 1803-Bordeus, 1844)
14. CONCEPCIÓN ARENAL (El Ferrol, 1820-Vigo, 1893)
15. ROSA LUXEMBURG (Zamosc, Polònia, 1871-Berlín, 1919)
16. ROSA SENSAT (El Masnou, 1873-Barcelona 1961)
17. CLARA CAMPOAMOR (Madrid, 1888-Lausanne, 1972)
18. EDITH STEIN (Breslau, 1891-Auswitz, 1942)
19. FREDERICA MONTSENY (Madrid, 1905-Toulouse, 1994)
20. HANNAH ARENDT (Hannover, 1906-Nova York, 1975)
21. MARÍA ZAMBRANO (Vélez-Málaga, 1907-Madrid, 1991)
22. SIMONE DE BEAUVOIR (París, 1908-1986)
23. SIMONE WEIL (París, 1909-Londres, 1943)
24. MARIA AURÈLIA CAPMANY (Barcelona, 1918-1991)
4. Recull de pensaments de les filòsofes “L’objectiu de tota associació política és “Odia el delito y compadece al delincuente.” “La vida sólo precisa de la conciencia de ser vivida “La llibertat és una conquesta a què l’ésser humà MÉS SOBRE ELLES... ALLÒ QUE ENS DIUEN
la conservació dels drets naturals i imprescriptibles Concepción Arenal, Obras completas para constituir la más peligrosa y fantástica aventura arriba per mitjà de l’educació i la cultura.” D’ELLES
“Així, doncs, digues el que veus i el que sents. de la dona i de l’home. Aquests drets són la llibertat, que puede pensarse.” Rosa Sensat, Vers l’escola nova ALONSO, I., y BELINCHÓN, M. 1789-1793 La voz de las mujeres
No a la teva manera, ni a la d’algun altre, sinó segons la propietat, la seguretat i, sobretot, la resistència María Zambrano, Hacia un saber sobre el alma en la revolución francesa. Barcelona: laSal, edicions de
la voluntat d’aquell que sap, veu i disposa totes a l’opressió.” les dones, 1981.
les coses en el secret del seu misteri.” Olympe de Gouges, Declaració dels Drets de la Dona i ALIC, M. El legado de Hipatia. Madrid: Siglo XXI, 1991.
Hildegarda, Scivias, aprèn els camins la Ciutadana, art. II ALCALDE, C. Federica Montseny. Palabra en rojo y negro.
Barcelona: Argos Vergara, 1983.
AUBET, M. J. Rosa Luxemburg y la cuestión nacional.
Barcelona: Anagrama, 1977.
BRUZZESE, M. i MARTINO, G. de. Las Filósofas. Madrid:
Cátedra, 1996.
CIRLOT, V., y GARÍ, B. La mirada interior. Madrid: Martínez
Roca, 1999.
GONZÁLEZ SUÁREZ, A. Aspasia. Madrid: Ediciones del
Orto, 1997.
MIRIBEL, E. de. Edith Stein. Madrid: Taurus, 1956.
PERNAUD, R. Hildegarda de Bingen. Una conciencia inspirada
del s. XII. Barcelona: Paidós, 1998.
RODRÍGUEZ, R. M. Mujeres en la historia del pensamiento.
Barcelona: Anthropos, 1997.
ROSSI, R. Teresa de Ávila. Biografia de una escritora.
Barcelona: Icaria, 1984.
SOLANA DUESO, J. Aspasia de Mileto, testimonios y
discursos. Barcelona: Anthropos, 1994.
SOLSONA I PAIRÓ, N. Mujeres científicas de todos los
tiempos. Madrid:Talasa, 1997.
TOMALIN, C. Vida y muerte de Mary Wollstonecraft.
“Em preguntava quines podien ser les causes i les raons “L’home més oprimit pot oprimir un altre ésser, que “L’absència de pensament és en realitat un factor “No sóc persona que vulgui imposar la meva manera “Cal aclarir que no és vell tothom que
Barcelona: Montesinos,1993.
que impulsaven tants d’homes, clergues o no, a parlar és la seva esposa. La dona és el proletari del mateix important de l’existència humana, estadísticament de viure a totes les dones; ans al contrari, milito té vuitanta anys, ni jove tot el que en té
malament de les dones i a vituperar-ne la conducta, proletari.” el més important de tots, i no només en la conducta per la seva llibertat: llibertat per a la maternitat, quinze. L’actitud pròpia del vell és la
bé de paraula, bé en els seus tractats i els seus escrits Flora Tristan, Unió obrera d’una majoria, sinó en la de tots.” per a l’anticoncepció, per a l’avortament.” mandra davant tota possibilitat de canvi. CINEMA, MÚSICA, TEATRE, CD-ROM
Mª Luisa Bemberg. Yo, la peor de todas, 1990 (pel·lícula
[...] filòsofs, poetes i moralistes -i la llista seria ben llarga-, Hannah Arendt, “Pensar”, a La vida del espíritu Simone de Beauvoir, Resposta a algunes dones L’ordre al preu de la injustícia.
sobre sor Juana Inés de la Cruz).
tots semblen parlar a l’uníson per concloure que la dona i a un home ” Maria Aurèlia Capmany, “Coses
Margarethe von Trotta. Rosa Luxemburg, 1986 (pel·lícula).
és intrínsecament dolenta i inclinada al vici.” de teatre”, a Dia sí, dia no
Else Lidegaard. Trobada amb Simone de Beauvoir, 1983
Christine de Pizan, La ciutat de les dames (documental).
L. Berger i C. Mazea. ...de toda la vida, 1986 (documental
MÉS SUGGERIMENTS ALLÒ QUE DIUEN ELLES MATEIXES... BEAUVOIR, Simone de HELOÏSA Toulouse: Universo, 1950. TERESA DE ÁVILA WOLLSTONECRAFT, Mary sobre anarcosindicalistes espanyoles).
Cercar, investigar noves pistes filosòfiques pot ARENAL, Concepción El segundo sexo. Buenos Aires: Siglo XX, 1989. Cartas de Abelardo y Heloisa. Historia Cent dies de la vida d’una dona. Barcelona: Las fundaciones. Las moradas. Madrid: Edaf, 1970. Vindicación de los derechos de la mujer. Anne-Marie Miéville. Nous sommes tous encore ici, 1997
portar-te a descobrir insospitats enigmes o a La mujer del porvenir. La mujer de su casa. La vejez. Barcelona: Edhasa, 1989. calamitatum. Mallorca: Hesperus, 1997. Galba, 1977. TRISTAN, Flora Madrid: Tribuna feminista, 1977. (pel·lícula sobre Hannah Arendt).
trobar una altra història... Barcelona: Orbis, 1989. CAMPOAMOR, Clara HILDEGARDA DE BINGEN PIZAN, Christine de Peregrinaciones de una paria. Madrid: Istmo, ZAMBRANO, María TV3, Converses (sobre Catalunya). 29-7-91 (entrevista a
S’ha dit que l’actitud filosòfica consisteix El visitador del preso. El voto femenino y yo. Mi pecado mortal. Scivias: Conoce los caminos. Madrid: Trotta, 1999. La ciutat de les dames. Barcelona: Edicions de 1986. Obra reunida. Madrid: Aguilar, 1969. Maria Aurèlia Capmany).
a interrogar-se: Madrid: Asociación de colaboradores con las Barcelona: laSal, edicions de les dones, 1981. LUXEMBURG, Rosa l’Eixample, 1990. Unión obrera. Barcelona: Fontamara, 1977. Algunos lugares de la pintura. Madrid: Hildegarda von Bingen. Ordo virtutum, (música, 1990,
presas, 1991. Sor Juana Inés de la Cruz. Madrid/Gijón: Júcar, La Liga Spartakus. Barcelona: Anagrama, 1976. SENSAT, Rosa WEIL, Simone Espasa Calpe, 1991. en CD) Canticles of ecstasy (música, 1994, en CD).
T’has preguntat per què no es coneixen ARENDT, Hannah 1983. La crisis de la socialdemocracia. Barcelona: Vers l’escola nova. Vic: Eumo, 1996. Reflexiones sobre las causas de la libertad y de la Aristòfanes. Lisístrata, Les Assembleistes (teatre).
les filòsofes? La condición humana. Barcelona: Paidós, 1996. CAPMANY, Maria Aurèlia Anagrama, 1976. STEIN, Edith opresión social. Peter Hacks. Roswitha sueña, 1975 (teatre).
Per què no s’esmenten a les aules? Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Taurus, La dona a Catalunya. MONTSENY, Frederica Estrellas amarillas. Madrid: De espiritualidad, Barcelona: Paidós, 1995. Llinàs, C., Masó, A. Sánchez, M.J., Dones Filòsofes.
Per què no apareixen als llibres de text? 1974. Barcelona: Ed. 62, 1966. Pasión y muerte de los españoles en Francia. 1992. Escrits sobre la guerra. Alzira: Bromera, 1997. Barcelona, ICE, UB, CD-ROM (en preparació).
5. EXPOSICIÓ “LES DONES I LES FILOSOFIES”
Realitzadores:
Conxa Llinàs, Anna Masó i M. José Sánchez
Propietat de la Diputació de Barcelona.
Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat.
La petició s’ha de fer des dels programes municipals
per la promoció de les dones.
Per itinerar preferentement per:
Casals de dones.
Les biblioteques de la Xarxa.
Els instituts de segon ensenyament.
Es pot preparar un treball previ de sensibilització a partir del material ressenyat.
El període previst d’itineració és de 15 dies.
A la inauguració o a la cloenda s’oferirà una taula rodona amb les autores.
Primera edició: març del 2000. Disseny gràfic: Pere Canals. Edició i producció: Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona. DL: B-48901-99
La petició s’ha d’adreçar a
l’Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat de la Diputació de Barcelona
Reflexions en femení és una publicació bimestral
de l’Oficina Tècnica del Pla d’Igualtat.
Març del 2000
Per a més informació:
Diputació
de Barcelona
Oficina Tècnica
del Pla d’Igualtat
Passeig de Gràcia, 55, 5è 6a
08007 Barcelona
Tel. 934 876 661
Fax 934 881 158
a/e: vinasbd@diba.es
www.diba.es/dona
