SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  3
Plany  És una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, un personatge famós, etc. Teòricament també es podia fer un plany per la pèrdua o destrucció d'una ciutat a causa de la guerra, però no es conserva cap plany (planh) d'aquesta modalitat.El plany sol tenir la següent estructura temàtica:1 Invitació al plany.2 Llinatge del difunt.3 Enumeració de les terres o persones entristides per la seva mort.4 Elogi de les virtuts del difunt-que el trobador molt sovint diu que desapareixeran amb el mort. Aquest sol ser el motiu principal.5 Oració per demanar la salvació de l'ànima del difunt.6 Dolor produït per la seva mort. Evidentment, cal considerar entermes generals que el plany és més sincer com més s'aparta d'aquest esquema. En alguns casos, després de l'elogi, si el mort era un rei o un gran senyor, és possible que el trobador canti les característiques del successor per tal de conservar els beneficis que ja tenia o rebre'n de nous. - Copieu el plany que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana. Expliqueu-ne el contingut i justifiqueu la pertinença al gènere Amb motiu de la mort de Ponç de Mataplana el 1185, Guillem de Berguedà liva dedicar un plany que es considera dels més sincers que es poden trobar en la literaura trobadoresca. Fugint dels esquemes convencionals, el sempre orgullós Berguedà s'acusa -i no en tenia necessitat- d'haver mentit en tot el que havia dit anteriorment sobre Mataplana, de no haver anat en auxili seu en el moment de la desgraciada mort i, a la darrera estrofa, desitja que el seu destí sigui una mena de paradís terrenal -molt diferent del concepte de cel ortodox- en què Mataplana es trobi amb els amics del trovadorque ja són morts i amb aquells herois inqüestionables a l'època, i sense que faltin unes 
dames gentils
 perquè la felicitat sigui completa. Potser, doncs, els sirventesos anteriors tenien molts components de pura retòrica? Realment el trobador era un personatge que en casos extrems tenia necessitat de motrar la seva noblesa? Podia compensar amb aquest plany, d'alguna manera, el mal que abans havia causat al seu enemic? I Consirós cant e planc e plorpel dol qe.m a sasit et presal cor per la mort Mon Marqes,En Pons, lo pros de Mataplana,qi era francs, larcs e cortes, e an totz bos captenimens,e tengatz per un dels melhors qi fos de San Marti de Torstro...et la terra plana. IILoncs consiriers ab greu dolora laisat e nostre paesses conort, qe no.i a gesEn Pons, lo pros de Mataplana;paians l'an mort, mais Dieu l'a presa sa part, qe.l sera garensdels grans forfatz et dels menorsqe.ls angels li foron auctors,car mantenc la lei cristiana.IIIMarqes, s'eu dis de vos follor,ni motz vilans ni mal apres,de tot ai mentit e mespresc'anc, pos Dieu basti Mataplana,no.i ac vassal qe tan valges,ni qe tant fos pros ni valensni tan onratz sobre.ls aussors;jas fosso ric vostr'ancesors;e non o dic ges per ufana.IVMarqes, la vostra desamore l'ira qu'e nos dos se mesvolgra ben, se a Dieu plages,ans qu'eissisetz de Mataplana,fos del tot pais per bona fes;qe.l cors n'ai trist e.n vauc dolenscar no fui al vostre socorsqe ja no m'en tengra paorsno.us valges de la gent truffana.VE paradis el luoc melhor, lai o.l bon rei de Fransa esprop de Rolan, sai qe l'arm'esde Mon Marqes de Mataplana;e mon joglar de Ripoles,e mon Sabata eisamens,estan ab las domnas gensorssobr'u pali cobert de flors,josta N'Olivier de Lausana.IConsirós canto, planyo i ploro pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat del meu cor per la mort de Mon Marquès, En Ponç, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i cortès i amb tots els bons capteniments, i tingut per un dels millors que hi hagué de S. Martí de Tours a [Lleida] i la terra plana. IIGrans angoixes amb greu dolor ha deixat, i el nostre país sense consol, car ja no existeix Ponç el noble de Mataplana: pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut al seu costat i li serà indulgent dels pecats, grans i petits, perquè els àngels li foren testimoni que mantingué la llei cristiana.IIIMarquès, si vaig dir de vós follies i mots vilans i mal apresos, en tot he mentit i errat, car mai, des de que Déu bastí Mataplana, no hi hagué vassall que tant valgués ni que fos tan noble ni tan valent, ni tan honrat sobre els més elevats, per molt rics que fossin els vostres avantpassats;i no ho dic gens per ufana.IV Marquès, el vostre desamor i l'ira que es mesclaren entre nosaltres dos bé voldria, si a Déu hagués plagut, que abans que eixíssiu de Mataplana s'haguessin convertit en completa pau i bona fe; ja que en tinc el cor entristit i n'estic adolorit perquè no vaig acudir al vostre auxili; car la por no m'hauria impedit ajudar-vos contra la gent enganyosa.VDel paradís al millor lloc,allà on el bon rei de França es trobaprop de Rotllà, sé que l'ànima estàde mon Marquès de Mataplana;i el meu joglar del Ripollèsi també el meu Sabata junts,són amb les dames gentils, sobre una catifa coberta de flors, al costat d'Olivier de Lausana.   Mostra arrepentiment pel mal que li a fet reconeguent tots els mèrits que tè i demanant un bona vida desprès de la seva mort. Pertany a un plany perquè és una lamentació fúnebre que plora la mort d’un personatge famós de l’época y  es considera sincer perquè s’allunya molt del esquema normal.
català- plany
català- plany

Contenu connexe

Tendances

Colguem les gents (Ausiàs March)
Colguem les gents (Ausiàs March)Colguem les gents (Ausiàs March)
Colguem les gents (Ausiàs March)
bertaplanellmolist
 
Guillem de berguedà
Guillem de berguedàGuillem de berguedà
Guillem de berguedà
Judith Zamora
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
kwart
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
yovima70
 
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Mònica Herruz
 
Cancelleria reial
Cancelleria reialCancelleria reial
Cancelleria reial
mufi
 
El realisme i el naturalisme. narcis oller
El realisme i el naturalisme. narcis ollerEl realisme i el naturalisme. narcis oller
El realisme i el naturalisme. narcis oller
ieslt
 
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
guest2c346cea
 

Tendances (20)

LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles AribauLA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
 
Colguem les gents (Ausiàs March)
Colguem les gents (Ausiàs March)Colguem les gents (Ausiàs March)
Colguem les gents (Ausiàs March)
 
La balanguera
La balangueraLa balanguera
La balanguera
 
Els trobadors medievals i actuals
Els trobadors medievals i actualsEls trobadors medievals i actuals
Els trobadors medievals i actuals
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
Tirant Lo Blanc
Tirant Lo BlancTirant Lo Blanc
Tirant Lo Blanc
 
Guillem de berguedà
Guillem de berguedàGuillem de berguedà
Guillem de berguedà
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
 
Les figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesiaLes figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesia
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Curial e güelfa
Curial e güelfaCurial e güelfa
Curial e güelfa
 
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
Cancelleria reial
Cancelleria reialCancelleria reial
Cancelleria reial
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
 
Tirant lo blanc. episodis amorosos
Tirant lo blanc. episodis amorososTirant lo blanc. episodis amorosos
Tirant lo blanc. episodis amorosos
 
El realisme i el naturalisme. narcis oller
El realisme i el naturalisme. narcis ollerEl realisme i el naturalisme. narcis oller
El realisme i el naturalisme. narcis oller
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
 
Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
 

Similaire à català- plany

Guillem de berguedà zaira, joan costa, gerardo i marc
Guillem de berguedà zaira, joan costa, gerardo i marcGuillem de berguedà zaira, joan costa, gerardo i marc
Guillem de berguedà zaira, joan costa, gerardo i marc
Sole Mulero Alzina
 
Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacat
guest209a07
 
Antologia poètica
Antologia poèticaAntologia poètica
Antologia poètica
didac21
 
Salvador Espriu poemes
Salvador Espriu poemesSalvador Espriu poemes
Salvador Espriu poemes
Ferrane
 
Huguet de matplana laia iris juan alvaro
Huguet de matplana laia iris juan alvaroHuguet de matplana laia iris juan alvaro
Huguet de matplana laia iris juan alvaro
Sole Mulero Alzina
 

Similaire à català- plany (20)

LITERATURA TROBADORESCA
LITERATURA TROBADORESCALITERATURA TROBADORESCA
LITERATURA TROBADORESCA
 
Guillem de berguedà zaira, joan costa, gerardo i marc
Guillem de berguedà zaira, joan costa, gerardo i marcGuillem de berguedà zaira, joan costa, gerardo i marc
Guillem de berguedà zaira, joan costa, gerardo i marc
 
Presentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
Presentació Tirant lo blanc-Joanot MartorellPresentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
Presentació Tirant lo blanc-Joanot Martorell
 
Els Inicis De La Literatura
Els Inicis De La LiteraturaEls Inicis De La Literatura
Els Inicis De La Literatura
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
Trobadors
TrobadorsTrobadors
Trobadors
 
Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacat
 
Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacat
 
Poesia Modernista
Poesia ModernistaPoesia Modernista
Poesia Modernista
 
Literatura 4t eso
Literatura 4t esoLiteratura 4t eso
Literatura 4t eso
 
La Poesia Trobadoresca
La Poesia TrobadorescaLa Poesia Trobadoresca
La Poesia Trobadoresca
 
tsc2n
tsc2ntsc2n
tsc2n
 
El Gran Jordi de Sant Jordi
El Gran Jordi de Sant JordiEl Gran Jordi de Sant Jordi
El Gran Jordi de Sant Jordi
 
Antologia
AntologiaAntologia
Antologia
 
Antologia poètica
Antologia poèticaAntologia poètica
Antologia poètica
 
Poesia 2n
Poesia 2nPoesia 2n
Poesia 2n
 
Salvador Espriu poemes
Salvador Espriu poemesSalvador Espriu poemes
Salvador Espriu poemes
 
Comtessa presentació
Comtessa presentacióComtessa presentació
Comtessa presentació
 
Huguet de matplana laia iris juan alvaro
Huguet de matplana laia iris juan alvaroHuguet de matplana laia iris juan alvaro
Huguet de matplana laia iris juan alvaro
 
La pàtria
La pàtriaLa pàtria
La pàtria
 

Plus de gueste2dbd48 (20)

Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador espriu
 
Salvador espriu
Salvador espriuSalvador espriu
Salvador espriu
 
Romanticismo
RomanticismoRomanticismo
Romanticismo
 
Romanticismo
RomanticismoRomanticismo
Romanticismo
 
Romanticismo
RomanticismoRomanticismo
Romanticismo
 
barroco sandra
barroco sandrabarroco sandra
barroco sandra
 
Rimas y leyendas - Sandra
Rimas y leyendas - SandraRimas y leyendas - Sandra
Rimas y leyendas - Sandra
 
sandra
sandrasandra
sandra
 
mapa conceptual
mapa conceptualmapa conceptual
mapa conceptual
 
mapa conceptual
mapa conceptualmapa conceptual
mapa conceptual
 
el Quijote web / Sandra
el Quijote web / Sandrael Quijote web / Sandra
el Quijote web / Sandra
 
sandra
sandrasandra
sandra
 
sandra
sandrasandra
sandra
 
sandra /ex. pag. 98-99
sandra /ex. pag. 98-99sandra /ex. pag. 98-99
sandra /ex. pag. 98-99
 
sandra /ex. pag. 98-99
sandra /ex. pag. 98-99sandra /ex. pag. 98-99
sandra /ex. pag. 98-99
 
sandra /ex. pag. 98-99
sandra /ex. pag. 98-99sandra /ex. pag. 98-99
sandra /ex. pag. 98-99
 
sandra /ex. pag. 98-99
sandra /ex. pag. 98-99sandra /ex. pag. 98-99
sandra /ex. pag. 98-99
 
sandra
sandrasandra
sandra
 
sandra
sandrasandra
sandra
 
sandra
sandrasandra
sandra
 

català- plany

  • 1. Plany És una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, un personatge famós, etc. Teòricament també es podia fer un plany per la pèrdua o destrucció d'una ciutat a causa de la guerra, però no es conserva cap plany (planh) d'aquesta modalitat.El plany sol tenir la següent estructura temàtica:1 Invitació al plany.2 Llinatge del difunt.3 Enumeració de les terres o persones entristides per la seva mort.4 Elogi de les virtuts del difunt-que el trobador molt sovint diu que desapareixeran amb el mort. Aquest sol ser el motiu principal.5 Oració per demanar la salvació de l'ànima del difunt.6 Dolor produït per la seva mort. Evidentment, cal considerar entermes generals que el plany és més sincer com més s'aparta d'aquest esquema. En alguns casos, després de l'elogi, si el mort era un rei o un gran senyor, és possible que el trobador canti les característiques del successor per tal de conservar els beneficis que ja tenia o rebre'n de nous. - Copieu el plany que Guillem de Berguedà féu a Ponç de Mataplana. Expliqueu-ne el contingut i justifiqueu la pertinença al gènere Amb motiu de la mort de Ponç de Mataplana el 1185, Guillem de Berguedà liva dedicar un plany que es considera dels més sincers que es poden trobar en la literaura trobadoresca. Fugint dels esquemes convencionals, el sempre orgullós Berguedà s'acusa -i no en tenia necessitat- d'haver mentit en tot el que havia dit anteriorment sobre Mataplana, de no haver anat en auxili seu en el moment de la desgraciada mort i, a la darrera estrofa, desitja que el seu destí sigui una mena de paradís terrenal -molt diferent del concepte de cel ortodox- en què Mataplana es trobi amb els amics del trovadorque ja són morts i amb aquells herois inqüestionables a l'època, i sense que faltin unes dames gentils perquè la felicitat sigui completa. Potser, doncs, els sirventesos anteriors tenien molts components de pura retòrica? Realment el trobador era un personatge que en casos extrems tenia necessitat de motrar la seva noblesa? Podia compensar amb aquest plany, d'alguna manera, el mal que abans havia causat al seu enemic? I Consirós cant e planc e plorpel dol qe.m a sasit et presal cor per la mort Mon Marqes,En Pons, lo pros de Mataplana,qi era francs, larcs e cortes, e an totz bos captenimens,e tengatz per un dels melhors qi fos de San Marti de Torstro...et la terra plana. IILoncs consiriers ab greu dolora laisat e nostre paesses conort, qe no.i a gesEn Pons, lo pros de Mataplana;paians l'an mort, mais Dieu l'a presa sa part, qe.l sera garensdels grans forfatz et dels menorsqe.ls angels li foron auctors,car mantenc la lei cristiana.IIIMarqes, s'eu dis de vos follor,ni motz vilans ni mal apres,de tot ai mentit e mespresc'anc, pos Dieu basti Mataplana,no.i ac vassal qe tan valges,ni qe tant fos pros ni valensni tan onratz sobre.ls aussors;jas fosso ric vostr'ancesors;e non o dic ges per ufana.IVMarqes, la vostra desamore l'ira qu'e nos dos se mesvolgra ben, se a Dieu plages,ans qu'eissisetz de Mataplana,fos del tot pais per bona fes;qe.l cors n'ai trist e.n vauc dolenscar no fui al vostre socorsqe ja no m'en tengra paorsno.us valges de la gent truffana.VE paradis el luoc melhor, lai o.l bon rei de Fransa esprop de Rolan, sai qe l'arm'esde Mon Marqes de Mataplana;e mon joglar de Ripoles,e mon Sabata eisamens,estan ab las domnas gensorssobr'u pali cobert de flors,josta N'Olivier de Lausana.IConsirós canto, planyo i ploro pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat del meu cor per la mort de Mon Marquès, En Ponç, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i cortès i amb tots els bons capteniments, i tingut per un dels millors que hi hagué de S. Martí de Tours a [Lleida] i la terra plana. IIGrans angoixes amb greu dolor ha deixat, i el nostre país sense consol, car ja no existeix Ponç el noble de Mataplana: pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut al seu costat i li serà indulgent dels pecats, grans i petits, perquè els àngels li foren testimoni que mantingué la llei cristiana.IIIMarquès, si vaig dir de vós follies i mots vilans i mal apresos, en tot he mentit i errat, car mai, des de que Déu bastí Mataplana, no hi hagué vassall que tant valgués ni que fos tan noble ni tan valent, ni tan honrat sobre els més elevats, per molt rics que fossin els vostres avantpassats;i no ho dic gens per ufana.IV Marquès, el vostre desamor i l'ira que es mesclaren entre nosaltres dos bé voldria, si a Déu hagués plagut, que abans que eixíssiu de Mataplana s'haguessin convertit en completa pau i bona fe; ja que en tinc el cor entristit i n'estic adolorit perquè no vaig acudir al vostre auxili; car la por no m'hauria impedit ajudar-vos contra la gent enganyosa.VDel paradís al millor lloc,allà on el bon rei de França es trobaprop de Rotllà, sé que l'ànima estàde mon Marquès de Mataplana;i el meu joglar del Ripollèsi també el meu Sabata junts,són amb les dames gentils, sobre una catifa coberta de flors, al costat d'Olivier de Lausana.   Mostra arrepentiment pel mal que li a fet reconeguent tots els mèrits que tè i demanant un bona vida desprès de la seva mort. Pertany a un plany perquè és una lamentació fúnebre que plora la mort d’un personatge famós de l’época y es considera sincer perquè s’allunya molt del esquema normal.