2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA PINTURA BARROCA: - Desig de realisme, de plasmar la totalitat de la vida i de reflectir tots els aspectes. - Temes: * religiosos (època contrareformista) * mitològics * paisatge: esdevé el tema exclusiu * bodegons o natures mortes * pintura de gènere * retrat: a la vegada físic i psicològic - Grandiositat: gegantines decoracions de les voltes i monumentals quadres a l'oli. - Predomini del color sobre el dibuix. Les formes són definides mitjançant taques. - La profunditat. La pintura sembla tenir tres dimensions: * línies convergents * utilització d'escorços * un primer terme desmesurat o fosc * jocs de llum
3. - Composició asimètrica i atectònica. - Preferència per tot allò que mostre desequilibri o que suggereixi que l'escena continua més enllà dels límits del marc. - La llum es condensa, es crea una atmosfera per a les figures. - El moviment, l'ús de diagonals, permet aconseguir una primera impressió dinàmica, i les figures inestables, els escorços, les ondulacions contribueixen a insuflar vida en el tema. - El quadre barroc perllonga els seus màrgens pels costats, pel fons, i, de vegades, inclús avança cap a l'espectador.
4. LA PINTURA BARROCA: FLANDES - Flandes viu en aquest moment una era de pau i benestar i això queda reflectit a la pintura. - L'element més remarcable de l'art flamenc és l'optimisme, el seu caràcter alegre, exultant. Els pintors s'inclinen per representar els aspectes més agradables de l'existència. - Temes: * importància dels temes religiosos, * mitològics, * retrats, aparatosos i solemnes, * escenes costumistes, * natures mortes: es caracteritzen per les grans peces de caça i per l'opulència de les taules plenes de fruites i d'aliments. - Teles enormes. - Art barroc triomfal.
5. PETER PAUL RUBENS (1577-1640) - Vitalitat extrema, sense fre. - Riquesa de la paleta, grans contrasts de colors. - Pinzellada solta. - Dinamisme extraordinari: músculs en tensió, diagonals enèrgiques, arbres que es retorcen com sarments, sòls ondulats... - Les seues representacions femenines de formes plenes, dones carnoses, sensuals. - Taller amb colaboradors especialitzats. - Influències: Leonardo, Miquel Àngel, Ticià, Caravaggio, etc. - Complaença sensual en la representació dels objectes, teles, cossos.
6. TEMES I OBRES: - Opulència triomfadora en les pintures Religioses: * L'Adoració dels Mags. * L'Erecció de la Creu. * Davallament de la Creu. - Obres Mitològiques: * Les Tres Gràcies. * El Judici de Paris. - Obres d'Història: * Sèrie sobre la vida de Maria de Mèdici. - Gènere Costumista: gran vitalitat, sentit de plaer, de festa campestre. * La Kermese - Paisatges: * Paisatge tempestuós. - Retrats: vitalitat i riquesa tàctil. * Elena amb el seu fill Franz. * Elena Fourment amb abric de pells.
29. LA PINTURA BARROCA: HOLANDA - L'activitat artística més destacada és la pintura. - Existència d'una poderosa classe burges ► demanda extraordinària que van tenir els artistes. - Tots compren art ► la pintura s'esten per tot arreu (taverna, tenda del carnisser... - Caràcter realista. - Interès pels efectes llumínics. - Gust per la intimitat. - Introspecció. - Temes, gèneres diversos: * Desapareix la pintura religiosa d'altar. Quadres petits de temàtica de l'Antic Testament.(Calvinisme) * No hi ha pintura mitològica. * Retrats, caracteritzats per la sobrietat i el realisme. * Retrats corporatius. * Pintures de gènere de dimensions reduïdes per a decorar les cases. * Pintures d'interiors, de caràcter domèstic. * Paisatge, tant campestre com urbà. * Natures mortes.
30. REMBRANDT (1606-1669) - Abarcà tots els gèneres: retrat, paisatge, interiors, religiós, mitològic. Va ser un dels més grans gravadors del seu temps. - Clarobscur espacial: il.luminació misteriosa que envolta les seues obres. - Diferència pel que fa a l'aplicació de la matèria en les parts il.luminades i ombrívoles. - Investiga sobre el tema de les fisonomies com a mitjà de representació d'actituds espirituals. - Manca d'interès pel classicisme. El seu caràcter més que classicista és romàntic, abillaments de caràcter oriental. - Interès per la pobresa, el sofriment, el dolor, o inclús, lo lleig. - Intimitat en els retrats i assossec com a teoria de la felicitat del barroc. - Quan hagi sofrit la seua pintura assolirà gran profunditat. - Poc a poc anirà rebutjant la pompositat de la pintura barroca i endinsant-se en l'espiritual. - Aplica el color amb taques espeses, fins arribar a forma una extensa capa porosa. - L'esgarrapat sobre l'oli fresc amb el pinzell.
31. - En el retrat intenta anar més enllà de l'aparença del rostre i penetrar en l'ànima del personatge. - Gèneres/Temes: * El retrat és el seu gènere predilecte. * Les seues obres més ambicioses eren els retrats col.lectius: + La lliçó d'anatomia del doctor Tulp . + La Ronda de nit . + Els síndics del gremi de drapers . * Se sent atret pel tema religiós que contempla amb emoció profunda. + Davallament de la creu . * Insistència en els temes bíblics: veí del barri jueu i la seua amistat amb comerciants jueus. * Les escasses versions que va fer de pintures mitològiques apareixen tractades amb ironia. * Als paisatges mostra predilecció per les escenes de tardor i d'hivern. * Als gravats mostra com sap obtenir amb ratlles i tintes els mateixos efectes de llums o d'expressions pensaroses que a les pintures.