SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  2
Télécharger pour lire hors ligne
Panteó de Roma
Es tracta d’una obra arquitectònica romana, concretament un temple de
tipus religiós, ja que va ser construït en honor als Déus de l’Olimp. Es
troba al camp de Mart, Roma, i va ser construït entre els anys 118 i 125,
època de l’alt imperi. Durant aquesta època van regnar els emperador
Trajà i Adrià, que eren grans admiradors de la cultura grega, dada que
va ajudar a la construcció de temples. L’obra va ser encarregada per
l’emperador Adrià, pel que fa l’autor és desconegut però es sospita que
podria ser Apolodor de Damasc, un arquitecte, escriptor, enginyer i
urbanista siri. L’edificació no és totalment nova ja que conserva el pòrtic
de l’edifici anterior.
Els materials anteriors són el formigó per la base; el maó per als arcs;
l’estuc, el marbre de colors i el bronze per a les columnes; i la roca
volcànica per la cúpula.
L’edifici presenta un pòrtic octàstil, ja que té vuit columnes a la façana
frontal, i quatre a les façanes laterals. Les columnes són d’estil corinti,
reposen a sobre d’un esglaó, la base està composta per dos toros entre
els quals hi ha una falça escòcia, el fust és llis i el capitell està adornat
amb un listell i fust d’acant, per últim es troba l’àbac.
Aquestes columnes sostenen un entaulament llis, amb la inscripció
“Temple d’Agripa” escrit en llatí, i coronat amb un frontó arquitravat
triangular.
La planta de l’edifici no és rectangular o quadrada com solien ser sinó
que és cilíndrica, per tant la cel.la també té forma cilíndrica. Els murs
d’aquesta tenen fins a nou metres d’ample, ja que han de soportar les
empentes laterals que exerceix la cúpula. Aquesta té forma de
circumferència, és el.líptica, mesura quaranta-tres metres d’alt i
quaranta-tres d’ample, està construïda amb roca volcànica per reduïr el
pes i té un ócul al seu centre, que és una petita finestra circular que
permeteix l’entrada de llum. Segurament les exedres dels murs tendrien
escultures dels Déus de l’Olimp.
Quan l’emperador Adrià va encarregar l’obra, la seva funció era religiosa
perquè donava culte als Déus de l’Olimp. Amb el cristianisme segueix
tenint una funció religiosa però amb culte diferent. En canvi actualment
la religió no és tan estricta i aquest temple s’ha convertit en un lloc
turístic a més de religiós.
Reb influència de l’arquitectura, l’escultura i la religió grega. Aquest
temple circular i la innovadora cúpula que presenta van marcar un punt
evolutiu en l’arquitectura romana i van influir en cúpules renaixentistes
com la de Sant Pere del Vaticà, construïda al segle XVI.

Contenu connexe

Tendances (20)

Temple romà
Temple romàTemple romà
Temple romà
 
El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
Reconstruïm roma (3) (Edificis més significatius de Roma)
 
Atenea àptera o atenea niké
Atenea àptera o atenea nikéAtenea àptera o atenea niké
Atenea àptera o atenea niké
 
1.Maison CarréE
1.Maison CarréE1.Maison CarréE
1.Maison CarréE
 
Erectèon Mb
 Erectèon Mb Erectèon Mb
Erectèon Mb
 
Emerita Augusta
Emerita AugustaEmerita Augusta
Emerita Augusta
 
Erecteon
ErecteonErecteon
Erecteon
 
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
 
Maison Carree
Maison CarreeMaison Carree
Maison Carree
 
Temples
TemplesTemples
Temples
 
Obres d'art PAU. Epoca greco-romana
Obres d'art PAU. Epoca greco-romanaObres d'art PAU. Epoca greco-romana
Obres d'art PAU. Epoca greco-romana
 
Unitat 14. La Maison CarréE De Nimes
Unitat 14. La Maison CarréE De NimesUnitat 14. La Maison CarréE De Nimes
Unitat 14. La Maison CarréE De Nimes
 
L'art grec
L'art grecL'art grec
L'art grec
 
El FòRum Romà
El FòRum RomàEl FòRum Romà
El FòRum Romà
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Atenea Niké
Atenea NikéAtenea Niké
Atenea Niké
 
El Partenó
El PartenóEl Partenó
El Partenó
 
Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
 

Similaire à 5. panteó de roma

Similaire à 5. panteó de roma (20)

El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
16 Panteó D’Agripa M.B.
16 Panteó D’Agripa M.B.16 Panteó D’Agripa M.B.
16 Panteó D’Agripa M.B.
 
Temple romà
Temple romàTemple romà
Temple romà
 
Panteó de Roma
Panteó de RomaPanteó de Roma
Panteó de Roma
 
Reconstruint roma (2)
Reconstruint roma (2)Reconstruint roma (2)
Reconstruint roma (2)
 
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
 
Art romà
Art romàArt romà
Art romà
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
Història de l'art. L'art romà. 2023-2024
 
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
 
8. columna trajana
8. columna trajana8. columna trajana
8. columna trajana
 
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
 
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)
 
15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ15. EL PANTEÓ
15. EL PANTEÓ
 
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romano
 
Fitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripaFitxa 15 panteó d'agripa
Fitxa 15 panteó d'agripa
 
12. l'alhambra
12. l'alhambra12. l'alhambra
12. l'alhambra
 
Panteo Roma
Panteo RomaPanteo Roma
Panteo Roma
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 

Plus de inspirationmcg

Y todos estábamos vivos
Y todos estábamos vivosY todos estábamos vivos
Y todos estábamos vivosinspirationmcg
 
14. pantocrator de sant climet de taüll
14. pantocrator de sant climet de taüll14. pantocrator de sant climet de taüll
14. pantocrator de sant climet de taüllinspirationmcg
 
13. catedral de santiago de compostel·la
13. catedral de santiago de compostel·la13. catedral de santiago de compostel·la
13. catedral de santiago de compostel·lainspirationmcg
 
11. mesquita de còrdova
11. mesquita de còrdova11. mesquita de còrdova
11. mesquita de còrdovainspirationmcg
 
9. basílica de santa sofia de constantinoble
9. basílica de santa sofia de constantinoble9. basílica de santa sofia de constantinoble
9. basílica de santa sofia de constantinobleinspirationmcg
 
7. august de prima porta
7. august de prima porta7. august de prima porta
7. august de prima portainspirationmcg
 
4. fris de l’altar de zeus a pèrgam
4. fris de l’altar de zeus a pèrgam4. fris de l’altar de zeus a pèrgam
4. fris de l’altar de zeus a pèrgaminspirationmcg
 

Plus de inspirationmcg (12)

Y todos estábamos vivos
Y todos estábamos vivosY todos estábamos vivos
Y todos estábamos vivos
 
14. pantocrator de sant climet de taüll
14. pantocrator de sant climet de taüll14. pantocrator de sant climet de taüll
14. pantocrator de sant climet de taüll
 
13. catedral de santiago de compostel·la
13. catedral de santiago de compostel·la13. catedral de santiago de compostel·la
13. catedral de santiago de compostel·la
 
11. mesquita de còrdova
11. mesquita de còrdova11. mesquita de còrdova
11. mesquita de còrdova
 
10. mosaic de teodora
10. mosaic de teodora10. mosaic de teodora
10. mosaic de teodora
 
9. basílica de santa sofia de constantinoble
9. basílica de santa sofia de constantinoble9. basílica de santa sofia de constantinoble
9. basílica de santa sofia de constantinoble
 
7. august de prima porta
7. august de prima porta7. august de prima porta
7. august de prima porta
 
6. colosseu
6. colosseu6. colosseu
6. colosseu
 
4. fris de l’altar de zeus a pèrgam
4. fris de l’altar de zeus a pèrgam4. fris de l’altar de zeus a pèrgam
4. fris de l’altar de zeus a pèrgam
 
3. dorífor
3. dorífor3. dorífor
3. dorífor
 
2. discòbol
2. discòbol2. discòbol
2. discòbol
 
1. partenó
1. partenó1. partenó
1. partenó
 

5. panteó de roma

  • 1. Panteó de Roma Es tracta d’una obra arquitectònica romana, concretament un temple de tipus religiós, ja que va ser construït en honor als Déus de l’Olimp. Es troba al camp de Mart, Roma, i va ser construït entre els anys 118 i 125, època de l’alt imperi. Durant aquesta època van regnar els emperador Trajà i Adrià, que eren grans admiradors de la cultura grega, dada que va ajudar a la construcció de temples. L’obra va ser encarregada per l’emperador Adrià, pel que fa l’autor és desconegut però es sospita que podria ser Apolodor de Damasc, un arquitecte, escriptor, enginyer i urbanista siri. L’edificació no és totalment nova ja que conserva el pòrtic de l’edifici anterior. Els materials anteriors són el formigó per la base; el maó per als arcs; l’estuc, el marbre de colors i el bronze per a les columnes; i la roca volcànica per la cúpula. L’edifici presenta un pòrtic octàstil, ja que té vuit columnes a la façana frontal, i quatre a les façanes laterals. Les columnes són d’estil corinti, reposen a sobre d’un esglaó, la base està composta per dos toros entre els quals hi ha una falça escòcia, el fust és llis i el capitell està adornat amb un listell i fust d’acant, per últim es troba l’àbac. Aquestes columnes sostenen un entaulament llis, amb la inscripció “Temple d’Agripa” escrit en llatí, i coronat amb un frontó arquitravat triangular. La planta de l’edifici no és rectangular o quadrada com solien ser sinó que és cilíndrica, per tant la cel.la també té forma cilíndrica. Els murs d’aquesta tenen fins a nou metres d’ample, ja que han de soportar les empentes laterals que exerceix la cúpula. Aquesta té forma de circumferència, és el.líptica, mesura quaranta-tres metres d’alt i quaranta-tres d’ample, està construïda amb roca volcànica per reduïr el pes i té un ócul al seu centre, que és una petita finestra circular que
  • 2. permeteix l’entrada de llum. Segurament les exedres dels murs tendrien escultures dels Déus de l’Olimp. Quan l’emperador Adrià va encarregar l’obra, la seva funció era religiosa perquè donava culte als Déus de l’Olimp. Amb el cristianisme segueix tenint una funció religiosa però amb culte diferent. En canvi actualment la religió no és tan estricta i aquest temple s’ha convertit en un lloc turístic a més de religiós. Reb influència de l’arquitectura, l’escultura i la religió grega. Aquest temple circular i la innovadora cúpula que presenta van marcar un punt evolutiu en l’arquitectura romana i van influir en cúpules renaixentistes com la de Sant Pere del Vaticà, construïda al segle XVI.