2. BiografíaBiografía
Ángel Guimerà i Jorge va nàixer a Santa Cruz de Tenerife a
l'any 1845 (S.XIX d.C.) . Pertanyia a una família catalana del Baix
Vendrell (Tarragona , Catalunya) que es va establir a Santa Cruz
de Tenerife . Amb els set anys la seua família es va establir a
Barcelona on Guimerà cursà estudis escolapis . Ben aviat
aprengué català i s'identificà amb el moviment catalanista .Formà
part del grup Jove Catalunya . Concorregué als Jocs Florals del
1877, en els quals obtingué un èxit extraordinari en emportar-
se'n els tres premis i ser proclamat Mestre en Gai Saber . El
1882 s'adherí al Centre Català i al grup polític de Valentí Almirall .
El 1895 fou elegit president de l'Ateneu barcelonès i pronuncià
per primera vegada en la història de la institució el discurs
inaugural en català . La seva triple activitat com a poeta,
dramaturg i polític li valgué una gran popularitat . El seu
enterrament fou una autèntica manifestació popular.
3. La seua obra . Primera La seua obra . Primera
etapaetapa ..
Primera etapa (1879-1890). Consta de sis tragèdies romàntiques,
escrites en vers i amb personatges aristocràtics, que extrau de les
fonts bíbliques i medievals . Aquesta etapa està basada en el teatre
romàntic . El 1879 estrena la seva primera tragèdia en vers, Gal·la
Placídia , seguida, el 1883, de Judith de Welp, obres que se situen
dins de la tradició del romanticisme històric . El 1886 estrena El fill del
rei , que el consagra com a autor teatral i li obre les portes dels
escenaris estatals. L'obra més destacada d'aquesta etapa és Mar i
Cel que te un èxit sense precedents , es traduïda a vuit idiomes i inicia
la projecció internacional de l'autor . Mar i Cel és una tragèdia
romàntica escrita en vers i consta de tres actes , tracta sobre l'amor
d'un musulmà que fa presoners a un grup de cristians i s'enamora
d'una cristiana .
4. La seua obra . SegonaLa seua obra . Segona
etapa.etapa.
Segona etapa (1890-1900). Els drames realistes. Consta de
catorze obres . Remodela el seu estil i passa del vers a la prosa .
En aquesta etapa s'apropa a la realitat contemporània i accentua la
crítica social i política. Les obres d'aquesta etapa tenen totes un
final tràgic, relacionat amb la mort o l'homicidi. Estrena les seves
obres més representatives : Maria Rosa (1894), Terra baixa
(1897), La festa del blat (1896) i La filla del mar (1900). D'aquestes
tres destaca Terra Baixa on Manelic, encarna les virtuts de l'home
que ha crescut enmig de la natura i s'enfronta amb una societat
egoista i corrompuda .
5. La seua obra . Tercera La seua obra . Tercera
etapa.etapa.
Tercera etapa (1900-1924) A partir del 1900 intenta connectar amb el
modernisme regeneracionista , a aquesta etapa ha assolit una
personalitat i universalitat indiscutibles . En aquesta nova etapa
escriu drames realistes i cosmopolites, d'escassa autenticitat, que
assenyalen una ràpida davallada en la seva producció , alguns noms
són : Arran de terra (1901), La pecadora (1902), Aigua que corre (1902),
La Miralta (1905) . Els gustos modernistes s'evidencien en obres
com : La Santa Espina (1907), La reina vella (1908) però també
escriu obres com Sol, solet (1905) i L'aranya (1906) que son d'arrel
naturalista . Després d'uns quants anys de silenci, reprén la seva
activitat amb Jesús que torna (1917), condemna no argumentada de la
guerra, i Indíbil i Mandoni (1917), que recupera la temàtica dels anys de
joventut.
6. Segle XIX . Biografia II Segle XIX . Biografia II
Els darrers anys del segle XIX, Guimerà ha assolit el cim
del seu prestigi. Té un paper important en la política del
moment: és portador del Memorial de Greuges a Madrid,
intervé en l'Assemblea de la Unió Catalanista de Manresa ,
és elegit el 1894 president d'aquesta entitat i presideix
també l'Assemblea de Balaguer. També és elegit com a
president dels Jocs Florals . És elegit president de
l'Ateneu Barcelonès (1895) . Els seus discursos polítics,
pronunciats arreu de Catalunya, són recollits en el volum
Cants a la pàtria (1906) dedicat al seu amic Pere Aldavert .
El 1911 és membre numerari de l'Institut d'Estudis
Catalans.
7. CuriositatsCuriositats
La mare de Àngel Guimerà era de Tenerife el seu pare
s'anomenava Agustí Guimerà i es va establir a Tenerife per
a ajudar al seu oncle en un negoci de vins . Els pares de
Guimerà no es casen fins que ell neix .
El 1884, va a viure amb la família del seu amic Pere
Aldavert, amb la qual conviurà fins a la mort.
Mor a Barcelona, al seu domicili del carrer Petritxol, el 18 de
juliol del 1924.
En el trienni 1913-1915, s'esternà una versió
cinematogràfica Terra baixa (Marta of the Lowlands), La
festa del blat i Maria Rosa; la filmografia basada en obres
d'Àngel Guimerà continua fins a arribar a una vintena de
versions.
8. Àngel Guimerà per a Àngel Guimerà per a
CatalunyaCatalunya
Guimerà va ser un escriptor i dramaturg amb una forta
repercussió social i amb un enorme èxit popular, una de les
figures més emblemàtiques del catalanisme militant. Va ser
candidat al Nobel de literatura el 1913. No l'aconseguí, però no
es pot negar la repercussió internacional que va assolir. La seua
obra ha estat traduïda a totes les llengües occidentals i se'l
contempla com un dramaturg universal. Podem dir que va ser
l'autor més important del teatre, no sols a Catalunya sinó a
tota la Península, en el seu temps.