1. LA PIETAT
DEL
VATICÀ
MIQUEL ÀNGEL
AUTORA: CGA
IES Argentona

2. 1.CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
 Obra renaixentista que cronològicament és situa al Quattrocento, concretament
entre el 1498 i el 1499. Aquesta és una de les primeres obres de l’artista.
 El Renaixement és una època de grans canvis en la manera de viure. De grans
descobriments geogràfics que canvien la visió del món. Les comunicacions
milloren, la indústria creix i la moneda circula àmpliament. Per tant, l’economia
creix.
 És produeix un creixement demogràfic al deixar enrere la Pesta Negra.
 És el període de formació de les monarquies autoritàries inspirades en les idees
de Maquiavel.
 S’inicia una fase de crítica de la jerarquia cristiana, pel luxe i per la seva manera
de viure ostentosa. És l’inici de l’anomenada Reforma protestant.
 La invenció de la impremta per part de Gutenberg va contribuir en gran manera
a la difusió de les noves idees: dels valors humanistes basats en la recuperació
de la centralitat de l’ésser humà.

3. Biografia de l’escultor
L’any 1475 neix a Caprese un dels creadors més destacats del Renaixement,
Miguel Àngel Buonarroti, l’escultor més important del Cinquecento. També va ser
pintor, arquitecte i dibuixant.
Durant la infantesa i la joventut, es va formar en l’ofici de pintor al taller de
Ghirlandaio, i es va relacionar amb el selecte ambient aristocràtic de la família
Mèdici, a Florència. Gràcies a ells, va poder estudiar les escultures de l’antiguitat
reunides al jardí de San Marco.
Després de la mort de Lorenzo de Mèdici (1492), la situació política de Florència el
va dur a Bolonya, i posteriorment a Roma, on amb només 24 anys, va realitzar la
Pietat del Vaticà, una obra mestra dels seus primers anys.
L’any 1546 va ser nomenat arquitecte del Vaticà i va construir la cúpula de la
basílica.
Al llarg de la seva vida, va fer tres pietats importants: la Pietat del Vaticà, la Pietat
de la catedral de Florència (no acabada per ell), i la Pietat Rondanini situada a Milà
(no acabada).
Va morir a Roma l’any 1564.

4. Aquest és la Pietat de la catedral de
Florència (1550-1555), de més de
dos metres d’altura. Presenta una
estructura piramidal, però molt més
vertical que la del Pietat del Vaticà.
En aquest cas, el cos de Jesús mort
adopta una postura de ziga-zaga i es
sostingut per Nicodem, (de peu
darrere Crist), i Magdalena. Els dos
lliuren el cos a la Verge asseguda a
l’esquerra del grup.
El rostre de Nicodem, amb expressió
dramàtica, és un autoretrat del
mateix Miquel Àngel, i se situa en
el vèrtex superior de la composició.

5. Les tres pietats de Miquel Àngel
La Pietat del La Pietat de la catedral La Pietat de
Vaticà de Florència Rondanini

6. 2. ESTIL: CARACTERÍSTIQUES
La Pietat del Vaticà pertany a l’estil renaixentista. Aquest estil està caracteritzat per:
 Seguir els models de l’antiguitat clàssica (grecs i romans) en la recerca de
l’ideal de bellesa que neix de l’exploració de la natura. És a dir, és
considera que l’ésser humà és l’eix de la natura i l’obra més perfecta.
 Donar importància de les proporcions harmòniques del cos
(proporcionalitat) i als estudis anatòmics.
 La proliferació de les representacions de cossos nus.
 L’escultura s’independitza del marc arquitectònic al que estava sotmesa
durant l’Edat Mitjana.
 S’abandona la rigidesa. Apareix la mobilitat i l’expressivitat.
 Els temes són, sobretot, mitològics i bíblics.
 També es fan monuments funeraris, cantories, retrats equestres i bustos.

7. 3. ANÀLISI FORMAL
La Pietat, és una figura exempta de 1,74
per 1,95 metres, que representa un grup
escultòric: la Verge i Jesucrist jacent.
Les dues figures dibuixen una composició
piramidal (triangle quasi regular) que dóna
una sensació d’equilibri perfecte.
L’extraordinari desenvolupament del
1,95 m
mantell de la Verge equilibra la composició
i s’estén formant la base del triangle.
Està formada a partir d’un sol bloc de
marbre, un material que, per la seva
duresa, tolera els cops del cisell sense que
s’hi facin fissures, però que si es comet un
error, és difícil modificar-lo. Per fer-la,
Miquel va utilitzar la tècnica de tallar, que 1,74 m
consisteix a llevar i rebaixar el material del
bloc, en aquest del marbre.

8. Els cossos són figures perfectes i
idealitzades que, gràcies a la perfecte
textura del marbre, transmeten Ferida
morbidesa. del cop
de llança
A més, és considera aquesta obra com
al costat
la culminació de l’escultura del
dret del
Quattrocento.
pit
Aquest grup escultòric és un clar exemple d’allò
que Miquel Àngel definia com “l’art de treure i
no d’afegir”: la imatge està a l’interior i el treball
de l’escultor consisteix només a llevar-ne
l’embolcall. A més, en molts casos, Miquel Àngel
treballava alla prima, sense fer abans un
esborrany, i es passava llargues temporades
buscant la pedra perfecte per a la seva obra.
Venes

9. Capella on està l’obra
Amb la cara
de la Verge,
per exemple,
podem veure
la textura llisa
de l’obra
L’obra és una escultura unifacial ja que està realitzada per ser vista des d’un punt
de vista frontal. Al trobar-se en una capella, la llum és artificial. La textura és
totalment llisa, polida, sense parts aspres. El cromatisme és natural ja que és el
de la pedra de marbre que utilitza, i no hi ha elements afegits.
També estan esculpits amb molta delicadesa els estigmes de la passió de Crist,
és a dir, les marques de la seva passió i mort: els forats als peus i a les mans, la
ferida del cop de llança al costat dret del pit.

10. La composició és estàtica ja que les dues figures estan en repòs, però Miquel
aconsegueix la sensació de flexibilitat i dinamisme amb un extraordinari treball
dels plecs del mantell de la Verge.
Es tracta d’una escultura tancada en sí mateixa, és a dir, l’escena es redueix a
un diàleg silenciós entre la Verge i el seu Fill.
Figura tancada
Alguns plecs del mantell de la Verge

11. Genoll
del cos
de Crist
Rostre de la Verge
Forats de la creu
Mà de la Verge
que suporta el
cos del seu Fill
i que dóna la
sensació que
el marbre és
quelcom viu

12. 4.FUNCIÓ I SIGNIFICAT
L’obra té una funció religiosa que no procedeix de cap evangeli. En cap moment
fan esment de la intervenció de Maria en aquest episodi, sinó que es basa en una
idea pròpia del místics del segle XV, que suposaven que Maria havia acollit en
els seus braços el cos del seu Fill i que extraviada en el seu dolor, el bressolava
embolcallant-lo en la mortalla com abans en els bolquers.
Seguint la tradició iniciada en els segles XIII i XIV, es representa a la Mare de Déu
com una dona molt jove i serena que sosté, sense cap esforç, el cos inert de Jesús,
que sembla mancat de pes, ingràvid. L’expressió de dolor de la Verge és
moderada, introspectiva ja que tot accepta el que ha passat.
D’aquesta manera, l’artista porta a l’extrem l’ideal renaixentista d’harmonia, bellesa
i restricció clàssica.

13. Maria, la Verge
Jesús

14. Aquesta obra va ser encarregada per un cardenal francès, a canvi d'una bona
quantitat de diners, concretament 450 ducats d’or. La condició va ser que Miquel
Àngel l’havia de tenir acabada al cap d’un any. I així va ser, dos dies abans de que
finalitzés el termini, l'escultura estava terminada.
L’imprevist va ser que, uns dies abans de la fi del termini, el cardenal va morir
sense arribar a veure l'obra que havia encarregat. L'escultura va ser col·locada
durant molt anys en la tomba d'aquest cardenal, com a monument funerari. Fa uns
anys, la van posar en la seva ubicació actual, a una capella de la Basílica de Sant
Pere del Vaticà, (ciutat del Vaticà).
L’obra vista des del darrera L’obra vista des de l’aire

15. En aquesta obra, hi trobem una
particularitat: la Pietat del Vaticà és
l’única obra signada per l’autor.
Aquesta signatura la veiem en la cinta
que travessa el pit de la Verge:
Michaelangelus Bonarotus florentin
faciebat.
Inscripció que significa: Miquel Àngel
Bonarotus, florentí, ho va fer.

16. Models i influència posterior
Miquel Àngel va perfeccionar al màxim la representació de l’anatomia humana i
va donar a les figures la força expressiva i el dinamisme característics del
període hel·lenístic grec.
L’impacte de Miquel Àngel va preludiar el Manerisme (estil dominant al tram final
del Renaixement a Roma). Els seus seguidors van mostrar la mateixa insistència
per la representació de la musculatura i la composició helicoïdal i
serpantinata.
El braç caigut (sensació de mort) de la figura de Jesús a la Pietat del Vaticà, va
ser el model per a l’Enterrament de Crist de Caravaggio i per La mort de Marat de
David.

17. La mort de Marat L’enterrament de Crist
David, (1793) Caravaggio, (1602-1603)

18. BIBLIOGRAFIA
http://www.la-pieta.org/_page_/gallery/photorama
http://artgentona.blogspot.com.es/search?q=pietat
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/02/18/miquel-angel-la-pietat/
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/04/01/jesus-de-natzaret-la-mort-de-
crist/
http://www.elboomeran.com/blog-post/2/4022/rafael-argullol/galeria-de-espectros-
marat/