1. 2.2.La representació de l’esfera terrestre en mapes: projeccions
cartogràfiques.
Les projeccions cartogràfiques tenen l’objectiu de representar l’esfera terrestre,
amb els continents i mars i la xarxa geogràfica, sobre una superfície plana i així
elaborar els mapes.
Però és impossible reproduir ,exactament i sense errors ,el globus terraqüi sobre els
mapes. Per això totes les projeccions cartogràfiques tenen, més o menys
,deformacions respecte de la realitat.
Hi ha diferents tipus de projeccions segons la perspectiva o zona de contacte entre
l’esfera terrestre i el mapa. Cadascuna presenta avantatges i inconvenients, però
segons l’objectiu de la representació, se sol escollir un tipus de projecció ,o una
altra.
• Les projeccions zenitals es realitzen sobre un pla que té un únic punt de
contacte amb l’esfera terrestre. Per aquest motiu tan sols es pot representar un
hemisferi. Generalment el centre de la projecció és un dels pols i ,llavors, rep el
nom de projecció polar. Les deformacions són mínimes al voltant del centre o
zona de contacte i augmenten en allunyar-nos. Aquest tipus de projecció sol
utilitzar-se en mapes de navegació aèria, on l’aeroport d’origen és el centre del
mapa, i les diferents rutes són línies rectes.
• Les projeccions còniques es desenvolupen sobre un con que esta en contacte
amb un dels paral·lels de latitud mitjana, on la deformació és mínima. Els paral·lels
són arcs de circumferència i els meridians línies rectes que es van ajuntant en
direcció al pol.
• Les projeccions cilíndriques se solen dur a terme sobre un cilindre que envolta
la Terra en contacte amb l’equador. Les zones més deformades se situen a prop
dels pols i tant meridians com paral·lels es representen amb rectes paral·leles.
•(A) • Compara les projeccions zenitals, còniques i cilíndriques i respon : Cóm
són els meridians i paral·lels en cadascuna ?Quines zones apareixen amb més
deformació i quines amb menys ?Per quins objectius se sol escollir cada una?
•Respectar les formes dels continents o la seva superfície?
Alhora de triar una projecció cartogràfica es pot optar per reproduir amb exactitud,
la forma dels continents, com la projecció de Mercator, llavors es diu que la
projecció és conforme.
Si, al contrari , la projecció representa fidelment les proporcions entre els
continents, com és el planisferi de Peters de Peters, s’anomena projecció
equivalent. Altres projeccions ,com la de Robinson , han trobat una solució

2. intermèdia, però no hi ha cap projecció que reprodueixi la superfície terrestre amb
més fidelitat que un globus terraqüi, que és una maqueta reduïda, del propi planeta.
La projecció de Mercator (geògraf flamenc del S.XVI) representa les terres de
l’hemisferi nord i , particularment, Europa, amb una extensió més gran ,
desproporcionada, respecte de les de l’hemisferi sud .La crítica que se li fa és que
es tracta d’una projecció “eurocentrista “.Però és sobretot als pols on la
desproporció és més acusada.
Arno Peters , en la seva projecció de l’any 1974, va intentar corregir la
desproporció entre superfícies a cada hemisferi. El resultat és que , els països del
Tercer Món, situats majoritàriament a l’hemisferi sud , apareixen augmentats en
relació al mapa de Mercator. Per aquesta raó aquest mapa és utilitzat sovint amb
una intenció política : reivindicar la importància, inclus en els mapes, dels països
en vies de desenvolupament. L’inconvenient, però, és que distorsiona les formes
dels continents , sobretot en les regions polars.
Simulació d’un cap dibuixat sobre una projecció de Robinson i transferida a la de
Mercator i Peters.
Act.• Compara les projeccions de Mercator , la de Peters i la de Robinson entre
elles i amb un globus terraqüi.
a).- Són cilíndriques, còniques o polars? Argumenta-ho. Quina reprodueix amb
més exactitud la forma real de cada continent? I l’extensió real?
b).- Per quina raó la llegenda de l’escala indica “ escala equatorial”? Per què
s’afirma que “ sovint el mapa de Peters té una intenció política”?
Act. Aquest és un mapa que intenta fugir de l’ “eurocentrisme” del mapa de
Mercator. Sigues tu també crític i intenta dibuixar mapes on aquests països
apareguin en la posició central i superior: Sudàfrica, Xina i Xile.
Act. Sobre paper mil·limetrat calca el perfil d’un mateix continent de les
projeccions de Mercator, Peters i Robinson. Compta els cm2 que té el mateix
continent en cada projecció ,de forma aproximada .A quines conclusions arribes?
2.3.Conèixer el territori a través dels mapes: L’escala i els diferents tipus de
mapes.
En el temps actual els mapes són una eina de gran utilitat ,no solament per viatjar i
moure’ns pel territori ,sinó també per entendre i localitzar els fenòmens què es
produeixen al nostre món.
Com ja hem vist al llarg d’aquesta unitat un mapa és una representació reduïda –
segons l’escala que utilitzem -, aproximada – perquè amb qualsevol projecció que
realitzada ha una certa distorsió- selectiva - perquè selecciona la informació

3. d’aspectes físics , humans, etc. ...- i simbòlica – perquè la informació s’expressa a
través de símbols i signes convencionals.
•2.3.1. L’escala dels mapes.
Per dibuixar un mapa que representi una part de la superfície terrestre ,o tota la
Terra, ens veiem obligats a reduir les distàncies reals del territori que es representa
sobre el full ,per tal que el mapa tingui cabuda en un full de paper, més reduït que
la realitat. La proporció que hi ha entre una determinada distància en el mapa i la
distància real l’anomenem escala.
Segons la quantitat de territori i el nivell de detall amb que es representa al mapa ,
els podem classificar en mapes d’escala gran i en mapes d’escala petita ♦
Fotografia, Mapa d’escala petita (Municipi d’OLOT 1:10.000, amb llegenda i
escala gràfica i numèrica) i Mapa d’escala gran (Planisferi o continent -
projecció cilíndrica - indicant l’escala equatorial : gràfica i numèrica ) quadre al
marge :
(A) Quins dels dos mapes representa més territori i quin ho fa amb més detall?
Sabries esbrinar la distància entre els punts A i B, d’ambdós mapes, mesurant els
cm i després calculat la distància en la realitat? Cóm has pogut calcular?
___________________________________________________________________
ESCALES GRANS, INTERMÈDIES I PETITES I EQUIVALEÈNCIA EN M
I KM ALS PLANOLS I MAPES
___________________________________________________________________
ESCALES GRANS 1:1.000 = 1cm=1.000cm = 10m
(espais reduïts)
Pobles 1:10.000 = 1cm=10.000cm = 100m
Ciutatsi 1:25.000 = 1cm=25.000cm = 250m
Municipis
Comarques 1:50.000 = 1cm=50.000cm = 500m
___________________________________________________________________
ESCALES PETITES
(espais grans)
Estats 1:100.000 = 1cm=100.000cm = 1Km
Regions 1:500.000 = 1cm=500.000cm = 5Km
Grans Estats 1:1.000.000 = 1cm=1.000.000cm = 10Km
Continents 1:5.000.000 = 1cm=5.000.000cm = 50Km
Mapamundis 1:50.000.000 = 1cm=50.000.000cm =500Km
I Planisferis 1:100.000.000= 1cm=100.000.000cm=1000Km .
___________________________________________________________________

4. Els mapes d’escala gran mostren el terreny amb més detall perquè abasten un
espai reduït (el mapa d’un poble, ciutat o municipi...) .El càlcul de distàncies en
aquests mapes és molt fiable perquè no estan gaire afectats pels errors que es
produeixen en fer les projeccions.
Els mapes d’escala petita representen espais molt extensos (la Terra , continents
sencers...), i , per tant , amb poc nivell de detall. .El càlcul de distàncies només és
fiable en els punts de contacte de la projecció. Per exemple : en el cas de les
projeccions cilíndriques, en la línia de l’equador les distàncies mesurades sobre el
mapa corresponen a la realitat, però en canvi si mesurem les distàncies en les
latituds polars no són fiables i mostren un alt grau d’error.
•L’escala numèrica i l’escala gràfica.
En els mapes , com ja has vist, l’escala numèrica s’expressa per mitjà d’una
fracció, per exemple 1/110.000 o bé 1:100.000 que indica que 1 cm mesurat sobre
el mapa equival a 100.000 cm en la realitat. Però si ens convé expressar la distància
real en metres o quilòmetres cal anar dividint la xifra dels cm de la distància real
entre 10, tants cops com pugem en el sistema mètric decimal (cm, DM , dam , hm,
km...).Així en l’escala anterior obtindríem 1cm=1000m, o bé 1cm= 1 km.
L’escala gràfica es representa damunt una línia recta, al peu del mapa, i dividida
en segments. Cada segment indica gràficament la distància real es correspon amb
cada unitat mesurada en el mapa. Seguint amb l’exemple anterior, seria la següent:
0 1 2 3 4 5 Km distància real
+------+------+------+------+------+
(0 1 2 3 4 5 cm) distància sobre el mapa.
L’escala gràfica té l’avantatge , en relació a la numèrica, que facilita la lectura dels
mapes a primer cop d’ull i , a més, quan fem una fotocòpia del mapa , ampliada o
reduïda conserva la proporció perquè s’amplia o es redueix en el mateix percentatge
que el mapa.
•(A) • Atreveix-te a dibuixar el plànol de casa teva a una escala de 1:100 sobre
un full de paper mil·limetrat. Et pots inspirar en el plànol fet per l’arquitecte...
•(A) • Copia les escales gràfiques i numèriques de cinc mapes diferents que surtin
en aquesta unitat i ordena-les d’escala gran a escala petita .Situa les escales en un
quadre com el següent i completa les dades i càlculs.
ORDRE TERRITORI QUE ABARCA ESCALA NUMÈRICA 1
CM =?M, Km? ESCALA GRÀFICA
___________________________________________________________________
•(A) • Què signifiquen les dades situades al peu dret del mapa? Per què
serveixen? Quina de les dues dades s’interpreta millor i té més avantatges?

5. • (Activitats final Unitat. 2.3.Conèixer el territori a través dels mapes: L’escala i
els diferents tipus de mapes.)
•(A) • Explica què és l’escala i de quines formes es pot representar . Quina
diferència hi ha entre els mapes a petita escala i els de gran escala? El càlcul de
distàncies reals és tan fiable en uns com en els altres?(Raona la resposta).
•(A) • Demana al teu ajuntament , o a la biblioteca, el plànol dels carrers del
poble o barri on vius però compte que inclogui l’escala.. Assenyala, amb un cordill
o filferro l’itinerari que fas des de casa teva a l’institut. Quants cm fa de llargada?
Quants corresponen a la distància real? Cóm ho has esbrinat?.
2.3.2. Els diferents tipus de mapes segons el seu contingut: Mapes temàtics.
A més de classificar els mapes segons la seva escala es poden agrupar segons el
contingut o tema que tracten. Així els mapes temàtics poden aportar informació
sobre aspectes físics del territori i aspectes humans♦(Aclariment al marge).Els
mapes que descriuen relleu ( topogràfics), la hidrografia ,els climes, la vegetació
o els sòls (geològics, edafològics...)són exemples de mapes físics .En canvi els
mapes que representen fets històrics, demogràfics, econòmics (agricultura,
indústria, turisme...) o fronteres polítiques, són mapes sobre aspectes humans.
•(A) • Intenta identificar a quin tipus de mapes temàtics corresponen els que
apareixen a la fotografia. Busca en un atlas almenys tres tipus de mapes que
tractin sobre aspectes físics i sobre aspectes humans. Fes una breu descripció i
argumenta per què els has classificat en un o altre grup.
Un element clau per entendre els mapes és la llegenda que mostra la clau per
identificar els diferents tipus de símbols que apareixen al mapa i el tipus de mapa
temàtic de que es tracta :
•Els símbols puntuals , assenyalen , per exemple la localització de ciutats,
recursos energètics , etc. i es representen amb punts, triangles, cercles o bé amb
figures de tamany proporcional al valor de la variable en cada lloc del mapa. Un
tipus de mapa basat en símbols puntuals és el mapa temàtic de punts.
•Els símbols lineals són utilitzats per representar rius, vies de comunicació, límits
administratius, fluxos de comerç, etc.. Els mapes temàtics de fluxos, que poden ser
proporcionals al valor de la variable, són un exemple d’aplicació dels símbols
lineals . Altres mapes anomenats isoplètics utilitzen línies que uneixen tots els
punts d’un mapa que tenen el mateix valor en relació al fet geogràfic que descriu.
Per exemple en els mapes del temps se solen utilitzar isòbares o línies per unir tots
els llocs amb la mateixa pressió atmosfèrica, isotermes per unir els punts amb la
mateixa temperatura i isohietes per unir els indrets amb les mateixes precipitacions.
•Els símbols d’àrea o de superfície es fan servir per delimitar sobre el mapa , amb
trames o colors diferents, àrees territorials com regions, països o zones amb
característiques comunes. Els mapes que representen les diferents àrees- físiques ,
econòmiques, polítiques...- reben el nom de mapes temàtics coroplètics. Un

6. exemple d’aquest tipus de mapa és el de “Densitat de Població a Catalunya per
comarques”(Any 2000)
•La informació que ens aporta un mapa temàtic pot ser de caràcter qualitatiu, com
ara els mapes de vegetació o els mapes de carreteres , i també de caràcter
quantitatiu quan es representen magnituds com ara el consum d’aigua o la taxa
d’atur de cada país. Els mapes quantitatius poden representar la informació
geogràfica en tres dimensions .Així cada àrea del mapa s’aixeca de forma
proporcional al valor que representa. Aquest és el cas del mapa volumètric o en 3D.
Molt sovint trobem mapes temàtics on s’inclouen diferents tipus de gràfics i reben el
nom de cartogrames. Un cas particular de cartograma és el mapa anamòrfic on la
variable es representa amb figures geomètriques (quadrats, rectangles,
triangles...)que deformen les àrees cartografiades de manera proporcional a la
magnitud que es vol expressar.).Els mapes anamòrfics també poden representar-se de
forma bidimensional o tridimensional, és a dir com a mapa en volum.