4. L’hinduisme
• No té fundador.
• Es va
desenvolupar a
partir de creences
i cultes dels
pobles que vivien
a les ribes del
Ganges, sorgides
en part dels Veda,
antics textos
hindús.
5. L’hinduisme
VENERA TOT ALLÒ QUE ELS ENVOLTA, símbols de la
fertilitat: rius, arbres, muntanyes, animals.
SAMSARA:
cicle de les reencarnacions
(néixer, morir, tornar a néixer)
determinades per el Karma,
fins arribar a un grau d’alta
perfecció.
Karma.
La bona o mala
conducta
Els actes que duem a terme en la nostra vida
determinen la qualitat de la nostra propera existència.
6. L’hinduisme
- Es una religió politeista:
- amb molts déus
- reconeix a Brahman, l’Absolut.
- Les altres divinitats són
manifestacions de Brahman.
- El brahmanisme es presenta com
una mena de monoteisme
El TRIMURTI
És l’agrupació de tres divinitats
considerades aspectes de Brahman:
- Brahma, el qui crea
- Vixnu, el qui conserva
- Xiva, el qui destrueix
28. ESVÀSTICA
Deriva del Sánscrito "svasti".
Representa al sol i la seva energia radiant.
Aquest símbol sol trobar-se en entrades
i parets de temples,
i s'associa a fortuna i bona sort.
Es repeteix en els cants hindús.
Els braços de la creu, apunten als quatre
punts cardinals, que igual que en molts antics
rituals cèltics, il·luminava amb torxes les
quatre adreces.
Quan apareix girant a la dreta, en el sentit
horari, simbolitza l'energia creativa del sol.
A l'esquerra en canvi, indica dolenta sort.
Els hindús lamenten amb ràbia, juntament amb la resta de la humanitat,
de l'ús diabòlic que el règim nazi d'Hitler va donar a aquest sagrat símbol,
que ha passat a la història com imatge de destrucció i mort quan era un inofensiu element
de culte i tradició nascut en la nit dels temps.
29. TIKA
La Tika és un adorn tradicional de
les dones índies. Originàriament era
un petit punt vermell al front. Segons
la tradició el vermell és el color de la
sang, l’energia i la vida. Avui en dia
s’utilitza el símbol en dones casades,
compromeses o simplement com
adorn. Pot tenir moltes formes o
colors, segons la persona que ho
porta.
34. La cremació,
ritu funerari de l’hinduisme
- Els hinduistes,
després d’haver rentat, perfumat i vestit amb honor
el cos del difunt,
el dipositen en una llitera feta de canya de bambú
í el cobreixen amb una tela blanca.
- Tota la família el condueix fins al crematori, que
normalment és a la vora d’un riu sagrat.
- Quan hi arriben, els homes de la família, que han
transportat el cadàver a pes de braços, fan tres voltes
a la pira funerària sostenint el difunt, en memòria del cicle
de la vida, la mort i el renaixement.
- Tot seguit, col·loquen el cos sobre la pira, i el més jove
continua resseguint el cercle amb una torxa encesa a la ma;
hi fa dues voltes més, fins que s’atura davant del cadàver i
encén la pira.
- Mentre crema, els familiars entonen cants
i himnes sagrats.
- Al cap d’uns quants dies, la família aplega les cendres del
mort i les envia riu avall.
35. Un hinduista creu que la persona segueix una trajectòria circular: neix, creix i mor per a tornar
a néixer en un altre cos; neix, creix i mor per a tornar a néixer, i així successivament, fins que,
segons la conducta que ha observat, aconsegueix l’estat de moksa, d’alliberament, i no torna a
néixer mai més. El fet de néixer successives vegades en cossos diferents rep el nom de
reencarnació. Com més s’aproximi l’anima a l’estat que els hinduistes associen a la perfecció en
aquesta vida, més aviat deixarà de reencarnar-se i aconseguirà la pau.
36.
37.
38. EL MATRIMONI
Molts matrimonis encara són concertats pels
pares; el grau de participació dels fills depèn
de les famílies.
El matrimoni és sagrat per a molts hindús,
doncs consideren que aquest es perllonga més
enllà de la mort.
Les noces s'acompanyen de grans
celebracions, despeses i festes.
Les cerimònies solen ser elaborades
i varien àmpliament d'una regió a una altra. En
moltes cerimònies hindús el nuvi i la núvia
intercanvien guirnaldas i promeses abans de
girar entorn d'un foc set vegades per a
solemnitzar el matrimoni. Robes brillants,
joies i flors formen part de gairebé totes les
cerimònies. Els pares de la núvia solen lliurar
un dot, en forma de diners o terres, a la família
del nuvi, encara que aquesta pràctica és
il·legal.
41. Mahashivarati
Nit del gran Xiva
És una festa que se celebra el
gener a el febrer i que
significa “Nit del Gran Xiva”.
Durant aquesta nit,
el deu destructor i
transformador Xiva
acompleix el ball còsmic de la
creació i de la destrucció.
Molts hindús fan el dejuni.
Es fan pregàries en honor del
déu Xiva
i també ofrenes de llet, que
simbolitzen el món ideal ple
de pau a les seves estàtues.
42. MAHASHIVARATI
Alguns fidels passen la nit
cantant lloances a Xiva
i, a vagades, llegeixen els Xiva
Purana.
L’endemà, es fan celebracions
als temples del déu a tot India;
molts peregrins hi acudeixen.
En general, els hindús es
banyen el matí, i desprès fan
el dejuni. A la tarda van al
temple portar ofrenes (pots
d'aigua, llet, farina, baies,
pastissos en forma de lotus,
llànties).
Desprès d'aquest ritual, la
gent torna al poble i acaba el
dejuni. Aquest dia, les dones
casades preguen per la salut
del marit i les no casades
preguen per trobar-ne de bo.
43. Divali
L’Any Nou hindú
Divali (o Depavali) significa
“garlanda de llums” i es la festa
mes celebrada de l'hinduisme.
La gent posa cassoletes d'oli,
que serveixen d'espelmes,
i les encén a dintre
o a fora de casa, al vespre.
Els rituals poden variar d'una regió
a l'altra, però generalment estan
relacionats amb un tema de la
mitologia hindú; per exemple,
el Divali pot simbolitzar la victòria
de Vixnu sobre un rei dimoni o la
victòria de l'heroi Rama i el seu
retorn, o més sovint s'associa
amb la vinguda anual de Lakxmi.
Per això, en alguns llocs, els
comerciants celebren aquesta
deessa fent-li una estàtua, pregant
perquè els porti bona
sort en els negocis.
44. Alguns costums s'associen
a l’època de Divali:
Els jocs d'apostes,
els dibuixos colorits,
que les dones posen a terra,
a l'entrada de les cases,
les decoracions de la llar,
les postals als amics,
els bombons ....
Un dels dies de la festa,
la gent va al temple
per a la celebració religiosa:
s'hi fan pregaries, ofrenes
d'aliments, s'encenen
espelmes, etc.
Hi ha un dia en que els
germans es conviden a casa,
es desitgen bona sort i es
fan regals.
46. JANMASHTAMI
El Janmashtami, que significa
“vuitè dia del naixement”, commemora el
naixement de Krixna, el deu més popular de
l'hinduisme, que va tenir lloc,
segons la tradició, la vuitena nit del mes fosc de
Bhadrapada (agost-setembre).
Molts hindús fan dejuni fins a les dotze de la nit,
l'hora que va néixer Krixna.
Desprès, els fidels celebren l’esdeveniment amb
molt entusiasme i emoció, per mostrar la seva
devoció i el seu amor respecte al déu.
En els temples i en algunes cases,
el nen diví es acollit amb cançons,
balls i ofrenes (pastissos); a vegades, una
imatge del déu es posa dins d'un bressol.
Els pelegrins reciten pregaries tota la nit en els
temples decorats amb flors i fruita.
