1. El realisme pictòric al segle XIX
Inst. Montsacopa. Olot

2. El Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX. (Revolució burgesa de 1848)
Realisme
descripció
objectiva de la
realitat
La industrialització ha provocat
l’aparició del PROLETARIAT que
pateix les conseqüències del
capitalisme. Jornades extenuants,
treball de dones i infants, pèssimes
condicions d’habitacle...
Els artistes compromesos davant
els grans problemes polítics i
socials. (acusats de socialistes i
revolucionaris)
Aparició de FOTOGRAFIA
TEMES SOCIALS
La gent humil, la seva feina, la
vida a l’aire lliure (platja,
picnic), la ciutat (carrers, cafès,
balls), els paisatges, són la
temàtica preferida.
Creació de les ORGANITZACIONS
OBRERES
Prenen força les doctrines de
MARX i ENGELS.
El 1848: “Manifest comunista"
REALISMEREALISME

3. • Refús de la bellesa arquetípica.
• Plasmació naturalista, antiacadèmica, anticlàssica.
• Representació directa i realista de la societat..
• El color desplaça al dibuix i mostra les pinzellades.
• Disposició casual de les figures.
• Mostren el treball i el treballador com a nou "heroi“.
• El terme realisme té diferents accepcions:
– Corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta
possible.
– Tendència del Barroc que representa la vida quotidiana i mostra el
dolor i el dramatisme.
– Moviment artístic i cultural del segle XIX.

4. LA HISTÒRIA DEL MOVIMENT
• Cronologia: 2ª meitat del segle XIX
• L’enfrontament entre neoclàssics i romàntics.
• Neix un tercer grup en discòrdia, a la dècada dels quaranta : els realistes.
Per a ells aquesta batalla no té gaire sentit, perquè cap dels dos grups
precedents tenia la veritat.
• Context històric: La Monarquia de Juliol de 1830 s’aparta dels objectius
de la Revolució i es converteix en un règim que defensa la burgesia
conservadora. La Revolució de 1848,(als carrers de París) costa la vida a
més de quatre mil obrers, i una repressió brutal. Les noves idees
socialistes després de la publicació del “Manifest comunista” de Marx i
Engels, les constants innovacions científiques i tecnològiques fan que les
mentalitats canviïn molt ràpidament.

5. ELS PINTORS I L’ ENTORN
• S’interessen pel món que els envolta
• Els realistes no pensen que la Història serveixi d’inspiració a l’art : ni art grecoromà
ni renaixentista ni la fantasia del barroc. Els únics a qui admiraven eren els mestres
holandesos i flamencs , amb les seves representacions d’interiors (Eyck, Veermer
-del segle XVII- o Chardin,- del XVIII)- són estudiats i valorats, mentre que els grans
mestres venecians, per exemple, són ignorats.
• Alguns d’aquests autors van ser fidels republicans que es van involucrar en la
causa de la classe treballadora i van patir el menyspreu de les autoritats. Els seus
quadres van ser rebutjats a l’ Exposició Universal de 1855. L’odi entre artistes
progressistes i conservadors va arribar a ser tan gran, que els primers es van veure
obligats a organitzar un saló paral·lel: el “Salón des Refusés” per exposar les seves
obres. En aquest saló es van exhibir pintures d’alguns pintors considerats maleïts
per la seva voluntat de provocació.

6. BUSCANT LA VERITAT
• Per aquests pintors, el dibuix acurat d’Ingres o el viu cromatisme de Delacroix
eren frivolitats que no ajudaven a conèixer la veritat. Era necessari una atenta
observació de la naturalesa per representar amb exactitud el color de les
pedres o del cel o la terra.
• L’ invent de la càmera fotogràfica potenciarà l’ interès per veure un reflex fidel
de la realitat. Amb tot, la pèrdua de color,d’expressió, de sentiments i de
moviments fa que, un segle després, els realistes fossin considerats més
conservadors que els romàntics, artísticament parlant.
• Tot i el rebuig de la crítica i les institucions, els realistes també van rebre el
suport d’alguns intel·lectuals, com ara el poeta Baudelaire, que considerava
que escollir fenòmens prosaics com a matèria artística, era una manera de
donar a la vida quotidiana una visió poètica.

7. LES PRIMERES FOTOGRAFIES

8. Fotografia del taller de
Nadar

9. ELS ANTECEDENTS REALISTES A LA
HISTÒRIA DE L’ ART
• El terme realisme ve de Courbet, el primer pintor del moviment. Al 1855 ,
Courbet intenta exposar dues de le seves obres – “L’enterrament
d’Ornans” i “El pintor al seu estudi”- al Saló d’Exposicions, però són
rebutjades per uns organitzadors que encara prefereixen la pintura
neoclassicista. Ofès, Courbet (que no era ni pacient ni modest), va fer
construir, a càrrec seu, un pavelló a prop de l’ Exposició on estava el saló i
va exposar-hi unes quaranta obres recollides en un catàleg on es definia
com a realista.
• All llarg de la història trobem altres moments i altres autors que van
buscar representar la realitat, especialment al Barroc.
• Després d’una ullada molt breu als antecedents barrocs, coneixerem
alguns dels principals autors del Realisme: Courbet, Daumier, Bonheur,
Millet i Corot

10. “Vieja friendo huevos” Velázquez
“El aguador de Sevilla”

11. “Sant Nicolau” de
Jan Steen

12. “La pregaria”. Jan Steen
“La lletera”. Vermeer

13. “La bugadera”
Chardin
“La cuinera”

14. CARACTERÍSTIQUES DEL REALISME
• Factors que afavoreixen la seva aparició a mitjans del s. XIX:
– Implantació definitiva de la burgesia
– Positivisme filosòfic (Zola, Dickens...)
– Problemes socials de la industrialització
– Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848 (no temes polítics, sí
socials)
• Negació a idealitzar les imatges
• Home i dona representats en les feines quotidianes (Tema molt freqüent: La fatiga)
• Màxims representants:
– Jean François MILLET
– Goustave COURBET
– A Catalunya: Marià FORTUNY o Joaquim VAYREDA

15. EL REALISME: UN MIRALL EN EL CAMÍ
El realisme és el corrent artístic, especialment pictòric i literari, de mitjan del
segle XIX, que es defineix per voler representar la realitat immediata tal com és,
sense embellir-la. La influència del cientifisme i l’aparició de la fotografia són
factors determinants en la definició de l’estètica realista.
El moviment realista, nascut a França, s'estengué arreu. Els principals
representants del realisme pictòric foren Gustave Courbet (1819–1877), Honoré
Daumier (1808–1879) i Jean François Millet (1814-1875).
El realisme vuitcentista català té un representant molt primerenc: Ramon Martí
Alsina (1826-1894), que conegué a París l'eclosió del moviment i n'importà l'estil.
A la dècada dels anys setanta alguns dels seus deixebles, com Joaquim Vayreda
(1843-1894), en difongueren el mestratge.

16. A la dreta, els amics de l’artista,; al centre el pintor i la seva musa; a l’esquerra, els miserables i els qui viuen
explotant la misèria. Aquest darrer grups, de colors obscurs i textura solta, exposa de manera ben directa els
objectius del realisme
El taller del pintor o Al·legoria del món real.1855, 361 x 598 cmCOURBET

17. 1851. Oli (314 x 663 cm). M. D’Orsay, París ENTERRAMENT A ORNANS *

18. ANÀLISI DE L’OBRA
LA COMPOSICIÓ: Els personatges estan ordenats com
en un fris de línia zigzaguejant: tots són de la mateixa
grandària i no n'hi ha cap que sobresurti als ulls de
l'espectador
L’enterramorts, la fossa i el gos
L'estament clerical i la representació judicial
Les ploraneres

19. L’ENTERRAMENT D’ORNANS , UN ENTERRAMENT REAL.
• Courbet tracta el tema de la mort (tan estimat pels romàntics) sense drama ni
expressions de patiment: realisme contra sentit romàntic de la mort.
• Va pintar “L’enterrament...” a la seva vila natal Ornans i va utilitzat els seus
veïns i familiars com a models. Segons escriu en una carta a un amic “Tothom
vol sortir..i no els podré complaure a tots..”
• És un retrat col·lectiu, d’una comunitat que es congrega per donar l’últim
adéu a un dels seus, un acte social com un altre.
• Courbet pinta l’escena tal com és, no pretén ser satíric, ni fer crítica política, ni
resultar transcendental, ni anticlerical . És un enterrament real. Pensem que
Courbet va comentar de “El entierro del conde de Orgaz” del Greco que la part
que li interessa és la inferior del quadre on hi ha una realitat tangible. “No puc
pintar un àngel, perquè mai n’he vist cap.”

20. 3,15 x 6,68 480 x 360
Fixa’t en els elements següents: les dimensions i la distribució de l’obra; les unitats-grup que es
presenten; el cel; els pilars que suporten l’obra; la llum; la societat que ens mostra; el clergat; les
actituds dels assistents; el joc de les mans i el seu significat; la creu, els nens, els primer terme.
Crom creus que reflecteixen el concepte d’art que podien tenir els pintors del segle XVI i els del segle
XIX?
COMPARACIÓ D’ AQUESTES DUES OBRES

21. “El entierro del
conde de
Orgaz”
El Greco,
1586-1588

22. DISTRIBUCIÓ DELS PERSONATGES I
COLOR
• Les figures, així disposades de manera horitzontal, ens recorden un fris de
l’antiguitat. La disposició dels personatges (al costat del forat per la caixa,
que envaeix l’espai de l’espectador) no té en compte jerarquies socials i
els veïns més humils es barregen amb les autoritats del poble.
• Aquesta composició va ser acusada “d’indigna” de “caricaturesca” i es
recrimina a Courbet la lletjor dels personatges. De fet, el mateix Delacroix
va dir “això ja no és una festa pels ulls , si no que és l’enterrament del
Romanticisme”.
• La llum del quadre correspon a la matinada i il·lumina els personatges de
manera real. La gama de colors és reduïda , com solia ser en aquestes
cerimònies hi predomina el negre, només animat per les vestiments dels
capellans i les còfies de les ploracossos.

23. • El crucifix s’aixeca al
fons , com un
element més de la
cerimònia ( no el
més important) per
sobre d’un grup que
la segueix amb
diferent interès. Els
escolanets estan
distrets, com a nens
que són
 Les dones ploren el difunt. AlgunesLes dones ploren el difunt. Algunes
segueixen el cerimonial amb méssegueixen el cerimonial amb més
atenció que altres que estan parlantatenció que altres que estan parlant
entre elles.entre elles.

24. “Bonjour monsieur Courbet”

25. “Els picapedrers” Courbet

26. “Les garbelladores” Courbet

27. El cos femení. Una obsessió per l’origen

28. “L’origen del món”

29. LES DORMENTS O PERESA I LUXURIA O LES AMIGUES
Oli (135 x 200 cm) Museu du Petit Palais, Paris

30. Dona i papagai

31. ALTRES OBRES DEL MATEIX TEMA
Ingress; Odalisca amb esclau
Albert Bierstadt: Nimfes
A. Cabanel: Naixement de Venus
Bouguerau: La Vague

32. Bouguerau i Courbet

33. ALTRES AUTORS. HONORÉ DAUMIER
• Pintor i litògraf ( en va fer
més de 4000) es va
especialitzar en caricatures
en les que satiritzava
cruelment els monàrquics,
bonapartistes i polítics en
general. Per això i la seva
implicació en la lluita social,
fins i tot va patir presó.

34. HONORÉ DAUMIER
Va orientar el seu art cap a la sàtira i la caricatura política.
Tenia l’objectiu d’exaltar una realitat que oprimia els humils,
ressaltant-ne els aspectes més sòrdids.
Deformava les figures, acostant-se així al que seria, més
endavant l’expressionisme.
1863
La rentadora

35. “Incident al carrer Trasnonain” litografia de Daumier, explica
l’assassinat de tota una família obrera per la nit. Se’ls acusava
d’haver disparat contra un soldat

36. “Vagó de tercera” Daumier

37. “La sublevació” Daumier

38. ROSA BONHEUR
• Dona singular , estranya
triomfadora en un món
d’homes, va pintar figures d’
animals amb més veracitat que
ningú.
• Vivia sola, fumava
contínuament (per escàndol
de molts) i vestia pantalons
(pel que va necessitar un
permís de la policia), estudiava
les anatomies dels animals i els
quadres de cavalls de
Gericault.
• Els seus paisatges ens parlen
d’agricultura , de treball dur,
de bous que la fan possible,
elevant aquest tema humil a la
categoria d’art.

39. “Bous llaurant a Nivernais” Rosa Bonheur

40. JEAN FRANÇOIS MILLET ( 1814-1875)
• Nascut a Normandia, fill d’una
família camperola, va optar
per una vida tranquil·la al
camp amb els seus catorze
fills.
• Pinta uns agricultors humils
però dignes que accepten els
seu lloc al món .
Profundament religiós algunes
de les seves millors pintures
mostren els pagesos en el
moment de recolliment de la
pregària.
“Les espigolaires”

41. Vinculat a la terra que treballava per subsistir
Només troba la senzillesa i la calma als boscos i camps
Esperit de fraternitat humana (treball comú a tots)
Allunyat de l’efectisme i teatralitat dels romàntics
LES ESPIGADORESLES ESPIGADORES Oli sobre tela. 83,5 x 111 cmOli sobre tela. 83,5 x 111 cm
Museu d’Orsay (Paris)Museu d’Orsay (Paris)
Les espigadores, de Seurat

43. MILLET VS VAN GOGH

44. “L’Àngelus”
Millet

45. L’ANGELUS. MILLET-DALÍ
1857-59;(55.5 x 66 cm) M d’Orsay

46. ALTRES OBRES
Pastoreta amb el ramat
L’esventador
Visió descarnada i dura de la vida rural, en front als “pastiches"
edulcorats que estaven de moda.
El forn de pa
Fent mitja

47. “Sembrant patates” Millet

48. “La primavera” Millet

49. CAMILLE COROT 1796-1875
“Tívoli”

50. • Va començar a pintar professionalment als vint-i-sis anys . Després d’una estada
de tres anys a Itàlia torna enamorat sobre tot de la intensa llum del mediterrani i
a partir d’aquell moment els seus paisatges intenten sempre recrear-la, amb les
seves variadíssimes games de colors. Va ser el pintor més capacitat del moment
per distingir més de vint tons de blanc ( entre el més pur i el grisós ). Els seus
paisatges i estil de colorisme va ser molt imitat, fins i tot en vida del pintor. Els
seus camps, camins i pobles solen estar deserts.

51. “Ciutat (Roma)” de Corot

52. “Roma” de Corot

53. “La catedral de Chartres”
Corot

54. ESCOLA DE BARBIZON
La Escola de Barbizon de pintura (1830-1870) va ser el conjunt de pintors francesos reunits entorn
d’aquest poble, proper al bosc de Fontainebleau, on els artistes d'aquest cercle van arribar a establir-
se. El fet que els pintors de Barbizon deixessin París per a refugiar-se en un petit poble ja és una
actitud d'oberta oposició al sistema vigent, no només en l'àmbit plàstic, sinó també en l'ordre social.
Els pintors de Barbizon van ser part del Realisme pictòric francès, que va sorgir en reacció al més
formalista. D’alguna manera es pot considerar precedent de l’Impressionisme
Corot, Rousseau i Millet en són els membres més reconeguts.