SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  12
ANTOLOGIA DE
POESIA CATALANA
MIQUEL MARTÍ I POL
L’Elionor
Llengua catalana
Antologia de poesia catalana
Anàlisi i traducció del poema
1er Batxillerat B
18 de maig del 2016
Isaac Albéniz
Paula Barrachina i Carla Barrientos
Antologiadepoesiacatalana
MIQUEL MARTÍ I POL
Dades biogràfiques de l’autor
19 de març de 1929-
11 de novembre de
2003
(Roda de Ter)
Poeta, escriptor i
traductor català
dels més populars
del segle XX.
Poeta de
tradició realista.
A l'any 1969:
primers símptomes
de la malaltia,
l'esclarosi múlltiple
L'any 1954: Premi
Óssar Menor amb
"Paraules al vent".
Al moment de la seva
mort, Martí i Pol era el
poeta viu en llengua
catalana més llegit i
conegut.
L’ELIONOR
Antologiadepoesiacatalana
Contextualització
Antologiadepoesiacatalana
Realisme històric.
Període posterior de la Revolució Industrial
Espanyola.
Pertany al recull de poemes "La Fàbrica".
La malaltia de l’escriptor va condicionar la
presència de temes com la solitud i la tristesa.
Anàlisi del significat i figures
retòriques
Antologiadepoesiacatalana
L‘Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a
treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang
per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí senyor" i "bones
tardes".
La gent se l'estimava,
l‘Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Antologiadepoesiacatalana
Versos 1-11
Descripció de
L’Elionor com una
noia alegre.
Comença a treballar
ben jove i l’autor
descriu l’escena.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li
passava
era que es feia gran i que aquells
mals
es curaven casant-se i tenint
criatures.
Versos 12-22
Evolució emocional de
l’Elionor. Comença a
sentir-se buida i sola a
causa del monòton i
esgotador treball a la
fàbrica. Rep el consell de
casar-se i tenir fills.
L'Elionor, d'acord amb la
molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i
va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els
catorze anys
quan va posar-se a
treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor" i
"bones tardes."
Versos 23-31
L’Elionor segueix els
consells rebuts i així,
la història es repeteix
amb la seva primera
filla.
Antologiadepoesiacatalana
(1)L‘Elionor tenia
(2)catorze anys i tres hores
(3)quan va posar-se a treballar.
(4)Aquestes coses queden
(5)enregistrades a la sang per sempre.
(6)Duia trenes encara
(7)i deia: "sí senyor" i "bones tardes".
(8)La gent se l'estimava,
(9)l‘Elionor, tan tendra,
(10)i ella cantava mentre
(11)feia córrer l'escombra.
(12)Els anys, però, a dins la fàbrica
(13)es dilueixen en l'opaca
(14)grisor de les finestres,
(15)i al cap de poc l'Elionor no hauria
(16)pas sabut dir d'on li venien
(17)les ganes de plorar
(18)ni aquella irreprimible
(19)sensació de solitud.
(5) Metàfora : les coses no
queden enregistrades a la sang.
(6) Metàfora: el fet que porti
trenes simbolitza l’etapa de la
infància.
(11) Personificació: l’escombra
no corre.
(12-13) Metàfora: els anys no es
dilueixen sinó que passen.
Antologiadepoesiacatalana
(20)Les dones deien que el que li passava
(21)era que es feia gran i que aquells mals
(22)es curaven casant-se i tenint criatures.
(23)L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
(24)predicció de les dones,
(25)va créixer, es va casar i va tenir fills.
(26)El gran, que era una noia,
(27)feia tot just tres hores
(28)que havia complert els catorze anys
(29)quan va posar-se a treballar.
(30)Encara duia trenes
(31)i deia: "sí, senyor" i "bones tardes."
(1-7/26-31) Paral·lelisme:
(Situat al principi i al
final). La filla va pel
mateix camí que la mare.
Amb això ens vol donar a
entendre que la vida de
L’Elionor era la tònica
general de la vida de les
dones de l’època.
 Al llarg de tot el poema, utilitza una metonímia, com a
manera de presentar el poema ja que parla només de l’Elionor
però en realitat, amb ella, s’està referint a totes les noies i
dones obreres de la època.
Mètrica del poema
Té una sola estrofa i tot i que té forma de
poema, per tal com explica les coses es podria
confondre fàcilment amb una narració.
Versos lliures: de sis, vuit, nou, deu, onze i dotze
síl·labes.
No presenta cap mena de rima.
Antologiadepoesiacatalana
Anàlisi de la veu poètica
Antologiadepoesiacatala
El poeta narra la història de la vida de l’Elionor a la fàbrica.
El text està en 3a persona del singular quan fa referència a
l’Elionor i en 3a persona del plural quan es tracta de les
dones.
Els verbs que s’utilitzen estan en mode indicatiu i en passat:
pretèrit imperfet de l’indicatiu, passat perifràstic...
Identificació del tema o motiu essencial
Antologiadepoesiacatalana
Vida d’una noia des de l’adolescència fins a la maduresa a
través dels seus inicis com a treballadora d’una fàbrica.
Va tenir fills i la seva filla gran va treballar tan d’hora com
ho va fer ella: la història es repeteix en diverses
generacions.
Conclusió
• La intenció del poema és fer una crítica de la
societat del moment i reflexionar sobre la
situació de les dones obreres a la fàbrica.
Antologiadepoesiacatalana

Contenu connexe

Tendances

Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
yovima70
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquina
yovima70
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
kwart
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
Elena Gimenez
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
Joan Florit
 
Josep Pla
Josep PlaJosep Pla
Josep Pla
dolors
 

Tendances (20)

Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquina
 
Autors Modernistes.
Autors Modernistes.Autors Modernistes.
Autors Modernistes.
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
Oda a la pàtria
Oda a la pàtriaOda a la pàtria
Oda a la pàtria
 
La PlaçA Del Diamant SíMbols
La PlaçA Del Diamant   SíMbolsLa PlaçA Del Diamant   SíMbols
La PlaçA Del Diamant SíMbols
 
Sunion
SunionSunion
Sunion
 
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE (1830)
 
Corrandes d'exili pere quart
Corrandes d'exili   pere quartCorrandes d'exili   pere quart
Corrandes d'exili pere quart
 
Mètrica catalana
Mètrica catalanaMètrica catalana
Mètrica catalana
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil PwpA Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
A Mallorca, Durant La Guerra Civil Pwp
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
 
La Plaça del Diamant
La Plaça del DiamantLa Plaça del Diamant
La Plaça del Diamant
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Cambra de la tardor gabriel ferrater
Cambra de la tardor                gabriel ferraterCambra de la tardor                gabriel ferrater
Cambra de la tardor gabriel ferrater
 
Josep Pla
Josep PlaJosep Pla
Josep Pla
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
 

Similaire à Miquel martí i pol, l'elionor

Miquelmartiipol
MiquelmartiipolMiquelmartiipol
Miquelmartiipol
martiipol
 
L’ELIONOR
L’ELIONORL’ELIONOR
L’ELIONOR
Enric Vila
 
Miquel marti i pol
Miquel marti i polMiquel marti i pol
Miquel marti i pol
miriam225
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
dolors
 
Cementiri de sinera
Cementiri de sineraCementiri de sinera
Cementiri de sinera
dolors
 

Similaire à Miquel martí i pol, l'elionor (20)

Miquelmartiipol
MiquelmartiipolMiquelmartiipol
Miquelmartiipol
 
Elionor
ElionorElionor
Elionor
 
L’ELIONOR
L’ELIONORL’ELIONOR
L’ELIONOR
 
Miquel marti i pol
Miquel marti i polMiquel marti i pol
Miquel marti i pol
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Jose luis
Jose luisJose luis
Jose luis
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONA
 
Joan maragall
Joan maragallJoan maragall
Joan maragall
 
Dolors monserdà
Dolors monserdàDolors monserdà
Dolors monserdà
 
Carner Josep
Carner JosepCarner Josep
Carner Josep
 
Carnera
CarneraCarnera
Carnera
 
Poetes oson aguia a
Poetes oson aguia aPoetes oson aguia a
Poetes oson aguia a
 
Cementiri de sinera
Cementiri de sineraCementiri de sinera
Cementiri de sinera
 
Miquel Marti I Po1 L
Miquel Marti I Po1 LMiquel Marti I Po1 L
Miquel Marti I Po1 L
 
Miquel Marti I Po1 L
Miquel Marti I Po1 LMiquel Marti I Po1 L
Miquel Marti I Po1 L
 
La balanguera
La balangueraLa balanguera
La balanguera
 
Presentació power point l'elionor
Presentació power point l'elionorPresentació power point l'elionor
Presentació power point l'elionor
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 

Plus de joanmolar

Plus de joanmolar (20)

La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
 
L’ànima de les flors laia vidal
L’ànima de les flors  laia vidalL’ànima de les flors  laia vidal
L’ànima de les flors laia vidal
 
L'aufàbrega
L'aufàbregaL'aufàbrega
L'aufàbrega
 
Lo diví en el dijous sant
Lo diví en el dijous santLo diví en el dijous sant
Lo diví en el dijous sant
 
La nit de la puríssima
La nit de la puríssimaLa nit de la puríssima
La nit de la puríssima
 
A muntanya després tempestat
A muntanya després tempestatA muntanya després tempestat
A muntanya després tempestat
 
En la mort d'un jove
En la mort d'un joveEn la mort d'un jove
En la mort d'un jove
 
Dimecres de cendra
Dimecres de cendraDimecres de cendra
Dimecres de cendra
 
A la mare de déu de montserrat
A la mare de déu de montserratA la mare de déu de montserrat
A la mare de déu de montserrat
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestat
 
Dimecres de cendra
Dimecres de cendraDimecres de cendra
Dimecres de cendra
 
Valentina 1 b_peru
Valentina 1 b_peruValentina 1 b_peru
Valentina 1 b_peru
 
Iveth 2 a_hondures
Iveth 2 a_honduresIveth 2 a_hondures
Iveth 2 a_hondures
 
Paloma 3 a_argentina
Paloma 3 a_argentinaPaloma 3 a_argentina
Paloma 3 a_argentina
 
Adonay 3 a_hondures
Adonay 3 a_honduresAdonay 3 a_hondures
Adonay 3 a_hondures
 
Iveth 2 a_hondures
Iveth 2 a_honduresIveth 2 a_hondures
Iveth 2 a_hondures
 
M. eduarda 2 a_cuba
M. eduarda 2 a_cubaM. eduarda 2 a_cuba
M. eduarda 2 a_cuba
 
Valentina 1 b_peru
Valentina 1 b_peruValentina 1 b_peru
Valentina 1 b_peru
 
Cant dels joves
Cant dels joves Cant dels joves
Cant dels joves
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
 

Miquel martí i pol, l'elionor

  • 1. ANTOLOGIA DE POESIA CATALANA MIQUEL MARTÍ I POL L’Elionor Llengua catalana Antologia de poesia catalana Anàlisi i traducció del poema 1er Batxillerat B 18 de maig del 2016 Isaac Albéniz Paula Barrachina i Carla Barrientos
  • 2. Antologiadepoesiacatalana MIQUEL MARTÍ I POL Dades biogràfiques de l’autor 19 de març de 1929- 11 de novembre de 2003 (Roda de Ter) Poeta, escriptor i traductor català dels més populars del segle XX. Poeta de tradició realista. A l'any 1969: primers símptomes de la malaltia, l'esclarosi múlltiple L'any 1954: Premi Óssar Menor amb "Paraules al vent". Al moment de la seva mort, Martí i Pol era el poeta viu en llengua catalana més llegit i conegut.
  • 4. Contextualització Antologiadepoesiacatalana Realisme històric. Període posterior de la Revolució Industrial Espanyola. Pertany al recull de poemes "La Fàbrica". La malaltia de l’escriptor va condicionar la presència de temes com la solitud i la tristesa.
  • 5. Anàlisi del significat i figures retòriques Antologiadepoesiacatalana
  • 6. L‘Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: "sí senyor" i "bones tardes". La gent se l'estimava, l‘Elionor, tan tendra, i ella cantava mentre feia córrer l'escombra. Antologiadepoesiacatalana Versos 1-11 Descripció de L’Elionor com una noia alegre. Comença a treballar ben jove i l’autor descriu l’escena. Els anys, però, a dins la fàbrica es dilueixen en l'opaca grisor de les finestres, i al cap de poc l'Elionor no hauria pas sabut dir d'on li venien les ganes de plorar ni aquella irreprimible sensació de solitud. Les dones deien que el que li passava era que es feia gran i que aquells mals es curaven casant-se i tenint criatures. Versos 12-22 Evolució emocional de l’Elionor. Comença a sentir-se buida i sola a causa del monòton i esgotador treball a la fàbrica. Rep el consell de casar-se i tenir fills. L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia predicció de les dones, va créixer, es va casar i va tenir fills. El gran, que era una noia, feia tot just tres hores que havia complert els catorze anys quan va posar-se a treballar. Encara duia trenes i deia: "sí, senyor" i "bones tardes." Versos 23-31 L’Elionor segueix els consells rebuts i així, la història es repeteix amb la seva primera filla.
  • 7. Antologiadepoesiacatalana (1)L‘Elionor tenia (2)catorze anys i tres hores (3)quan va posar-se a treballar. (4)Aquestes coses queden (5)enregistrades a la sang per sempre. (6)Duia trenes encara (7)i deia: "sí senyor" i "bones tardes". (8)La gent se l'estimava, (9)l‘Elionor, tan tendra, (10)i ella cantava mentre (11)feia córrer l'escombra. (12)Els anys, però, a dins la fàbrica (13)es dilueixen en l'opaca (14)grisor de les finestres, (15)i al cap de poc l'Elionor no hauria (16)pas sabut dir d'on li venien (17)les ganes de plorar (18)ni aquella irreprimible (19)sensació de solitud. (5) Metàfora : les coses no queden enregistrades a la sang. (6) Metàfora: el fet que porti trenes simbolitza l’etapa de la infància. (11) Personificació: l’escombra no corre. (12-13) Metàfora: els anys no es dilueixen sinó que passen.
  • 8. Antologiadepoesiacatalana (20)Les dones deien que el que li passava (21)era que es feia gran i que aquells mals (22)es curaven casant-se i tenint criatures. (23)L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia (24)predicció de les dones, (25)va créixer, es va casar i va tenir fills. (26)El gran, que era una noia, (27)feia tot just tres hores (28)que havia complert els catorze anys (29)quan va posar-se a treballar. (30)Encara duia trenes (31)i deia: "sí, senyor" i "bones tardes." (1-7/26-31) Paral·lelisme: (Situat al principi i al final). La filla va pel mateix camí que la mare. Amb això ens vol donar a entendre que la vida de L’Elionor era la tònica general de la vida de les dones de l’època.  Al llarg de tot el poema, utilitza una metonímia, com a manera de presentar el poema ja que parla només de l’Elionor però en realitat, amb ella, s’està referint a totes les noies i dones obreres de la època.
  • 9. Mètrica del poema Té una sola estrofa i tot i que té forma de poema, per tal com explica les coses es podria confondre fàcilment amb una narració. Versos lliures: de sis, vuit, nou, deu, onze i dotze síl·labes. No presenta cap mena de rima. Antologiadepoesiacatalana
  • 10. Anàlisi de la veu poètica Antologiadepoesiacatala El poeta narra la història de la vida de l’Elionor a la fàbrica. El text està en 3a persona del singular quan fa referència a l’Elionor i en 3a persona del plural quan es tracta de les dones. Els verbs que s’utilitzen estan en mode indicatiu i en passat: pretèrit imperfet de l’indicatiu, passat perifràstic...
  • 11. Identificació del tema o motiu essencial Antologiadepoesiacatalana Vida d’una noia des de l’adolescència fins a la maduresa a través dels seus inicis com a treballadora d’una fàbrica. Va tenir fills i la seva filla gran va treballar tan d’hora com ho va fer ella: la història es repeteix en diverses generacions.
  • 12. Conclusió • La intenció del poema és fer una crítica de la societat del moment i reflexionar sobre la situació de les dones obreres a la fàbrica. Antologiadepoesiacatalana