Situació actual del Català
•Télécharger en tant que PPT, PDF•
5 j'aime•22,547 vues
S'explica quina llengua és el català i el seu origen, el bilingüisme i els seus conflictes, l'estat actual de la llengua, la situació de diferents llengües en perill d'extinció, ...
![Situació del català ,[object Object]]()
Recommandé
Contenu connexe
Tendances
Tendances (20)
En vedette
En vedette (20)
Similaire à Situació actual del Català
Similaire à Situació actual del Català (20)
Plus de Jordi Pipó
Plus de Jordi Pipó (20)
Dernier
Dernier (8)
Situació actual del Català
- 6. Llengües romàniques a Europa
- 7. Llengües romàniques al món
- 9. Llengües de l’estat espanyol
- 14. Top 100 Llengües ORDRE LLENGUA CONTINENT PARLANTS (en milers) 1 Xin è s À sia 1.223.403 2 Angl è s Europa 341.320 3 Espanyol Europa 340.738 4 Hindi, Urdu, Panjab í À sia 296.038 5 Arab À sia 215.875 6 Bengali À sia 189.000 7 Portugu è s Europa 176.011 8 Rus Europa 167.000 9 Japon è s À sia 125.000 10 Alemany (Alt, Baix), Yiddish Europa 113.641 11 Itali à Europa 93.321 12 Franc è s Europa 77.000 31 Roman è s Europa 26.332 39 Thai À sia 20.047 53 Hongar è s, Magyar Europa 14.500 67 Somal í À frica 9.472 68 Quechua Am è rica 9.392 85 Catal à Europa 6.565 100 Dan è s Europa 5.326
- 16. Espècies en perill d’extinció
- 18. Llengües en perill d’extinció
- 20. Llengües en perill d’extinció
- 21. Llengües en perill d’extinció
- 26. El català…
- 32. Castellà Català Actitud conscient i activa Bilingüisme passiu: el més actiu
- 39. Sebastià Serrano Voluntat 70% Capacitat intel·lectual30% Cal treballar les a ctituds lingüístiques positives Aprenentage d’una llengua
- 40. Actituds i usos del català Quasi monolingües en català Desconeix el català Només l'entén El parla a m itges El parla però prefereix una altra llengua Indiferent P refereix el català, però manté la norma de subordinació al castellà Trenca parcialment la norma de subordinació 3% 16% 9% 13% 14% 30% 9% 6%
- 41. Font: Indescat Usos lingüístics en família i comunitat
- 45. From: Servei d’Immersoó i Ús de la llengua, 2008 País d’origen de l’alumnat nouvingut Els nous catalans
- 46. Quina és la llengua d’acollida? N o rebre els nouvinguts en català significa marginar-los Font: Plataforma per la llengua
Notes de l'éditeur
- Bilingüisme passiu: el més actiu L’anomenat bilingüisme passiu, entès com l’actitud de mantenir la llengua subordinada en la conversa interpersonal davant d’un interlocutor que no abandona l’ús de la llengua dominant comporta una actitud lingüística molt conscient i activa ja que els mecanismes psicològics i l’experiència fan difícil el desenvolupament d’una conversa d’aquesta mena ja que amb el manteniment de la llengua sembla com si constantment estiguéssim dient a l’altre: per què no em parles en la llengua que entens?
- Capacitat o voluntat Bernat Joan i Marí (2001) ens recorda la idea de S.Serrano que l’aprenentatge d’una llengua és un 70% qüestió de voluntat i en un 30% capacitat intel.lectual, i que per tant, caldria que hi hagués una important inversió educativa en treballar les actituds lingüístiques positives.
- D ividir el nostre alumnat entre “catalanoparlants” i “castellanoparlants” és un greu error, no sols perquè avui ja es parlen a Catalunya unes tres-centes llengües sinó perquè les actituds en relació a l’ús lingüístic són molt més complexes. Joaquim Torres (2003) ha trobat vuit segments de parlants amb actituds i usos lingüístics prou diferenciats: Els desconeixedors del català (3%), Els qui només l’entenen (16%), Els qui el parlen només a mitges (9%) Els qui el parlen però prefereixen l’altra llengua (13%) Els indiferents (14%) Els qui prefereixen el català però mantenen la norma de subordinació al castellà (30%) Els qui trenquen parcialment la norma de subordinació (9%) Els quasi monolingües en català (6%) Els educadors hauríem de treballar essent conscients d’aquesta complexitat per no caure en simplificacions.
- Cal rebre els migrants en català En l’actualitat, els migrants no catalanoparlants no veuen la necessitat (no la possibilitat) d’adaptar-se a l’ús del català sinó que són els catalanoparlants autòctons els qui s’hi adapten a l’ús del castellà dels migrants castellanofòfons (i fins i tot als no castellanòfons). Un país amb una llengua normalitzada rebria els migrants en català. Per això parlem del català com a llengua d’acollida. D’altra banda, no rebre els migrants en català significaria marginar-los.