SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  7
E L S U B S TA N T I U . L A P R I M E R A D E C L I N A C I Ó
LLENGUA LLATINA
MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU
Classifiquem les categories gramaticals en:
• Variables: determinant, nom, adjectiu, pronom i verb.
• Invariables: adverbi, preposició, conjunció i interjecció.
Les paraules variables estan formades per un lexema i un o diversos
morfemes (flexius o derivatius):
nenes paperassa
Els morfemes flexius del substantiu, en català, són els indicadors de gènere i
nombre:
nen nena (femení) nens (plural)
El llatí també diferencia:
• gènere: masculí, femení i neutre
• nombre: singular i plural
Però, a més, cal diferenciar un tercer morfema flexiu segons la funció sintàctica
de la paraula, el cas.
EL CAS
La lluna és clara. Veu la lluna per la finestra. Ha fet un poema a la lluna.
SNS CD CI
Luna est clara. Videt lunam e fenestra. Fecit poemam lunae.
SNS CD CI
Les variacions dels substantius segons la funció sintàctica a l’oració s’anomenen
corresponen al cas:
CAS FUNCIONS SINTÀCTIQUES
Nominatiu SNS i ATR (subjecte i atribut)
Vocatiu Voc (interpel·lació)
Acusatiu CD (complement directe)
Genitiu CN (complement del nom)
Datiu CI (complement indirecte)
Ablatiu CC (complement circumstancial)
A més dels substantius, al llatí també es declinen els adjectius i els pronoms. En canvi, les paraules
invariables (adverbis, preposicions i conjuncions) no es declinen.
1. En quin cas estarien en llatí les paraules subratllades a cada oració?
He vist coses meravelloses.
Demà farà mal temps.
El Marc ha regalat un rellotge al seu pare.
Vam deixar el cotxe al pàrquing.
La Paula té gana.
L’Anna viu a Tarragona.
Vam veure un animal estrany.
2. Observa aquestes oracions i respon les preguntes:
Dóna menjar al gos.
Visc en un edifici de vuit plantes.
Les habitacions d’aquest hotel són alegres i espaioses.
En Joan ha regalat a la Berta una cartera de color vermell.
a. Quines paraules posaries en datiu a la primera oració?
b. Quines paraules posaries en genitiu a la segona oració?
c. Quines paraules posaries en nominatiu a a tercera oració?
d. I en acusatiu a l’última oració?
LES DECLINACIONS
Els substantius s’agrupen en cinc declinacions, els cinc models o paradigmes per
flexionar un substantiu.
Quan una paraula pertany a la primera declinació, té unes terminacions concretes per al
nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu que sempre seran les mateixes per a
totes les paraules d’aquesta declinació, i el mateix per a les altres quatre declinacions.
Per saber a quina declinació pertany un substantiu, s’ha de mirar la terminació del genitiu
singular, per això, sempre que busquem una paraula al diccionari se’ns anuncia amb les
terminacions del nominatiu singular i del genitiu singular:
puella –ae f. nena
1a
declinació
2a
declinació
3a
declinació
4a
declinació
5a
declinació
Genitiu -ae
rosa, -ae
-i
dominus, -i
-is
gladiator, -oris
-us
domus, -us
-ei
res, -ei
LA PRIMERA DECLINACIÓ
El nominatiu singular acaba en –a i el genitiu singular en –ae.
La gran majoria dels substantius d’aquesta declinació són de gènere femení, excepte:
• Noms propis d’home: Agrippa –ae, Caligula –ae, Catilina –ae...
• Noms d’ofici tradicionalment masculins: agricola –ae, nauta –ae, poeta –ae...
• Noms acabats en –cola i en –gena: incola –ae, indigena –ae...
Casos Singular Plural
Nominatiu -a -ae
Vocatiu -a -ae
Acusatiu -am -as
Genitiu -ae -arum
Datiu -ae -is
Ablatiu -a -is
Casos Singular Plural
Nominatiu rosa rosae
Vocatiu rosa rosae
Acusatiu rosam rosas
Genitiu rosae rosarum
Datiu rosae rosis
Ablatiu rosa rosis
3. Analitza morfològicament (cas i nombre) les paraules següents:
pecunias audacia
paeninsulam magistris
villae fiduciam
undarum litterarum
coloniis gratiae
inculam
amica
4. Completa la taula:
Acusatiu singular Genitiu plural Acusatiu plural
ruga -ae
constantia -ae
domina -ae
oliva -ae
pugna -ae

Contenu connexe

Tendances

L'oració simple 1 subj i pred
L'oració simple 1 subj i predL'oració simple 1 subj i pred
L'oració simple 1 subj i predlurdessaavedra
 
Lexemas y morfemas
Lexemas y morfemasLexemas y morfemas
Lexemas y morfemasIrene Calvo
 
Dígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsDígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsJOANGVICHORTA
 
Paraules primitives i derivades
Paraules primitives i derivadesParaules primitives i derivades
Paraules primitives i derivadesXavier Jurado
 
Esquema estructura de la palabra
Esquema estructura de la palabraEsquema estructura de la palabra
Esquema estructura de la palabraernestoprofe
 
L’Accentuació Gràfica
L’Accentuació GràficaL’Accentuació Gràfica
L’Accentuació Gràficajkpmrv
 
Ortografia de les oclusives finals
Ortografia de les oclusives finalsOrtografia de les oclusives finals
Ortografia de les oclusives finalsngt1776
 
Tipus de diccionaris
Tipus de diccionarisTipus de diccionaris
Tipus de diccionarisSmeya
 
NORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓNORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓMary H.M.
 
Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1dolors
 
Los pronombres
Los pronombresLos pronombres
Los pronombresGilMònica
 
acentuacion-de-palabras.ppt
acentuacion-de-palabras.pptacentuacion-de-palabras.ppt
acentuacion-de-palabras.pptKarinaPalma19
 

Tendances (20)

L'oració simple 1 subj i pred
L'oració simple 1 subj i predL'oració simple 1 subj i pred
L'oració simple 1 subj i pred
 
Lexemas y morfemas
Lexemas y morfemasLexemas y morfemas
Lexemas y morfemas
 
Dígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiatsDígrafs, diftongs i hiats
Dígrafs, diftongs i hiats
 
Paraules primitives i derivades
Paraules primitives i derivadesParaules primitives i derivades
Paraules primitives i derivades
 
Dieresi
DieresiDieresi
Dieresi
 
Subjecte
SubjecteSubjecte
Subjecte
 
Esquema estructura de la palabra
Esquema estructura de la palabraEsquema estructura de la palabra
Esquema estructura de la palabra
 
Determinants 1
Determinants 1Determinants 1
Determinants 1
 
Els adjectius llatins
Els adjectius llatinsEls adjectius llatins
Els adjectius llatins
 
Antonímia
AntonímiaAntonímia
Antonímia
 
L’Accentuació Gràfica
L’Accentuació GràficaL’Accentuació Gràfica
L’Accentuació Gràfica
 
Ortografia de les oclusives finals
Ortografia de les oclusives finalsOrtografia de les oclusives finals
Ortografia de les oclusives finals
 
Tipus de diccionaris
Tipus de diccionarisTipus de diccionaris
Tipus de diccionaris
 
Els adverbis
Els adverbisEls adverbis
Els adverbis
 
NORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓNORMES D'ACCENTUACIÓ
NORMES D'ACCENTUACIÓ
 
Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1Dialectes del català final 1
Dialectes del català final 1
 
Tipus de diccionaris
Tipus de diccionarisTipus de diccionaris
Tipus de diccionaris
 
Los pronombres
Los pronombresLos pronombres
Los pronombres
 
acentuacion-de-palabras.ppt
acentuacion-de-palabras.pptacentuacion-de-palabras.ppt
acentuacion-de-palabras.ppt
 
Els verbs velaritzats ( c)
Els verbs velaritzats ( c)Els verbs velaritzats ( c)
Els verbs velaritzats ( c)
 

Similaire à El substantiu. la primera declinació

Categories lèxiques
Categories lèxiquesCategories lèxiques
Categories lèxiquesmasocias
 
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatiusMorfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatiusDiverses
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesGiselaSolaRotes
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalanacamelero10
 
Les categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoLes categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoSílvia Montals
 
3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal powerpilar
 
El verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiuEl verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiujsanzman
 
Valencià mitja
Valencià mitjaValencià mitja
Valencià mitjapepe5507
 
El wòlof
El wòlofEl wòlof
El wòlofEvapemo
 
Llengua llatina
Llengua llatinaLlengua llatina
Llengua llatinahelenabn
 
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu jsanzman
 
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic lurdessaavedra
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsSílvia Montals
 

Similaire à El substantiu. la primera declinació (20)

Categories lèxiques
Categories lèxiquesCategories lèxiques
Categories lèxiques
 
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatiusMorfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiques
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Les categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n esoLes categories gramaticals 2n eso
Les categories gramaticals 2n eso
 
3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power3 la gramàtica. morf nominal power
3 la gramàtica. morf nominal power
 
El verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiuEl verb. el present d'indicatiu actiu
El verb. el present d'indicatiu actiu
 
Valencià mitja
Valencià mitjaValencià mitja
Valencià mitja
 
El wòlof
El wòlofEl wòlof
El wòlof
 
Unitat 1
Unitat 1Unitat 1
Unitat 1
 
Llengua llatina
Llengua llatinaLlengua llatina
Llengua llatina
 
Catala nivell c i d
Catala nivell c i dCatala nivell c i d
Catala nivell c i d
 
Power Point Català T2
Power Point Català T2Power Point Català T2
Power Point Català T2
 
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
El verb. el pretèrit perfet d'indicatiu actiu
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
 
Categories gramaticals
Categories gramaticalsCategories gramaticals
Categories gramaticals
 
Pronoms febles amb exemples
Pronoms febles amb exemplesPronoms febles amb exemples
Pronoms febles amb exemples
 
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
Fonètica de batxillerat. Fenòmens de contacte vocàlic
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 

Plus de jsanzman

El substantiu. quarta i cinquena declinació
El substantiu. quarta i cinquena declinacióEl substantiu. quarta i cinquena declinació
El substantiu. quarta i cinquena declinaciójsanzman
 
Les oracions d'infinitiu
Les oracions d'infinitiuLes oracions d'infinitiu
Les oracions d'infinitiujsanzman
 
Els adjectius de la segona classe
Els adjectius de la segona classeEls adjectius de la segona classe
Els adjectius de la segona classejsanzman
 
El verb. el futur imperfet d'indicatiu actiu
El verb. el futur imperfet d'indicatiu actiuEl verb. el futur imperfet d'indicatiu actiu
El verb. el futur imperfet d'indicatiu actiujsanzman
 
literatura medieval 2 ESO
literatura medieval  2 ESOliteratura medieval  2 ESO
literatura medieval 2 ESOjsanzman
 
Puesta en escena
Puesta en escenaPuesta en escena
Puesta en escenajsanzman
 
Oralidad recitación
Oralidad recitaciónOralidad recitación
Oralidad recitaciónjsanzman
 
Justificación del poema
Justificación del poemaJustificación del poema
Justificación del poemajsanzman
 
Obras y recursos
Obras y recursosObras y recursos
Obras y recursosjsanzman
 
Vida y obra de Lorca
Vida y obra de LorcaVida y obra de Lorca
Vida y obra de Lorcajsanzman
 
Presentación SD UABIT
Presentación SD UABITPresentación SD UABIT
Presentación SD UABITjsanzman
 
Prefixos i sufixos d'origen llatí
Prefixos i sufixos d'origen llatíPrefixos i sufixos d'origen llatí
Prefixos i sufixos d'origen llatíjsanzman
 
El substantiu. la tercera declinació
El substantiu. la tercera declinacióEl substantiu. la tercera declinació
El substantiu. la tercera declinaciójsanzman
 
Els complements de lloc
Els complements de llocEls complements de lloc
Els complements de llocjsanzman
 
Mots hereditaris i cultismes
Mots hereditaris i cultismesMots hereditaris i cultismes
Mots hereditaris i cultismesjsanzman
 
El guion teatral
El guion teatralEl guion teatral
El guion teatraljsanzman
 
Tutoria orientació
Tutoria orientacióTutoria orientació
Tutoria orientaciójsanzman
 
Mariano José de Larra y el artículo de costumbres
Mariano José de Larra y el artículo de costumbresMariano José de Larra y el artículo de costumbres
Mariano José de Larra y el artículo de costumbresjsanzman
 
Els gladiadors
Els gladiadorsEls gladiadors
Els gladiadorsjsanzman
 
Alimentació romana
Alimentació romanaAlimentació romana
Alimentació romanajsanzman
 

Plus de jsanzman (20)

El substantiu. quarta i cinquena declinació
El substantiu. quarta i cinquena declinacióEl substantiu. quarta i cinquena declinació
El substantiu. quarta i cinquena declinació
 
Les oracions d'infinitiu
Les oracions d'infinitiuLes oracions d'infinitiu
Les oracions d'infinitiu
 
Els adjectius de la segona classe
Els adjectius de la segona classeEls adjectius de la segona classe
Els adjectius de la segona classe
 
El verb. el futur imperfet d'indicatiu actiu
El verb. el futur imperfet d'indicatiu actiuEl verb. el futur imperfet d'indicatiu actiu
El verb. el futur imperfet d'indicatiu actiu
 
literatura medieval 2 ESO
literatura medieval  2 ESOliteratura medieval  2 ESO
literatura medieval 2 ESO
 
Puesta en escena
Puesta en escenaPuesta en escena
Puesta en escena
 
Oralidad recitación
Oralidad recitaciónOralidad recitación
Oralidad recitación
 
Justificación del poema
Justificación del poemaJustificación del poema
Justificación del poema
 
Obras y recursos
Obras y recursosObras y recursos
Obras y recursos
 
Vida y obra de Lorca
Vida y obra de LorcaVida y obra de Lorca
Vida y obra de Lorca
 
Presentación SD UABIT
Presentación SD UABITPresentación SD UABIT
Presentación SD UABIT
 
Prefixos i sufixos d'origen llatí
Prefixos i sufixos d'origen llatíPrefixos i sufixos d'origen llatí
Prefixos i sufixos d'origen llatí
 
El substantiu. la tercera declinació
El substantiu. la tercera declinacióEl substantiu. la tercera declinació
El substantiu. la tercera declinació
 
Els complements de lloc
Els complements de llocEls complements de lloc
Els complements de lloc
 
Mots hereditaris i cultismes
Mots hereditaris i cultismesMots hereditaris i cultismes
Mots hereditaris i cultismes
 
El guion teatral
El guion teatralEl guion teatral
El guion teatral
 
Tutoria orientació
Tutoria orientacióTutoria orientació
Tutoria orientació
 
Mariano José de Larra y el artículo de costumbres
Mariano José de Larra y el artículo de costumbresMariano José de Larra y el artículo de costumbres
Mariano José de Larra y el artículo de costumbres
 
Els gladiadors
Els gladiadorsEls gladiadors
Els gladiadors
 
Alimentació romana
Alimentació romanaAlimentació romana
Alimentació romana
 

El substantiu. la primera declinació

  • 1. E L S U B S TA N T I U . L A P R I M E R A D E C L I N A C I Ó LLENGUA LLATINA
  • 2. MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU Classifiquem les categories gramaticals en: • Variables: determinant, nom, adjectiu, pronom i verb. • Invariables: adverbi, preposició, conjunció i interjecció. Les paraules variables estan formades per un lexema i un o diversos morfemes (flexius o derivatius): nenes paperassa Els morfemes flexius del substantiu, en català, són els indicadors de gènere i nombre: nen nena (femení) nens (plural) El llatí també diferencia: • gènere: masculí, femení i neutre • nombre: singular i plural Però, a més, cal diferenciar un tercer morfema flexiu segons la funció sintàctica de la paraula, el cas.
  • 3. EL CAS La lluna és clara. Veu la lluna per la finestra. Ha fet un poema a la lluna. SNS CD CI Luna est clara. Videt lunam e fenestra. Fecit poemam lunae. SNS CD CI Les variacions dels substantius segons la funció sintàctica a l’oració s’anomenen corresponen al cas: CAS FUNCIONS SINTÀCTIQUES Nominatiu SNS i ATR (subjecte i atribut) Vocatiu Voc (interpel·lació) Acusatiu CD (complement directe) Genitiu CN (complement del nom) Datiu CI (complement indirecte) Ablatiu CC (complement circumstancial) A més dels substantius, al llatí també es declinen els adjectius i els pronoms. En canvi, les paraules invariables (adverbis, preposicions i conjuncions) no es declinen.
  • 4. 1. En quin cas estarien en llatí les paraules subratllades a cada oració? He vist coses meravelloses. Demà farà mal temps. El Marc ha regalat un rellotge al seu pare. Vam deixar el cotxe al pàrquing. La Paula té gana. L’Anna viu a Tarragona. Vam veure un animal estrany. 2. Observa aquestes oracions i respon les preguntes: Dóna menjar al gos. Visc en un edifici de vuit plantes. Les habitacions d’aquest hotel són alegres i espaioses. En Joan ha regalat a la Berta una cartera de color vermell. a. Quines paraules posaries en datiu a la primera oració? b. Quines paraules posaries en genitiu a la segona oració? c. Quines paraules posaries en nominatiu a a tercera oració? d. I en acusatiu a l’última oració?
  • 5. LES DECLINACIONS Els substantius s’agrupen en cinc declinacions, els cinc models o paradigmes per flexionar un substantiu. Quan una paraula pertany a la primera declinació, té unes terminacions concretes per al nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu que sempre seran les mateixes per a totes les paraules d’aquesta declinació, i el mateix per a les altres quatre declinacions. Per saber a quina declinació pertany un substantiu, s’ha de mirar la terminació del genitiu singular, per això, sempre que busquem una paraula al diccionari se’ns anuncia amb les terminacions del nominatiu singular i del genitiu singular: puella –ae f. nena 1a declinació 2a declinació 3a declinació 4a declinació 5a declinació Genitiu -ae rosa, -ae -i dominus, -i -is gladiator, -oris -us domus, -us -ei res, -ei
  • 6. LA PRIMERA DECLINACIÓ El nominatiu singular acaba en –a i el genitiu singular en –ae. La gran majoria dels substantius d’aquesta declinació són de gènere femení, excepte: • Noms propis d’home: Agrippa –ae, Caligula –ae, Catilina –ae... • Noms d’ofici tradicionalment masculins: agricola –ae, nauta –ae, poeta –ae... • Noms acabats en –cola i en –gena: incola –ae, indigena –ae... Casos Singular Plural Nominatiu -a -ae Vocatiu -a -ae Acusatiu -am -as Genitiu -ae -arum Datiu -ae -is Ablatiu -a -is Casos Singular Plural Nominatiu rosa rosae Vocatiu rosa rosae Acusatiu rosam rosas Genitiu rosae rosarum Datiu rosae rosis Ablatiu rosa rosis
  • 7. 3. Analitza morfològicament (cas i nombre) les paraules següents: pecunias audacia paeninsulam magistris villae fiduciam undarum litterarum coloniis gratiae inculam amica 4. Completa la taula: Acusatiu singular Genitiu plural Acusatiu plural ruga -ae constantia -ae domina -ae oliva -ae pugna -ae