Present d'indicatiu actiu

1. E L V E R B . E L P R E S E N T D ’ I N D I C AT I U A C T I U
LLENGUA LLATINA

2. MORFOLOGIA DEL VERB (I)
El verb llatí té els mateixos accidents que el verb català:
• Persona: primera, segona i tercera
• Nombre: singular i plural
• Temps: present, imperfet, futur, perfet, plusquamperfet i futur perfet
• Mode: indicatiu, subjuntiu i imperatiu
• Veu: activa i passiva
• Formes no personals: infinitiu, participi i supí
Però els verbs llatins poden presentar diferents arrels segons el temps en què
es conjuguin:
duc-o (present d’indicatiu) dux-i (perfet d’indicatiu)

3. MORFOLOGIA DEL VERB (II)
Per conèixer totes les arrels (temes) d’un verb, hem de saber l’enunciat:
1a p. present
indicatiu
2a p. present
indicatiu
infinitiu
present
perfet
indicatiu
supí
am-o am-as am-are amav-i amat-um
Al diccionari sempre hi trobaràs aquestes cinc formes:
• Les tres primeres serveixen per saber a quina conjugació pertany el verb (n’hi ha
quatre).
• L’enunciat del verb serveix per saber sobre quina arrel cal conjugar cada temps:
Alguns temps es formen
sobre l’arrel o tema de
present (tres primeres
formes). Serveix per
conjugar el present,
l’imperfet i el futur
imperfet d’indicatiu, actiu i
passius.
D’altres, sobre l’arrel o
tema de perfet (quarta
forma). Serveix per
conjugar el perfet, el
plusquamperfet i el futur
perfet d’indicatiu actius
I d’altres, sobre l’arrel o
tema de supí (cinquena
forma). Serveix per
formar el participi, que
alhora s’utilitza en alguns
temps passius. Alguns
verbs són irregulars i cal
consultar el diccionari.

4. EL PRESENT D’INDICATIU ACTIU
Expressa les accions que tenen lloc en el moment en què es parla.
Nombre Persona
1a
conjugació
2a
conjugació
3a
conjugació
3a
conjugació
mixta
4a
conjugació
singular
1a am-o mone-o reg-o capi-o audi-o
2a ama-s mone-s reg-i-s capi-s audi-s
3a ama-t mone-t reg-i-t capi-t audi-t
plural
1a ama-mus mone-mus reg-i-mus capi-mus audi-mus
2a ama-tis mone-tis reg-i-tis capi-tis audi-tis
3a ama-nt mone-nt reg-u-nt capi-u-nt audi-u-nt
• A la primera i segona conjugació, les desinències s’uneixen a l’arrel.
• A la tercera conjugació, com que l’arrel acaba en consonant, s’afegeix la vocal i
entre arrel i terminació, excepte a la 3ª p del plural, que és u.
• La tercera conjugació mixta segueix el model de la quarta, però es classifica com a
tercera perquè l’infinitiu el fa com a la tercera conjugació.
• En la quarta conjugació hi ha una vocal d’unió en la tercera persona del plural per
analogia amb la tercera conjugació.

5. 1. Analitza morfològicament les següents formes verbals i tradueix-les:
sciunt praebes
administrant quiescunt
haurit relinquis
creamus vivunt
vulneratis custodit
sedes timetis
discedunt sunt
2. Tradueix aquestes oracions:
Perfidia et invidia amicitias corrumpunt.
Procellas atque piratarum insidias nautae timent.
Hastis et sagittis insulae incolae piratas repellunt atque familias defendunt.
Puellae diligenter aviae fabulas audiunt.
Puellae rosis mensam ornant.
Deae pudicitiam et industriam amant.