2. El modernisme Moviment cultural produït a occident i estès a tota Europa (amb noms diferents). De curta durada, 1892-1911. Incidí sobretot en l’arquitectura i les arts decoratives o plàstiques. Pretén modernitzar la societat catalana mitjançant l'acció cultural dels intel·lectuals i artistes. Cercava la novetat, mirar cap el futur i marcar distàncies amb el passat. Pretén ser una superació de la Renaixença en quant a aspiracions nacionals.
3. Moviments que convivien amb el modernisme L’impressionisme El simbolisme El decadentisme Tots ells instauren l’artista com a rebel i bohemi. L’artista es separa de la burgesia.
4. Joan Maragall i Gorina Va néixer a Barcelona , el 10 de octubre de 1860 i va morir el 20 de desembre de 1911 va ser un poeta i escritor molt important dins del modernisme fins a tal punt que quan ell morí s’acabà el modernisme La seva poesia es va dividir en quatre etapes Era un gran defensor de la espontaneïtat i la simplicitat, això va fer que desenvolu-pés la teoria de la paraula viva.
5. Oda a Espanya(1898) Escolta, Espanya, – la veu d’un fill que et parla en llengua – no castellana: parlo en la llengua – que m’ha donat la terra aspra: en’questa llengua – pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa – dels saguntins i dels que per la pàtria moren: les teves glòries – i els teus records, records i glòries – només de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te – molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes – vida és la sang, vida pels d’ara – i pels que vindran: vessada és morta. Massa pensaves – en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies – a morts els fills, te satisfeies – d’honres mortals, i eren tes festes – els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos – marxar replens dels fills que duies – a que morissin: somrients marxaven – cap a l’atzar; i tu cantaves – vora del mar com una folla. On són els barcos. – On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, – no tens ningú. Espanya, Espanya, – retorna en tu, arrenca el plor de mare! Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal; que el plo’ et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols. On ets, Espanya? – no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? Has desaprès d’entendre an els teus fills? Adéu, Espanya!
6. Situació de l’època La colònia Espanyola es trobava en decadència. Va perdre territoris com Cuba i Filipines. Molts soldats espanyols van morir en l’intent de mantenir la colònia.
7. Estructura externa Aquesta Oda està composta per vuit estrofes de les quals sis son quintets i dos sextets. Els versos són octosíl·labs i presenten la gran majoria una cesura (4+4). La rima és assonant i la major part dels versos són blancs.
8. Estructura interna Estrofa 1: Diàleg entre Catalunya i Espanya. Estrofa 2 i 4: Critica la visió antiquada d’Espanya. Estrofa 3: Torna a haver-hi un diàleg directe. On es pregunta per la sang vessada. Estrofes 5 i 6: Mort inútil dels soldats ala batalla. Estrofes 7 i 8: Demana una modernització de l’estat o bé una separació dels camins.
9. Conclusió Aquesta oda és una ironia, ja que en realitat no lloa a Espanya sinó que fa una crítica a la seva manera d’actuar envers la crisi colonial. Aprofita per demanar una modernització d’Espanya. Contempla la idea de la independència.
