SlideShare une entreprise Scribd logo
1  sur  10
El modernisme  Oda a Espanya Joan Maragall
El modernisme Moviment cultural produït a occident i estès a tota Europa (amb noms diferents).  De curta durada, 1892-1911. Incidí sobretot en l’arquitectura i les arts decoratives o plàstiques. Pretén modernitzar la societat catalana mitjançant l'acció cultural dels intel·lectuals i artistes. Cercava la novetat, mirar cap el futur i marcar distàncies amb el passat. Pretén ser una superació de la Renaixença en quant a aspiracions nacionals.
Moviments que convivien amb el modernisme L’impressionisme El simbolisme El decadentisme Tots ells instauren l’artista com a rebel i bohemi. L’artista es separa de la burgesia.
Joan Maragall i Gorina Va néixer  a Barcelona , el  10 de octubre de 1860 i va morir el 20 de desembre de 1911 va ser un poeta i escritor molt important dins del modernisme  fins a tal punt que quan ell morí s’acabà el modernisme  La seva poesia es va dividir en quatre etapes Era un gran defensor de la espontaneïtat i la simplicitat, això va fer que desenvolu-pés la teoria de la paraula viva.
Oda a Espanya(1898) Escolta, Espanya, – la veu d’un fill que et parla en llengua – no castellana: parlo en la llengua – que m’ha donat la terra aspra: en’questa llengua – pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa – dels saguntins i dels que per la pàtria moren: les teves glòries – i els teus records, records i glòries – només de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te – molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes – vida és la sang, vida pels d’ara – i pels que vindran: vessada és morta. Massa pensaves – en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies – a morts els fills, te satisfeies – d’honres mortals, i eren tes festes – els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos – marxar replens dels fills que duies – a que morissin: somrients marxaven – cap a l’atzar;  i tu cantaves – vora del mar com una folla. On són els barcos. – On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, – no tens ningú. Espanya, Espanya, – retorna en tu, arrenca el plor de mare! Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal; que el plo’ et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols. On ets, Espanya? – no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? Has desaprès d’entendre an els teus fills? Adéu, Espanya! 
Situació de l’època La colònia Espanyola es trobava en decadència. Va perdre territoris com Cuba i Filipines. Molts soldats espanyols van morir en l’intent de mantenir la colònia.
Estructura externa Aquesta Oda està composta per vuit estrofes de les quals sis son quintets i dos sextets. Els versos són octosíl·labs i presenten la gran majoria una cesura (4+4). La rima és assonant i la major part dels versos són blancs.
Estructura interna Estrofa 1: Diàleg entre Catalunya i Espanya. Estrofa 2 i 4: Critica la visió antiquada d’Espanya. Estrofa 3: Torna a haver-hi un diàleg directe. On es pregunta per la sang vessada. Estrofes 5 i 6: Mort inútil dels soldats ala batalla. Estrofes 7 i 8: Demana una modernització de l’estat o bé una separació dels camins.
Conclusió Aquesta oda és una ironia, ja que en realitat no lloa a Espanya sinó que fa una crítica a la seva manera d’actuar envers la crisi colonial. Aprofita per demanar una modernització d’Espanya. Contempla la idea de la independència.
      David Caballero i Gurpreet Singh

Contenu connexe

Tendances

El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
gemmaencamp
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
itraver
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Sílvia Montals
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
ctorrijo
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquina
yovima70
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
P. J.
 

Tendances (20)

Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
 
Context de partida, Laura la ciutat dels Sants
Context de partida, Laura la ciutat dels SantsContext de partida, Laura la ciutat dels Sants
Context de partida, Laura la ciutat dels Sants
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
El modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalanaEl modernisme - context general i literatura catalana
El modernisme - context general i literatura catalana
 
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civil
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civilBartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civil
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civil
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
La sardana, joan maragall
La sardana, joan maragallLa sardana, joan maragall
La sardana, joan maragall
 
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XVLiteratura Medieval Catalana s.XIV-XV
Literatura Medieval Catalana s.XIV-XV
 
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2
El cant de la senyera  joan maragall aida gilbert linares 2.2El cant de la senyera  joan maragall aida gilbert linares 2.2
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2
 
Els Jocs Florals
Els Jocs FloralsEls Jocs Florals
Els Jocs Florals
 
Literatura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjanaLiteratura catalana de l'Edat mitjana
Literatura catalana de l'Edat mitjana
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
 
Aigües encantades
Aigües encantadesAigües encantades
Aigües encantades
 
Escola mallorquina
Escola mallorquinaEscola mallorquina
Escola mallorquina
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
 
Vora la mar,
Vora la mar,Vora la mar,
Vora la mar,
 
Comentari de text de català
Comentari de text de catalàComentari de text de català
Comentari de text de català
 
Corrandes d'exili pere quart
Corrandes d'exili   pere quartCorrandes d'exili   pere quart
Corrandes d'exili pere quart
 
Tirant lo Blanc
Tirant lo BlancTirant lo Blanc
Tirant lo Blanc
 

En vedette (7)

El Modernisme
El ModernismeEl Modernisme
El Modernisme
 
Vida jaufre
Vida jaufreVida jaufre
Vida jaufre
 
Cançoneta incerta
Cançoneta incertaCançoneta incerta
Cançoneta incerta
 
Quadern d'aram (1997) de maria àngels
Quadern d'aram (1997) de maria àngelsQuadern d'aram (1997) de maria àngels
Quadern d'aram (1997) de maria àngels
 
Lo pi de Formentor
Lo pi de FormentorLo pi de Formentor
Lo pi de Formentor
 
Lo pi de Formentor
Lo pi de FormentorLo pi de Formentor
Lo pi de Formentor
 
La balanguera
La balangueraLa balanguera
La balanguera
 

Similaire à Oda a Espanya

Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacat
guest209a07
 
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristinaLes tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Amparo
 
Assaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templeAssaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el temple
juanjogonzalez
 
Power point Salvador Espriu (MIGUEL PÉREZ NIETO)
Power point Salvador Espriu (MIGUEL PÉREZ NIETO)Power point Salvador Espriu (MIGUEL PÉREZ NIETO)
Power point Salvador Espriu (MIGUEL PÉREZ NIETO)
Miguel
 
El modernisme.ppt
El modernisme.pptEl modernisme.ppt
El modernisme.ppt
sandramr_78
 
Antolog Finalitzada
Antolog FinalitzadaAntolog Finalitzada
Antolog Finalitzada
suridellasaz
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadoresca
aida1607
 

Similaire à Oda a Espanya (20)

Oda a espanya
Oda a espanyaOda a espanya
Oda a espanya
 
Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacat
 
Antologiapoeticacat
AntologiapoeticacatAntologiapoeticacat
Antologiapoeticacat
 
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristinaLes tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
 
Assaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templeAssaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el temple
 
Power point Salvador Espriu (MIGUEL PÉREZ NIETO)
Power point Salvador Espriu (MIGUEL PÉREZ NIETO)Power point Salvador Espriu (MIGUEL PÉREZ NIETO)
Power point Salvador Espriu (MIGUEL PÉREZ NIETO)
 
Jacquiyester
JacquiyesterJacquiyester
Jacquiyester
 
Jacquiyester
JacquiyesterJacquiyester
Jacquiyester
 
Decàleg Joan Maragall
Decàleg Joan MaragallDecàleg Joan Maragall
Decàleg Joan Maragall
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
El modernisme.ppt
El modernisme.pptEl modernisme.ppt
El modernisme.ppt
 
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xxLITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
LITERATURA CATALANA. Moviments literaris SEGLES xix I xx
 
Antolog Finalitzada
Antolog FinalitzadaAntolog Finalitzada
Antolog Finalitzada
 
Josep carner
Josep carnerJosep carner
Josep carner
 
Jacint verdaguer
Jacint verdaguerJacint verdaguer
Jacint verdaguer
 
Jacint verdaguer
Jacint verdaguerJacint verdaguer
Jacint verdaguer
 
Tema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i RealismeTema 10. Romanticisme i Realisme
Tema 10. Romanticisme i Realisme
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadoresca
 
Poesia trobadoresca
Poesia trobadorescaPoesia trobadoresca
Poesia trobadoresca
 
Maragallc
MaragallcMaragallc
Maragallc
 

Plus de juanjogonzalez (9)

Eco
EcoEco
Eco
 
Cambra de la tardor
Cambra de la tardorCambra de la tardor
Cambra de la tardor
 
Eco
EcoEco
Eco
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
L'encís que fuig
L'encís que fuigL'encís que fuig
L'encís que fuig
 
El barranc dels algadins
El barranc dels algadinsEl barranc dels algadins
El barranc dels algadins
 
El mariner2
El mariner2El mariner2
El mariner2
 
Poema De La Por
Poema De La PorPoema De La Por
Poema De La Por
 

Oda a Espanya

  • 1. El modernisme Oda a Espanya Joan Maragall
  • 2. El modernisme Moviment cultural produït a occident i estès a tota Europa (amb noms diferents). De curta durada, 1892-1911. Incidí sobretot en l’arquitectura i les arts decoratives o plàstiques. Pretén modernitzar la societat catalana mitjançant l'acció cultural dels intel·lectuals i artistes. Cercava la novetat, mirar cap el futur i marcar distàncies amb el passat. Pretén ser una superació de la Renaixença en quant a aspiracions nacionals.
  • 3. Moviments que convivien amb el modernisme L’impressionisme El simbolisme El decadentisme Tots ells instauren l’artista com a rebel i bohemi. L’artista es separa de la burgesia.
  • 4. Joan Maragall i Gorina Va néixer a Barcelona , el 10 de octubre de 1860 i va morir el 20 de desembre de 1911 va ser un poeta i escritor molt important dins del modernisme fins a tal punt que quan ell morí s’acabà el modernisme La seva poesia es va dividir en quatre etapes Era un gran defensor de la espontaneïtat i la simplicitat, això va fer que desenvolu-pés la teoria de la paraula viva.
  • 5. Oda a Espanya(1898) Escolta, Espanya, – la veu d’un fill que et parla en llengua – no castellana: parlo en la llengua – que m’ha donat la terra aspra: en’questa llengua – pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa – dels saguntins i dels que per la pàtria moren: les teves glòries – i els teus records, records i glòries – només de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te – molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes – vida és la sang, vida pels d’ara – i pels que vindran: vessada és morta. Massa pensaves – en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies – a morts els fills, te satisfeies – d’honres mortals, i eren tes festes – els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos – marxar replens dels fills que duies – a que morissin: somrients marxaven – cap a l’atzar;  i tu cantaves – vora del mar com una folla. On són els barcos. – On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, – no tens ningú. Espanya, Espanya, – retorna en tu, arrenca el plor de mare! Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal; que el plo’ et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols. On ets, Espanya? – no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua – que et parla entre perills? Has desaprès d’entendre an els teus fills? Adéu, Espanya! 
  • 6. Situació de l’època La colònia Espanyola es trobava en decadència. Va perdre territoris com Cuba i Filipines. Molts soldats espanyols van morir en l’intent de mantenir la colònia.
  • 7. Estructura externa Aquesta Oda està composta per vuit estrofes de les quals sis son quintets i dos sextets. Els versos són octosíl·labs i presenten la gran majoria una cesura (4+4). La rima és assonant i la major part dels versos són blancs.
  • 8. Estructura interna Estrofa 1: Diàleg entre Catalunya i Espanya. Estrofa 2 i 4: Critica la visió antiquada d’Espanya. Estrofa 3: Torna a haver-hi un diàleg directe. On es pregunta per la sang vessada. Estrofes 5 i 6: Mort inútil dels soldats ala batalla. Estrofes 7 i 8: Demana una modernització de l’estat o bé una separació dels camins.
  • 9. Conclusió Aquesta oda és una ironia, ja que en realitat no lloa a Espanya sinó que fa una crítica a la seva manera d’actuar envers la crisi colonial. Aprofita per demanar una modernització d’Espanya. Contempla la idea de la independència.
  • 10. David Caballero i Gurpreet Singh