1. LA HISTÒRIA DEL CINEMA
GRUP 7:
Júlia Jaumot, Bernat De Paz, Aina Olivart, Andrea Fuentes, Jordi
Montolio i Laia Moras
2. 1.El Pre-cinema
Ésser humà: interès per captar i represetar la realitat
Els primers en fer-ho van ser els prehistorics que va
començar a fer representacions amb ombres.
Al segle XVI apareix la cambra oscura, (projecció
d’imatges externes dins una cambra fosca) és la
precursora de la fotografia.
Al segle seguent apareix la llantera màgica precursora
de les sessions del cinema (projecció imatges en una
superficie plana)
Al segle XIX es crea un dels invents més importants: la
fotografia.
4. Inventors: construeixen aparells que permeten
produir la il·lsió del moviment: el Taumàtrop, el
Fenaquistoscopi,el Zoòtrop i el Praxinoscopi.
El Teatre òptic, construït per Emile Reynaud
s’apropa al que serà el cinema: era la projecció
dels primers dibuixos animats.
Els tres elements que constituiran el cinema: la
persistència de la visió, la fotografia i la
projecció. Però en falten dos més :la pel.lícula
perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que
la mou.
1.El Pre-cinema
5. En moltes sales de diversió s'instal·len
Kinetoscopes d'Edison (caixes que contenien una
sèrie de bobines que permetien veure una
pel.lícula).
La invenció del cinema no pot ser atribuïda,
específicament, a ningú. Va ser el resultat d'una
sèrie d'invents de diferents persones.
1.El Pre-cinema
Kinetoscopes
d’Edison
6. 2.L’època muda
Cinema: neix el 28 de desembre de 1895. Els
germans Lumièr: mostren públicament les seves
pel·lícules.
Efecte d'una locomotora: El fan amb un
Cinematògraf.
Neix la cinematografia, però la gent se’n cansa i
perd l'èxit inicial.
7. Les pel.lícules: moments quotidians.
Georges Méliès: salva el cinema. És el primer
inventor de ficcions, la ciència-ficció.
"Viatge a la Lluna" (1902) i "Viatge a través de
l'impossible" (1904).
Efectes importants:
1. Fer desaparèixer coses o fer-les aparèixer de
nou.
2. La sobrimpressió d'una imatge sobre una altra
3. Les dobles exposicions o l'ús de maquetes.
2.L’època muda
9. Principis de segle XX: cinema és indústria,
s’estén pel món
Fructuós Gelabert: pare de la cinematografia
(1897)
Pel·lícules mudes: ús de rètols
2.L’època muda
10. 3.Mestres del mut
David Wark Griffith va ser el gran fixador del
llenguatge cinematogràfic:
1. Dividia el film en seqüències
2. Mostrava accions en paral.lel
3. Canviava l'emplaçament i l'angle de la càmera
4. Variava els plans
5. Fa ús del flash-back
6. Va assumir que el muntatge era l'estri expressiu
més important del cinema: creu que serveix per
emocionar l'espectador.
11. 4.Època sonora
6 d’octubre de 1927→ Primer pel·lícula amb veu→ El
Cantor de Jazz (Alan Crosland) L’actor Al Jonson va fer una
escena cantant.
A partir d’aquí el món del cinema ha de fer moltes
inversions per tal de que els directors, actors i cineastes
tinguessin els coneixements i els medis necessaris per fer
pel·lícules sonores
Aquesta època va coincidir amb el Crac del 29 al EEUU i
milers de ciutadans americans van recórrer al cinema per
fugir dels problemes americans, fet que Hollywood va
aprofitar per fomentar el cinema sonor.
12. Cinema sonor: va ser un boom i va tenir molt d’èxit.
Encara que va augmentar pocs anys després quan va
sorgir el cinema en color amb “La fira de les
vanitats(1935), encara que no arriba realment a
l’èxit fins al 1939 amb “El que el vent s’endugué”
Més tard: el cinema d’animació i els trucatges es van
anar implantant als gustos del públic. Però per
descomptat els booms més importants en la història
del cinema son primer el so i després el color.
4.Època sonora
14. 5. La postguerra
Un cop acabada la Guerra, apareix a Itàlia l'anomenat
cinema “neorealista”: és un cinema testimonial sobre la
realitat del moment, fet amb pocs mitjans materials però
amb molta humanitat, preocupat pels problemes de
l'individu del carrer
El "cinema negre" (policíac) va ser un dels gèneres que
més va rodar a les ciutats.
Als EEUU, les pel.lícules tenen un to pessimista on els
personatges reflecteixen els patiments i angoixes
passades al llarg de la guerra o bé s'inspiren en la
comèdia o el musical perquè el públic necessita
"oblidar".
15. 1947 (inici de la guerra freda) alguns cineastes van a
l’exili: Chaplin, Welles
Els anys 50: nova època de benestar que va canviar
l'estil de vida.
1. L'adquisició de televisors suposa un fort competidor
per al cinema.
2. El número d'espectadors disminueix i cal trobar
diferents maneres per recuperar-lo. La millor forma
serà donar espectacularitat.
3. Aleshores, la pantalla creix, es projecta en color i el so
esdevé estèreo.
5. La postguerra
17. Apareixen els musicals
Fan aparició nous mites de la pantalla que trenquen
els esquemes de comportament social
convencionals, com ara Marylin Monroe
Els joves esdevenen en un públic potencial
important; és l'època del rock. És també la dècada
dels grans melodrames i de la consolidació dels
gèneres, com en el cas del thriller.
5. La postguerra
18. A finals dels anys 50:
1. El cinema francès es trobava estancat pels
productes clàssics que surtien dels seus
estudis. Una nova generació de realitzadors
fan que surtin del estancament i ho fan amb
la ‘nouvelle vague’ un cinema igualment fet
amb pocs mitjans però amb força
innovacions estètiques.
5. La postguerra
19. Als anys 60: nous cinemes
1. Suècia: cinema introspeccionista
2. Itàlia: cinema poètic
3. Gran Bretanya: free cinema
4. Alemanya federal: cineastes afectats per la
influència del “maig del 68”
5. Països subdesenvolupats: cinema del 3r món
6. EEUU: cinema underground, anticomercial,
antihollywood i d’avatguarda
5. La postguerra
20. 6.Les darreres dècades
A finals dels anys 70:
1. recuperació de la superproducció des del punt de
vista de la qualitat i de la rendibilitat. Georges Lucas
-autor de "La guerra de les galàxies" (1977)- i Steven
Spielberg, realitzador de "Trobades en la tercera
fase" (1977)
2. Altres directors aposten per un cinema igualment
comercial però tractat amb un estil de realització
molt personal i creatiu. Ford Copppola, Scorsese,
Brian de Palma…
22. Els anys 80
1. L'aparició i introducció del vídeo, i l'augment dels
canals televisius per vies diferents, fan que el públic
vegi més cinema que mai.
2. Cal cercar de nou espectacularitat: pel.lícules amb
força efectes especials, actors musculosos esdevenen
herois de la pantalla, etc. Enfront d'aquest cinema
consumista apareixen autors més preocupats pels
temes polítics.
A Espanya, la possibilitat d’un cinema sense censura
va provocar la "moguda madrilenya“.
6.Les darreres dècades
23. Dècada dels 90:
1. La crisi d'idees s'apoderà del cinema nordamericà Així
que decidí inspirar-se en els herois del còmic,
aprofitant-se dels nous procediments per a la creació
d'efectes especials.
2. Retornen gèneres com la comèdia clàssica, els grans
drames, els dibuixos animats, el fantàstic o el
western-
3. Apareixen gèneres tradicionals als quals se'ls ha de
sumar la sexualitat com a ingredient important en
diversos films i l'aparició d'un nou grup d'actors joves
coneguts com a la "generació X", a més d'actors
infantils intèrprets de pel.lícules familiars.
6.Les darreres dècades