Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art. Basada en la del professor A.Nuñez.

1. Júlia López Valera
Basada en la presentació d’ A.Nuñez

2. ÍNDEX
1.- Introducció: El Context Històric
2.- L’Arquitectura Etrusca: Tombes i Temples
3.- L’Escultura Etrusca
4.- La Pintura Etrusca
5.- Aportacions a l’Art Romà

3. EL CONTEXT CRONOLÒGIC I HISTÒRIC
L’ART ETRUSC: CONTEXT HISTÒRIC
La civilització etrusca es va desenvolupar a la
península Itàlica, al territori que correspon a
l’actual Toscana, entre els segles VIII i II aC.
Els etruscs estengueren el seu domini tant pel
Nord com el Sud de la Península.
En la seva expansió cap al sud (regió del Laci) els
reis etruscos dominaren als llatins de Roma.
És desconeix l’origen d’aquest poble tot i que la
tradició li assigna un origen oriental (Àsia
Menor).
La seva cultura presenta una barreja d'elements autòctons i d’elements procedents de les
civilitzacions del Pròxim Orient (Mesopotàmia) i de la Mediterrània(Grècia i Egipte).

4. L’ART ETRUSC
L’ART ETRUSC: INTRODUCCIÓ
L’Art etrusc aglutina la tradició artística i cultural de les civilitzacions orientals del Pròxim Orient
(Mesopotàmia) i les mediterrànies (Grècia i Egipte).
L’Art etrusc influirà de manera determinant
en l'evolució de l’art Romà posterior.
Aquesta influència es manifestarà tant en
l’escultura (El retrat ) com en l’arquitectura
amb l’ús de l’arc i la volta (d’origen
mesopotàmic i introduïts a occident pels
etruscos) o la pintura (ús de la tècnica del
fresc).
És un art essencialment funerari: Les seves manifestacions artístiques van estar marcades per la
religió i els rituals funeraris, especialment per la creença en la vida desprès de la mort ( igual que
les civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia).

5. L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
L’ARQUITECTURA ETRUSCA
L’ús de l’arc i la volta, d’origen mesopotàmic, arribaren a occident a través dels etruscs i és
convertiren en la base tècnica de l’arquitectura romana.
Desapareguts els edificis públics, l’arquitectura etrusca destaca per dos tipus de
construccions: les tombes i els temples.
Porta de Volterra Tombes etrusques: Necròpoli de Cerveteri

6. Són els únics edificis dels que tenim restes importants.
L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
LES TOMBES
Pels etruscs les tombes formaven part dels rituals funeraris, que com hem dit abans eren un
element molt important de la seva cultura, és per això que crearen grans necròpolis (ciutats dels
morts).
Excavades al subsòl i cobertes per un monticle en forma cònica el qual ha estat fet per
l’aproximació de fileres de pedres (inici de la construcció de la volta).
S’hi accedeix a la part subterrània a través de passadissos que solien estar decorats amb pintures
realitzades al fresc.

7. La profunda creença del poble etrusc en la vida després de la mort els va portar a dissenyar l’interior
de les tombes com si fossin veritables cases per als morts:
L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
Les tombes es van decorar amb pintures al fresc amb representacions d’escenes de dansa,
banquets, animals i s’omplien amb objectes quotidians. Tot això destinat a facilitar la vida del difunt
a l’altre vida.

8. L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA

9. Presentava una planta quadrangular, aixecat sobre un podi alt, tenien un pòrtic de columnes amb
3 portes darrere, que comunicaven amb tres cel·les, dedicades a les 3 principals divinitats
etrusques: Júpiter, Juno i Minerva.
El TEMPLE ETRUSC
L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA

10. Els temples etruscs que ens resten estan molt mal conservats. Excepte la part inferior ( el podi )
realitzada en pedra, la resta de l’edifici, realitzat en materials de poca durabilitat com la fusta o el
maó, ha desaparegut.
2.- L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA
Als temples etruscs el més important era la façana d’entrada, realçada per un profund pòrtic
columnari i les escales d’accés.
També destaca la teulada, format per una coberta de dues aigües amb prominents alerons i
profusament decorada amb estatuetes, acroteris o/i antefixes , realitzats en terracota policromada
amb vius colors.

11. Grup de Terracota amb escena mitològica del cicle de Tebes del
temple de Pyrgi (s. V aC), Roma, Museu Etrusc de Vil·la Giulia
Maqueta d’un temple etrusc
L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA

12. Els etruscs també van crear un nou ordre arquitectònic arquitravat, el toscà , el qual serà
posteriorment adoptat per l’art romà.
L’ordre toscà deriva del dòric, però la columna té base i el fust és llis, no estriat, i capitell amb
àbac de caràcter geomètric, equí i collarí.
L’entaulament té un arquitrau llis, un fris senzill,
sense tríglifs ni mètopes, i una cornisa.
L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA

13. L’ART ETRUSC: ARQUITECTURA

14. L’ART ETRUSC: ESCULTURA
L’ESCULTURA ETRUSCA
L’escultura etrusca destaca essencialment pel seu marcat caràcter utilitari com element
decoratiu i relacionat amb les seves creences religioses.
El material més utilitzat amb caràcter general va ser la terracota i en ocasions el bronze. També
algun metall noble (or i plata), però rarament van utilitzar la pedra o el marbre.

15. 3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA
Dins de la producció escultòrica etrusca destaca especialment l’escultura de caràcter funerari:
Les urnes cineràries i els sarcòfags.
Produccions escultòriques relacionades amb la profunda creença de la civilització etrusca en
l’existència d’una altre vida desprès de la mort i que s'utilitzaven generalment com a recipient
per dipositar les cendres del difunt.

16. L’ART ETRUSC: ESCULTURA
EL SARCOFAG DELS ESPOSOS (520 aC)
És un bon exemple d’aquests tipus d’escultura. Realitzat en terracota, presenta forma de Kliné
(llit)sobre el qual es representa les figures reclinades d’un home i una dona en actitud plàcida .
La figura masculina situada darrera de la dona, presenta el tors nu,
va descalç i porta el cabell tirat cap enrere.
La dona, situada en primer terme, apareix vestida amb una llarga
túnica d’estil grec (quitó), i calçada amb unes sabates acabades en
punta i el cap cobert amb una gorra frígia de la qual surten unes
llargues trenes.
La parella es mostrada en una
escena quotidiana, de forma
relaxada i en una clara relació
afectuosa que es posa de
manifest en els gestos de les
mans.

17. Formalment en aquesta escultura etrusca de finals del segle VI aC podem observar clares influències
de l’escultura grega arcaica:
3.- L’ART ETRUSC: ESCULTURA
- Els ulls ametllats.
- El somriure estereotipat (forçat).
- Els pentinats geomètrics.
- La nuesa del tors de la figura masculina
en contrast amb la figura de la dona
completament vestida (Kore).
- Un cert hieratisme.
A l’escultura etrusca, no obstant, podem
observar una certa voluntat
individualitzadora dels rostres dels
personatges, tot i la utilització d’alguns
estereotips facials.
“INICI DEL RETRAT”

18. L’ART ETRUSC: ESCULTURA
Cal destacar la importància dels
retrats. A diferència del caràcter
idealitzat que tenia el retrat entre els
grecs, els etruscs busquen la
fidelitat als trets fisonòmics de la
persona. El retrat era el mitjà artístic
pel qual els ciutadans havien de ser
recordats pels seus successors.
RETRAT DE LUCIUS IUNIUS BRUTUS (segle III aC.

19. La pintura etrusca fonamentalment va ser mural i funerària (parets de tombes).
L’ART ETRUSC: PINTURA
LA PINTURA ETRUSCA
Mostra una clara influència grega i oriental (línies, desproporció,...), però mostrant en alguns
aspectes un major realisme.
Van ser realitzades amb la tècnica del fresc.

20. Estilísticament en certs casos s’usà la llei de la frontalitat dels egipcis ( visió simultània de cara i
perfil ), i es perfilaren les figures amb negre.
Allarguen peus i dits de mans per simular més moviment i incrementar el dinamisme.
La major part són representacions de les festes amb ball i música i denoten una concepció alegre
de la vida i del món d’ultratomba.
4.- L’ART ETRUSC: PINTURA
També s’adoptaren certs convencionalismes, com tonalitats més fosques en cossos masculins,
vermell fosc per les estructures arquitectòniques.

21. ARQUITECTURA
Ús de l’arc i la volta (procedents d’Orient)
Ús habitual de la fusta i la rajola com a materials constructius
Model de temple (a partir del temple grec): sobre podi, amb una sola
entrada i cel·la dividida en tres parts
Ordre toscà: columna amb fust llis i base i capitell geomètrics,
arquitrau llis, fris senzill sense triglifs ni mètopes i cornisa
Realisme en els rostres : Retrats
(derivat de les màscares funeràries de cera)
Decoració escultòrica dels sarcòfags
ESCULTURA
APORTACIONS DE L’ART ETRUCS A L’ART ROMÀ
L’ART ETRUSC: APORTACIÓS A L’ART ROMÀ
RESUM
PINTURA
La pintura etrusca desenvoluparà i millorarà la tècnica dels fresc, ( molt
utilitzada posteriorment pels romans a les seves pintures)

22. AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
VIDEOS