Art romànic arquitectura

CARACTERÍSTIQUES GENERALS
1) L’ARQUITECTURA és la principal expressió artística, escultura i pintura es subordinen a
ella.
2) INFLUÈNCIES: destaca la influència romana i paleocristiana, però també hi ha
influència dels pobles germànics, orientals (bizantines) i musulmanes.
3) PERDURABILITAT: a imatge del poder de Déu o del senyor, es construeixen edificis de
PEDRA amb afany de perdurar per a sempre, rebutjant materials lleus i la fusta.

4) Tendència a la MONUMENTALITAT: si bé comença com una arquitectura bastant
modesta, tendirà a gradualment a la grandiositat, perfeccionant-se i resolent els seus
problemes tècnics inicials a la recerca de major altura i llum. Els monestirs juguen un
paper preeminent en l’època de formació de l’estil, les catedrals i grans basíliques seran el
símbol del ressorgiment urbà, que tindran la màxima expressió en el gòtic.

5) Els edificis, sobretot els religiosos, presenten una ESTRUCTURA MÈTRICA PRECISA, amb
proporcions entre les parts, donant la impressió d’un organisme organitzat.

6) POCA LLUM en els interiors: els murs presenten POCS VANS I ATROMPETATS.

7) El MATERIAL de construcció fonamental és la PEDRA, treballada pels picapedrers,
especialment els carreus dels murs (s’utilitzarà, fins i tot, per a les cobertes i les voltes de
canó i aresta).
Primer s’utilitzaren carreuons i aparell irregular, a la segona meitat del segle XI es
construeix amb carreus regulars i aparell isòdom (fileres de carreus de la mateixa alçada i
de la mateixa mida). Cal esmentar que el primer romànic encara va utilitzar la coberta
d’encavallada de fusta.

8) Els edificis eren construïts per quadrilles itinerants: els arquitectes i picapedrers són
ANÒNIMS.

9)TIPOLOGIA
EDIFICIS
Arquitectura
religiosa
Arquitectura civil
Altres construccions
ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS.
CASTELLS o MURALLES.
TORRES CAMPANAR.

9)TIPOLOGIA EDIFICIS:
* L’arquitectura religiosa serà
la més important, destacant les
ESGLÉSIES, CATEDRALS I
MONESTIRS.
* L’arquitectura civil, mostra del poder dels senyors
feudals, també va ser molt important en el seu
moment, però s’ha conservat pitjor: els CASTELLS
(Loarre a Osca) o altres estructures defensives com
les MURALLES (Àvila).

* Altra construcció nova seran les TORRES que faran la funció de CAMPANAR.

10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT:
1. Els MURS són GRUIXUTS i robustos,
fets de grans carreus de pedra, sense a
penes VANS per a poder sostenir el pes de
les voltes de pedra (finestres petites i
estretes, a mena d’espitlleres
atrompetades, “saeteras”).
* Els murs solen estar reforçats per
CONTRAFORTS exteriors per suportar
millor el pes. Predomina el macis a causa
de la falta de confiança en la seguretat de
l’edifici i els interiors obscurs, amb un
esperit de recolliment.

* Prefereixen els PILARS a les columnes,
o quadrats, o cilíndrics, i destacant el
pilar CRUCIFORME, sovint amb 4 o més
columnes adossades (tendència a la
complexitat), i les pilastres.

* Les COLUMNES s’utilitzen menys (sobretot es fan servir en els claustres dels monestirs),
tenen base i presenten fustos tant llisos com estriats, i el seu diàmetre sol ser
desproporcionat respecte a l’altura, és a dir ha perdut el sentit de l’esveltesa clàssica, és
baixa i grossa.

* Els CAPITELLS presenten diferents tipus de decoració (geomètrica, vegetal), però
destaquen els que presenten escultura figurativa, tant passatges i personatges de la Bíblia
com monstres del bestiari (capitells historiats, provinents del corinti).

11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:
ARC de MIG PUNT, pràcticament és l’únic, sobre pilars o columnes.ARCS

ARCS
A les finestres aquest arc es disposa de forma ATROMPETADA i a les
portalades es solen posar diversos arcs de mig punt concèntrics
(ARQUIVOLTES).

També són de mig punt els ARCS FAIXONS (adossats a la volta, de la que formen
part, i descansant sobre els pilars, la divideixen en trams, és a dir, són els que
tallen la volta en sentit transversal a llur eix i queden ressaltats a mena de singla)
i els FORMERETS (arcs paral·lels a l’eix longitudinal de la nau central que la
separa de les laterals contigües, i on descansa el pes la volta).
ARCS

VOLTES
La més utilitzada és la de CANÓ (a partir de l’arc de mig punt); volta molt
pesada que exigeix murs molt gruixats i estreps o contraforts.
ARESTA.
MITGES VOLTES CANÓ,
QUART d’ESFERA ,
QUART de CANÓ.

Les CÚPULES es solen reservar per als CREUERS de les esglésies i
catedrals i poden estar sobre TROMPES o sobre PETXINES (a la
península algunes són nervades, copiant les califals.
De mitja
taronja o
cúpula sobre
trompes De mitja taronja
o cúpula de
petxines

CÚPULES en els CREUERS sobre TROMPES.CÚPULES en els CREUERS sobre PETXINES.

Si en lloc d’una cúpula la coberta del creuer pren forma de torre poligonal l’anomenem
CIMBORI (torre de planta quadrada o octogonal que permet il·luminar el creuer i que, a
l’interior es manifesta en forma de cúpula de mitja esfera sobre trompes o sobre
petxines).

La diferent alçada entre la
nau central i les laterals
permet il·luminar la nau
central directa o
indirectament. D’aquesta
manera l’alçat interior de la
nau central s’articula en dos
pisos: l’arcada de separació i
les finestres; en època
tardana les finestres poden
ser substituïdes per una
galeria (TRIFORI) o, fins i tot,
se superposen els trifori i les
finestres.
Als temples també es construiran TRIBUNES: una mena de pis sobre les naus laterals que
sustenta part del pes de la volta de la nau principal.

De vegades fan ESPADANYES: prolongacions verticals del mur amb obertures per a les
campanes.

ARQUITECTURA RELIGIOSA: ESGLÉSIES I MONESTIRS
ESGLÉSIA
1) És el PRINPIPAL EDIFICI de l’art romànic (denota el poder de l’església i és on es
desenvolupen les solucions constructives i decoratives més significatives, sobre tot en
l’església com a edifici urbà).
2) FUNCIÓ: servien com a lloc de culte i com a casa de Déu (lloc de protecció), com a lloc
de reunió, i com a símbol del poder de l’església (i de Déu).

3) S’ORIENTA d’EST (absis i altar) a OEST (portalada principal).

ESGLÉSIA4) Té una gran UNITAT i VALOR SIMBÒLIC:
* La planta de creu llatina simbolitza Crist. I la forma de les esglésies romàniques recorda el cos humà i és símbol
del cos místic de la cristiandat.
* La façana dels peus marca el trànsit, l’entrada en la comunitat cristiana.
* Les naus representen l’espai terrenal, el camí que ha de seguir el fidel en
aquesta vida.
* El creuer l’àmbit de transició. L’espai central quadrat als evangelistes.
* En el creuer, la base quadrada de la cúpula pertany a l’àmbit terrenal, però la
mitja esfera de la cúpula pertany a l’àmbit diví, és la volta celestial.
* Els pilars són els apòstols i profetes.
* Els murs són els fidels.
* La tènue il·luminació convida al recolliment i l’oració.
* Finalment, les formes circulars de l’absis són l’àmbit celestial, espai reservat
només als sacerdots o bisbe (presbiteri) i separat dels creients.

5) Vocació MONUMENTAL: fins i tot les esglésies petites eren grans per a la gent del
poble.
ESGLÉSIA

ESGLÉSIA
6) PROPORCIÓ, HARMONIA i VOLUMS GEOMÈTRICS
bàsics: els volums cúbics de cadascun dels trams de les
naus laterals solen ser la unitat bàsica a partir de la qual
es construeix tot el temple.

7) DECORACIÓ. L’exterior del temple solia presentar decoració arquitectònica de
múltiples formes geomètriques (damer, permòdols de rotllo, bolles, baquetons, arcs cecs,
faixes o bandes llombardes ..., etc.).
ESGLÉSIA

8) TIPUS
PLANTES
BASILICAL
CREU LLATINA
CENTRALITZADA
(circular o poligonal)
ESGLÉSIA

8) TIPUS
PLANTES
Presa de l’art paleocristià i preromànic (que derivaven de
la planta de la basílica romana), és la més utilitzada en les esglésies
parroquials, i consisteix en una nau rectangular principal o central (més
ampla i alta) que pot anar acompanyada de naus laterals (una o dos a
cada banda per formar una església d’una, tres o cinc naus) i que acaba
en la capçalera amb l’altar major i l’absis semicircular.
BASILICAL
ESGLÉSIA

Pròpia de les catedrals i esglésies de pelegrinatge de les ciutats amb
bisbe, i model més característic del romànic ple: és el resultat d’afegir
una o vàries naus (TRANSSEPTE o transseptes) perpendiculars a l’eix
longitudinal de la basílica just abans d’arribar a la capçalera, formant
una creu llatina (símbol de Crist).
8) TIPUS
PLANTES
CREU LLATINAESGLÉSIA

PLANTA de les 5 GRANS ESGLÉSIES DE PEREGRINACIÓ:
- Saint Martin de Tours.
- Saint Marcial de Limoges
- Sainte Foy de Conques
- Saint Sernin de Toulouse
- Catedral de Santiago de Compostel·la
8) TIPUS
PLANTES
CREU LLATINA
ESGLÉSIA

8) TIPUS
PLANTES
D’influència bizantina (mausoleus
i baptisteris) o del model de la
Basílica del Sant Sepulcre de
Jerusalem, difós a Occident per
les Croades.
S’utilitza a les esglésies dels ordes
militars (templers especialment), i
als baptisteris italians. La majoria
d’exemples tenen caràcter
funerari:
- Ermita de Santa Maria d’Eunate (
tipus funerària, Navarrra)
- Capella funerària de Torres de
Río (Navarra)
- Església templària de la Vera
Cruz (Segòvia)
CENTRALITZADA (circular o
poligonal)ESGLÉSIA

Orientada a l’OEST, presenta una portalada d’ARCS de MIG PUNT en forma
d’ARQUIVOLTES (simbologia semblant a l’arc de triomf romà, però religiós) i
ATROMPETADA.
Les arquivoltes, quan es sustenten sobre el mur produeixen una superfície
esglaonada, que se decora amb columnes o estàtues sobre els muntants
(jambas). En el centre de la porta pot haver una columna o pilar, el trencallums o
mainell (parteluz) .
9) PARTS del TEMPLE
FAÇANA

9) PARTS del TEMPLE
FAÇANA
Estava molt decorada i solia estar flanquejada per DUES TORRES (campanars, que
s’aixequen als peus del temple); la forma d’aquest cos occidental (o MACÍS
OCCIDENTAL) deriva del WESTWERK carolingi (façana amb dues torres quadrades entre
les qual n’hi ha un vestíbul a mena de nàrtex, damunt del qual es disposa una tribuna).
D’altres temples adopten diverses solucions i tenen una única torre situada a l’extrem
oriental, cosa molt freqüent al romànic llombard i català, per exemple, Sant Climent de
Taüll.

9) PARTS del TEMPLE
El NÀRTEX o ATRI: nau transversal situada a l’entrada a manera de vestíbul.

9) PARTS del TEMPLE
NAUS
Lloc destinat als fidels, poden ser una, tres o cinc.
Les naus LATERALS, separades de la central per arcs FORMERETS, podien
tenir un pis superior o TRIBUNA per a sostenir el pes de la volta (és el
matroneu paleocristià), i que solia obrir finestres a l’exterior per on entrava
llum a la nau central, a través d’unes finestres que donaven a la nau central,
el TRIFORI.

TRANSSEPTE
NAU TRANSVERSAL
9) PARTS del TEMPLE
CREUER
És la nau o conjunt de naus
transversals que creuen les naus
longitudinals just abans d’arribar a
la capçalera, donant-li al temple
forma de creu llatina.
És el punt on es creuen la nau central de
l’església i la nau del transsepte, és el
punt més important del temple, el més
il·luminat, on estan l’altar major i el
presbiteri (espai reservat per als
clergues).

9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA
La CAPÇALERA és el remat del temple, amb
forma semicircular i en direcció est (ABSIS).
Desapareix el gran absis semicircular de la planta basilical, ja que les naus laterals
envolten la central en forma de GIROLA o DEAMBULATORI. Aquesta girola solia tenir
CAPELLES RADIALS adossades a l’interior que, a l’exterior, tenien forma de petites absis o
ABSIDIOLES.

9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA
En el primer romànic és més freqüent la capçalera amb tres absis. Exemples:
- Sant Vicent de Cardona (Cardona, Barcelona).
- Sant Martí de Fròmista (Palència).

9) PARTS del TEMPLE SOTERRANI
Al soterrani es podia construir una CRIPTA on estaven les relíquies.

La coberta exterior solia ser a DUES AIGÜES i recoberta de TEULES.
9) PARTS del TEMPLE TEULADA

9) PARTS del TEMPLE

La influència monàstica durà, en ocasions, a què el canonges duguin una vida comunitària, el
que va comportar la construcció de CLAUSTRES adossats a l’església (recordeu: hi ha clergat
secular i el regular, reglat, el que seguia una norma).
MONESTIR

Al segle X, la reforma de l’orde benedictí duta a terme per Sant Odiló, abat de Cluny, va
suposar un moviment impulsor dels nous monestirs i va transformar els ja existents, que
contribuïren a impulsar l’extensió del romànic.
El moviment monàstics té el seu origen en les reaccions del primers eremites contra el
luxe i l’esplendor de l’església; va ser Sant Benet, al segle VI, qui va organitzar el primers
monestirs regits per al seva famosa regla (pobresa, castedat, obediència, oració i treball,
però no la negació total del món).
La consolidació del feudalisme els va convertir en grans centres d’explotació agrícola, per
donacions del reis i dels nobles que cercaven la salvació, i el delme, què eren obligats a
pagar els camperols.
Tingueren tant d’auge econòmic que, en el segle XI, els monestirs posseïen la sisena part
de la riquesa d’Europa, el que va provocar el nou moviment reformador encapçalat per
Sant Bernat de Clairvaux, que reaccionà contra l’esplendor de Cluny i propugnà la
renuncia als tributs feudals (REFORMA CISTERCENCA del segle XI). L’orde de Císter serà
capdavantera en la renovació arquitectònica que durà a la dissolució del Romànic.
HISTÒRIAMONESTIR

A tenir en compte que el monestir no és tan sol l’habitatge d’una comunitat religiosa,
sinó un centre d’explotació agrícola, una autèntica senyoria eclesiàstica (el FEU del
clergat).
MONESTIR

MONESTIR
Centre CULTURAL I ARTÍSTIC
Centre ECONÒMIC
Centre RELIGIÓS
1) FUNCIONS

Centre RELIGIÓS: lloc d’oració i recolliment, aïllat del món i consagrat a
Déu.
1) FUNCIONS
MONESTIR

1) FUNCIONS
Centre CULTURAL I ARTÍSTIC: copien i conserven llibres (els monjos, al
scriptorium del monestir, copien els manuscrits i els ornamenten amb
miniatures), i els monestirs poden fer d’escola i/ o centre transmissor
del saber.
MONESTIR

1) FUNCIONS
Centre ECONÒMIC: a més de les activitats econòmiques fetes pels
propis monjos, dominen un ampli territori sobre el qual l’abat actua
com a senyor feudal.
MONESTIR

2) La vida monàstica tenia una àmplia
tradició, però serà la REFORMA
CLUNIACENCA de la regla de sant
Benet (ora et labora), amb un major
rigor en l’aplicació, la que s’estendrà
per tota Europa, construint monestirs
AÏLLATS de la resta de la població. Els
monestirs són com petites CIUTATS
TANCADES on hi ha tot allò necessari
per a la vida en ells.
MONESTIR

3) PARTS del MONESTIR
S’estructuren al voltant d’un
CLAUSTRE quadrat o
rectangular, porticat amb
arcs de mig punt sobre
columnes i sovint amb
capitells historiats i amb
jardí al centre, sent el lloc
més important de l’edifici
(símbol de la vida en comú,
el recolliment i l’oració).
MONESTIR

Al costat del claustre estava l’ESGLÉSIA, i la resta de llocs importants: sala CAPITULAR,
REFECTORI o menjador, BIBLIOTECA, SCRIPTORIUM, DORMITORIS
MONESTIR

Més allunyats estaven la cuina, els estables, hospedatges per a pelegrins, forn, ferreria...
MONESTIR

Església i claustre són els dos
espais on es conserven les
novetats artístiques del
romànic, perquè la resta del
conjunt monàstic ha estat
modificat.
4) SIMBOLOGIA de l’ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirsMONESTIR

4) SIMBOLOGIA de l' ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirs
ESGLÉSIA: el temple representa l’església triomfant.
MONESTIR

MONESTIR 4) SIMBOLOGIA de l’ ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirs
CLAUSTRE: és el Paradís on el homes justos viuran en eterna i perfecta harmonia. Això
explica la preocupació per l’ornamentació dels claustres (CAPITELLS, COLUMNES,
MÈNSULES...). En ells trobem mostres importants de l’arquitectura romànica.

5) MONESTIRS IMPORTANTS
* França
- Cluny III (gran complex ciutat del segle XI).
- Santa Magdalena de Vézelay (s. XII).
- Santa Fe de Conques (ss. XI-XII).
* Catalunya
- Santa Maria de Ripoll (s. XI).
- Sant Pere de Rodes (s. XI).
- Sant Martí de Canigó (s. XI).
- Sant Joan de les Abadesses (s. XII).
- Sant Miquel de Cuixà
* Aragó
- San Juan de la Peña (ss. XI-XII).
* Navarra
- San Salvador de Leyre (ss. XI-XII).
* Castella
- Santo Domingo de Silos (s. XI), monestir benedictí a Burgos, curiós el pòrtic lateral.

Santa Maria de Ripoll (segle XI)

Sant Pere de Rodes (segle XI)

San Juan de la Peña (segles XI-XII)

Santo Domingo de Silos (segle XI)
Santo Domingo de Silos (segle XI),
monestir benedictí a Burgos, curiós el
pòrtic lateral.

La preocupació per la defensa i la seguretat va fer construir castells i fortaleses, que eren,
a la vegada, habitatge del senyor i refugi del poble.
Pont llevadís 
s’aixecava
mitjançant
cadenes quan es
volia aïllar
l’edifici, donava
accés a l’única
entrada i gran
porta de la
muralla.
Fossat 
rodejava el
castell i en cas
de perill
s’omplia
d’aigua.
Passeig de ronda
 passeig que
recorria tot la
muralla des d’on
els sentinelles
vigilaven els
possibles perills.
Pati d’honor o
d’armes  era el
nucli i estava
envoltat per les
principals
dependències:
capella, cuina i
despenses.
ARQUITECTURA CIVIL: CASTELLS I OBRES D’ENGINYERIA

Se’n conserva molt poca arquitectura civil, perquè les cases dels camperols eren humils i
de materials poc duradors, i els castells dels nobles han estat transformats.
Merlets 
servien de
protecció als
arquers que
defensaven el
castell.
Masmorres  se
situaven en el més
profund dels
soterranis, eren
presons lúgubres,
humides i obscures.
La torre del homenatge
Se situava en el pati
d’armes. De 3 o 4 pisos
era on vivia el senyor
amb la seva família.

De ciutat emmurallades queden restes a les muralles d’Àvila.

PONT DE
BESALÚ (S. XI)

Art romànic arquitectura

Recommandé

Recommandé

Contenu connexe

Tendances

Tendances (20)

Similaire à Art romànic arquitectura

Similaire à Art romànic arquitectura (20)

Plus de Julia Valera

Plus de Julia Valera (20)

Dernier

Dernier (8)

Art romànic arquitectura