Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxilerat de la matèria d'Història de l'Art

1. FITXA 13: LACOONT I ELS SEUS FILLS
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. Júlia López Valera

3. Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Títol Laocoont i els seus fills.
Autor Agresande, Polidor i Atenodor de
Rodes.
Cronologia Segle III-II a. C.
Tipologia Escultura exempta.
Material Original de bronze; còpia romana de
bronze
Mides 2,42 m (alt)
Estil Hel·lenisme grec.
Tema Mitològic
Localització Musei Vaticani

4. Júlia López Valera
CONTEXT HISTÒRIC
L’imperi d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època hel·lenística. En aquest moment el
ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent desprotegit en un món canviant i convuls.
Per això desapareix la confiança en els models clàssics, que són abandonats a favor d’una temàtica
més rica i diversa. Interessa més representar el que és particular i concret que els tipus generals.

5. Júlia López Valera
ESTIL
 Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat.
 Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments).
 Més moviment i dinamisme.
 Importància al grups escultòrics.
 Influència de cultures asiàtiques. Grandiositat.
 Temes anecdòtics (Nen de l’espina).
 Busquen provocar sensacions immediates.
 Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre
Problemes tècnics.

6. Júlia López Valera
ESTIL
Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells, nens, púgils, retrats de
persones concretes...

7. Júlia López Valera
ESTIL
Els artistes es recreaven donant forma
al sofriment, tant físic com espiritual.

8. Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
El grup escultòric de Laocoont i els seus
fills fou trobat l’any 1506 entre les ruïnes
del palau de Neró (Domus Aurea) a Roma.
L’any 1957, els estudiosos varen poder
atribuir l’autoria d’aquesta obra als
escultors de l’escola de Rodes AGESANDRE,
POLIDOR i ATENODOR –segons sembla,
pare i fills respectivament- gràcies al
descobriment de diversos grups de figures
de marbre que representaven
esdeveniments de l’Odissea d’Homer en
una cova que havia estat la sala de
banquets d’estiu de l’emperador Tiberi a
Sperlonga, a prrop de Nàpols.
Els noms d’aquests tres escultors estaven
gravats en un dels grups, l’estil del qual és
molt semblant al del Laocoont. A partir de
dades fidedignes, aquestes còpies
romanes en marbre trobades a Sperlonga
s’han datat al segle I d.C. , que és també la
data atribuïda al Laocoont de manera
unànime pels arqueòlegs.

9. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
MATERIAL. Encara que la còpia
romana està realitzada en marbre,
es creu que l’original estava
realitzada en bronze mitjançant la
tècnica de la cera perduda.
Referent a la COMPOSICIÓ, està
representat de manera frontal i és
un grup escultòric format per tres
figures, una gegantina, la figura
principal del sacerdot, masculina i
nua amb un cos d’ancià, que lluita
desesperadament per descargolar-
se de dues serps terribles, que
tenallen els cossos de dos joves
nus també, els seus dos fills que,
col·locats al seu costat, sembla que
no tinguin prou força per escapar-
se’n.

10. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
COMPOSICIÓ.
El grup escultòric està
emmarcat dins d’una piràmide
o triangle, que dibuixen els tres
caps dels personatges, el de
Laocoont coincideix amb el
vèrtex superior, i forma una
diagonal, que creua tot el grup,
i baixa des de la part superior
esquerra, és a dir, des del braç
dret de Laocoont passant per la
seva cama esquerra.

11. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Triangle que
junta els caps
dels 3
personatges
Línia que creua
la composició
La figura central descansa juntament amb la de l’esquerra damunt una peanya, mentre
que la de la dreta es recolza sobre una base diferent, la qual cosa suposa una ampliació
del suport i una tasca a partir de blocs separats.

12. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
La figura del vell destaca per la seva
anatomia i pel seu rostre angoixat.

13. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
El vell és el personatge més treballat.

14. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Està en una postura semi sedent,
que sembla seure damunt un
hipotètic seient del que pengen
uns rígids vestits, que ens
recorden les estries d’una
columna. La peanya escalonada
marca el sentit d’horitzontalitat i
l’escàs equilibri de l’obra.

15. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
El MOVIMENT es produeix a partir dels cossos contorçats, que no tenen cap possibilitat
d’escapar-se, però lluiten fins al final, i de les serps que els tenen presos.

16. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Les tres figures queden unides per les serps, que estrenyen els cossos musculosos,
tractats tots com si fossin adults, ja que les anatomies dels nins són com les del
pare, però a escala reduïda, mostren una musculatura exagerada per la seva edat, i
una gran perfecció anatòmica, sobretot la figura central.

17. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
És notable el talent dels escultors a l’hora de plasmar,
tot paralitzant-lo, un moment d’agitació dramàtica
sense que l’acció s’aturi. El grup produeix tal sensació
de moviment, que sembla canviar de posició si
l'espectador obre i tanca els ulls alternativament.

18. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
VOLUM. Les TÈCNIQUES ESCULTÒRIQUES emprades com el volum dels músculs, els ’’draps
mullats’’, el nus atlètic derivat de l’art del segle IV aC, els ulls enfonsats, el trepanat als
cabells i les barbes, la boca entreoberta, són tots ells valors dinàmics i pictòrics similars als
dels relleus de la mateixa escola de Rodes i creen uns efectes de clarobscur que disparen
l’emotivitat de l’escena.

19. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Els artistes hel·lenístics s’allunyen
del sentit religiós de l’art i es
concentren a resoldre problemes
tècnics i a crear sensacions en els
espectadors, així, l’obra
representa les emocions humanes
en la seva màxima expressió
patètica. Conté el dramatisme més
extremat. Les tres figures són
representades en un lluita brutal
per la vida en què cada múscul és
en tensió per tal d’escapar-se de
l’abraçada mortal.

20. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
El dramatisme s’accentua en els detalls com ara la boca oberta de Laocoont i les arrugues
de dolor de la seva cara, com també les expressions llastimoses dels seus fills, el més gran
del qual mira al pare com demanant-li ajuda. Destaquen l'expressió de culpabilitat i el gran
dramatisme de Laocoont que fa contorsions en dolorosa agonia.

21. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Dins del conjunt, les dues serps monstruoses,
formen part de la composició visual del grup,
i amb les seves línies corbes aconsegueix la
unió entre tots els personatges.

22. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Hi ha una voluntat d'exagerar l'efecte teatral de
l'anatomia, i s'afegeix el dolor moral de Laocoont en
presenciar la mort dels seus fills.
Podem copsar el dolor als músculs
de Laocoont, que posa en tensió
els seus nervis, però també es
capta la serenitat del seu esperit
El seu pit s'eleva per tractar de
contenir el dolor i pel fet que el
ventre està comprimit es pot
veure el moviment de les seves
vísceres.

23. CONCLUSIÓ:NARRACIÓ DE VIRGILI EN L’ENEIDA
Anatomia musculosa.
Gran tensió
Diagonal que
travessa tota
l'escultura i marca
el moviment
Cossos contorçats.
Moviment violent .
Les serps s’enrotllen
en els cossos de pare
i fills, i uneixen les
tres figures
Composició piramidal
Els cossos dels fills
són anatòmicament
com el pare però a
escala reduïda
COMPOSICIÓ
Els cossos s’agiten en les
tres dimensions de l’espai.
Cada múscul del seu cos
mostra la violència de
l’esforç.
El fill petit ja no fa força,
l’altre busca l’ajut del pare.
El dolor de Laocoont no és
tan sols físic, sinó també
psicològic en veure patir
els seus fills.
Es trenca la serenitat i
l’equilibri de l’època
clàssica.
Estan representats amb
diartrosis, tant individual
com de grup, ja que
cadascun dels fills s’inclina
de forma oposada.
Estructura piramidal
Sols pot ser contemplat frontalment

24. Dolor del sacerdot troià
Boca
oberta
Arrugues en
el rostre
Ulls enfonsats
Volums molt
marcats
Efecte de clarobscur en el volum
músculs, els cabells, la boca
oberta...
Expressió turmentada

25. Músculs en
tensió...
La serp està a punt de mossegar-li el maluc.
Cossos contorçats...

26. Júlia López Valera
TEMÀTICA
Segons el mite de la guerra de Troia,
el sacerdot troià Laocoont va advertir els seus
conciutadans que no es fiessin del cavall de
fusta (ple de soldats grecs) ofert pels grecs al
déu Posidó en una suposada retirada. De
seguida, dues serps enormes van sortir del
mar i el van matar juntament amb els seus dos
fills. Els troians ho va interpretar com un càstig
diví i van entrar el cavall a la ciutat, tal com
Sinó, un espia grec, els havia suggerit dient
que era un regal d la deessa Atena i que, si no
l’acceptaven, Troia seria destruïda.
Sobre el motiu de la mort de
Laocoont hi ha dues versions diferents. Segons
la mitologia grega, Laocoont era un sacerdot
d’Apol·lo, i el seu càstig no va tenir cap relació
amb la guerra, sinó que va passar perquè es va
casar en contra de les ordres del déu.

27. Júlia López Valera
TEMÀTICA
Però a la versió recollida a l’Eneida pel poeta romà Virgili, va ser Atena (partidària de
la victòria grega) qui va enviar les serps per convèncer els troians de la veracitat de la
història que els explica Sinó.
Els grups escultòrics estaven pensats per decorar cases importants, en
aquest cas, , la Domus Aurea de Neró.

28. Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
L’escultura hel·lenística deu molt a
l’experiència tècnica del passat, i en
alguns detalls encara té com a referent els
models de l’escultura clàssica dels segles
V i IV a.C.
El dia que va trobar-se el Laocont,
MIQUEL ÀNGEL hi era present
acompanyant l’arquitecte del papa Juli II,
Giuliano de Sangallo. L’artista florentí va
quedar impressionat per l’escultura, tant
per la seva terribilità com pel seu pathos.
Si el període clàssic va ser una font
d’inspiració per al Renaixement,
l’hel·lenístic ho va ser per al Barroc. Així,
aquest conjunt és un magnífic exemple
del barroquisme escultòric de
l’hel·lenisme, que representa els cossos
en el moment de màxima tensió i
dinamisme, igual com va fer , segles
després, el genial escultor barroc
BERNINI.

29. Júlia López Valera
L’ESCOLA DE RODES (segles IV-I a.C.)
En el període hel·lenístic, tot i que Atenes manté, en certa manera, el seu prestigi,
sorgeixen altres centres i escoles: Pèrgam, Rodes, Alexandria, Antioquia.

30. Júlia López Valera
L’ESCOLA DE RODES (segles IV-I a.C.)
ESCOLA DE RODES  Escultures monumentals i colossals, destacant
el patetisme, la tensió i el moviment exacerbat.
Obres:
1. Colós de Rodes
2. Niké o Victòria alada de Samotràcia (190 aC)
3. Bou Farnesi o Càstig de Dirce (Apol·loni de Tralles i Taurisc,130 aC)
4. Laocoont i els seus fills (Agesandre, Polidor i Atenodor, 50 aC)
5. Faune Barberini (220 aC)