1. FITXA 7: EL DISCÒBOL
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS
2. Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Títol Discòbol
Autor Miró (Elèuteres, actiu entre 480-440 aC)
Cronologia 460 aC
Tipologia Escultura exempta
Materials Original de bronze; còpia romana de
marbre
Mides 1,55 m (alt)
Estil Grec clàssic
Tema Ideal anatòmic atlètic
Localització Museu Nazionale Romano (Roma)
3. Júlia López Valera
És un jove atleta
esculpit en el precís
moment de llançar el
disc.
4. Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
MIRÓ va ser un dels escultors més importants de la Grècia clàssica. Segons Plini, fou
deixeble d’Agelades, el fonedor d’Argos, i va treballar a Atenes en l’època esplendorosa
del govern de Pèricles, a mitjan segle V a. C. Va fer la major part de la seva producció
en bronze.
La seva obra va destacar pel naturalisme, l’equilibri de les proporcions i el dinamisme
de les seves figures.
Podem estudiar les seves escultures gràcies a les còpies en marbre que es van fer a
l’època romana.
5. Júlia López Valera
ESTIL
• Proporció: Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer sobre
els cànons (proporció matemàtica entre les parts del cos; Dorífor Apoxiòmenos de
Lisip del període postclàssic).
• Escultura d’expressió equilibrada. Fídies és qui ho representa millor.
• Té dinamisme. Representa el moviment (per exemple el Discòbol de Miró).
• Flexibilitat en els membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb
d'altres relaxats. Contraposto (o contraposat).
• Eviten la simetria, a diferencia del període Arcaic. Perd frontalitat.
• Transparència als vestits de dones, els homes segueixen nus.
• El material segueix sent el marbre o el bronze.
• Naturalisme, intent actituds naturals. Braços desenganxats del cos.
6. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Miró amb el Discòbol vol
distanciar-se definitivament
del hieratisme del període
arcaic.
Capta el moment en què
l’atleta es disposa a
iniciar el gir per llançar el
disc, el cos es contrau i
tots els músculs són en
tensió en aquesta
extraordinària expressió
de moviment pur. El
llançador amb el tors
girat per aprofitar la seva
força i amb el cap tombat
per mirar el disc, està
totalment concentrat en
la seva empresa. Tot el
pes recau sobre la cama
dreta, que recolza en el
peu dret (ferm en el
terra) i el cos s’enrosca
com una espiral, que
recorre dels peus fins al
cap.
El jove atleta representat en el
moment de màxima tensió:
l’instant en què, apunt de llençar
el disc, s’inclina cap endavant i
tira el braç dret amb el disc cap
enrere amb la finalitat d’agafar
impuls per poder-lo llançar amb
més força; en el moment següent
farà un pas endavant, es girarà i
deixarà anar el disc, tot
impulsant el llançament amb el
moviment del cos.
7. 1.- Miró capta un moviment
fugaç, un instant immobilitzat .
Uneix en un sòl moment l’instant
anterior i posterior, i recull un
altre moment en què el moviment
s’ha aturat; integra, doncs, varis
moviments successius, o el que és
el mateix, capta el moviment amb
tres posicions: anterior, posterior i
estàtic.
2.- Representació moviment
plenament resolta. S’allunya
hieratisme primers temps.
5.- El costat esquerre és angular i
obert, i està regit per una ziga-zaga.
3.- Miró excel·lí, sobretot, com a bronzista. A la còpia
romana de marbre hi va afegir un tronc per tal de suportar
el pes de l’escultura.
4.- Miró rebutja la simetria i la repetició de formes del
període arcaic. Es perd frontalitat.
8.- Els cabells són com una mena
de casc de rínxols que no es
diferencien els uns dels altres.
7.- Certa calma inexpressiva en el rostre. El
somriure arcaic és, encara, semblant a
l’expressió estereotipada dels Kouroi.
6.- El costat dret és llis i tancat, està regit per una
corba contínua.
9.- COMPOSICIÓ plana, figura concebuda per
ser vista en un sol pla (frontal). La visió
lateral o posterior la fa difícil de reconèixer.
8. • Un aspecte a destacar és el treball
anatòmic, que marca fidelment tots els
músculs en tensió que participen en
l’esforç de llançar el disc.
• Però, malgrat estar en el moment de
màxima tensió, esforç i concentració,
alguns elements arcaics segueixen molt
presents com el tractament homogeni del
cabell (encara són geomètrics), els muscles
(part superior i lateral de l’espatlla de
l’home) són massa plans (el torç no es
correspon a l’acció vigorosa dels braços), i
l’expressió de les faccions del rostre poc
expressives, encara mostren un cert
somriure arcaic (segueix els principis
d’immutabilitat clàssica, de rostre
inexpressiu).
Júlia López Valera
MOVIMENT I SERENITAT
9. DISCÒBOL (460-450 aC)
MIRÓ (490-430 aC)
• En definitiva, l’anatomia està tractada amb un
gran naturalisme, però l’esforç físic no afecta a la
serenitat que expressa el rostre, per tant, el
rostre no acusa l’esforç que realitza l’atleta.
10. Júlia López Valera
(1)
COMPOSICIÓ
• La bellesa de l’obra deriva de la magnífica
COMPOSICIÓ geomètrica a base de triangles
(línies diagonals) i línies corbes, que accentuen la
sensació moviment.
• Composició oberta marcada per dues línies
compositives de mitja circumferència, una va des
del disc fins al peu esquerre i l’altra des del peu
dret fins al cap. Per exemple, el cap, els malucs i
els peus formen una mitja circumferència que
s'oposa, en un equilibri precari, responsable en
gran part de la sensació de moviment, a l'altra
mitja circumferència que formen els braços
estesos, que descriuen un gran arc: el dret cap
enrere per agafar impuls i l'esquerre recolzat
sobre el genoll.
(1) Línies compositives del Discòbol.
11. COMPOSICIÓ
• A més, el cos forma
una línia en ziga-zaga
des del disc fins al peu
esquerre, que trenca
qualsevol harmonia
estàtica, seguint un camí
que va del disc fins a
l'espatlla dreta,
d’aquesta al maluc, del
maluc al genoll i del
genoll al peu aixecat.
• Per mitjà de les
diagonals compensades
(mentre unes tracen el
sentit ascendent, les
altres tracen el sentit
descendent), Miró
aconsegueix un
moviment equilibrat.
• De fet, és l'expressió
perfecta del moviment.
Aquest conjunt de línies
aconsegueix donar a
l'obra una gran sensació
de moviment si
l'observem de front.
• A més d'usar
complicades formes
geomètriques per
dinamitzar la figura, Miró
aconseguí l'extraordinari
ritme del Discòbol
recorrent a una fórmula
que podia semblar ja
caduca (EGIPTE), però que,
tal com la féu servir,
prengué una nova força.
12. Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme
Aquest tipus d’escultures es feia
per homenejar als vencedors dels
jocs atlètics, però no guardava
mai cap versemblança amb
l’atleta. Els artistes grecs
intentaven plasmar en les seves
obres la bellesa ideal.
14. Júlia López Valera
TEMÀTICA
Representa un jove atleta, Jacint, que va morir en uns jocs dedicats al déu Apol·lo, en
la seva plenitud física. Ideal atlètic de l’època.
Està representat en el moment decisiu del llançament de disc, quan es dóna el màxim
desequilibri del cos. És un instant fugaç en que l’atleta es disposa a iniciar el gir per
llançar el disc. Aquesta posició fou considerada aleshores com un gran avenç en la
tècnica escultòrica.
Els escultors, anteriorment, ja havien representat atletes llançant el disc, però
generalment els esculpien drets, en el primer temps de l’acció, que consisteix a
balancejar l’objecte de dalt a baix.
Miró es va arriscar i el va representar en el segon temps de l’acció, és a dir, quan, a més
de balancejar el disc, l’atleta fa una volta amb tot el cos girant sobre si mateix.
D’aquesta manera afegeix tot el pes del cos a l’esforç muscular que fa al tercer temps, el
del llançament.
L’elecció d’un atleta com a tema no és estranya. Aquests gaudien d’una gran fama i eren
presentats com a models de bellesa ideal. A més, MIRÓ veu en el tema dels atletes la
possibilitat d’expressar tota la força del moviment.
15. Júlia López Valera
ALTRES ESCULTURES DE MIRÓ
Atenea i Marsias
Musei Vaticani
16. Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
Trencà canons de l’escultura arcaica, tot i que va partir d’aquests. També fou influït
per vasos de ceràmica pintats i estàtues petites de bronze (bàsiques per entendre les
grans escultures de marbre), on els artistes tenien més llibertat creativa i més facilitat
tècnica, i on solucions que aportaren foren aplicades després en el marbre.
En el Discòbol avançà molt en l’estudi del moviment escultòric. La tensió muscular i la
interacció amb l’espai circumdant foren innovacions decisives per el futur de
l’escultura.