Personatges famosos del Renaixement

1. Johanes Gutenberg (1400-1468) Va ser un orfebre inventor alemany; famós per les seues contribucions i la invenció de la Impremta de caràcters mòbils durant la dècada del 1450. El seu invent va fer possible la publicació de llibres en grans quantitats i va ser un dels factors més decisius per a la difusió de les idees del Renaixement a tot Europa.

2. Cardenal Cisneros (1436-1517) Fou un religiós franciscà i assessor d’estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.

3. Pedro Berruguete (1450-1503) Va ser un pintor renaixentista espanyol.

4. Leonardo da Vinci (1452-1519) Leonardo de Vinci sovint ha estat descrit com l’arquetip i el símbol de l’home del Renaixement, un geni universal, un filòsof humanista amb una curiositat il·limitada, i una gran força creativa. Ha estat considerat com un dels pintors més destacats de tots els temps i potser la persona més polifacètica i talentosa en un major nombre d’àmbits diferents. Obres més conegudes: “La Gioconda” i “El Sant Sopar”

5. Maquiavel (1469-1527) Nicolau Maquiavel, és el nom amb què és conegutel florentí Niccolò di Bernardo dei Machiaveli . Va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

6. N Nicolau Copèrnic (1473-1543) Va ser el primer astrònom a formular una amplia cosmologia heliocèntrica, que va desplaçar a la Terra com a centre de l’univers. El seu llibre de referència, “De revolutionibus orbium coelestium” (sobre les revolucions de les esferes celestes), publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i l’epifania que va començar la revolució científica. El seu model heliocèntric, amb el sol al centre de l’univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense posar la terra en repòs en el centre de l’univers. El seu treball va estimular noves investigacions científiques, convertint-se en una icona de la història de la ciència que Sovint es coneix com la “Revolució de Copèrnic”.

7. Miquel Àngel (1475-1564) Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni, també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, I arquitecte renaixentista. Durant més de setanta anys el seu treball es va realitzar a Florència i Roma, que era on vivien els seus grans mecenes, la família Medici de Florència, i els diferents papes romans. Va ser el primer artista occidental al qual van publicar dues biografies en vida. Va triomfar en totes les arts en què treballà. L’escultura, segons havia declarat, era la seva predilecta i la primera a la qual es va dedicar, a continuació va dedicar-se a la pintura, quasi com una imposició de Juli II, i que es va concretar en una obra excepcional que magnifica la volta de la Capella Sixtina; i en els seus darrers anys va realitzar projectes arquitectònics. Com que era molt perfeccionista, si trobava el més petit defecte en una de les seves obres, considerava que era un desastre.

8. Martí Luter (1483-1566) Va ser un teòleg , frare catòlic de l’Ordre de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar en la Reforma Protestant. Va inagurar la doctrina teològica i cultural anomenada luterana i va influir en les altres tradicions protestants. La seva exhortació perquè l’Església tornés als ensenyaments de la Biblia va impulsar la transformació del cristianisme i va provocar la Contrareforma, com es coneix la reacció de l’Església Catòlica Romana enfront de la reforma protestant. Les seves contribucions a la civilització occidental va anar més enllà de l’àmbit religiós, ja que les seves traduccions de la Bíblia van ajudar a desenvolupar una versió estàndard de la llengua alemanya i es van convertir en un model en l’art de la traducció. El seu matrimoni amb Caterina Bora el 13 de juny de 1525 va iniciar un moviment de suport al matrimoni s acerdotal dins de molts corrents cristians.

9. Rafaello Sanzio (1483-1520) Fou un pintor i arquitecte italià de l’alt renaixement. És cèlebre per la perfecció i gràcia de les seves pintures i dibuixos. Juntament amb Miquel Àngel i Leonardo da Vinci forma la radicional trinitat de grans mestres del període. Va morir el dia en què feia els trenta-set any, i va nàixer i va morir Divendres Sant . Malgrat la seva mort pre matura va ser immensament productiu, creant una inusual gran col·lecció de pintures. Encara es conserva una gran part de la seva obra, sobretot als Museus vaticans.

10. Juan Boscán de Almogaver nació en Barcelona entre 1487 y 1492 y era de acomodada familia burguesa. Estuvo en la corte de los Reyes Catolicos. Fue preceptor del Duque de Alba y, en la corte del Emperador, Carlos V, entabló amistad con Garcilaso de la Vega, a quien recomendó que siguiera la tradicion italianizante. Casó en Barcelona con doña Ana Girón de Rebolledo, dama valenciana, sabia, gentil y cortés. Boscán fue un poeta mediano y su versificación es dura y áspera en numerosas ocasiones, pero su mérito cono introductor de la métrica y los temas italianos en la lírica española le otorga un puesto de capital importancia. Tenemos en Boscán una honrada y sincera gravedad, infrecuente en muchos poetas renacentistas, manifestada sobre todo cuando se ocupa de la felicidad de su hogar, del amor a su esposa y a sus hijos,de las tranquilas emociones de su honesta y dorada medianía. Su poesía es burguesa y llana, pero sentida. Según el crítico Marcelino Menéndez y Pelayo, Boscán es el primero en haber introducido en España la canción de estancias largas, que es la más noble y artificiosa composición de la poesía italiana. Es también el primer autor de tercetos castellanos y el primero en incorporar a la lírica española la octava rima , enteramente desconocida en todas las literaturas de la Península antes de Boscán. También fue el primero de haberse servido por primera vez del verso suelto . También, su poema Hero y Leandro es el primer poema épico español que trata de temas legendarios clásicos. Otro poema, su Epistola a Mendoza , introduce en España la epístola de cosas familiares como un género poético, imitado de Horacio, donde expone el ideal del sabio estoico con su prudente moderación y equilibrio. Boscán fue un poeta más dotado para imitar que para la verdadera creación. El modelo más admirado de Boscán fue Petrarca . Su segundo modelo es el poeta valenciano Ausías March .

11. Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli , conegut com a Ticià ( Tiziano en italià ), nascut vers el 1490 a Pieve di Cadore i mort el 28 d'agost de 1576 a Venècia , és un pintor renaixentista italià , autor d'una obra pictòrica notable. Hom el considera un dels més grans retratistes de la seva època, sobretot gràcies a la seva habilitat per captar els trets de caràcter dels seus personatges

12. Enric VIII d’Anglaterra (1491-1547) Enric VIII ( 28 de juny de 1491 - 28 de gener de 1547 ) va ser rei d' Anglaterra i senyor d’ Irlanda des del 22 d'abril de 1509 fins a la seva mort. Va ser el segon monarca de la casa Tudor , descendent del seu pare, Enric VII . Famós per haver-se casat sis vegades i per exercir el poder més absolut entre tots els monarques anglesos. Entre els fets més notables del seu regnat s'inclou la seva ruptura amb la Església Catòlica Romana , i el seu establiment com cap de l’ Església d'Anglaterra (Església Anglicana), la dissolució dels monestirs, i la unió de Anglaterra amb Gal·les . També va promulgar legislacions importants, com les diverses actes de separació amb l'Església de Roma , [1] de la seva designació com cap suprem de 'Església d'Anglaterra, les Union Acts de 1535 i 1542, que van unificar a Anglaterra i Gal·les com una sola nació, la Buggery Act de 1533, primera legislació contra la sodomia a Anglaterra, la Witchcraft Act de 1542, que castigava amb la mort la bruixeria. [2] La protecció que va dispensar al pintor alemany ans Holbein es va traduir en una formidable sèrie de retrats i dibuixos a color, que efigien a molts personatges de la Cort d'aquella època. Destaca la efígie del propi Enric VIII, del Museu Thyssen-Bornemisza .

13. Sant Ignasi de Loiola ( Loiola , Azpeitia , Guipúscoa , 1491 - Roma , 1556 ) és el nom amb què és conegut Íñigo López de Loiola Íñigo López de Recalde , fill d'una família noble i poderosa, fou un cavaller basc fundador de la Companyia de Jesús . Era el més jove dels vuit fills i tres filles d'una noble parella . El seu pare, Bertrán, era senyor d'Ofiaz i de Loiola, cap d'una de les famílies més antigues i nobles de la regió. I no era menys il·lustre el llinatge de la seva mare, Marina Sáenz de Licona i Balda. Militar de professió, fins el 1517 seguí la cort de Ferran II , llavors regent de Castella, al servei del comptador major del rei, Velázquez de Cuéllar . Fins el 1521 serví el seu parent, el duc de Nájera , virrei de Navarra , any en què col·laborant en la defensa del castell de Pamplona assetjat pel rei de França, el dia 20 de maig va caure ferit a la cama dreta i enviat a Loiola, on passa la convalescència.

14. Carlos V (1500-1558) Segon fill de la reina Joana la Boja i Felip el Bell , va néixer el 24 de febrer de 1500 a Gant . El 1506 fou designat hereu del seu pare, el qual morí per febres aquell mateix any, mentre que el 1504 ja havia estat nomenat hereu de la seva mare amb el títol de príncep d'Astúries , la qual embogí a la mort del seu espòs . Fins el 1516 tingué la regència del seu avi Ferran el Catòlic

15. Garcilaso de la Vega (1501-1536) Garcilaso de la Vega ( Toledo , 1501/1503? - Le Muy, França , 1536). Poeta i militar del Segle d'or espanyol , considerat un dels escriptors en castellà més importants. Demostra una clara influència de Petrarca i va ser un dels artífexs de la popularització del sonet a Espanya .

16. Joan Calví (1509-1564) Joan Calví , Jean Cauvin, en francès ( 10 de juliol , 1509 - 27 de maig , 1564 ) fou un prominent teòleg de la Reforma Protestant , la teologia de qui va ser anomenada posteriorment el calvinisme . Va néixer a Noyon , Picardia, França . Quan Martí Luter va fer públiques les seves 95 tesis, Calví tenia 8 anys d'edat. Calví va estudiar humanitats i lleis a la Universitat de París. El 1532 va rebre el grau de Doctor de Lleis a Orleans. La seva primera publicació va ser una edició del filòsof romà Sèneca, De clementia, acompanyat per un comprensiu comentari. Després de la seva conversió a les idees protestants, influït principalment pel luteranisme , va decidir viatjar a Basilea, però, es va establir a Ginebra . Va ser pastor d'una església d'Estrasburg de 1538 a 1541 . Es va casar el 1539 amb Idelette de Bure, una anabaptista . Va retornar a Ginebra on va morir el 1564

17. Santa Teresa de Jesús (1515-1582) Teresa de Cepeda y Ahumada ( Gotarrendura , Àvila , 1515 - Alba de Tormes , Salamanca, 4 d'octubre de 1582 ), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila , f ou una monja carmelita , reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic i místic i literari. Fou elevada als altars el 12 de març del 1622 pel Papa Gregori XV i Pau VI la va proclamar Doctora de l'Església.

18. Felip II (1527-1598 ) Felip d'Habsburg i de Borgonya, I d'Aragó i Portugal i II de Castella dit el Prudent ( Valladolid 1527 - L'Escorial 1598 ), príncep d'Astúries i de Girona ( 1527 - 1556 ); rei de Nàpols i Sicília ( 1554 - 1598 ); rei de Castella i Lleó , rei de València , Aragó i comte de Barcelona ( 1556 - 1598 ); i rei de Portugal ( 1580 - 1598 ).

19. Fill primer de l'emperador Carles I de Castella i la seva esposa, la infanta Isabel de Portugal . Era nét per tant de Joana la Boja i Felip el Bell així com del rei Manel I de Portugal . Rebé una severa educació religiosa i centrada en el món castellà, fet que perjudicà les seves relacions amb els territoris que dominà: així les seves carències en els idiomes francès i flamenc el perjudicaren en les relacions amb els representants de la societat civil dels Països Baixos espanyols . Carles I li donà ben aviat tasques de govern, així als setze anys Felip ja era regent dels regnes hispànics durant els viatges del seu pare als Països Baixos i Alemanya. Va ostentar el títols de Rei de Castella , Lleó , Aragó , Navarra , Portugal , Sicília , Nàpols , Sardenya , Còrdova , Còrsega , Galícia , Mallorca , Jerusalem , Granada , Toledo , Sevilla , Múrcia , Jaén , l' Algarve , Algesires , Gibraltar , les illes Canàries , les Índies Occidentals , Perú i les Illes i terra ferma del mar; príncep d'Astúries , Girona , Viana i València; Arxiduc d'Àustria ; duc de Borgonya , Brabant , Luxemburg , Milà , Montblanc i Duc d'Atenes i Neopàtria ; Comte de Barcelona , Rosselló , Cerdanya , Flandes i Cervera ; senyor de Biscaia , Molina i Balaguer . Durant la seva joventut va viure dotze anys fora dels territoris hispans, per posteriorment fixar la seva residència a la nova capital de regne, Madrid .

20. EL Greco (1541-1614) El Greco: Cavaller Ancià (possible autorretrat) Doménikos Theotokópoulos (gr. Δομήνικος Θεοτοκόπουλος ), conegut universalment com El Greco , va ser un pintor , escultor i arquitecte d'origen grec que va treballar principalment a Espanya . Va néixer a Càndia ( Creta , en aquell moment part de la República de Venècia ) el 1541 i morir a Toledo el 7 d'abril de 1614 . Les seves obres, juntament amb les de Goya , Picasso , Dalí i Velázquez constitueixen la base de la pintura espanyola de tots els temps.

21. Sant Joan de la Creu(1542-1591 ) Sant Joan de la Creu --en castellà Juan de la Cruz -- és el nom religiós de Juan de Yepes Álvarez (Fontiveros, Àvila , 1542 - Úbeda , Jaén, 1591), que va ser un frare carmelita , prevere i místic que l’any 1568, pels consells de santa Teresa de Jesús , va emprendre la reforma entre els germans de l’orde, fundant la branca dels carmelites descalços . La seva obra escrita, especialment la poètica, és considerada un dels cims de la literatura en llengua castellana i el cim de la literatura mística de la Contrareforma ; els seus escrits van tenir un pes decisiu en l’espiritualitat moderna. Canonitzat en 1726, és venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

23. William Shakespeare (1564-1616) William Shakespeare ( Stratford-upon-Avon , 23 d'abril de 1564 - 23 d'abril de 1616 del calendari julià ; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià ) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès . La "New Encyclopaedia Britannica" assenyala que "molts el consideren el dramaturg més gran de tots els temps. Les seves obres [...] es representen més vegades i en major nombre de nacions que les de qualsevol altre escriptor". Les obres de Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramàtiques continuen representant-se per tot el món. A més, moltes cites i neologismes de les seves obres han passat a formar part de l'ús quotidià, tant en l'anglès com en altres llengües. Amb el pas del temps, s'ha especulat molt sobre la seva vida, qüestionant la seva sexualitat, la seva afiliació religiosa, i àdhuc, l'autoria de les seves obres.